Silvretta, una altra perla alpina (III)

darrers metres al DreiländerSptize (foto: Fede Casanovas)

A punt a primera hora del matí per tornar a gaudir de les excel·lents prestacions de l'esmorzar del JamtalHutte, i de les bones condicions de la meteo que s'entreveuen pels finestrals del menjador. Així es desvetlla la nostra tercera jornada de travessa. A diferència del previst inicialment, la pujada al Hintere JamSpitze, que ja varem assolir la jornada anterior, ens dirigirem directament al coll Obere Ochsenscharte. Remuntem l'espectacular glacera Jamtalferner evitant les pendents de la nostra dreta, on s'hi veuen petites allaus de neu i pedres. 

remuntant la glacera Jamtalferner

Sense cap dificultat assolim l'ampli coll que limita els estats federals de Tirol i Vorarlberg.

darrers metres, abans d'assolir l'Obere Ochsenscharte

A la nostra esquerra observem l'altiu cim del DrailanderSpitze, una agulla que corona una magnífica piràmide de neu. Anem força bé de temps i decidim pujar-hi.

remuntem la piràmide del DreiländerSpitze

Podem arribar amb els esquís just fins la base de l'aresta, on calcem grampons i piolet en ma, resseguim fins el punt més elevat.

aresta del DreiländerSpitze

La presència d'altres grups i la manca d'una corda per assegurar els darrers metres (l'exposició realment fa fredar) fa que només alguns valents dels nostres arribin fins el mateix cim (2977m), on s'hi reprodueix el fet que aquest vèrtex és compartit per 3 països, el suís, el tirolès i el de Vorarlberg (que desconec  quin ha de ser el seu gentilici).

darrers metres del DreiländerSpitze. Qui rellisca, no ho explica (foto: X. Gil)

Dreiländer, cim compartit per 3 països (foto: Pep Montes)

Amb molta atenció fem el descens fins a recuperar els nostres esquís i començar un espectacular descens fins el refugi.
En aquesta baixada, però, es produeix la segona desgràcia de la travessa (la primera ja fa 2 dies que la varem deixar enrera).

descens del DreländerSpitze, just abans de la desgràcia

En el tercer o quart gir, se'm va trencar la talonera d'una fixació. Afortunadament, el "manetes" Xavi Gil va poder-m'hi fer un pedaç que em va permetre arribar al refugi WiesbadenerHutte. 

bona feina Xavi !!

Això sí, amb molta prudència. Car la neu, a més de la meva fixació, estava en un estat força lamentable, molt pesada.

deixem enrera la DreiländerSpitze i la meva talonera.... (foto: X. Gil)

En el refugi no varen poder més que lamentar la meva mala fortuna i després de demanar-los informació i documentar-nos amb el mapa, varem decidir dividir el grup per a poder solucionar el problema amb l'esquí i poder continuar el recorregut.
Track: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=35549802