divendres, 23 d’agost de 2013

Kilimanjaro (Tanzània II)

Ruta Machame
Deixem enrera l'ascenció al Mount Meru i encarem el principal objectiu del viatge a Tanzània: el Kilimanjaro (ruta Machame). La logística per aquest cim serà radicalment diferent a la del Meru, on nosaltres mateixos varem comprar, carregar i preparar tot el menjar, on varem poder dormir en còmodes habitacions i on tant sols varem comptar amb la presència d'un guia, en George. Preneu nota pel Kilimanjaro: 8 portejadors, un cuiner, 2 guies i un cambrer. Sí, és correcte, fins i tot ens "enxufen" un cambrer. Bé, per al nostre gust, no és la forma més enriquidora de fer muntanya, però ens hem d'adaptar a les necessitats i a la manera de fer d'aquestes latituds. A part, les taxes d'accés al parc nacional són desorbitades (ruta de 6 dies, uns 700 USD, aproximadament).
Quedem amb en Dickson, el nostre procurador que ens ha organitzat l'expedició, a les 9:30h. Seguint les tradicions africanes, no es presenta al Tumaini Cottage fins a les 11:30h i encara ens diu que "Stress-free". Mentre ens traslladem a Machame Gate, intuïm que les converses telefòniques que manté, responen a la necessitat d'acabar d'enllestir, a última hora i a corre-cuita, tota la logística de l'expedició. Efectivament, arribem a l'inici de la ruta i encara no ha arribat la comitiva de portejadors i guies. Tot plegat genera que comencem a caminar a primera hora de la tarda, quan tothom ja deu estar instal·lat al primer camp d'alçada. Ens presentem als guies, en Frank i en Jackson i iniciem la pujada a Machame Hut, a uns 3000m d'alçada.

pujada a Machame Hut
pujada a Machame Hut
Hi arribem cap a les 18h i els portejadors instal·len les tendes a la part inferior del camp, ja que la resta d'ubicacions ja estan ocupades. I aquest fet, més que una anècdota, acaba esdevenint un "bon pal".
Efectivament, cap a les 6 del matí em desvetllo i observo que un desconegut ha tallat el doble sostre i la paret interior de la tenda i m'ha robat una bossa amb tota la meva documentació i diners i targetes de crèdit.

robatori a Machame Hut
Immediatament comuniquem el succés als guies i als ràngers del parc i, a més, miro de posar-me en contacte amb l'ambaixada espanyola per a comunicar-los que m'han robat el passaport i per a que m'expliquin quin haurà de ser el procediment per a poder abandonar el pais, uns dies més tard. Tot plegat, un autèntic mal de cap.
Amb el neguit de la situació, iniciem la jornada: pujada a Shira Camp per un corriol estret i força costerut. La constant presència de portejadors i altres mwzungus amb escasa preparació física enlenteixen molt la pujada.

pujant a Shira Camp
pujant a Shira Camp
Unes 3h més tard assolim la zona d'acampada, un terreny molt polsegós i exposat al vent (3800m).

Efectes del vent a Shira Camp
A mesura que van arribant els portejadors, instal·lem les tendes i podem menjar i descansar una mica. És primera hora de la tarda i tenim tot el temps del món per a visitar la Shira Cave (una simple bauma) i observar el Shira Hut i part del recorregut que seguirem el dia següent.
L'endemà, seguint la mateixa rutina, abandonem Shira Camp i pujem fins a Lava Tower, a uns 4600m.

pujada a Lava Tower
terreny i vegetació típicament volcànica
L'escenari és espectacular. Estem envoltats de paissatge volcànic i ja es poden veure de prop les darreres congestes de neu que queden en aquesta muntanya.

Lava Tower
Després de reposar forces, demanem a en Frank, el guia principal, la possibilitat de plantejar l'ascens al cim per la via d'Arrow Glaciers, més directa i amb major dificultat tècnica. Ens comenta, però, que es requereix un permís especial i que ell no pot assumir el risc que es pugui generar algun accident, ja que només tenim habilitada la ruta Machame. En qualsevol cas, ens permet pujar fins a Arrow Glacier, on hi ha un antic camp d'alçada, a 4800m.

darreres congestes de neu al Kilimanjaro. Arrow Glaciers (4800m)


panoràmica del con volcànic, desde Arrow Glaciers
Començo a notar l'efecte de l'alçada i he de regular el ritme de pujada. Prenem algunes fotografies i retornem a Lava Tower des d'on iniciem el descens fins a Barranco Hut, un dels millors escenaris dels que gaudirem durant tota la travessa.

baixada a Barranco Hut

arribant a Barranco Hut
Desde Barranco Hut podem gaudir d'unes vistes excel·lents del cim del Kilimajaro, amb les darreres glaceres que envolten el con volcànic.

Kilimanjaro (desde Barranco Hut)
Barranco Hut (3900m)
Lamentablement, començo a tenir problemes estomacals i bona part del temps de descans me'l passo a les letrines. Durant els propers dies, hauré d'anar amb compte amb el que menjo i amb la beguda. Tot i tornar a dormir sobre els 3900m, durant la jornada hem acumulat uns 1100m de desnivell. Tenim la sensació que el nostre procés d'aclimatació està essent força correcte.
A primera hora del matí abandonem el bonic paratge de Barranco Hut i iniciem la forta pujada del sender que ens conduïrà, primer a Karanga Hut i després a Barafu Hut. En alguns punts del recorregut s'han de posar mans i, tot i no resultar molt difícil, pateixo per la seguretat dels portejadors, tot i que no sembla que tinguin massa dificultats per a superar els passos més tècnics.

pujada a Karanga Hut
Després d'un llarg flanqueig per la faldes del volcà, realitzem la pujada final a Karanga Hut (3900m), un camp intermedi on els guies ens obliguen a aturar-nos perque han de servir-nos el dinar.
Karanga Hut (3900m)
menjador de mwzungu adinerats (la nostra era de low cost)
La logística dels guies està clarament orientada a turistes amb poca experiència en muntanya. Quan nosaltres arribem a Karanga Hut, els portejadors i el cuiner encara no han arribat. Hem d'esperar-nos més de 2h que podríem haver invertit en arribar abans a Barafu Hut i seleccionar una zona d'acampada més còmode. A partir d'aquest moment, decidim agafar les regnes de la logística per a poder realitzar una ascenció a cim més convenient a les nostres característiques. Cap a les 14h iniciem la pujada, ara sí constant, fins a Barafu Hut (4600), el darrer dels camps d'alçada.

la cançoneta amb la que en Pito ens va entretenir tota la ruta
Comencem a notar el fred que fa a 4600m, tot i que la nit anterior, per efecte de la humitat, va refrescar més.

Mawenzi, desde Barafu Hut
Els guies ens comenten que hem d'anar a dormir molt d'hora perque ens haurem d'aixecar a les 23h per a poder fer cim a la sortida del sol. Com ja he comentat, però, som nosaltres que decidim la logística i els comuniquem que ens aixecarem a les 4h de la matinada, ja que no volem arribar de nit a cim i no poder gaudir de les vistes. L'horari proposat per en Frank està clarament orientat a turistes que tardaran més de 5h a fer cim. Nosaltres calculem 3h. Tenim molt bones sensacions, la previsió meteorològica és excel·lent i, a més, comuniquen a en Frank que han trobat un passaport espanyol en unes letrines de Machame Gate. Tot plegat excel·lents notícies!!

estat d'ànims la nit anterior a cim
A les 4h ens aixequem i, com gairebé cada dia, cap membre no mwzungu de l'expedició s'ha posat d'empeus. Esperem, doncs, per a poder fer un tè i menjar unes galetes abans d'afrontar la darrera etapa del nostre recorregut. Comencem a pujar a les 5h. Sobre els 5000m d'alçada podem gaudir de l'extraordinària sortida de sol, darrera el Mawenzi.


sortida de sol per darrera el Mawenzi
No resulta senzill mantenir el ritme de pujada i hem remuntem prudentment una canal bastant descomposta. De tant en tant, és necessari agafar aire per seguir progressant.

pujada cap a Stella Point
No ens trobem cap tipus de dificultat tècnica i, cap a les 8h del matí, juntament amb en Jackson assolim Stella Point, l'accés al con volcànic, a més de 5700m.

Stella Point
cràter del Kilimajaro
Reposo forces per a encarar amb garanties el darrer tram, fins el punt més elevat de l'Uhuru peak. No sembla complicat, però l'alçada ja m'ha llençat una primera alarma en forma de mal de cap. A més, ja he vist com un parell de guies havien de baixar en braços, com si fos un sac de patates, a un jove mwzungu mig estabornit per l'alçada. "Dopping" amb una Aspirina i "pole-pole" fins a dalt.

darrers metres abans de fer cim
A les 8:30h assolim el punt més alt del Kilimanjaro, l'Uhuru peak, a 5900m d'alçada. Les vistes sobre l'interior del cràter són excepcionals i celebrem amb els companys i els guies l'èxit de l'ascensió.

Uhuru Peak (5895m)
Retornem a Barafu Hut pel mateix camí (baixada rapidíssima en 1h 15'). Recollim tendes i material i seguim el descens fins a Mweka Hut, a 3100m, on passarem la darrera nit. La pluja ha fet acte de presència quan abandonavem Barafu Hut i no ens la treure'm de sobre fins a l'endemà.
La darrera jornada de la nostra ruta és tant senzilla com acabar de baixar fins a Mweka Hut, porta de sortida. El camí és molt similar al que varem fer el primer dia de pujada. Quan arribem, només ens caldrà signar per darrera vegada i, la sorpresa agradable, és que un responsable del parc nacional s'excusa per l'incident del robatori i m'entrega una bossa de plàstic amb part del material i, el més important, el passaport !!!!! celebrem conjuntament el comiat de l'expedició i ens acomiadem dels portejadors, cuiner i cambrer.

comiat amb tots els membres de l'expedició
trasllat a Moshi (dedicada a tots el que em diuen "negre")
Gran experiència, recorregut fantàstic i el sostre africà a la butxaca !! Llàstima del robatori i d'algunes mancances logístiques. Properament, l'extraordinari safari pel cràter de l'Ngorongoro !! 



diumenge, 11 d’agost de 2013

Mont Meru (Tanzània)

Mount Meru (4566m)
Els objectius alpinístics més interessant d'enguany són els sostres de Tanzània: el Mount Meru i el Kilimanjaro (amb els respectes del Mount Mawenzi). Amb la intenció d'assolir un perfecte estat d'aclimatació per afrontar els gairebé 6000m d'alçada del sostre africà, el nostre plantejament és realitzar, en primera instància, l'ascenció al Mount Meru (4566m) i, posteriorment, plantejar la pujada al Kilimanjaro (5890m).
A les 4 de la matinada aterro a l'aeroport Kilimanjaro, a uns 50 kilòmetres d'Arusha, la ciutat on tenim establerta la nostra base d'operacions. A la sortida m'espera l'Andy, el propietari de la Guest-house Tumaini Cottage (absolutament recomanable), on ja s'hi troben els companys del CEB que fa un parell de setmanes ja varen començar l'activitat alpinística per Kenya.

Tumaini Cottage
Durant el matí, després del retrobament amb els companys, ens dirigim al centre d'Arusha per a enllestir els preparatius de l'ascenció al Meru: presentació del guia, compra de queviures, pagament de permisos. Com moltes ciutats africanes, Arusha no té cap mena d'atractiu: brutícia, desorganització i trànsit caòtic. Retornem a la Tumaini Cottage per a descansar i organitzar les motxilles per a l'endemà.

centre d'Arusha

El nostre guia George passa a recollir-nos a les 9h i ens dirigim a l'entrada de parc (Momella Gate), on ens registrem i ens assignen un ranger, una mescla de guia-guarda-polícia que va armat amb un fusell amb l'objectiu de protegir-nos dels possibles atacs de búfals.

preparatius a Momela Gate

La veritat és que semblava que aquests animals només els preocupés la frescor de l'herba que estaven menjant.


Per la ruta sud ens dirigim al primer campament, Miriakamba Hut, a 2500m d'alçada. Inicialment seguim una pista ampla que, posteriorment, esdevé un senderó que transita per un espectacular plató on podem gaudir d'unes llums magnífiques.

camí a Miriakamba Hut

paissatge tenebrós. Ruta sud a Miriakamba Hut

Després de superar una mica més de 1000m de desnivell, ens instal·lem en una còmode habitació d'un dels barracons del camp, on preparem el sopar i reposem forces.

Miriakamba Hut (2500m)
Després d'esmorzar, comencem a pujar de valent per un sender molt ben acondicionat, envoltats de núvols i de vegetació abundant. Superats els 3000m d'alçada, ens situem per sobre els núvols i gaudim d'un sol magnífic que ens acompanyarà tota la jornada. Arribem a quarts de 12 a Saddle Hut, a 3500m.

Saddle Hut (3500m)
 La nostra intenció inicial era quedar-nos a dormir en aquest campament i, l'endemà fer cim. Però tenim tot el dia per endavant i, tot i portar més de 1000m de desnivell, plantejem a en George l'opció de fer cim la mateixa jornada. No hi posa cap inconvenient i després d'alleugerir les motxilles i hidratar-nos una mica, encarem la pujada final. A la nostra dreta deixem el Little Meru i accedim ràpidament a Rhino Point (3800m), on ja podem veure l'interior del cràter d'aquest volcà.

Rhino Point



A partir d'aquest moment, l'ascenció es limita a reseguir l'aresta per terreny rocós i sorrenc.

resseguint l'aresta del volcà
No trobem cap tipus de dificultat tècnica i a 2/4 de 4 trepitgem el cim del Mont Meru, a 4566m d'alçada.

Mount Meru (4566m)
(Rhino Point) al fons, el Kilimanjaro es deixa veure tímidament.

Baixada rapidíssima fins Saddle Hut, on hem d'esperar el nostre guia més d'1 hora ( i ja és una sort, perque de pujada va patinar i una mica més l'hem de treure de l'interior del cràter !). La jornada ha estat força dura, amb més de 8h d'activitat per fer 2200m de desnivell.
La tercera jornada la reservem al descens, tot i que en Pito i jo, acompanyats per en George decidim veure la sortida del sol per darrera el Kilimanjaro, des del cim del Little Meru (3800m).
Finalitzem el nostre primer objectiu alpinístic amb molt bones sensacions.

Little Meru (3820m)

el sol treu el cap per darrera el Kilimanjaro i el Mawenzi
 
Mount Meru i Saddle Hut (des del Little Meru)
En Pep i la Núria ja han iniciat el descens a Miriakamba Hut i, posteriorment els trobem aturats en un revolt del sender sorpresos pel pas d'un ramat de búfals. En George passa davant i, després de confirmar que no queda cap individu, ens fa avançar fins a unir-nos a un grup amb un altre rànger. En aquest cas, fem el descens per la ruta nord, molt més directa cap a Momela Gate.

portejadors requerint la presència del rànger

rànger

finalitzem el descens del Mount Meru a Momela Gate

Un primer pas de cara a ssolir una bona climatització per encara el gran repte del Kilimanjaro.