dilluns, 30 de gener de 2012

primeres escalades "Feber"

Les Agulles

doncs, sí, ja som grandets, però mira, de tant en tant encara m'agrada descobrir noves joguines i entretenir-m'hi. I en aquesta ocasió m'ha fet gràcia arrapar-me a la roca i aprendre-hi a progressar.
El mestre Manel decideix que la zona de les Agulles, a Montserrat, és un lloc excel·lent per al debut.

Les Agulles
La meva experiència, fins ara, es limitava a alguna grimpadeta al Pirineu (III) i, excepcionalment, alguna aresta d'aquestes que te'ls posa per corbata, com per exemple, la cresta de Cabrioules a Lezat, amb el pas del gendarme blanc (IV).
Des de l'aparcament de Can Massana ens dirigim cap al collet de la Portella. Deixem a la dreta el camí que es portaria cap al refugi Vicenç Barbé i, per un corriol que prenem a l'esquerra (travessa de les Agulles), ens situem sota el Gep Llarg. Ens equipem i repassem les tècniques de seguretat. La via no és garie complicada (III+) i puc arribar a la reunió on en Manel m'ensenya com m'hi he de penjar per assegurar-lo. Arribem al cim i gaudim de les extraordinàries vistes de les parets que ens envolten. Curta desgrimpada i prenem el corriol que ens ha de dur, després de remuntar i baixar diverses canals, fins el refugi de Les Agulles.
En aquesta ocasió ens situem a la base de la Màquina de tren (IV), reposem forces i ens tornem a equipar.

Via Màquina de tren.
En Manel em comenta que aquesta via és més senzilla que l'anterior, però, la veritat, a mi em sembla més "tiesa" i difícil. Efectivament, fins a la primera reunió el mestre tenia raó, cap dificultat rellevant, però a partir d'aquest punt no deixo de tenir problemes per anar progressant.

reunió1_Màquina de tren
reunió1_Màquina de tren
Ja d'entrada tinc força problemes per sortir de la mateixa reunió. Posteriorment, m'he d'agafar d'un mosquetó per superar un pas força penjat i, per acabar, em bloquejo i no hi ha manera de trobar un parell de preses de peu que em permetin continuar progressant. Miro de clavar les puntes dels peus de gat en petits ressalts de la roca i, finalment, després d'una petita relliscada, arribo al cim.

Progressant 2on llarg Màquina de tren
Muntem "rappel", recuperem el material a peu de via i retornem a l'aparcament on havíem deixat el cotxe.
Bon regust de boca. Tret d'algun moment que m'he sentit força insegur, globalment he experimentat bones sensacions. Gràcies Manel i gràcies Pito per deixar-me els peus de gat !! 

dimarts, 17 de gener de 2012

1 x 2 = ferrades a Mont Rebei

Ermita de la Pertusa
No, no; no es tracta de cap "quiniela" ni cap operació matemàtica. Vull dir, que en 1 dia en Manel i jo hem pogut gaudir de 2 excel·lents vies ferrades a la zona del congost de Mont Rebei.
Arribem de nit i enmig d'una espessa boira a l'aparcament de l'ermita de la Pertusa, on passem la nit dins la furgoneta. A primera hora del matí ens aixequem envoltats encara de boira gebradora i amb temperatures inferiors a 0ºC.
vegetació gebrada
Després de fer un té ben calent, carreguem tot l'equip i ens dirigim cap a l'inici de la ferrada Urquiza-Olmo (20'). La zona és absolutament ombrívola i el camí està farcit de gebra. Les primeres parets de la via estan colgades de glaç i hem de superar els primers desnivells evitant les gèlides cadenes.
glaç a les parets de la ferrada
Ens trobem davant la primera cascada: la Sílvia, amb graons força espaiats que forcen a buscar la presa entre la roca.
Cascada Sílvia
Continuem pel fons del barrranc i, posteriorment, per la feixa del ciclista fins arribar a la segona cascada: la Federica. Els graons són amples, de plàstic massís. La tònica segueix essent la mateixa: buscar el moviment més adequat per a superar cada pas.
Cascada Federica
Superada aquesta segona dificultat, la via s'encaixa entre 2 parets. S'ha de fer un petit flanqueig sobre la paret frontal i acabar de superar el desnivell mitjançant el mateix tipus de graons.




Per un corriol finalitzem la via sobre la cascada Federica, tot i que és possible recòrrer tot el barranc fins a la seva capçalera on hi trobem l'últim sector de la ferrada i la via "Feliz Navidad" de dificultat més que evident (si podeu, amplieu la fotografia i podreu apreciar la dificultat de la via, on la majoria de preses no són graons, sinó petits puntals metàlics i amb un sistema de pènduls sota el sostre de la part superior).
Via "Feliz Navidad"
Renunciem a fer el darrer sector de la Urquiza-Olmo (inici força selectiu) i preferim retornar a les cascades i iniciar els 3 "rappels" de baixada.
Darrer sector de la ferrada Urquiza-Olmo
En Manel m'ensinistra en el maneig del "shunt" i en la tècnica de remuntar cordes, tècniques que, més d'una vegada, m'han pogut ser necessàries i no dominava suficientment.
Rappel
Retornem a la furgoneta i recarreguem forces. Després de fer un mos prenem el camí que, en forta baixada, ens condueix als peus de l'embassament, on iniciem la ferrada Teletubbies.

Via ferrada Teletubbies
Aquesta via progresa, de manera força senzilla, per una petita aresta paral·lela a la paret principal de la Pertusa, on podem veure la impressionant ferrada Cast-Urquiza-Olmo.
Via Cast_Urquiza_Olmo
Finalitzem la via i l'enllacem amb la Olmo-Soler que ens condueix fins l'ermita de la Pertusa, situada al capdamunt de l'esperó. Impressionants vistes sobre el congost de Mont Rebei i l'embassament de Canelles.
Enfilem el camí de retorn a l'aparcament i finalitzem el dissabte prenent un tè ben calentó que ens escalfa el cos i l'ànima !! Aquesta zona és d'extraordinària bellesa i paga molt la pena fer-hi una, o més, visites !!

Congost Mont Rebei

diumenge, 15 de gener de 2012

més fotografies de la travessa Amitges_Colomers

cim de Ratera
els companys Manel i Pep m'han fet arribar unes fotografies magnífiques de la travessa que varem fer amb esquís de muntanya. M'agradaria compartir-les amb tots vosaltres. Gràcies Manel i Pep !!

sortida del refugi d'Amitges
   
a punt d'arribar al coll de Ratera de Colomers

Darrera pala del Ratera


descens cap el refugi de Colomers

tornada pel coll de Ratera de Colomers

dijous, 5 de gener de 2012

travessa Amitges_Colomers

Refugi Amitges_Encantats
A principis de desembre, el company Alvar em proposa la possibilitat de fer una petita travessa per la zona de l'Estany de Sant Maurici. Aprofitant els primers dies d'enguany, decidim enllaçar alguns dels refugis d'aquest Parc Nacional. La idea inicial és la de fer una primera nit al refugi d'Amitges i la segona al refugi de Colomers.
Arribem a migdia a Espot i pugem amb taxi tot-terreny (quina capacitat per a circular sobre pistes totalment nevades!!) fins a l'Estany de Sant Maurici. El temps no és massa favorable: el cel és cobert i neva.
Pujant al refugi d'Amitges
Calcem esquís sobre la mateixa pista i l'anem seguint fins arribar al refugi d'Amitges. Ens instal·lem a a la part hivernal (hi ha una estufa amb butà) i ens proveïm d'aigua a la presa.

Proveïnt d'aigua a l'estany d'Amitges
Durant la tarda podem veure el cel durant un parell d'hores, però cap al vespre torna a nevar i, a més, comença a entrar vent de nord.
El refugi és força confortable, però durant la nit patim l'entrada de polsim de neu que, arrossegada pel vent, entra a través de les antigues parets de pedra de l'estança.
Refugi d'Amitges
L'endemà el dia es desvetlla esplèndid. Remuntem per neu excel·lent fins el coll de Ratera de Colomers i ens situem sota les pales que descendeixen del pic de Ratera (2862m).
Pic de Ratera
Abandomen temporalment les feixugues motxilles i remuntem, alguns amb esquís i d'altres amb crampons i piolet, els darrers 100m de desnivell fins a fer el cim.
Pic de Ratera
Mauberme
Després de gaudir de les excel·lents vistes sobre la Vall d'Aran, el circ de Colomers i el Parc Nacional de Sant Maurici, recuperem les motxilles i iniciem el descens cap el coll i, posteriorment, amb neu un xic fonda, cap a l'estany Obago.
Lac Obago i coll de Ratera de Colomers
En aquest punt tornem a posar pells per a travessar els diferents estanys i desnivells que ens anem trobant fins a localitzar el nou refugi de Colomers.
Refugi Colomers
L'orografia del terrent no permet fer un descens net i l'alternativa és anar perdent alçada amb les pells sota els esquís per a superar els petits colls que enllacen els estanys. El refugi de Colomers és força confortable, però terriblement fred, ja que no disposa de cap sistema de calefacció. Hi arribem a quarts de 3 i ens hi instal·lem. Encara podem gaudir d'un parell d'hores de sol que aprofitem per a secar roba i material. Gaudim de les darreres llums sobre la cara nord del Ratera i, posteriorment de l'espectacle estel·lar.


Ens aixequem a quarts de 7 amb mal temps. Ha començat a nevar i el cel és totalment cobert. Iniciem el camí de retorn al coll de Ratera de Colomers. Arribem a l'estany Obago sense dificultats. En aquest punt encarem els desnivells més pronunciats. La neu és força estable tot i que el vent de nord ens deixa anar alguna ràfega que dificulta un xic la progressió. Accedim al coll per la vessant de Colomers i traiem pells per a fer el descens.
Coll de Ratera de Colomers
Flanqueig inicial per la vessant sud-est i, posteriorment pel fons de vall, fins a recuperar la pista que comunica l'Estany de Sant Maurici amb el refugi d'Amitges. La neu és força pesada, però ens permet arribar al punt de trobada del servei de taxi amb els esquís als peus.

Han estat 3 dies que, tot i les canviants condicions meteorològiques, hem pogut gaudir de l'esquí de muntanya i assolir els objectius plantejats inicialment. Hem fet l'activitat l'Alvar Espí, el PepUllde, l'Isra Roca, el Manel Orbay i un servidor.