Tuc deth Milh i Tuc de Bacivers

Descens del Barranc deth Milh

Malgrat estrenar la temporada d'esquí de muntanya el diumenge anterior, amb una modesta pujada al Bastiments, és aquest cap de semana llarg el que, de debò, ha marcat l'inici de la muntanya hivernal. I quin inici: excel·lents condicions quantitatives i qualitatives de neu a la Vall d'Aran i una meteorología excepcional.

Divendres arribem a Pla de Beret i realitzem el curt recorregut fins a un dels racons més bonics de tot Catalunya, el refugi del Montgarri. 

Montgarri

Comentem amb el guarda la possibilitat d'intentar un dels cims amb major risc d'allaus de la zona, el Tuc del Milh (o Barlonguera). La seva orientació en vessant sud i la confluència de diferents barrancs sobre la pala d'accés al coll, només recomanen el seu ascens amb molt bones condicions de neu. Sembla que el risc és mínim i, per tant, ja tenim un objectiu per dissabte.

Tuc deth Milh o Barlonguera (2802m)

A les 9h abandonem l'escalfor del refugi i resseguim el curs de la Noguera fins al poble abandonat de Montgarri, on comencem a guanyar alçada pel marge del riu Porquer. Identifiquem l'entrada del Barranc deth Milh i la superem en forta pendent.

pujant el Tuc deth Milh

L'estat de la neu sembla força correcte i seguim progressant en constant pujada fins assolir un petit circ (2500m), des d'on localitzem, en orientació nord, un petit coll que obre l'accés a la pala somital. Remuntem la forta pendent de la canal fins arribar a la base d'una gran roca vertical, just sota el coll (2700m), on decidim treure'ns els esquís i continuar l'ascensió amb crampons i piolet. 

coll deth Milh

El darrer tram de pujada és el que ens genera majors dificultats: es tracta d'una pala molt vertical, exposada i coberta absolutament de glaç. Car, la seva orientació nord i desprotegida genera que tota la virulencia del torb s'expressi sobre aquesta vessant de la muntanya.

el mestre Cèsar remuntant la pala somital

atacant el cim

Amb molt de compte assolim l'aresta i, neta de cornises, la resseguim fins el cim (2802m). Celebrem aquest important cim, gaudim de les excepcionals vistes sobre l'Aran i el Couserans i, sense entretenir-nos massa, iniciem el descens. 

cim del Barlonguera (2802m)

Mont Valier

Concentració máxima per abandonar la paret glaçada i retornar sota el coll, on recuperem les fustes i comencem a perdre desnivell amb una esquiada memorable. 

perillós descens al coll deth Milh

Una de les millors baixades que recordem al Pirineu: pala dreta, ampla i amb una neu transformadeta que ens permet lliscar d'una manera excepcional. Arribem al nivell de la Noguera i després de superar, no sense problemes, la llera del Porquer, tornem a calçar pells per retornar al refugi.

De cara a diumenge plantejem una activitat més senzilla: l'ascens al Tuc de Bacivers. A quarts de nou posem pells i remuntem la pista fins a Pla de Beret. Recuperem el cotxe i ens traslladem a l'aparcament de l'Orri. Remuntem fins a l'Estanh de Baciver on canviem totalment a orientació N NE. Anem superant diferents graonades, fins a situar-nos sobre un terreny planer des d'on podem veure el cim. 

accedim sota l'aresta del Tuc de Bacivers

Superem un desnivell d'uns 150m, ens situem sobre l'aresta i la resseguim amb esquís als peus fins el cim (2644m).

Cim del Bacivers (2644m)

panorámica des del Tuc de Bacivers

Neu amb molt bones condicions per gaudir d'un descens excepcional. A cotes baixes una mica més pesada, però es deixa fer fins al mateix aparcament de l'Orri.

Excel·lent obertura de temporada hivernal amb un excel·lent company. Gràcies per la teva trampera Cèsar !!

   

   

Volta al Priorat amb BTT

Siurana

Uns companys del Centre Excursionista de Badalona, bons coneixedors de la comarca, dissenyen un bon recorregut per aquesta terra de vinya, el Priorat. Ja fa setmanes que estava prevista l'activitat. Car, ningú s'esperava la possibilitat de fred i vent, que és la meteorologia que ens trobem els 2 dies. 

Ens reunim dissabte matí, al costat del camp de futbol de Falset. Ja hi ha alguns companys esmorzant al bar de la cantonada. Acabem els preparatius i comencem a pedalejar. Creuem la capital de la comarca i ens dirigim cap a Porrera. Remuntem grans extensions de feixes de vinyes, que ofereixen uns colors ocres, grocs i vermells a un excel·lent paissatge que ens ajuda a fer passar el fred. 

 

remuntant entre vinyes

vinyes del Priorat

Creuem Porrera i ens dirigim cap a l'embassament de Siurana. El terreny és molt similar: alternem petits trams de carretera amb magnífiques pistes que, tot i el desnivell que anem superant, ens permeten rodar a bona velocitat.

 

Embassament de Siurana.

Arribem a la capçalera, on la pista és envaïda pel riu que alimenta l'embassament. Pensant que la fondària no ha de superar el parell de pams, en Pito s'anima a creuar, dalt la bicicleta, el corrent d'aigua. Resultat: una mica més i hem d'anar-los a buscar, a ell i a la bicicleta, al mig del pantà. Tot i la temperatura i l'aigua gèlida, no ens queda més remei que descalçar-nos i creuar el riu uns metres més a dalt, on la fondària és molt menor.

creuant la capçalera de l'embassament.

Superada aquesta dificultat, tornem a muntar sobre la bicicleta i prenem, erròniament, una pista que envolcalla tota la muralla de Siurana. El nostre error ens força a carregar les bicicletes i remuntar un sender molt costerut, que em deixa exhaust. Després de reposar forces breument, prenem una pista en molt bones condicions que ens condueix fins a la carretera de pujada a Siurana. Un parell de kilòmetres per asfalt, unes quantes rampes a les cuixes i ja arribem en aquest bonic indret. Magnífiques vistes de l'embassament i de la comarca del Priorat.

sobre els espadats de Siurana.

vistes sobre la Serra de Montsant.

Siurana



Fem un mos al costat del petit refugi que està colgat de la cinglera i reprenem la ruta per una excel·lent pista que ens condueix, de dret, fins a Prades, a la veïna comarca de l'Alt Camp. Ens allotjem en un enorme bungalow, amb capacitat per a més de 30 persones.
A primera hora del matí, empesos per un fred glaçador, fem cap al menjador per esmorzar. Amb l'estómac reconfortat, muntem sobre les bicicletes i prenem una pista a l'entrada del poble.

Sortida del camping de Prades

Molt aviat hem d'empènyer les bicicletes, ja que el sender és dret i pedregós. Ens dirigim cap al nucli d'Albarca, des d'on iniciem una forta pujada, a voltes amb glaç sobre el ferm, que ens sitúa als peus de la Serra del Montsant.

Als peus de la Serra del Montsant

Abans d'assolir el punt més elevat de la serralada, hem d'arrossegar la bicicleta per fort pendent. Atès tot l'equipatge que portem sobre la bicicleta, aquest tram es fa força feixuc. Amb més pena que glòria assolim la Roca Corbatera, el punt més elevat de la serralada.

Roca Corbatera

Reposem forces i resseguim bona part de la seva capçalera. Arribem a un indicador que ens indica l'inici de la canal que agafarem per davallar fins a la Morera de Montsant.

Travessa de la Serra de Montsant

Bona part de l'estret sender l'haurem de fer arrossegant la bicicleta. Ens reagrupem a la Morera i prenem una agradable pista fins a una cruïlla on decidim separar-nos: els valents acabaran el recorregut (frontals preparats) per pistes i senders; la resta, baixarem per pista fins a Escaladei i la Vilella Alta.



baixada a Escaladei

baixada a la Vilella Alta

 

panorámica sobre la Serra de Montsant

La resta del recorregut el farem per carretera: la Vilella Baixa, pujada a un petit collet i els darrers 9 km fins a Falset, on podem fer un bon berenar i esperar a la resta del grup que apareixen uns 60' després de nosaltres.
Malgrat el fred i el vent, bon cap de setmana amb bicicleta de muntanya i preparant-nos per a inaugurar la temporada d'esquí de muntanya. 
   



Serra del Catllaràs

foto de grup Sortides a la Muntanya pel Berguedà

Interessant sortida de senderisme de tardor. En aquesta ocasió m'afegeixo al grup de Sortides a la Muntanya al Berguedà, que han organitzat un bonic recorregut per la part més septentrional de la comarca. Iniciem el recorregut a La Pobla de Lillet i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Maria de Lillet (seguim pistes i camins ben senyalitzats). Prenem un sender per pujar a les runes del Castell de Lillet, des d'on comencem a gaudir de les boniques vistes sobre la vall. Continuem caminant per trams de sender i pista fins arribar a l'abandonat Xalet del Catllaràs.

 

Xalet del Catllaràs

Seguim caminant en direcció al mirador del Roc de la Lluna, on hi accedim en 15'. Magnífica atalia des d'on es pot admirar el massís del Pedraforca, el Moixeró, el Puigllançada i el Puigmal. Llàstima de quatre núvols que segueixen fent-nos la guitza.

 

panorámica des del mirador del Roc de la Lluna

Després de fer un mos, continuem per una pista molt ampla, fins a una gran esplanada (Prat Gespedor), on trobem una font. En aquest punt abandonem la pista i resseguim un sender ben senyalitzat (cal travessar el prat per trobar-lo). Durant el descens cap al Santuari de Falgars trobem antigues explotacions mineres, situades enmig de densos boscos que ens ofereixen un magnífic espectacle paissatgístic i cromàtic.

 

Massís del Pedraforca

boscos de tardor al Catllaràs

Arribem al Santuari de Falgars, punt on ens aturem a dinar i fer un cafetó.

 

Santuari de Falgars

Visita al Santuari i descens de tornada fins al punt d'inici, el pont romànic de la Pobla de Lillet.

 

La Poble de Lillet

Molt bona sortida de senderisme i molt bona compañía del grup Sortides de Muntanya al Berguedà. Fins a la propera companys !!

Serra de Sant Amanç

Cim del Sant Amanç

Un dels atractius més bonics de la tardor és poder fer una mica de senderisme entre els boscos d'arbres caducifol·lis, fotografiar-ne la seva ampla gama cromàtica i gaudir dels camins plens de fullaraca seca.

En aquesta ocasió, el company Pito ens ofereix allotjament al llogarret d'El Baell, sobre Ribes de Freser. Així, una bona opció és poder realitzar un recorregut circular per la Serra de Sant Amanç. Per accedir-hi, prenem el cotxe fins el Coll de Jou i, després d'aparcar-lo, comencem a remuntar per un sender des del mateix coll (direcció SW). Accedim a l'aresta del massís, des d'on podem gaudir d'una magnífica vista sobre Campdevànol i Ripoll. Continuem per un sender (direcció E) fins el mateix cim de Sant Amanç. Fantàstica visió dels Rassos de Peguera, Pedaforca i el Cadí.

Iniciem el descens per un sender que neix en un petit pla, just per sota el cim, en forta pendent. Aquest camí ens condueix fins el Coll de Canyemars, molt a prop de Sant Julià de Saltor.

Coll de Canyemars

S'ha d'anar en compte en alguns trams del sender, ja que la pendent és important i el terreny una mica descompost.

Reposem forces i anem a buscar el camí que condueix al Collet del Vent. No tenim sort i hem de progressar pel mig del bosc, tirant d'orientació i avançant entre la brossa. Finalment, recuperem el sender que ens facilita l'accés el coll, on tenim la fortuna de trobar algun rovellonet.

Collet del Vent

Proseguim fins el proper Coll de La Tuta, on trobem la pista que ens retornarà al Coll de Jou.

cap al Coll de la Tuta.

Molt bon dia de tardor, un bosc un xic eixut i 5h de ruta circular força interessant.     

cràter de l'Ngorongoro

Parc Natural Ngorongoro

Aquestes primeres setmanes, passades les vacances, les he aprofitat per realitzar alguna activitat interessant, com la sortida al cim del Posets, que ja vaig ressenyar en el blog, i un parell d'escapades a Montserrat, a escalar amb el mestre Manel: agulla de l'arbret, magdalena inferior,... Com que no vaig prendre la màquina de fotografiar, no he pogut fer les entrades al blog, ja que sóc de l'opinió que, sense informació gràfica, s'empobreix el contingut de la pàgina.

Per tant, com que ja tenia ganes d'escriure alguna coseta, he decidit donar cabuda a una de les formacions geològiques que més m'han impressionat: el cràter de l'Ngorongoro, a Tanzània. Es tracta de la base d'un antic volcà de dimensions descomunals, situat a uns 100km d'Arusha, la ciutat on varem instal·lar-nos per a l'ascenció al Meru i al Kilimanjaro. Actualment, és un formiguer de cotxes tot terreny, carregats de turistes, que recorren la immensa xarxa de camins, tot observant la gran quantitat de bèsties que allà viuen. Us deixo algunes de les fotografies més interessants. Salut !!