dijous, 28 d’abril de 2011

dia 3: a tota vela !!

la nit anterior, n'Arne ens comenta que les condicions meteorològiques han millorat. Finalment podrem iniciar la nostra travessa pels fiords. L'objectiu que ens plantegem es troba a 4h de navegació, en un dels entrants de la península de Lyngen: l'Storgalten (1219m).

A les 06h el veler posa proa al nord-est. Deixem enrera l'illa de Tromso i el seu fiord. Durant la travessa marítima podem passejar per coberta. Això sí, amb l'armilla salva-vides i estacats amb un arnés per a evitar la mortal caiguda a l'aigua (temperatura de 3ºC, temps de supervivència aproximat: 5 minuts).


El nostre "skipper" decideix desplegar la vela i, durant 30', aquest és l'únic sistema de tracció de l'embarcació. Però, donada la nostra nul·la experiència en navegació, no podem ajudar-lo i, conseqüentment, finalitzem el nostre trajecte mitjançant el motor.


Accedim a la zona més profunda del petit fiord de Nordlenangen. Per problemes amb una altra embarcació, n'Arne no aconsegueix amarrar el veler a l'inici de la via principal de pujada a l'Storgalten i hem d'improvitzar la pujada una mica més al sud, a Anderneset.

Comecem a pujar a les 12:00h, un horari impropi al Pirineu, però que aquí, donada la limitada amplitud tèrmica, no és preocupant.
Remuntem una primera pala que ens situa en un ample coll, just sota el turó que dóna accés al cim. Des d'aquí, comencem a gaudir les espectaculars vistes sobre el fiord de Nordlenangen.

Per a superar els darrers 400m de desnivell hem de recòrrer a l'ús de ganivetes, ja que hem d'encarar una forta pendent amb neu glaçada (aquí ja ens crida l'atenció el poc ús que fan d'aquest recurs altres esquiadors; car, la gran majoria amb equipament de telemark).
Cap a les 14:30h anem arribant al cim tots els companys, gaudint de les excel·lents vistes que ens ofereixen els fiords que envolten la península de Lyngen.


L'objectiu per a la baixada és evitar la neu glaçada que ens hem trobat pujant. Decidim encarar una de les canals que hem observat durant la pujada per a situar-nos, posteriorment, en una pala molt ample que facilita l'esquiada fins el bosc, abans de trobar, una altra vegada, la carretera que passa pel costat de l'embarcador. Neu pols, però força pesada. Molt humida a la zona de bosc.
Arribem a les 17:00h. Endrecem esquís i resta d'equipament i a les 19:00h posem proa cap el fiord de Lyngen, a l'embarcador de Lyngseidet.


I pel quart dia....

dimarts, 26 d’abril de 2011

dia 2: pels fiords "pinten bastos"

la nit anterior, ja ens havien informat de les males condicions meteorològiques previstes per avui. Per aquest motiu, l'Arne decideix que és més prudent no iniciar cap desplaçament amb el veler i se'ns planteja la possibilitat d'intentar pujar algun dels cims propers a l'embarcador.




Ens desplacem amb furgoneta fins a l'estany de Kattfjordvatnet per a intentar pujar l'Skitntinden (1042m).

El dia millora durant 60 minuts i ens permet intuïr la via de pujada al cim.
Aprofitem la finestra de bon temps i remuntem fins a trobar-nos al mig d'una canal carregada de neu "pórex", molt poc cohesionada amb evident risc d'allau.



Decidim perdre una mica de desnivell i provar d'accedir al cim per un llom, per on sembla que la progressió és més segura. El temps canvia radicalment i, enmig d'una espesa boira i de vent, assolim el cim. La baixada és feixuga i perdedora. No la gaudim massa.

Ens retrobem amb la furgoneta que ens porta, de vell nou, cap el veler. Aprofitem la tarda per a descansar i fer una visita a l'únic establiment que hi ha pels voltants: un supermercat.


Seguim en el mateix embarcador, on passem la nit esperant millors perspectives per a l'endemà.
Què ens tindrà preparat el 3er dia?...

dilluns, 25 d’abril de 2011

dia 1: arribada a tromso

Les següents entrades pretenen narrar les experiències d'un grup de companys que, fa més de 6 mesos, vàrem decidir liar-nos la manta al cap i passar les nostres vacances de setmana santa practicant una de les nostres passions: l'esquí de muntanya. Però a on: als Pirineus? no, més lluny. Als Alps? no, encara més lluny...de fet, sí, als Alps, però no els clàssics, sinó als de Lyngen, per sobre el cercle Polar Àrtic.
Els Alps de Lyngen és una agrupació de muntanyes, de no massa alçada, que es troben en una península envoltada de fiords, a prop de la ciutat de Tromso, a la part més septentrional de Noruega.

El primer dia, obviament, el destinem a realitzar el viatge. Avió desde Barcelona fins a Riga i, posteriorment, enllaç fins a Tromso. Unes 6 hores de viatge i arribem nevant.



Al'aeroport ja ens esperen l'Ivar, el responsable de l'organització i l'Arne, que serà el nostre "skipper", o sigui, el patró del veler que ens permetrà un accés més ràpid i còmode a l'interior dels fiords. I és que el segon atractiu de les vacances, més enllà de l'activitat de muntanya, és el fet de compartir les nostres vivències a l'interior d'una petita embarcació.



Després d'organitzar-nos i distribuir les cabines per a dormir, se'ns comenten quatre normes bàsiques de seguretat i convivència. Posteriorment, anàlisi de la previsió meteorològica. Es preveuen males condicions per a l'endemà al matí. Per tant, no iniciarem la navegació amb veler i, segurament, haurem de plantejar algun cim proper al petit embarcador on ens trobem.


Continuarà......