diumenge, 15 de juliol de 2018

Jean Arlaud

Malgrat la incertesa de si, finalment, s'acabarà realitzant el trekking al voltant del Matterhorn (l'agència em té amb l'"ai" al cor i encara no l'ha confirmat !!), segueixo preparant les cames per a poder gaudir al màxim de l'experiència suïsso-italiana. En aquesta ocasió, ja que els companys Isra i Fede s'animen a fer activitat, els proposo realitzar una ascensió tècnica al Pirineu. El cim escollit és el Jean Arlaud: és el darrer cim que em manca de l'aresta del Gourgs Blancs i podré afegir una altra creueta a la meva llista de tresmils.
Dissabte, amb tota la tranquil·litat del món remuntem la Vall d'Estós i arribem al refugi. Estem envoltats de verd i aigua i, afortunadament, cap de les tempestes anunciades pel vespre no ens fan la guitza. 

capvespre sobre la Vall d'Estós
Diumenge, a quarts de sis del matí, recollim el material que necessitarem, esmorzem i comencem a remuntar el Barranc de Gías. La veritat és que no resulta massa agradable la pujada: aigua per tot arreu, dificultats per creuar la torrentera, fang i pendents molt pronunciades. Molt feixuc tot plegat. Amb un parell d'hores assolim l'Estany de Gías i prenem la decisió de pujar el Pic de Jean Arlaud per la seva vessant oriental. O sigui, caldrà remuntar fins el Coll d'Oo i encarar els passos de II-III que indiquen les ressenyes. 

cresta de Gourgs Blancs
Just superat el Coll d'Oo, observem les parets del nostre objectiu i ens equipem amb arnés i casc. Per una passadís herbós, anem a buscar la base d'un corredor vertical (una fita en facilita la localització).

passadís herbós, accés al corredor 
Ens encordem per assegurar els passos més exposats. El granit és excel·lent i, malgrat la verticalitat dels passos, la progressió és força segura. Accedim a una terrassa on s'ha de progressar en diagonal per terreny un xic vertical. Caldrà garantir una bona adherència, ja que una relliscada pot suposar un bon ensurt (sota nostre s'obre el buit).

darrer sector d'accés al cim. Al fons, el Posets.
El darrer sector d'accés al cim és força més senzill i assolim el cim sense necessitat d'assegurar-nos.

Jean Arlaud. Al fons, Gourgs Blancs
Amb compte, desgrimpem l'aresta del cim que ens condueix al petit coll entre el cim i el veí Gourgs Blancs. Trobem alguna dificultat, però amb compte es pot accedir al coll sense necessitat de corda. Superem un petit esperó que divideix el coll. La presència de neu dura dificulta l'accés a la pujada al Gourgs Blancs i donada l'hora, decidim retornar al Jean Arlaud i enllaçar els 2 rappels per baixar al Coll d'Oo.


2 rappels, que s'han de saber trobar
Desfem tot el camí de pujada i recollim les nostres pertinences al refugi per retornar a l'inici de la Vall d'Estós.
Un segon cap de setmana de bon entrenament, amb l'afegit d'un altre tresmil al sarró.