dijous, 11 d’octubre de 2018

Circular Sobrarbe-Ribagorza

Cañón de Añisclo
Feia molt temps que hi tenia posada la banya en fer una ruta amb bicicleta enllaçant aquestes dues comarques d'Osca. Molta lectura de mapes, moltes preguntes a companys, molt de Google Earth. I costava poder traçar un recorregut amb certa lògica i un mínim atractiu. Després de donar-hi prou voltes decideixo un itinerari de 3 dies, havent de realitzar 2 sacrificis: el primer, forces kilòmetres per asfalt que, personalment tampoc em penalitza gaire i, segon, haver de desfer alguns kilòmetres per part de la ruta d'anada.

Etapa 1: Senz-Torla. Localitzo per Google Earth un petit racó on deixar el cotxe, just passada la petita presa que ens trobem quan agafem la cruïlla per pujar al petit poble de Senz.

Senz, inici de la ruta
En essència, el recorregut coincideix amb una de les etapes de la transpirenaica de J. Laparra. Per asfalt remuntem fins els pobles de Senz i Viu i posteriorment, per pista pedregosa assolim el Collado Cullibert.

Collado Cullibert. Al fons, vessant S del Cotiella
Tampoc aquestes contrades han restat amagades a Monsieur Porland, i les rampes més dures estan cobertes d'aquest material. Una vegada al coll s'ha d'abandonar la pista i cal anar a buscar un sender en direcció W (hi ha un pal indicador). El sender és força ciclable, malgrat s'ha de posar el peu a terra en algun punt. Més endavant, el sender esdevé una magnífica pista fins a trobar la pujada a La Collada (1500m). Assolim el punt més elevat de l'etapa, un balcó sobre la vall del Cinca situat entre la Peña Solana i la imponent Peña Montañesa.

La Collada. Darrera, Peña Solana
Llarg però ràpid descens per pista fins a Ceresa i després per asfalt fins a Escalona, on m'aturo a refrescar-me i a menjar un xic. Prenc la carretera de Fanlo que transita per Añisclo, però 2 km més enllà em trobo la desagradable sorpresa que la carretera està tancada. No desespero i prenc la ruta alternativa pels pobles de Buerba i Vio. És una llàstima, ja que més enllà de no poder gaudir d'un dels principals atractius de la circular, he de fer uns 5km extra, pujar un port i patir la calorada per l'exposició a la vessant soleia. Això sí, durant el descens fins a retrobar la carretera a Fanlo hi ha un mirador excel·lent sobre el Cañón de Añisclo.

Mirador sobre el Cañón de Añisclo
Remuntada fins el poble de Fanlo (no regalen res i ja porto força cansament acumulat). A partir d'aquí descens rapidíssim fins a Sarvisé i darrers i feixucs kilòmetres en lleugera pujada fins a Broto, i rampes més dretes fins a la cruïlla a Torla, on passaré la nit a l'Albergue Monte Perdido. Total km: 79; 2500m desnivell.

Etapa 2: Torla-Sin. Abandono l'alberg a quarts de nou del matí tot buscant algun bar obert per omplir una mica l'estómac i prendre un cafè amb llet. Esmorzo amb 15' i ja encaro el duríssim ascens a la Sierra de las Cutas o dera Cárquera (que sona millor).

primeres llums sobre el riu Ara.

Es tracta d'una pista força pedregosa, a voltes de mal ciclar, amb més d'un tram que s'ha de fer arrossegant la muntura (trams curts, però molt drets). 

Ermita de Santa Ana, a meitat de pujada.
Són més de 14km de pista feixuga (3h), però la recompensa són unes vistes excel·lents sobre tot el massís d'Ordesa, una de les imatges més boniques de tot el Pirineu, especialment de la seva vessant S. Paga la pena l'esforç de pujar-hi. 

curioses formacions de calcari erosionat pel vent
    
Las 3 sorores d'Ordesa: Cilindre, Perdut i Soum de Ramond.
Rapid descens fins a Nerín per una pista impressionant. A partir de Nerín caldrà desfer l'itinerari del dia anterior fins a Escalona. En aquest petit conjunt de cases reposo forces i he de decidir entre 2 possibles opcions: la primera, recorregut per carretera fins l'alberg de Sin, opció més ràpida però menys interessant per quantitat de kilòmetres d'asfalt; o segona, prendre una pista que teòricament comunica Laspuña amb Badaín, opció amb més desnivell i menys previsible. Són les 14h i no tinc presa, el dia és bo i no amenaça pluja. Decideixo la segona opció. Tot remuntant cap a Laspuña, un ramat d'ovelles bloqueja la carretera i m'entretinc a parlar amb el pastor, que em confirma la ciclabilitat de la pista que he de prendre. La decisió ha estat encertada: uns 300m de desnivell que es fan força bé i una baixada llarga i molt "disfrutona". 


pont d'accés a Badaín
El problema serà que, per evitar el sectors de baixada més pedregosos, he rodat força estona per les superfícies més herboses, i una punxa d'esbarzer ha provocat la pèrdua de pressió de la roda del darrera. A Lafortunada (nom gens adequat a les circumstàncies del moment) hauré de canviar la càmara (45'). Ara sí, amb el temps un xic més apretat remunto la carretera del Cinca fins a la cruïlla a Plan i després d'uns quants kilòmetres, trobo l'accés a l'esquerra de pujada a Sin. I quins 3 darrers kilòmetres: terrorífics, rampes de l'11, el 12 i el 14% per rematar una jornada força completa. Localitzo l'alberg i passo una estona de xerrameca amb la propietària, mentre miro d'augmentar la pressió de la roda del darrera i apedaço la càmara punxada per l'endemà. Total km: 83; 2600m desnivell.

Etapa 3: Sin-Senz. La idea original per a la tercera etapa era retornar a la carretera a Plan i prendre una pista que transita per la dreta de l'embassament. Durant el vespre anterior, però, entre la mestressa de l'alberg i un company del poble, m'expliquen una ruta alternativa, que evita els perillosos túnels de la carretera. Malgrat suposarà sumar uns quants kilòmetres i un xic de desnivell, decideixo fer-los cas i prenc la carretera que, en lleugera pujada condueix a Serveto. 


Sobre la pista a Gistaín. Al fons, el Cotiella.
Abans d'arribar-hi, a l'esquerra neix una pista que després de guanyar alçada fa un llarg flanqueig que em situa just a sobre el poble de Gistaín. 



A punt d'iniciar el descens cap a Gistaín, just darrera.
Ha estat un encert el recorregut. Ràpid descens fins a Gistaín i per carretera fins a Plan, on faig un cafè amb llet abans de prendre la pista de pujada a la Sierra de Chía. És una pista molt ciclable, entretinguda i amb un entorn molt bonic. Llàstima dels cotxes que hi passen amb certa freqüència i el cul que em comença a fer mal de debò. 


Inici de pujada a la Sierra de Chía. Al fons, San Juan de Plan
Un parell de kilòmetres abans d'arribar al Puerto de Sahún s'ha d'abandonar la pista principal i prendre'n una altra a la dreta, que en lleugera pujada ens situa sobre uns plans amb sensacionals vistes de la vessant septentrional del Cotiella.

Massís del Cotiella
Iniciem un llarguíssim descens que ens portarà fins el petit poble de Barbarruens. Això sí, haurem d'alternar la baixada amb alguns trams de pujada que ens mantindran les cuixes ben escalfadetes. Els darrers kilòmetres de la ruta tornen a ser d'asfalt, fins a Seira primer i, finalment, per la carretera que ressegueix el curs de l'Ésera fins a la cruïlla de Senz. Total km: 55; 1200m desnivell.

He penjat tracks a wikiloc.