dilluns, 28 de març de 2016

Circular dels refugis

Pic del Portarró (2736m) (Foto: Enri Codina) 
Una de les activitats d'esquí de muntanya que enguany havia programat el CEB era una ruta circular per la zona del parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Malgrat ja hi havia fet alguna sortida, encara no havia pogut gaudir d'una autèntica ruta hivernal per aquesta zona del Pirineu. Aprofitant la bona organització per part del company Fede Casanoves, decideixo afegir-me al grup i explorar alguns d'aquests meravellosos paratges.
Etapa 1: pujada a l'Estany Llong i Portarró d'Espot. Prenem taxi a Boí i accedim al parc per la Vall de Sant Nicolau. Dia tapat i lleugera nevada, però remuntem la pista amb els esquís fins el refugi de l'Estany Llong. 

Aigüestortes

Pujada al refugi de l'Estany Llong
Deixem llast al refugi amb la intenció de remuntar fins el Portarró d'Espot i pujar el cim del mateix nom. La visibilitat és gairebé nul·la i, gràcies al "track" que portem carregat al GPS, podem arribar al coll, on el vent esdevé molt molest. Amb aquestes condicions descartem la possibilitat de fer cim i decidim iniciar descens de retorn al refugi-nevera de l'Estany Llong. Desnivell: 700m.

Refugi Estany Llong
Etapa 2: l'objectiu del segon dia és arribar al refugi Ernest Mallafré pel Coll de Gavatxos i el cim del Subenuix. Sortim de l'Estany Llong amb boira i algun petit floc de neu, però, teòricament, la previsió és que les condicions millorin. Remuntem cap a l'Estany Nere i tota la Coma dels Pescadors, on coincidim amb l'amic Bruno Garcia, que ha arrencat del refugi d'Amitges i, amb el seu grup, ens ajuden a obrir traça fins el coll.

Superant l'Estany Nere
Les condicions meteorològiques a l'aresta no són gens favorables i amb la necessitat d'haver de posar esquís a l'esquena optem per a dissenyar un pla B: abandonem la idea de pujar el Subenuix i tornarem al Portarró d'Espot per a poder accedir al refugi. Desfem el camí de pujada i tornem a remuntar fins l'ampla divisòria d'aigües. Ara sí, tenim bones condicions per a plantejar la pujada al Pic del Portarró i ens hi decidim.

Pujant el Pic del Portarró. Al fons, l'estany Llong (Foto: E. Codina)

Cim del Portarró
Cim amb pendents d'entitat i amb unes extraordinàries vistes de les 2 zones del parc nacional (2736m). Descens excel·lent fins el coll i pèssimes condicions de neu crosta fins l'Estany de Sant Maurici que, a més, ens exigeix una cremada extra de calories per a poder-lo creuar pel marge i arribar al refugi Ernest Mallafré.

Accedim a l'Estany de Sant Maurici
Desnivell: 1300m.  
Etapa 3: després d'una confortable nit al refugi, prenem el camí d'estiu fins a creuar-nos amb la pista que condueix a l'Estany de Sant Maurici i, posteriorment, al refugi d'Amitges.

Els Encantats, pujant al refugi d'Amitges
Assolim aquest modern allotjament de muntanya, on reposem forces per creuar l'Estany Gran d'Amitges i encarar la Coma d'Amitges.  Sobre els 2500m prenem direcció O per situar-nos dins la torrentera que baixa del coll i, sense problemes, assolir-lo.

recorregut d'ascensió al Pic d'Amitges
Un cop al coll d'Amitges, intentem l'ascensió al Tuc de Saboredo, però trobem la pala d'accés al cim molt carregada de neu i, prudentment tornem sobre les nostres traces al coll i decidim encarar el Pic d'Amitges. En aquest cas sí, assolim el cim i podem gaudir de molt bones vistes sobre les valls de Gerber i de Saboredo.


Pujant el Pic d'Amitges (Foto: Pepe Arranz).

Pic d'Amitges
Retornem al coll i realitzem un breu flanqueig, perdent alçada, per a evitar una sèrie de blocs no coberts, fins a trobar una bona continuïtat de neu. Excel·lent descens fins el Cóth der Lac Glaçat i des d'aquest punt fins el Lac Glaçat. "Powder" per gaudir !!

Canal de desaigua del Lac Glaçat
Per la canal de desaiguat de l'estany accedim al Lac Major de Saboredo i des d'aquí petita remuntada fins el refugi, on coincidim amb els companys Pito i Arija. Desnivell: 1100m.
Etapa 4: abandonem el refugi de Saboredo per anar a cercar el Coll de Cendrosa. Tot són incerteses, ja que és típica una gran cornisa sobre aquesta divisòria d'aigües i desconeixem les dificultats que haurem d'afrontar. Finalment ens trobem amb una traça que flanqueja el coll des de l'esquerra i, sense gaires problemes, més que mantenir un adequat equilibri, el superem.

Accedint al Coll de Cendrosa
El dia és molt emboirat i haurem de fer un bon exercici de navegació durant el descens cap el refugi de Colomers, on reposem forces i coincidim amb un grup que hi accedeix amb helicòpter !!

L'Express Baqueira-Colomers!! 
Reposem forces i encarem la pujada al Port de Caldes. Els dubtes apareixen a l'hora de decidir entre 2 opcions: la primera, fer l'ascensió al Tuc de Lhuçà i descens pels estanys de Colieto o; la segona, remuntar el Port de Caldes i descens directe fins el refugi Ventosa i Calvell. Les condicions meteorològiques i la previsió de nevada a partir de la tarda, ens inclinen per la segona, més segura i coneguda.

Port de Caldes
Trobem una neu molt correcta per a poder gaudir de la baixada al refugi, on coincideixo amb el company Pep Artigues. Desnivell: 900m.
Etapa 5: lamentablement, la darrera etapa, la que significa tancar el cercle obert 4 jornades enrere, la que requereix superar el pas més tècnic de tota la travessa, comença amb la baixa del company i líder de la sortida, en Fede. Portava queixant-se de dolor a un ull i, aquest matí ha esdevingut insuportable, no quedant més remei que prendre la decisió de baixar a la presa de Cavallers i retornar directament a Boí.

Refugi Ventosa i Calvell. En Fede abandona la travessa (Foto: Enri Codina)
La resta de companys, remuntem la Vall de Colieto fins a situar-nos sota el Coll de Contraix, el pas més dret de tota la travessa. Amb esquís als peus remuntem fins a la base rocosa on hi trobem un excel·lent replà de neu on treure esquís i calçar grampons.

figures tenebroses que ens precedeixen en la pujada al Coll de Contraix
Els darrers metres els superem piolet en ma i les complicacions esdevenen a l'altra vessant on resulta força complex fer les operacions a l'inrevés.

Buscant emplaçament per calçar esquís i baixar el Coll de Contraix (Foto: E. Codina)
Abandonem el coll esquiant i, sense problemes, ens situem a l'alçada de l'Estany de Contraix. En aquest punt decidim encarar el Coll de Sarradé i intentar l'ascensió al Pic de Contraix. Malauradament, però, bufa un vent de mil dimonis i no podem assolir el coll. La ventolera que podem veure a tota l'aresta i el cim fan bona la nostra decisió.

Coll de Sarradé
Anem a buscar la part més oriental de la plataforma de l'Estany de Contraix per a evitar entrar en alguna de les canals que cauen a plom sobre la vall. Per unes amples i verticals pales podem perdre nivell i entrar dins la Vall de Contraix que ens condueix fins els Prats d'Aiguadassi (els darrers 15' de baixada, esquís a l'esquena). Finalment, aprofitant la neu que cobreix la major part de la pista arribem a l'aparcament de taxis, on tanquem aquesta interessant travessa. Desnivell: 800m.
En general hem trobat bones condicions de neu (excepció la baixada del Portarró cap a Sant Maurici) i, malgrat les condicions meteorològiques hem pogut fer un parell de cims (Pic del Portarró i Pic d'Amitges). Llàstima el Tuc de Lhuçà i el Tuc de Saboredo. Els companys que m'han acompanyat i dels qui només puc dir paraules d'elogi han estat l'Enri Codina, la Núria Gómez, el Fede Casanoves, el Pepe Arranz, el Pere Estapé i l'Eduard Villares. Moltes gràcies a tots !!



            

dimarts, 15 de març de 2016

Volta al Mont-roig

Mont-roig (2864m)
Una de les clàssiques del company Manel Broch que, desde fa un parell d'anys, tenia ganes de poder fer. Malauradament, però, entre lesions, males condicions de neu o meteorològiques, aquest fantàstic recorregut d'esquí de muntanya se'm resistia i no l'he pogut realitzar fins aquest passat cap de setmana.
Arribem al refugi/xalet de la Pleta del Prat divendres al vespre, on hi passem la nit. Dissabte, a quarts de vuit, remuntem la pista d'esquí que segueix el recorregut del telecadira, i sobre els 2000m abandonem les instal·lacions d'esquí alpí i prenem direcció O/NO, resseguint per la dreta el torrent de Mascarida.

Remuntant el Torrent de Mascalida
Assolim la Pleta de Gavàs (2150m) i encarem la canal que s'obre en direcció NO fins assolir un coll molt evident a la cota de 2538m.

Assolint el coll sota el cim de la Coma del Forn
Retirem pells i esquivant uns quants rocs producte de les ventades, realitzem el descens fins es Llagunes (2450m), una pleta sota el Coll de Tres Estanys. A partir d'aquest punt remuntem directament la pala que ens condueix al cim del Ventolau (2853m). Entre fortes ventades retirem esquís i calcem grampons per fer un petit descens per terreny mixt envers la vessant dels estanys de Vedo. En el punt on trobem neu continua i per fort pendent, tornem a posar esquís i fem un ràpid descens amb neu un xic encrostadeta fins l'Estany d'Amunt del Vedo i, per la sortida natural de l'aigua, en direcció NE, anem perdent nivell fins els 2250m aproximadament. A partir d'aquest punt s'ha de trobar un bon recorregut per anar flanquejant en tendència a perdre nivell, fins a situar-nos sobre l'Estany de la Llavera.

Flanqueig per trobar l'Estany de la Llavera
En aquest punt només és necessari remuntar la torrentera de desaiguat de l'Estany de la Gallina per assolir el refugi Mont-roig (2290m). Desnivell: 2400m.
Afortunadament, no coincidim amb altres companys que requereixin dormir al petit refugi del Mont-roig i podem gaudir d'una bona tarda de sol i d'un espai còmode per a passar-hi una nit de rigorós hivern.


Cau la tarda sobre el refugi del Mont-roig
Diumenge, a trenc d'alba, ràpid esmorzar i recollida de material per encarar el cim del Mont-roig.


Primeres llums sobre el Mont-roig
Creuem l'Estany de la Gallina i sobre l'alçada de 2350m encarem una diagonal un xic penjada sobre l'estany i la torrentera que el nodreix. 


Pujant sobre l'Estany de la Gallina
Remuntem fins la Collada de Mont-roig (2688m). En aquest punt deixem a la nostre esquerra el Pic de la Tartera i en direcció N / NE superem els darrers 200m de desnivell, fins a un punt on hem de treure'ns els esquís i calçar-nos grampons, per poder superar el darrer tram de l'aresta que dóna l'accés al cim del Mont-roig (2864m).

Cim del Mont-roig
Retorn per l'aresta del Mont-roig
Aresta del Mont-roig
Desfem el recorregut de pujada i passada la Collada de Mont-roig hem d'anar a buscar, just per sota la base del Pic de la Gallina, un collet evident que dóna accés a l'Estany Major. Per neu poc agraïda fem el descens fins el propi estany, on reposem forces i tornem a posar pells per encarar un coll ventat sobre l'aresta O del Ventolau. 

Descens a l'estany Major
pujada al coll sobre l'Estany Major
En aquest punt, el nostre guia Manel dubta si superar un collet sota el mateix cim del Ventolau o perdre nivell i superar el propi Coll de Ventolau. La forta pendent de la primera opció ens fa inclinar per la segona, molt més assequible, malgrat la suma de 150m de desnivell. En el Coll de Ventolau retirem pells i realitzem el darrer descens de la jornada per la Coma del Forn. Trobem neu pesada a la part superior i excel·lent neu pols a les pales de major inclinació. Entre la part mitja i la part baixa del barranc, la qualitat de la neu empitjora i trobem una lleugera capa superficial de neu pols, però encrostada per sota. S'ha d'anar amb compte a l'hora de fer girs i no acabar amb un genoll al desguaç. Cap a les 14h assolim la Pleta del Prat i tanquem aquesta clàssica de l'esquí de muntanya a Catalunya. Desnivell: 1000m.