dilluns, 19 de desembre de 2016

Pic de Filià - Tuc de Moró - Cap de Raspes Roies

Remuntant la Vall de Manyanet
Aprofitem el cap de setmana d'esquí a Boí-Taüll a proposta del Centre Excursionista de Badalona, per endinsar-nos a la Vall de Manyanet i realitzar una interessant circular que ens permetrà assolir un bon grapat de cims. Guanyem amb telesella el coll que davalla del Cap de Raspes Roies i realitzem una ràpida baixada fins el fons de vall. Neu endurida i crosta a cotes altes i transformada a mesura que perdem alçada. Compte amb els nombrosos "taurons" que van apareixent. La neu és justeta i dificulta el creuament dels nombrosos torrents que desaigüen al Riu Manyanet. Posem pells per remuntar tota la vall fins assolir el Port de Cabeçades. Seguim l'aresta fins el cim del Pic de Filià o Tossal de Paiasso (2772m; alguns trams amb neu dura i algun flanqueig exposat).

Pic de Filià
Davallem per l'evident aresta O fins al torrent, on tornem a posar pells (condicions de neu molt variable, però en general neu dura i algun sector de crosta). Remuntem directe fins assolir l'ample aresta del Tuc de Moró i el mateix cim (2739m).
Tuc de Moró. Al fons, el Pic de Filià.
Descens fins la Passada de Moró (neu pols) i darrera pujada fins el cim del Cap de Raspes Roies (2753m). El darrer descens el realitzem per les pistes d'esquí.
Fem la sortida el Pep Montes i el David.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Inici temporada 2016-2017

Soum des Saletttes
Arranquem nova temporada d’esquí de muntanya amb forces renovades, nous objectius i la il·lusió de poder gaudir d’un Pirineu tenyit de blanc. Aprofito l’experiència de la temporada anterior i, amb nova companyia, repeteixo algun dels cims de la Vallée d'Aure,º que ja vaig petjar tot just fa un any.

Dissabte, 3 de desembre: just després de sortir del túnel de Bielsa-Aragnouet, a la cara nord, aparquem el cotxe. Som a 1800m d’alçada i ja podem calçar esquís. Encarem la torrentera de l’esquerra del túnel i la remuntem. 

primeres passes sobre els esquís
Ens trobem amb nombrosos grups d’”infanteria”, molt probablement cursetites d’alpinisme i escalada en glaç. Car, aquest indret és absolutament ombrívol i el gel s’hi troba com peix a l’aigua. 

Picant glaç.
Superem una primera barrera rocosa i ja podem veure el port de Bielsa, punt on girem direcció E fins a trobar-nos en un petit estany. Caldrà fer un bon exercici de navegació per a situar-nos correctament i localitzar el nostre objectiu: el Bataillence. Prenem direcció sud i remuntem una torrentera fins assolir la pala d’accés a la carena i al cim. Hi accedim sense dificultats.

Bataillence (2604m)
Molt bones vistes sobre la vessant sud d’aquesta zona del Pirineu aragonès. Descens pel mateix recorregut de pujada, amb neu endurida i un xic de crosta.

Diumenge, 4 de desembre: aquests dies passarem la nit en un confortable bungalow d’un càmping de Burisp, un petit poble situat a 1km de Saint Lary Soulan. A primera hora del matí prenem el cotxe i pujem a l’estació d’esquí de Piau-Engaly. Remuntem la vall fins la seva capçalera on comencem a llaçar Zs per a superar el muret d'accés a l'Hourquette de Chermentas. 

Remuntant cap a l'Hourquette de Chermentas (foto: Xavi Gil)
Després de reposar forces encarem les exposades pendents d'accés al Pic de la Gelá. Progressem sobre plaques de neu ventada i sota nostre s'obre el buit de les parets verticals de la vessant oriental del cim. Les possibles i fatals conseqüències d'una esllavissada ens fan repensar el nostre objectiu i decidim fer mitja volta a l'alçada de 2650m. 

Sota nostre, el buit (foto: X. Gil) 
fins aquí varem arribar
Retornem al coll i realitzem un llarg flanqueig pel marge dret de la vall per enllaçar amb les pistes d'esquí alpí. Neu endurida sobre la que podem esquiar dignament.

Descens de l'Hourquette de Chermentas
Dilluns, 5 de desembre: repetim les mateixes operacions del dia anterior. Aquesta vegada, però, encarem la pujada fins el Port de Campbieil. 

Davant nostre el Port de Campbieil i el Soum des Salettes
Virem direcció sud i anem guanyant alçada gradualment fins a trobar-nos a pocs metres del cim del Soum des Salettes (2976m), que podem petjar sense calçar-nos grampons. 

Darrers metres del Soum des Salettes (foto: X. Gil)
Soum des Salettes. Al fons, Massís del Vignemale (foto: X. Gil)
Fantàstiques panoràmiques sobre el massís de Vignemale i  tota la carena del Mont Perdut fins el Tallon. 


Massís del Vignemale
Excel·lent visió també del circ de Tromouse.  Ara sí, per baixar millor calçar-nos grampons i no fer el ximple, fins a recuperar els esquís i fer el recorregut de baixada pel mateix itinerari. Neu crosta en força males condicions, molt endurida. Algun petit tram de neu pols, però les alegries són molt escadusseres.

Dimarts, 6 de desembre: per al darrer dia d'activitat dubtem entre dues opcions: el pic de Piau, més còmode, malgrat el poc atractiu que resulta compartir espai amb esquiadors de pista, o el pic de l'Aiguillette, l'alternativa més aventurera. Ens decantem per aquesta darrera. Tornem a deixar el cotxe a la boca nord del túnel i remuntem la seva vessant dreta, en clara orientació al coll que s'observa sota el cim. A mesura que anem guanyant alçada, però, decidim decantar-nos en direcció NO i anar a guanyar l'Hourquette des Aiguillettes, amb força bones condicions de neu. A partir d'aquest punt, resseguim la còmode aresta fins a trobar-nos davant la pala d'accés al cim (aresta N).
Carenant cap a la base del Pic de l'Aiguillette
Llacem Zs per pendents dretes i exposades, però amb bones condicions de neu. Els darrers metres els superem a peu (Pic de l'Aiguillette, 2517m). 


Arribant al Pic de l'Aiguillette (foto: X. Gil)
La discusió és a l'hora de baixar: esquís als peus per la canal NE, o retornar caminant per la mateixa aresta N. Finalment, decidim la segona opció i ens calçarem els esquís a partir del coll. 

Pic de l'Aiguillette
Esquiada fins el mateix cotxe per neu en molt bones condicions (neu pols-dura) que ens permeten gaudir d'un molt bon descens per tancar aquests 4 dies d'obertura de temporada d'esquí de muntanya.
Fem l'activitat en Pep Montes, en Xavi Gil i qui us escriu.