dimecres, 22 de març de 2017

Tour per l'Aran

Cap de Marimanha
Malgrat no està essent el millor any de neu a la Vall d'Aran, les seves muntanyes sempre ens ofereixen una molt bona oferta per a fer activitat hivernal.
M'afegeixo al grup del CEB que organitza una interessant combinació circular de 2 dies amb molt bones opcions de cim: el Tuc de Parros, que ja he intentat un parell de vegades i que les males condicions de meteo no m'han facilitat de superar, i el Cap de Marimanha, un dels racons més feréstecs i bonics del Pirineu.
Dissabte, enmig d'una mescla de discoteca "after-hour" / solarium, arranquem de Pla de Beret en pujada directa cap el Tuc deth Miei i el Cap des Clòsos (2417m). 

pujant el Cap des Clòsos
Encarem la primera baixada cap a la fondalada dels Estanhons des Clòsos. Malgrat la seva orientació N, trobem acceptables condicions de neu per al descens. Tornem a calçar pells i pugem fins l'entrada a l'Estanh Nere de Parros. Anem amb el cul ben apretadet ja que sota els esquís hem sentit la trencadissa de 3 plaques de neu. 

pujada a Tuc de Parros
Podem assolir sense cap incidència la punta més meridional del Parros i resseguint l'aresta per la seva vessant occidental (lluny de les cornises), la punta principal (2731m).

Remuntant les darreres rampes del Parros
Excel·lents vistes sobre el Mauberme, la Pincela i el Tuc deth Milh.

Mauberme, des del cim del Parros
Prenem la sortida del cim per l'aresta que davalla fins el Coreth deth Horcalh, difícil de trobar per les nombroses cornises de la carena.

davallem de la carena de Parros
Sense massa complicacions perdem una mica d'alçada i ja podem calçar esquís i gaudir d'una bona baixada. Com a mínim, fins a trobar-nos en un punt on dubtem entre realitzar un flanqueig en alçada o davallar fins a fons de la vall.

Bon descens del Coreth deth Horcalh
Erròniament, decidim la primera opció i ens trobem amb neu glaçada que encarem amb el cul ben apretadet. Tant apretadet, que més d'un decideix treure esquís i davallar amb grampons i piolet. Car, vessant N, totalment obaga, la neu no transforma en tot el dia. Superada aquesta dificultat, podem arribar sense més complicacions a la confluència amb l'Arriu deth Horcalh, on ja és evident la manca de neu. Amb els esquís a l'esquena acabem de baixar fins la pista que ens portarà a Montgarri.

Montgarri
Diumenge matí, després de pressionar la gent del "refugi" per poder esmorzar d'hora (refugi entre cometes, ja que l'activitat que hi realitzen és més pròpia d'un establiment de restauració/allotjament de muntanya, que no pas de refugi), sortim amb els esquís a l'esquena i prenem la pista que segueix el curs del Noguera Pallaresa. El nostre objectiu és passar el pont de Marimanha i remuntar tot el barranc. Algun tram de pista encara es pot fer amb els esquís i l'entrada (poc evident) del barranc té mínimes condicions de neu, però suficients.

Uelh de Marimanha
A l'alçada del Uelh de Marimanha, decidim abandonar el curs del riu i remuntar per sobre la cabana de Marimanha. Cometem un error, ja que ens endinsem en un terreny ple de sifonades i hem de treure i tornar a posar esquís en un parell d'ocasions. Assolim els Lacs de Marimanha i penetrem dins el Circ dera Herradura, on localitzem la Colhada de Marimanha.

Arribant a la Colhada de Marimanha
Sota una calorada de campionat, assolim el coll i amb esquís a l'esquena pugem fins el Cap de Marimanha.

pujant el Cap de Marimanha

aresta del Cap de Marimanha (foto: E. Villares)
Gaudim de les fantàstiques vistes sobre tot l'Aran i perdem nivell per la mateixa aresta fins a trobar-nos les millors condicions de neu per fer un bon descens cap el Clòt der Os.

El Presi, marcant estil. I del bo...
Arribem a les pistes d'esquí de Baqueira i a l'aparcament de Beret.
Tanquem una bonica i ben trobada volta circular de dos 2 dies. Això sí, amb la calor que està fent aquests dies, la neu arribarà ben justa aquesta primavera. Sembla, però, que en breu ens visiten més nevades.

dijous, 23 de febrer de 2017

Circular Gerber-Bassiero-Cabanes

Bassiero
Volem engolir la quantitat de neu caiguda al Pirineu i gaudir al màxim amb les nostres fustes. Cap de setmana d'alta pallaresa, això sí, evitant les previsibles aglomeracions de la Vall d'Aran.
Passem la nit a l'aparcament del refugi del Gerdar. Tancat (obert tot l'any, però ja s'entén, abundant neu a la vessant sud de la Bonaigua i excel·lent previsió meteorològica. Què s'ha de fer? doncs tancar el cap de setmana ????). Amb un segon cotxe pugem a l'aparcament de la Peülla on trobem l'insaciable amb major semblança al cantant del grup R.E.M. Iniciem llarg flanqueig amb molt bones condicions de neu (creuem alguna purga) fins a l'entrada de la Vall de Gerber.

entrada a la Vall de Gerber
Remuntem tota la vall i superem el refugi Mataró, encarant-nos cap a la canal que ens situarà a la Collada de Bassiero.

Creuant l'Estany de Gerber
Refugi Mataró
Trobem neu dura a la base de la canal i ens posem les ganivetes per encarar la pujada. Cada volta maria és més forçada, car la pendent de la canal va augmentant fins a forçar-nos, a poca alçada per a superar-la, a canviar esquís per grampons.

Encarem la canal. Els darrers metres, amb grampons
Sortida de la canal
De la Collada al cim, un passeig (2894m).

Cim del Bassiero
Fantàstiques vistes de la Vall d'Aran, de tot el Parc Nacional de St. Maurici i Aigüestortes i la resta de Pirineu català. I encara millors condicions de neu per gaudir d'un magnífic descens. Neu pols fins a l'entrada de l'Estany Negre de Cabanes, on comencem a trobar neu transformada i més pesada. Un xic de drama a l'hora de superar la sortida de l'estany (la clàssica Costa-Lluch recomana anar a buscar la pala de l'esquerra del torrent, però potser és millor superar uns primers passos incòmodes per la dreta i baixar per les pales més franques de la vessant oriental). Deixem enrere el bosc de bedolls i entrem dins el dens abetar fins a la sortida a la pista del refugi del Gerdar.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Sempre ens quedarà "la gallina"

Cap de la Gallina Pelada
Tenim tot el Pirineu colgat de neu i moltes ganes de treure a passejar els esquís. Però les inclemències meteorològiques modulen els nostres plans originals i ens hem d'ajustar a les previsions de neu, pluja i, sobretot vent. Una oportunitat per seguir descobrint indrets del Pre-pirineu, sovint amb males condicions de neu. Ens adrecem a les faldes del Pedraforca (per cert, amb neu, una imatge insuperable), i pugem fins la Pleta de la Vila. 

Pedraforca
Ens podem posar els esquís només sortir del cotxe i seguim la pista fins a creuar el Torrent de la Font d'Ensija. El remuntem i anem a sortir a la part superior de la carena. Comencem a rebre les primeres fuetades de vent i ja trobem plaques de glaç. Arribem al refugi Delgado Úbeda i sense cap problema, malgrat hem de calçar ganivetes per la quantitat de gel, assolim el Cap de la Gallina Pelada (2320m). 

Darrers metres de pujada
A voltes s'obre una clariana, a voltes el cel es torna a encapotar.
Les dificultats les trobarem a l'hora del descens. A les parts més elevades les condicions de neu són força acceptables, però a mesura que perdem nivell, la neu esdevé una crosta absolutament innegociable, molt perillosa. Afegir a tot plegat la incomoditat d'esquiar entre els arbres de la zona boscosa.
Sortida per salvar el matí d'un diumenge de mala predicció meteorològica. Desnivell: 700m.