dissabte, 13 de maig de 2017

Comiat "insaciable": és l'hoooora dels adeusss.....

"retro"Insaciables al cim del Sanfonts 
Excel·lent proposta de comiat de temporada amb els companys "insaciables".
Ens reunim a Andorra una bona colla d'autèntics perdiguers i, aprofitant el bon "olfacte" per la neu de la majoria d'ells, triem pujar fins la part superior de l'estació d'esquí d'Arinsal, on podem posar esquís després de remuntar durant 5' la part baixa de les pistes (inhòspites en aquesta alçada de la temporada). Remuntem fins el Port Vell. Vessant occidental molt ventada i flanquegem caminant fins la Portella de Sanfonts. Bon descens fins el Pla de la Bassa de les Granotes. 

descens de la Portella de Sanfonts
Tornem a posar pells per remuntar tot el fons de la vall i assolir el cim del Sanfonts (2885m) per una de les arestes. Fotografia amb vestuari "retro" i bones vistes sobre el Circ de Baiau i el proper cim del Coma Pedrosa, el nostre proper objectiu. Descens força vertical per una canal amb neu força pesada, que obliga a no entretenir-nos i assolir amb rapidesa l'Estany Negre, on tornem a posar pells per remuntar fins la Collada del Forat dels Malhiverns.

descens del Sanfonts, fins l'Estany Negre

pujada a la Collada del Forat dels Malhiverns
La majoria triem esquís a l'esquena i grimpar per l'aresta fins assolir el cim més alt d'Andorra, el Pic de Coma Pedrosa (2939m).


darrers metres de pujada per l'aresta NO del Coma Pedrosa
El descens el farem per la Pala del Ruf. Neu pesada i vessant S que obliga a retirar els esquís a meitat d'una canal a la cota de 2300m.

descens per la Pala del Ruf
canals de vessant S sense neu.
El diumenge el dedicarem a fer "shopping" per Andorra, ja que les condicions al Pic dels Llacs (o de la Bassera) no són gaire engrescadores i, a més, no tenim ganes d'acabar com a pollets, ben remullats per la pluja que va caient.
La bondat que fem diumenge la veurem recompensada dilluns amb unes excel·lents condicions de neu per afrontar el que, per a mi, ha estat un dels descensos amb majúscules que he fet mai. A saber: la Canal de l'Alt.

Canal de l'Alt
Efectivament, tornem a pujar a Arinsal i remuntem tot el camí fins el refugi del Pla de l'Estany, on hi trobem uns caçadors a l'aguait de trobar algun quadrúped sobre el que poder descarregar pólvora. Superem el refugi i anem a buscar unes pales en direcció O que, en forta pujada i ja amb esquís posats ens situaran als peus de la Collada del Forat dels Malhiverns.

Pujant cap a la Collada del Forat de Malhiverns (foto: Pito Costa)

(Foto: Jordi Solé)
A partir d'aquest punt, repetim l'operació de la jornada anterior, aquesta vegada, però, amb els esquís fins ben avançada la pujada per la vessant meridional de l'aresta.

Arribant al cim del Coma Pedrosa (fotos: J. Solé)

Fem cim i ens preparem pel plat fort del dia: l'excel·lent, llarg i espectacular descens per la Canal de l'Alt.

a puntet d'iniciar el descens (foto: J. Solé)
Realment, les immillorables condicions de la neu ens faciliten poder gaudir d'aquest descens.


Descens de la Canal de l'Alt (foto: P. Costa)
Això sí, acabo amb les cames que semblen de cartró-pedra i amb la sorpresa de trobar-nos, a la sortida de la canal, amb l'animació d'un grup de xinesos que han estat gaudint, tant com nosaltres, del descens. Ens ofereixen un vi de qualitat similar a l'aigua envasada d'Arinsal i immortalitzem la trobada catalano-aranesa-andorrano-xinesa amb una fotografia final.

fotografia final de temporada 2016/17 (foto: P. Costa).
I d'aquesta manera s'acaba aquesta temporada de rècord d'esquí de muntanya, amb grans experiències viscudes i, com no podria ser d'altra manera, amb nous objectius per a la vinent. Ara comença el pedal....





dimarts, 25 d’abril de 2017

Apurant les darreres neus d'alçada

Cap dera Baquo (darrera, el Posets)
La temporada està oferint les darreres opcions de gaudir de la neu al Pirineu. Tenia l'espina clavada de la volta Remuñe-Portillon-Lliterola de l'any anterior (enllaç) i plantejo una opció per "atacar" alguns cims de la zona: Cap dera Baquo i Pic d'Alba.
Dia 1: deixem el cotxe a l'entrada de la Vall de Remuñe i carreguem esquís a l'esquena fins els 2000m, on el mantell de neu és continu. Remuntem tota la vall fins la cota 2400m, punt en el que prenem direcció SO inicialment per encarar la forta pujada i, posteriorment NO per acabar de superar el desnivell fins el Portal de Remuñe. 

Remuntem la Vall de Remuñe
La progressió és força feixuga, ja que la calor apreta de valent. Un cop assolit l'ampli coll que separa les valls de Lliterola i Remuñe, prenem direcció al Collado Inferior de Lliterola que, aquesta vegada sí, superem sense cap tipus de dificultat. Descens excel·lent fins el Lac du Portillon d'Oo, per neu força ràpida, lleugerament transformada. 

Descens del Coll. Inf. Lliterola. De fons, la cresta Cabrioules-Lézat
Omplim dipòsits en una petita escletxa del llac i amb forces dificultats superem els enormes blocs de glaç que es formen com a conseqüència del buïdament de l'embassament i arribem al Refuge du Portillon (desnivell: 1300m), on compartim l'allotjament amb mitja dotzena de francesos.
Dia 2: abandonem el refugi a primera hora del matí, evitant haver de tancar totes les portes i finestres metàl·liques de l'edifici. Ja s'encarregaran de fer-ho els més mandrosos. Remuntem les pales de darrera el refugi per guanyar alçada i acabar fent un flanqueig un pèl exposat sobre el Lac du Portillon, fins assolir un ample coll sota la Tusse de Montarqué.

Descens i ruta de pujada del Refuge du Portillon al Cap dera Baquo
Gaudim d'impressionants vistes del proper Jean Arlaud i també podem observar la via d'accés del nostre objectiu: el Cap dera Baquo.

Pic del Jean Arlaud (esq.) i Pic Gourdon (dreta)
Remuntem fàcilment l'ampla pala fins gairebé accedir a l'aresta. En el punt més còmode canviem esquís per grampons i assolim el cim sense massa dificultats.

Darrers metres per accedir al Cap dera Baquo
Excel·lent descens per neu transformada fins la cota 2600, sobre el Lac du Portillon.

El mestre, en ple descens del Cap dera Baquo
Comença a fer calor i encarem la forta pujada al Collado Superior de Lliterola. Amarats de suor, assolim el coll i dubtem la possibilitat de pujar al Pico Royo. Desconeixem les condicions de neu per fer el descens directe des del cim i decidim baixar a l'Ibón Blanco de Lliterola. Tornem a posar pells per remuntar, altra vegada, el Portal de Remuñe. Molt bones condicions de neu per fer el descens de tota la vall, malgrat que a mesura que perdem cota la neu esdevé més lenta.

Descens de Remuñe, amb el Pico Boum de testimoni
Darrer tram de baixada a peu. Canviem material i pugem al refugi de la Renclusa, on creiem que podrem gaudir d'una confortable dutxa. Ohh, sorpresa, només disposem d'aigua freda i la neteja integral queda suspesa 24h per a evitar el col·lapse cardíac...(Desnivell: 1600m).
Dia 3: abandonem el refugi a trenc d'alba amb l'objectiu, valgui la redundància, del Pic d'Alba.

primeres llums sobre el Massís de les Maladetes
Anem guanyant alçada fins a situar-nos en un petit circ glaciar, sota la mateixa base del cim, i de la seva ortodòncia que conformen les puntes secundàries: la Diente i la Muela de Alba.

cubeta glaciar de Alba
En aquest punt, important habilitats de navegació; car, és necessari orientar-se a N/NO, allunyant-nos del cim, per anar a cercar una discontinuïtat en l'aresta de Paderna que ens permetrà accedir a la vessant occidental. Ens situem a la base de la canal que hem de superar i canviem esquís per grampons. Deixarem les motxilles i els esquís al principi de la darrera pujada i, sense més dificultats assolirem l'aresta somital. Molt bones vistes dels cims més propers del massís i, especialment de tot el recorregut realitzat el dia anterior per la zona de Remuñe.

Aresta del Pico de Alba
Descens per la Vall de Paderna, amb neu endurida i poc transformada (són les 12h). Atenció al glaç dels tubs de Paderna que forcen a tornar a treure els grampons de la motxilla. Arribem directament a l'alçada de l'Hopital de Benasque (desnivell: 1100m).
Sembla qye aquesta setmana tornarà a nevar i podrem allargar un xic la temporada.


dimecres, 22 de març de 2017

Tour per l'Aran

Cap de Marimanha
Malgrat no està essent el millor any de neu a la Vall d'Aran, les seves muntanyes sempre ens ofereixen una molt bona oferta per a fer activitat hivernal.
M'afegeixo al grup del CEB que organitza una interessant combinació circular de 2 dies amb molt bones opcions de cim: el Tuc de Parros, que ja he intentat un parell de vegades i que les males condicions de meteo no m'han facilitat de superar, i el Cap de Marimanha, un dels racons més feréstecs i bonics del Pirineu.
Dissabte, enmig d'una mescla de discoteca "after-hour" / solarium, arranquem de Pla de Beret en pujada directa cap el Tuc deth Miei i el Cap des Clòsos (2417m). 

pujant el Cap des Clòsos
Encarem la primera baixada cap a la fondalada dels Estanhons des Clòsos. Malgrat la seva orientació N, trobem acceptables condicions de neu per al descens. Tornem a calçar pells i pugem fins l'entrada a l'Estanh Nere de Parros. Anem amb el cul ben apretadet ja que sota els esquís hem sentit la trencadissa de 3 plaques de neu. 

pujada a Tuc de Parros
Podem assolir sense cap incidència la punta més meridional del Parros i resseguint l'aresta per la seva vessant occidental (lluny de les cornises), la punta principal (2731m).

Remuntant les darreres rampes del Parros
Excel·lents vistes sobre el Mauberme, la Pincela i el Tuc deth Milh.

Mauberme, des del cim del Parros
Prenem la sortida del cim per l'aresta que davalla fins el Coreth deth Horcalh, difícil de trobar per les nombroses cornises de la carena.

davallem de la carena de Parros
Sense massa complicacions perdem una mica d'alçada i ja podem calçar esquís i gaudir d'una bona baixada. Com a mínim, fins a trobar-nos en un punt on dubtem entre realitzar un flanqueig en alçada o davallar fins a fons de la vall.

Bon descens del Coreth deth Horcalh
Erròniament, decidim la primera opció i ens trobem amb neu glaçada que encarem amb el cul ben apretadet. Tant apretadet, que més d'un decideix treure esquís i davallar amb grampons i piolet. Car, vessant N, totalment obaga, la neu no transforma en tot el dia. Superada aquesta dificultat, podem arribar sense més complicacions a la confluència amb l'Arriu deth Horcalh, on ja és evident la manca de neu. Amb els esquís a l'esquena acabem de baixar fins la pista que ens portarà a Montgarri.

Montgarri
Diumenge matí, després de pressionar la gent del "refugi" per poder esmorzar d'hora (refugi entre cometes, ja que l'activitat que hi realitzen és més pròpia d'un establiment de restauració/allotjament de muntanya, que no pas de refugi), sortim amb els esquís a l'esquena i prenem la pista que segueix el curs del Noguera Pallaresa. El nostre objectiu és passar el pont de Marimanha i remuntar tot el barranc. Algun tram de pista encara es pot fer amb els esquís i l'entrada (poc evident) del barranc té mínimes condicions de neu, però suficients.

Uelh de Marimanha
A l'alçada del Uelh de Marimanha, decidim abandonar el curs del riu i remuntar per sobre la cabana de Marimanha. Cometem un error, ja que ens endinsem en un terreny ple de sifonades i hem de treure i tornar a posar esquís en un parell d'ocasions. Assolim els Lacs de Marimanha i penetrem dins el Circ dera Herradura, on localitzem la Colhada de Marimanha.

Arribant a la Colhada de Marimanha
Sota una calorada de campionat, assolim el coll i amb esquís a l'esquena pugem fins el Cap de Marimanha.

pujant el Cap de Marimanha

aresta del Cap de Marimanha (foto: E. Villares)
Gaudim de les fantàstiques vistes sobre tot l'Aran i perdem nivell per la mateixa aresta fins a trobar-nos les millors condicions de neu per fer un bon descens cap el Clòt der Os.

El Presi, marcant estil. I del bo...
Arribem a les pistes d'esquí de Baqueira i a l'aparcament de Beret.
Tanquem una bonica i ben trobada volta circular de dos 2 dies. Això sí, amb la calor que està fent aquests dies, la neu arribarà ben justa aquesta primavera. Sembla, però, que en breu ens visiten més nevades.