diumenge, 22 d’octubre de 2017

El 5 comarques tarragonines

Santuari de Cardó
Com un xiclet, anem estirant la temporada de bicicleta de carretera. Per anar-ho rematant, el Roger proposa una sortida per la Ribera d'Ebre. M'atrau fer un tomb per aquesta comarca, per mi, poc coneguda. I el que havia de ser una tranquil·la jornada rodadora, acaba convertint-se en la sortida de major quilometratge de l'any. A saber:
Sortim de Falset (Priorat: comarca1) i encarem cap a Bellmunt de Priorat, on per carretera rugosa, havent inclús de creuar un torrent considerable d'aigua, ens dirigim al Molar. En aquest punt, coincidim amb un Rally que obliga a tallar el pas fins a La Figuera. Amb el permís del Mossos, prenem ràpidament la carretera de pujada i superem la primera dificultat del dia. Passem just el Coll de la Torre, on també acaben de tallar la circulació i podem baixar sense problemes fins Ascó (Ribera d'Ebre: comarca2), on coincidim amb un company de feina del Roger, que ja ens adverteix de la duresa de la pujada fins La Fatarella (Terra Alta: comarca3). Superem la segona pujada del nostre circuit i prenem carreteres ràpides fins els marges de l'Ebre. 

Marges de l'Ebre, a Mirabet
Arribem a Mirabet i creuem el riu pel pas de barca, on els mosquits fan el seu particular "vermout" de cap de setmana amb la nostra sang. 

Pas de barca del Riu Ebre
Continuem per carretera fins a Rasquera, on reposem forces i amb la mala llet que ens agafa després d'escoltar en Rajoy anunciant el 155, fem la pujada al Balneari de Cardó (Baix Ebre: comarca4). La tercera dificultat de la jornada no resulta excessivament exigent. De fet, de tornada, cal donar pedals en més d'una ocasió. Llarga transició fins al Perelló, on tornem a omplir el dipòsit i ens preparem pel tram més exigent de la ruta: la pujada al Coll d'Aumet (Baix Camp: comarca5). Encarem rampes molt dures (fins al 14%) que, sumant els 140km que portem a les cames, ens deixen els dipòsits ben buits. Fem cap fins a la carretera d'accés al Coll de Fatxes, on baixem fins a Tivissa. Prenem les poc transitades carreteres de Capçanes i Marçà, on encara s'ha de superar alguna rampa força exigent amb les llums d'alarma ja ben enceses. Tanquem el recorregut a Falset. 
Ens guanyem un parell de canyes de cervesa amb unes patates braves i un excel·lent pa amb tomàquet i pernil.
Surten 180km i 2600m de desnivell.  

dilluns, 11 de setembre de 2017

Un altre coll de categoria Tour

Coll de Serra-Seca
Aquest estiu ha estat especialment interessant des del punt de vista ciclista: començàvem amb un parell de rutes molt atractives per Capcir-Ariege, incloent la pujada al Pailheres; 

Col de Pailheres
també hem pogut degustar el recorregut de la 3 nacions, superant el Port d'Envalira i sobrevivint al trànsit andorrà; la Cerdanya ens ha acollit en paratges força inhòspits, com la Coma Morera, i en recorreguts de tall més clàssic (Puigcerdà-Collada Toses-Coll de la Creueta). 

Coma Morera
Però de tots ells, potser em quedaria amb un recorregut de 100km que ofereix la possibilitat de seguir sumant colls de categoria Tour: el Coll de Serra-Seca, al vell mig del cor del Solsonès. Efectivament, l'any 2009 Barcelona va poder gaudir de final i sortida d'etapa, amb pujada al citat coll i final a Ordino-Arcalís. Un tros d'etapa de 230km! 
Sortim de Solsona i després d'uns 5km prenem una carretera a ma dreta, direcció Cambrils. Després d'un parell de sifonades, a l'alçada del Pont del Clop, iniciem els 10km de pujada al coll. Bàsicament es tracta d'una combinació de curtes rampes molt fortes amb trams més còmodes de ciclar. A destacar, però, uns 400m abans d'assolir el Coll Pregon (15%) que posen a prova la ronyonada.
Quan sembla que ja hem superat el coll, encara haurem d'encarar alguna curta rampa i finalment baixada molt ràpida fins a Cambrils. Prenem carretera feréstega, d'aquelles que agraden al company Roger Pintaluba, fins el Coll de Jou. Sembla que no, però són uns 20km que "piquen cap amunt", fins arribar a una rotonda. El dipòsit de combustible encara no dóna senyals d'entrar en pèrdua i decidim pujar fins a l'estació d'esquí de Port del Compte, on enllacem amb la carretera que baixa fins a Sant Llorenç de Morunys. Abans, però, creuem el llogarret de la Coma i uns kilòmetres més avall, el seu germà la Pedra. Car, junts formen el municipi de la Coma i la Pedra. Molt bonic, tot plegat! Refresc a St. Llorenç i baixada fins a Solsona per la carretera de l'embassament de la Llosa del Cavall, superant algunes rampes importants amb un terrible vent en contra. 
Recorregut molt recomanable. Llàstima, però, del vent que ha esdevingut força molest i perillós en algunes baixades.       

dimarts, 15 d’agost de 2017

Grande Traversée du Massif Central

Grande Traversée du Massif Central
Pensant en una proposta de ruta amb bicicleta, vaig consultar a finals de primavera el mestre en la matèria, el company Manel Garcia. Entre les 3 opcions que va oferir-me, després de comentar-ho amb el Marc, el meu partner, vàrem inclinar-nos per la Grande Traversée du Massif Central, una ruta de BTT que, de nord a sud, travessa aquesta carena muntanyosa francesa.  

Tal com es recomana a l'article publicat al Vèrtex (Vèrtex241), prenem un vol BCN-Lió (80€, bicicleta inclosa, EasyJet). Vol sense incidències, però tenim molts problemes per a poder pujar les bicicletes al bus que ens ha de traslladar de l'aeroport de Lió fins a Clermont-Ferrand, punt d'inici del recorregut. Malgrat el nostre paupèrrim francès, entenem perfectament el que la conductora de l'autobús intenta fer-nos entendre: el volum de l'equipatge és massa gran i no s'hi podran encabir les maletes de les persones que han de pujar a l'estació de ferrocarrils de Lió. Amb una dosi molt alta de paciència, insistim en col·locar la caixa més petita plana i treure la bicicleta de l'embolcall més gran. És evident la reducció del volum i, com si no hagués passat res (gairebé ens anul·la el bitllet), la xofer ens permet pujar al bus i ens desplacem al nostre objectiu inicial.

GTMC1: el mateix dia de l'arribada, a mitja tarda, decidim iniciar el nostre recorregut. Amb el GPS ens orientem pels carrers de Clermont-Ferrand i passem per Durtol i d'altres petits pobles, fins arribar a Volvic, final d'aquesta primera etapa .

primers cops de pedal, amb el Puy de Dome de fons.
Caldrà, però, remuntar un parell de kilòmetres fins a Tournuel, on tenim reservat l'allotjament (HotelLaChatellenie). Volvic és un petit poble molt conegut per l'aigua mineral que es comercialitza. De fet, no deixarem de veure ampolles d'aigua de Volvic durant tota la travessa.
Ha estat una primera presa de contacte, amb molta calor, que ens ha permès comprovar que la tònica de la travessa serà una combinació de pistes rodadores, asfalt i petites dosis de senders, més o menys tècnics.
20km i 550m de desnivell.

GTMC2: sortida de Volvic a primera hora del matí, sense esmorzar. Pensem que ja trobarem algun local on poder clavar queixalada i fer un cafè amb llet. Però la realitat és que ciclem per pistes rurals, sense creuar cap localitat. I per les que creuem, els locals estan tancats.

literalment, ciclant entre ovelles
La jornada envolta el Puy de Dome per la seva vessant N, fins arribar al Col de Ceyssat, on fem un cafè amb llet a l'alberg i ens pensem de pujar el cim pel Chemin des Muletiers (45').

apropant-nos al Col de Ceyssat, als peus del Puy de Dome
Col de Ceyssat
La incertesa amb la resta del recorregut de la jornada, ens tira enrera (després ens en penedirem). Coincidim amb un xicot francès que també està realitzant la GTMC. Divertida baixada fins a Laschamps, on, ara sí, farem un plat du jour. Continuem fins a Orcival i encarem forta pujada fins a situar-nos a la carretera que ens conduirà fins a l'alberg del Lac Servieres (GiteLacServieres), on passarem la nit.

Orcival
Són les 15h i fa calor: bany refrescant al llac i descans.

bany a Lac Servieres
63km i 1520m de desnivell.

GTMC3: jornada 5 estrelles que transita per pistes molt rodadores, entre boscos i camps de conreu, que ens porta a visitar bonics pobles i magnífics paratges: llac Chambon, on coincidim amb una competició de korrikolaris;

Lac Chambon (foto: Marc Ollé)
Besse, poble medieval, on reposem forces a cop de Boulangerie.

Besse-en-Chandes
Ens adonem que els tracks que seguim el company i jo no són els mateixos, i a la sortida del Lac Chambon, seguim recorreguts diferents. El que jo segueixo (marques de la GTMC) és poc ciclable i obliga a arrossegar la bicicleta durant 1km. Conseguim retrobar-nos al petit poble de Saint Victor-La Riviere, on ens aixopluguem 15' per la intensa pluja que cau.

Camí a la Godivelle
Fi d'etapa al petit poble de La Godivelle (AlbergLaGodivelle), on tornem a coincidir amb el company francès.
57km i 1380m de desnivell.

GTMC4: tinc la sensació de reviure al peu de la lletra l'etapa descrita pel company Manel Garcia. A primera hora del matí, entre boira i pluja fina ens trobem envoltats de filats (en aquesta zona és molt comuna la filferrada típica de les trinxeres i l'electrificació), seguint petits senders entre camps de bestiar. Terra humit, molt irregular, on avançar a cop de pedal resulta força incòmode, amb la dificultat addicional que algun filat s'ha de superar amb la bicicleta a espatlles.
A mesura que el dia avança, les condicions de ciclabilitat també milloren.

ciclant sota l'amenaça d'aigua
Trobem aixopluc a un bar molt rústic (igual que la seva propietària) d'Allanche, on podem fer un cafè amb llet i eixugar-nos una mica. Al poble de Chalinargues hi fem un entrepà i tornem a coincidir amb el company francès, que decideix quedar-s'hi a passar la nit (ens resulta un xic estrany, ja que sembla que físicament el personatge té metxa).

Chalinargues
L'etapa ofereix la possibilitat de visitar Saint Flour. L'únic inconvenient és que requereix afegir 4km extres, que per sí sols no tindrien importància, però la vila es troba sobre un turó i la pujada és considerable.

superant obstacles, camí de Saint Flour. (foto: Marc Ollé)
Finalitzem l'etapa a Trailus i passem la nit en un interessant allotjament amb piscina, habitació amb bany individual i assecadora de roba. També podem gaudir d'un excel·lent sopar. Molt bona relació qualitat/preu (AlbergTrailus). L'únic mal record se'l va emportar en Marc en forma de queixalada canina al cul...Tenen un gos bastant malparit.
Etapa dura: 94km i 1700m de desnivell.

GTMC5: el dia es lleva boirós. Forta remuntada fins assolir un altiplà que seguirem uns quants kilòmetres.

la boira ens acompanyarà bona part de l'etapa

curioses estructures per observar/caçar?? (foto: M. Ollé)
Passarem pel monument del maquis, la resistència francesa que va combatre l'ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial. Forta pujada (5' arrossegant la bicicleta) al Mount Mouchet (mala visibilitat des del cim 😒).

Mount Mouchet

durant les primeres etapes, l'aigua no és inconvenient
Durant l'etapa, caldrà arrossegar la bicicleta algun altre curt tram, fins arribar a Le Sauvage, una gran construcció d'origen templer on el nostre recorregut conflueix amb el Camí de Sant Jaume.

darrers kilòmetres de l'etapa
Per pista força rodadora arribem a la Barraque Des Boviers, instal·lació d'esquí de fons, i enllacem un parell de colls fins el descens final a Le Giraldés. Ens instal·lem en un agradable allotjament, on rebem un tracte molt familiar. Tant, que soparem tots plegats, compartint taula amb els altres 4 hostes, la mestressa i el friki del seu fill pre-adolescent. El detall: a l'hora de sopar encenen la llar de foc (mmmmmhhh, a principis de Juliol !!) (AlbergLeGiraldés).
78km i 1800m de desnivell.

GTMC6: forta pujada per escalfar les cames a primera hora del matí i per pista molt rodadora arribem al Lac Charpal. El creuem per la presa i resseguim la seva vessant S.

embassament Lac Charpal
Baixada força ràpida fins a Laubert, esquivant camions que recullen arbres talats. El recorregut passa just pel costat de les runes del Fort Tournel, una antiga fortalesa que domina la vall des de l'alçada.

Fort Tournel
Acabem de baixar fins a Bagnols-Les-Bains, on comença la forta pujada fins el Mont Lozère. Combinem carretera, pista i sender pedregós fins assolir la Croix du Maitre-Vidal, on perdo el contacte amb el Marc.

Croix du Maitre-Vidal
Ambdós disposem del track i després d'esperar-lo un quart d'hora i de resultar inútil l'ús del telèfon, decideixo continuar recorregut. Llarg flanqueig per la vessant oriental de la Serra de Laubies. Aprofito les corbes de la pista per allargar la vista endavant i per darrera per a intentar localitzar el meu company. Finalment, abans d'arribar al Coll de Finiels intueixo un ciclista que em confirma la seva identitat mitjançant un parell de xiulets. A partir del coll, descens per asfalt i per pista pedregosa fins Le Pont-de-Montvert, on ens allotjarem en un petit hotel d'interessant habilitat culinària (LaTruiteEnchantée).

pista de baixada a Le Pont-de-Montvert (foto: M. Ollé)

Allotjament a Le Pont-de-Montvert
81km i 1300m de desnivell.

GTMC7:  iniciem la jornada amb pujada dura per pista asfaltada i superem un parell de colls, el de Sapet i el de Perpau. Ràpid descens per pista pedregosa fins a Florac: ens trobem a l'entrada de les Gorges del Tarn.

descens cap a Florac.
Acabem de lligar els allotjaments per als propers dies a una oficina de turisme de la ciutat: una gite communal a Dourbies i el refugi del CAF a Saint Guilhem-le-Désert. D'ambdós, en sentirem a parlar més endavant.
La calor es comença a notar per aquestes contrades. Superem les viles d'Ispagnac i Quézac i per sender molt tècnic, anem recorrent les Gorges del Tarn, just al marge del riu.

marges del riu Tarn (foto: Marc Ollé)

Castellbouc, a les Gorges del Tarn
Passem per alguns campaments juvenils fins arribar a Saint Enimie, on haurem d'encarar la pujada, per carretera, del Col de Coperlac i, encara més amunt, Mas-Saint-Chely.

Sainte Enimie
Amb força cansament acumulat, arribem a Hures on havíem fet una reserva un parell de dies abans. Ens adrecem a la única gite que localitzem, amb ganes de dutxa i repòs, però....sorpresa !! la nostra reserva, efectivament, es troba al terme municipal de Hures, però a Hyelzas, un petit poble situat a 10 km d'on ens trobem i totalment allunyat del recorregut de la GTMC. Evidentment, a la gite on hem preguntat no tenen cap plaça lliure. Ens fan el favor, però, de preguntar-ho al següent poble del nostre recorregut, però res de res. Haurem de "pringar" (GiteHyelzas). En qualsevol cas, sopem i esmorzem molt correctament. Etapa de 88km i 1700m de desnivell.

GTMC8: iniciem l'etapa refent els 10km del dia anterior fins a Hures. Encara per carretera arribem a Nivoliers i entenem el motiu de la plena ocupació del dia anterior: coincidim amb un grup d'uns 20 ciclistes.

remuntant un sender, passat Nivoliers (foto: Marc Ollé)
ens dirigim al Col de Perjuret
Per sender, encarem forta pujada i anem combinant asfalt i pista fins la terrible pujada al Mont Aigoual. No acabem de trobar la pista correcta de pujada i hem de fer l'ascensió per un sender pedregós que obliga a arrossegar la bicicleta freqüentment.

darrers metres de sender, a la pujada al Mont Aigoual (foto: M. Ollé)
Excel·lents vistes des del cim, on hem de suportar un terrible vent, molt característic d'aquest indret. La nostra principal preocupació de cara al descens, però, no és el vent, sinó un grup de motoristes sexagenaris que no paren de beure cervesa. A veure si són capaços de pilotar les seves "montures" sense fer cap "estropici" a tercers.

Mont Aigoual
Durant la baixada noto un "catacrec" a la part posterior de la bicicleta: se m'ha trencat el portaequipatges i no em queda més remei que improvisar, amb quatre brides, una solució de fortuna. A veure el que aguanta...
Superem una instal·lació d'esquí alpí (Prat-Peyrot) i després d'un bonic descens passem per Aiguebonne. Creuem el riu i per pista asfaltada pugem fins a Comeyras, on prenem un sender força interessant que ens durà fins el Col de Rhodes.

pujant al Col de Rhodes
Per carretera, arribarem al poble de Durbies, final de la nostra etapa. Ens trobem envoltats de la festa major de la vila i ens resulta un xic complicat trobar el nostre allotjament, una gite communal gestionada per la mateixa dona del supermercat i el bar-restaurant on haurem de sopar i esmorzar. L'allotjament força correcte, però el tracte que rebem durant el sopar i l'esmorzar resulta desastrós: plats que diuen que ens portaran i no arriben, les salsitxes s'acaben, les postres les canvien, ja que no poden deixar un grup nombrós sense pastís de poma....demanem esmorzar a les 7:30h i, evidentment, fins gairebé les 8h del matí no omplim el dipòsit. Desastre total !!
Etapa 81km i 1900m de desnivell.

GTMC9: abandonem Dourbies per carretera i remuntem per pistes força boniques fins un collet que dona accés al pic Saint-Guiral (s'hi pot pujar a peu). Ràpid descens fins a Sauclieres, on haurem de fer front a la primera punxada de tota la travessa. Per prats cada vegada més secs i amb menys vegetació arribarem a la vila fortificada de La Couvertoirade, on paga la pena fer-hi una petita visita i, sobretot omplir bidons.

La Couvertoirade
Car, ens esperen un bon grapat de kilòmetres per territori erm, molt sec i absolutament despoblat, on serà molt difícil trobar aigua o establiments per a avituallar-se. A més, el sol comença a ser de justícia.

taula d'orientació a St. Michel d'Alajou
es fa evident el canvi de vegetació. Terreny sec i erm.
Superem el poble de St. Pierre-de-la-Fage, que sembla més mort que viu, i abans d'encarar la pujada al Mount St. Baudille patim la segona punxada de la travessa.

superant un tram de pujada, a ple sol del migdia. (foto: M. Ollé)
Encarem la forta pujada al cim, però decidim fer-ho per carretera, ja que les ressenyes per sender indiquen una pujada molt tècnica i anem mancats de temps i forces. Des del cim podem gaudir de les extraordinàries vistes i, després de 9 dies de travessa ens apareix la nostra estimada Mar Mediterrània, uns 60km més enllà.

Mount St. Baudille, amb el mar a l'horitzó.
Sembla que tot el recorregut de la jornada que ens manca és de baixada, però encara haurem d'encarar fortes pujades, sota un sol de justícia, sense aigua i havent menjat només un grapat de cacauets. Lamentablement, el portaequipatges diu prou i decideix plegar. No queda més remei que abandonar-lo, juntament amb la bossa de transport (snif, snif).
encarem les darreres rampes (al fons, el Mount St. Baudille)
Per carretera arribem a Saint-Jean-de-Fos, on no varem poder reservar cap allotjament, però, com a mínim, podrem veure un xic d'aigua. A darrera hora del capvespre acabem de fer els 3 kilòmetres finals fins a la bonica vila medieval de St. Guilhem-le-Desert, a la riba de les gorges de l'Hérault. Ha estat una jornada absolutament esgotadora i acabo totalment desfondat. I encara hem de trobar el nostre allotjament, la Gité Chalet del Club Alpin Français (GitéCAF). Després de preguntar a diferents persones acaben guiant-nos fins la part superior del poble, molt a prop de la bonica abadia, que en el seu moment havia estat hospici de peregrins. El nostre allotjament, però, mereix un punt i a part:
es tracta d'una espècie de comuna "hippy", on no localitzem cap responsable. Només altres hostes que s'estan preparant el sopar i que ens indiquen que potser a la nevera ens han deixat una mica de menjar. Efectivament, trobem el nostre sopar i després de dutxar-nos i fer algunes reparacions al material rodant, mengem i visitem el poble per fer tirar avall l'àpat, abans d'anar a la "sauna-dormitori" per intentar dormir unes hores.
Etapa: 106km i 2000m de desnivell.

GTMC10: ens aixequem ben d'hora per a gestionar ràpidament el tema de l'esmorzar. No recordo gaire bé què varem menjar (crec que un croissant sec que hi havia a la nevera...). El que sí recordo perfectament és el "semi-simpa" que varem fer. Seguia sense aparèixer ningú i varem decidir deixar 20 euros pel servei de dutxa i habitació i la mica de menjar que havíem trobat.
Desfem el tram de carretera del dia anterior i ens dirigim cap a diferents pobles que haurem de creuar. Encara haurem de fer alguna trialera força desagradable, especialment per la tendinitis que arrossego al turmell des de fa un parell de dies. Recuperem forces a Montarnaud i encarem la darrera part del recorregut entre vinyes i senders pedregosos.

la darrera etapa encara cal superar trams força pedregosos (foto: M. Ollé)
Vinyes: signe de clima mediterrani
Encara haurem de fer una tercera reparació de punxada, aquesta vegada a conseqüència d'uns claus que algú, amb no massa bones intencions, ha deixat a una pista entre camps de conreu.
Per a evitar el pas de la urbs de Montpellier, ja fa dies que varem decidir fer un recorregut alternatiu. Varem poder descarregar un track d'un usuari que havia pensat el mateix i el varem instal·lar als nostres GPSs. En algun punt va resultar un xic complicat, ja que ens varem trobar perduts entre vinyes i també va ser necessari creuar alguna carretera molt transitada. Passem Fabrègues i superem el darrer desnivell de tota la travessa. Ja ens trobem davant el delta del Rhone i fem un llarg descens fins a Villeneuve-lès-Maguelone, on entrem al llarguíssim braç sorrenc que recorre tot el canal format per diferents estanys.

aus típiques d'aiguamolls i salines
Malgrat veiem diferents rètols de prohibit circular amb bicicleta, no tenim ganes de buscar un camí alternatiu i seguim el nostre track.

darrers kilòmetres entre canals
Superem Frontignan i amb la ronyonada totalment desencaixada, però amb l'enorme satisfacció d'haver completat el nostre recorregut arribem a Séte. Localitzem l'estació de tren i aprofitem per refrescar-nos a les aigües del Mediterrani, on en Marc encara va haver d'auxiliar a un desprevingut que no podia sortir de l'aigua.

Marcus, preparant-se per la seva acció humanitària
Etapa: 81km i 650m de desnivell.

Recorregut total: 749km i 14200m de desnivell.

Algunes dades pràctiques:
a) actualment es disposa d'un servei de bus entre Barcelona i Clermont-Ferrand (BCN-CF). Assegureu-vos de la possibilitat de transport de bicicleta.
b) en determinades dates d'estiu o festius, podeu tenir problemes per trobar allotjament en determinades zones, especialment durant les darreres etapes. Al loro!!, alguns allotjaments NO accepten targeta de crèdit.
c) l'aigua i l'avituallament no és problema, excepte el tram entre La Couvertoirade i St. Jean-de-Fos (no water, no food, nothing at all).
d) Els desnivells són assequibles per un nivell mitjà de preparació física, però els temps necessaris per superar-los dependran molt del tipus de terreny. Algun punt exigeix un xic de tècnica sobre la bicicleta.
e) a l'estació de l'SNCF de Séte no s'enteren massa. S'ha d'agafar un tren regional (permeten bicicletes) fins a Portbou (que no sigui un tren que acabi a Cerbère perquè haureu de fer un coll extra amb la bicicleta). Nosaltres varem podem agafar el darrer tren de Portbou fins a Barcelona (crec que eren les 19:40h).
f) No podeu deixar de provar la Truffade, un plat típic de l'Auvergne.

En resum, una travessa força interessant, especialment les 8 primeres etapes, on el ciclista rodarà per tot tipus de terreny: sender, pista (asfaltada o no), carretera. Agraïr al meu company de travessa, el Marquiñus, la paciència que ha tingut amb mi i el seu savoir fair amb el GPS.
La descripció de l'itinerari no és gens precisa, però qui vulgui més informació o els tracks de la travessa pel GPS, contacteu amb mi.