diumenge, 29 d’abril de 2018

Pic de Bessinelles

Pic de Bessinelles
Encarem les darreres jornades de la temporada amb bones acumulacions de neu però, en la línia de la majoria de caps de setmana, una previsió meteorològica molt incerta. Amb una bona dosi de dubtes, el Roger em convenç d'abandonar la proposta de la circular al Thoumasset i optar per la zona de l'Ariège, on potser trobarem unes millors condicions de "meteo". Ens decidim per una altra "clàssica" de la Costa-Lluch, el Pic de Bessinelles, que podríem renombrar com la circular al Coma d'Or. Car, el recorregut envolta per totes les seves vessants aquest cim de l'Ariège. 
A les 7h encarem la Coma d'en Garcia i amb una mica més d'1h assolim el coll que tanca la vall.

remuntem la Coma d'en Garcia
De moment, dia ennuvolat i a la part superior de la vall, força vent. Bon descens fins a l'Estany de Bessines. Trobem neu amb força bones condicions per esquiar, però amb molta humitat. 

bon descens cap a l'Estany de Bessines
Comencem a tenir problemes per tornar a enganxar les pells i iniciar la remuntada cap a la Portella de Lanós. 

entorn de gran bellesa; una vall excepcional
L'entorn és magnífic: valls solitàries amb un encant excepcional.

remuntem cap a la Portella de Lanós
Anem guanyant alçada fins assolir l'aresta que dóna accés a la vessant de l'Estany de Lanós. Ens trobem amb vent molt fort que dificulta la progressió fins el cim del Pic de Bessinelles (2632m). En aquest punt dubtem si continuar el recorregut clàssic o encarar una de les canals que ens retornaria al refugi de Bessines. Fem un parell de girs a l'entrada de la canal i trobem neu en males condicions. Ens decantem per continuar el recorregut cap a l'Estany de Lanós. Fem descens en diagonal per a evitar perdre nivell massa ràpid i haver de creuar el llarg embassament de Lanós. Trobem zones sense neu, però podem arribar a un punt força proper a la presa. Recuperem forces i em trobo amb el principal inconvenient de la jornada: la pèrdua total d'adherència de les pells. Després de superar el darrer tram de l'embassament a peu, torno a intentar enganxar les pells i afortunadament me'n surto. Entrem a la fondalada d'accés a la Portella de Lanós (no és un error, el nom coincideix amb l'anterior divisòria entre les vessants de Bessines i Lanós).

darrers metres per assolir la Portella de Lanós
Assolim el coll envoltats de vent i realitzem el descens fins arribar a una pleta, a la sortida del tub per on esquiem amb neu lenta, però en condicions acceptables. 

recorregut de descens de la Portella de Lanós i inici de darrera pujada
Fem un mos i tornem a posar les malmeses pells per a realitzar la última pujada del dia. En aquest punt, abandonem la proposta "Costa-Lluch" i no anem a cercar la Portella de Cortal Rossó, sinó que decidim fer l'ascens fins la part més alta de la Serra de les Lloses. Aquesta opció ens facilita realitzar el darrer descens per les pales nevades que hem observat durant la primera part de la jornada. Neu molt justa a la part més alta, però que guanya bones condicions a mesures que ens apropem al fons de la vall.

darrer descens de la jornada, fins a la Coma d'en Garcia
Jornada típica d'"insaciables". Circular molt ben trobada, dura físicament, però en un entorn sensacional. La part menys agraïda, el tram final de l'embassament de Lanós (desnivell 2300m). Podeu trobar track a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do   

dimecres, 18 d’abril de 2018

Pic de Tempestats

Pic de Tempestats (al fons, l'Aneto)
Proposta molt atractiva dins el programa d'esquí de muntanya del CEB. La idea és accedir al flamant nou refugi de Llauset, i el dia següent assolir el cim del Tempestats, gran gendarme de l'Aneto pel seu vessant SE.
Dissabte aparquem els cotxes a l'inici de l'embassament de Senet, just al marge de la N-230, en el punt on és més senzill accedir a la Vall de Riueno. Abans, a Pont de Suert, per encàrrec del guarda del refugi, hem recollit la cuinera per a facilitar el seu accés a la instal·lació. Gràcies a les generoses precipitacions dels dies previs farem gairebé tot el recorregut amb els esquís als peus. Superem l'espès bosc de bedolls i anem guanyant alçada fins assolir la Colladeta de Riueno.

Vall de Riueno, entre bedolls
Curt descens i recuperem forces per superar els Estanys d'Anglos (indret absolutament inhòspit) i encarar la darrera dificultat de la jornada: el Collet dels Estanyets. Envoltats de boira que dificulta l'orientació, localitzem la base per accedir al coll. Malgrat l'absència de sol, la calor és terrible i tenim la sensació d'estar tancats dins una olla a pressió. L'accés al coll esdevé un xic complicat donada la important acumulació de neu. Superat el coll, ja tenim a tocar el confortable, però un xic fred, refugi de Llauset (desnivell: 1200m).
Diumenge ens aixequem amb un dia magnífic, imprescindible per encarar totes les dificultats de la jornada.

Superem el Coll de Ballibierna
Una hora més tard de sortir del refugi assolim el Coll de Ballibierna i fem un cop d'ull a la propera dificultat del dia: la bretxa de Soler i Coll. Curt descens fins a la base de la bretxa i tornem a posar pells per superar la seva carregada pala. Les primeres voltes maria no ofereixen gaire dificultat, però a mesura que ens apropem a la sortida de la bretxa, la inclinació guanya graus i sobre nostre hi penja una cornisa que obliga a fer els darrers girs amb el cul ben apretadet.

darreres voltes maria per superar la bretxa de Soler i Coll
Una vegada superat aquest collet és qüestió de resseguir l'ample carena fins a incorporar-nos a la conca glaciar que culmina al cim del Tempestats.

agulles de Llosás (desde la bretxa Soler i Coll)
dins la conca glaciar, encarant el Pic de Tempestats
Amb la única dificultat de tot el cansament acumulat remuntem tota la glacera fins a situar-nos sota la piràmide final del cim. L'accés hi està molt carregat de neu i quan la inclinació fa impossible continuar realitzant girs amb esquís als peus, optem per superar els darrers metres a peu.

els darrers metres, a peu
La neu es compacta sobre les nostres traces, però constantment anem observant com van caient petites purgues al nostre voltant. Assolim el cim del Tempestats (3296m, els primers de la temporada, segons el guarda del refugi) i podem gaudir de les sensacionals i magnífiques vistes del Pirineu que ens envolta, destacant l'espatlla d'Aneto i la seva aresta d'accés al cim i la impressionant visió de l'aresta de Salenques.

Aneto i Espatlla d'Aneto

impressionant aresta de Salenques
Una vegada saciats i embriagats de panoràmiques decidim fer el descens de dos en dos, per tal de minimitzar qualsevol risc d'allau. Una vegada ens allunyem de la zona més complexa, només ens resta anar perdent nivell fins a tornar a situar-nos sobre la bretxa de Soler i Coll. D'un en un evitem la cornisa que tanca l'accés a la bretxa i encarem la pala de descens.

descens de la bretxa Soler i Coll i recorregut de tornada al Coll de Ballibierna
Neu humida i pesada que obliga a encarar prudentment cada un dels girs. Amb forta calor tornem a posar pells per remuntar el Coll de Ballibierna i fem un bon descens fins el refugi, on recuperem forces. La impressió general del grup és que el curt descans ha facilitat una bona injecció energètica que facilita remuntar el Collet dels Estanyets i desfer tota la resta del recorregut de la primera jornada.

Bona innivació, més de 3m de neu al refugi de Llauset !!

recorregut de tornada entre el Collet dels Estanyets i la Colladeta de Riueno 
Hem de treure esquís després de fer un petit recorregut dins el bosc. Jornada maratoniana, 23 km de recorregut i més de 1500m de desnivell.         

dilluns, 2 d’abril de 2018

3 colls i repicó

Vall de Núria
Temporada excepcional de neu al Pirineu, però amb poques finestres de condicions favorables de "meteo" per a poder fer activitat. Aquest diumenge, però, aconseguim gaudir d'un dia de sol i sense núvols, temperatura fresca i unes condicions magnífiques de neu.
Amb el company Roger pugem amb el primer cremallera cap a Núria, decidits a fer la ruta dels 3 colls. Pujada directa al Finestrelles, amb l'ajuda de les ganivetes que ens faciliten superar les fortes inclinacions per neu molt dura. El primer descens de la jornada cap a la Vall d'Eina, el menys agraït: neu dura a cotes altes i més encrostonada a mesura que perdem nivell. Millora just abans d'assolir el fons de vall. 

descens vers la Vall d'Eina
Tornem a posar pells per remuntar fins el Coll de la Torre d'Eina, encara amb l'ajuda de les ganivetes. 

pujant al Coll de la Torre d'Eina
 De moment, dia excepcional, gairebé sense vent.

Coll de la Torre d'Eina
Bones condicions per fer el descens per la Coma de l'Infern. La neu va millorant a mesura que avança el dia i anticipa el que ens trobarem després del darrer coll de la jornada.

descens per la Coma de l'Infern
Reposem una mica de forces i tornem a posar pells per remuntar el Coll Bernat. Hi accedim i guanyem una mica d'alçada per la mateixa carena per a poder fer el flanqueig en baixada i sense pells. Assolim el darrer coll, el Coll de Noufonts i dubtem si anar a cercar el Pas de Porc per a poder completar el 4 colls de Costa-Lluch, remuntar la carena fins el Noucreus o superar un ample coll sota el Pic del Pas del Porc. 

Coll de Noufonts
Finalment, res de res, encarem el descens per la Coma de Noufonts. Neu excepcional, que fa que ens replantegem la jugada. Un xic abans d'entrar a l'estació d'esquí, tornem a posar pells i remuntem fins el Coll de Noucreus. Tenim moltes ganes de repetir una altra baixada amb condicions magnífiques i seguir gaudint de les bones condicions de la jornada. 

pujant el Coll de Noucreus
Amb les forces al límit assolim, ara sí, el darrer coll i realitzem un ràpid i sensacional descens fins el Santuari de Núria.

fantàstic descens del Coll de Noucreus
Molt bones condicions primaverals per a una jornada de récord (un cim i quatre colls, 2450m de desnivell).