diumenge, 7 de gener de 2018

Pic de l'Estanyó

Baixant el Pic de l'Estanyó (foto: Pito Costa)
Petita finestra de meteorologia favorable per a fer una mica d'activitat abans que arribin els Reis. Sortida d'un parell de dies per Andorra, territori a evitar segons quins dies a l'any, però que encara trobem amb condicions dignes per a poder-hi accedir i circular. Ens establim a un petit apartament passat Canillo.
04-01-18: decidim una circular amb ascensió al Pic de l'Estanyó. Es tracta de buscar cares S per trobar la neu transformada i evitar les plaques de glaç que es poden haver generat pel regel nocturn. Pugem per la carretera del Coll d'Ordino uns 3km, fins a un revolt molt pronunciat d'esquerra, on s'obre la vall del Riu Montaup (1900m, aprox). Entrem a la vall en clara direcció N deixant el riu a la nostra dreta. 

Entrada de la vall del Riu Montaup
Sobre els 2200m, a l'alçada de l'anomenada Roca Negra, virem a E i encarem a la nostra dreta la pala que dóna accés a la carena de la Serra dels Estanys. 

Accés a la Serra dels Estanys. Al fons, el Casamanya
Trobem una neu excel·lent per a realitzar la forta pujada. A la carena, però, hem de calçar ganivetes per a progressar sobre neu molt endurida i gel, que sovint s'esquerda sota el nostre pes.

regel esquerdat pel nostre propi pes
Seguim amb esquís als peus per la mateixa carena fins enllaçar amb la Serra de l'Estanyó, on arriba un punt on és necessari descalçar esquís i progressar a peu per superar les dificultats d'alguns pasos rocosos de l'aresta.


Superant els pasos més tècnics de l'aresta SO de l'Estanyó (fotos: P. Costa)
Sense més dificultats assolim el cim de l'Estanyó (2915m). El descens el farem per la vessant S, però primer hem d'accedir a un coll sota el cim. Extremem les precaucions ja que ens trobem neu molt endurida que dificulta l'estabilitat de les fustes. A partir del coll les condicions de neu milloren i a l'alçada de l'Estany Gran de la Vall de Riu realitzem una marcada diagonal en direcció E per anar a buscar la baixada fins el Refugi de la Vall de Riu. 

merescut descans al Refugi de la Vall de Riu.
Entre el bosc fem el descens fins a nivell del riu i progressem per terreny "senglar" fins a trobar-nos un pont sobre la cota 1900m. 

terreny feréstec a la Vall de Riu (foto: Pito Costa)
Creuem el riu i resseguim tot el sender, primer amb esquís i després a peu, fins a les Bordes de l'Arniana. Caldrà, però, remuntar un tram de carretera per a recuperar el cotxe.
Excel·lent circular i acceptables condicions de neu. L'activitat està ressenyada al llibre Pirineos en esquís, de Faura i Longás (itinerari 27).    

dimecres, 3 de gener de 2018

a la descoberta per la Vall de Boí

Pujant Bony de la Redona (Foto: Pito Costa)
Bona previsió de meteo per aquest cap de setmana. El company Pito em demana si tinc ganes d'anar a la descoberta per trobar alguns nous recorreguts per la zona de la Vall de Boí. Ha de trobar material per una nova guia d'esquí de muntanya.
Passem la nit a un més que correcte hostal de Boí (Hostal Fondevila) i a les 9h del matí ens trobem a Barruera amb el Carles i l'Antoni. Pugem fins a Durro (carretera amb glaç, cal calçar cadenes) i travessem el poble fins la corba de La Mola, on deixem els cotxes. Amb esquís a l'esquena remuntem la torrentera i, decantant-nos per la nostra vessant esquerra assolim una pista, on calcem esquís.
Arribem al final de la pista i deixant a la nostra dreta la pujada natural al Corronco, ens enfilem pel Barranc del Ginebrell.

Remuntant el Barranc del Ginebrell (Foto: Pito Costa)
Indret absolutament inhòspit, malgrat trobar-nos a tant poca distància de les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Guanyem alçada mantenint sempre a la nostra dreta el Serrat del Graller i hem d'anar a buscar un petit coll no gaire evident sobre la cota 2450m.
Cal remuntar fins aquest coll (Foto: Pito Costa)
Fem un flanqueig senzill fins a situar-nos sota un coll més ample que dóna accés a la carena del Cap dels Vedats d'Erta. L'accés és dret i cal traçar amb habilitat.

Assolim la carena d'accés al Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)

El vent fa estralls (Foto: Pito Costa)
A més, comença a fer vent fort i molt fred. Assolim el coll i superem sense esquís un curt mur (compte amb possible relliscada sobre la vessant S) que ens permet progressar sense dificultats fins el cim (Cap dels Vedats d'Erta, 2632m).
Molt bon descens per la vessant N. Excel·lent neu pols, malgrat algun tauró que ens fa la guitza i deixa alguna fusta força malmesa.

Baixada Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)
Baixem fins a cota 2100, aproximadament. El fred és molt intens. Decidim remuntar el Corronco, però un parell de nosaltres amb les mans glaçades i alguna molèstia digestiva decidim tirar cap avall. A mesura que perdem alçada les condicions de la neu empitjoren tant qualitativament com quantitativa.
Per diumenge, el nostre objectiu és el Bony de la Redona. En Carles ens proposa no encarar-lo per cap de les vies habituals, sinó per l'ample carena que divideix la Vall de Sant Martí de la Vall de Ginebrell. De la mateixa carretera que mena a les pistes d'esquí encarem el Serrat de l'Orri, deixant constantment a la nostra esquena el complex hoteler del Pla de l'Ermita.

Pujant Bony de la Redona (foto: Pito Costa)
El primer tram del recorregut no és gens recomanable: un bosc molt dens, molt poc esquiable. A mesura que guanyem alçada el cel es va tapant i el vent esdevé més fort i molest. Traiem modestament el cap al cim i retirem pells entre un vent força violent. Fem el descens per neu un xic pesada i amb la presència d'un considerable número de taurons. Cal esquiar amb molta precaució. Entrem al Barranc del Moró i anem a trobar la confluència de la Vall de Sant Martí.


Descens Bony de la Redona (fotos: Pito Costa)

Neu justa a la pista que davalla fins la carretera.     

divendres, 8 de desembre de 2017

Arranquem temporada: una mort anunciada.

Montforcado. Darrera, el Ventolau.
No, el títol de l'entrada no amaga cap actitud pessimista. Ans al contrari, tots plegats esperem una temporada amb un Pirineu pintat de blanc. Però, qui no podrà seguir gaudint de la neu seran els meus esquís, que ja varen acabar molt malmesos al finalitzar la temporada anterior, i amb un parell de sortides han dit prou.
Arranquem temporada amb els llebrers de l'Aran i els sempre trempats amics reüsencs. Diumenge, 3 de desembre, aprofitem els 50cm de neu pols acabada de posar per la zona de Pla de Beret, amb pistes obertes, però amb molt poca afluència de gent. 

Remuntat el Tuc de Pèdescals
Amb 3 remuntades progressives accedim al Tuc deth Miei, al Tuc de Pèdescals i al Tuc de Cardigassos, amb els respectius descensos al Barranc de Barlongueta i al Barranc de Parros.

Llebrer aranès, en plena acció

Tuc de Cardigassos
Excel·lent neu pols, malgrat la poca base i algun roc que fa saltar part del cantell de l'esquí. Retorn a Pla de Beret per la pista del Montgarri (desnivell: 1400m).
Tres dies més tard, amb els companys del CEB pugem fins a Tavascan i la Pleta del Prat. La neu hi és present a tota la vall, però les carenes estan absolutament escombrades pel vent. La nostra intenció és pujar el Campirme, però a l'alçada de l'Estany de Mascarida ens adonem que la carena està totalment ventada i que les millors condicions es troben per sota el Pic de la Coma del Forn. 

accés a l'Estany de Mascarida
Decidim remuntar una de les pales amb bona innivació i accedir a la carena que divideix la vessant de Mascarida de la de Ventolau (desnivell: 950m). Descens pel mateix recorregut per neu transformada i dura.  
Descartat el Barranc de la Coma del Forn per manca de neu, l'endemà decidim realitzar el mateix recorregut i pujar el Pic de la Coma del Forn (2685m). 

Pic de la Coma del Forn. Al fons, el Ventolau
Bon descens fins el petit Estany del Diable i pujada al Montforcado (2634m). Deixem els esquís sota el coll i per terreny inestable accedim al cim. 

aresta d'accés al cim del Montforcado

Cim del Montforcado (dedicada al company Pep Montes)
Condicions un xic més bones de neu per al descens, respecte el dia anterior (Desnivell: 1400m).
No ha estat un mal inici de temporada, malgrat he acabat de "trinxar els esquís".

el cantell ha dit prou. Esquís a la brossa.