dilluns, 30 de maig de 2016

Per les valls de contrabandistes: ruta en btt.

Superant colls de la Pallaresa Nord (Foto: M. Garcia)

De feia setmanes, aquesta la tenia anotada a l'agenda. El "crack" Manel Garcia, en la seva linia habitual, ens proposa un gran cap de setmana de btt amb punt d'inici i final a Andorra, però ciclant, majoritàriament, per la zona nord del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.
Dissabte iniciem el recorregut al Coll de la Botella, a la part superior de la pista d'esquí alpí de Pal. Els primers kilòmetres els realitzem per carretera asfaltada fins assolir el Coll de Cabús, punt fronterer entre els principats.

Pujada al Port de Cabús. Al fons, Pic de la Basseta
Llarg i bonic descens fins el llogarret de Tor, escenari de crims encara no resolts, però de gran bellesa paisatgística.

Descens per pista cap a Tor
Fora pista !!

Tor
Continuem descens, ara per pista asfaltada, cap a Alins. Primera punxada. Abans d'arribar al poble prenem una pista que ens evitarà haver de perdre més desnivell i ens conduïrà, superant algun tram "jabalí", fins les Bordes de Virós, on farem un petit descans i reposarem forces.

Martí, gaudint d'un descens 
Forta pujada fins a trobar-nos al final de la pista forestal, on haurem de navegar en un espès i incòmode bosc amb les bicicletes a l'espatlla, fins a trobar un corriol sobre Burg.

corriol embardissat (Foto: M. Femenia)
A voltes ciclable, el corriol ens condueix a unes bordes i, posteriorment, sobre una ampla pista que seguirem, altra vegada, en pujada, fins el Coll de So. Aquí haurem d'esperar una bona estona, conseqüència de la "pàjara" del company Paco que, afortunadament, es recupera a base de gels i, especialment, de la baixada de temperatura.
Coll de So
Sense més incidents arribem a l'Ermita de Santa Magdalena i prenem la pista que ressegueix el riu, fins el punt on s'ha de creuar fent equilibris amb la bicicleta.

Ermita de Santa Magdalena
Equilibris per no acabar en remull
Només resten 7km de lleugera pujada que ens faciliten l'accés a Sant Joan de l'Erm, on gaudirem de la tranquilitat que es respira en aquest bucòlic indret i on passarem la nit (64km i 1700m de desnivell). Segons punxada.
L'etapa de diumenge es presenta amb un parell d'incògnites importants: primera, les condicions meteorològiques, car amenaça pluja; segona, els trams de nul·la ciclabilitat que ens faran patir d'allò més. Amb temps ennuvolat, encarem les primeres rampes de la jornada i molt aviat ja estem arrossegant les montures. L'escenari, però, s'ho val: eslèndids prats i excel·lents vistes sobres les valls de l'Alt Urgell.

Carenant


Anem superant diferents trams, a voltes arrossegant les bicicletes per terreny força incòmode fins a la Creu del Ras de Conques. A partir d'aquest punt recuperem les pistes ciclables i fem camí cap el Coll d'Ares, sobre el poble de Civís. Abans d'arribar-hi ens veiem obligats a fer entrar a "boxes" la bicicleta d'en Martí que trenca el canvi de pinyons.

problemes mecànics. Típic: un treballa i 5 s'ho miren....
Amb enginy, força i les eines necessàries podem superar el problema mecànic i encarem forta pujada fins el Coll de Laquell, on patim fortes ventades que obliguen a protegir-nos per afrontar el descens fins a Ós de Civís.

Ós de Civís
Recuperem forces en un restaurant de luxe que ens preparen uns excel·lents entrepans. Amb les energies renovades encarem la darrera pista de pujada a les Bordes de Setúria.

Pista sobre el Riu Setúria
La pista és molt bona per a ciclar, però arriba un punt, just a la frontera entre Catalunya i Andorra, on desapareix i s'ha d'encarar un sender molt i molt incòmode. Amb la bicicleta a les espatlles i anant en compte no relliscar i caure dins la llera del riu, superem aquests 500m i assolim les Bordes de Setúria, on creuem la torrentera per a remuntar el darrer tram per les pistes d'esquí de Pal i arribar al punt d'origen del dia anterior.

Bordes de Setúria
Superant llengua de neu a les pistes d'esquí de Pal (Foto: M. Garcia)
Recorregut de 38km i 1700m de desnivell.
Circular de 4 estrelles que ens ha permès recòrrer diferents valls amagades entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. La cinquena estrella li assignaria si haguéssim pogut estalviar-nos alguns dels incòmodes segments no ciclables. Gran bellesa paissatgística i una meteorologia que ens ha respectat en els trams més compromesos.



dilluns, 23 de maig de 2016

Esclat de primavera al Pallars Jussà

Bany al Forat d'Abella
Cap de setmana familiar que passarem amb els companys osonencs i garriguenc-barcelonins. O sigui el "foll", l'Alfred, llurs parelles i tooooota la infanteria. El lloc seleccionat ha estat la zona sud del Pallars Jussà, a un recòndit indret darrera el Montsec de Rubies: Sant Martí de Barcedana. 

Capvespre sobre St Martí de Barcedana
N'Iris i un servidor ens incorporem dissabte a primera hora i podem gaudir d'una passejada entre els estanys de Basturds i el bonic poble d'Abella de la Conca, on podem relaxar-nos amb un bany sota el Forat d'Abella.

La infanteria a pas lleuger
Sant Romà de la Conca
El recorregut no ofereix cap atractiu especial, però podem "caçar" alguna fotografia interessant i, sobretot, unes imatges molt boniques d'aquest indret del Prepirineu.

Panoràmica sobre Abella de la Conca
Ermita d'Abella de la Conca
L'endemà, seguint les recomanacions del "foll", ens endinsem dins la Vall del Bosc. Pujem per una pista força feixuga fins a trobar un corriol que, molt gradualment ens condueix, en descens, fins a nivell del rierol, enclavat al fons de la vall. Bany general i empastifada de fang, dinar i un accident sobre la llera del riu que fan perdre alguns incisius.


Interessant cap de setmana en el que hem combinat petites rutes de senderisme i bany en aigua dolça.

dimecres, 11 de maig de 2016

Remuñe-Lliterola: la gran "pringada".

Gran Quayrat
Reprenem una de les propostes del CEB que varem haver de suspendre per mal temps fa 2 caps de setmana: la circular Remuñe-Coll Lliterola-Refugi Portillon-Coll Lliterola-Vall de Lliterola. La previsió de meteo per aquests 2 dies és per a tirar coets, però decidim arriscar-nos. I llepem....
Dissabte remuntem la Vall de Remuñe. Trobem neu contínua més o menys sobre els 2100m (30' esquís a l'esquena). 

Remuntant la Vall de Remuñe
A mesura que ens endinsem a la vall el temps es va tancant i esdevé més dificultosa l'orientació. Sobre els 2350m virem en direcció O / NO per anar a buscar el Portal de Remuñe. Hi passem sense adornar-nos-en, car la visibilitat és nul·la i no hi veiem més enllà d'uns 5m. Intuïtivament flanquejem sobre l'Ibon Blanco de Lliterola i mitjançant GPS naveguem fins a trobar (mai més ben dit) el Collado Inferior de Lliterola (2983m). A la vesant N el temps no millora gaire i sense poder gaudir de l'espectacular paisatge de la zona, iniciem el descens cap al Lac de Portillon d'Oo. Trobem una neu de força qualitat, incloent la pendent canal que davalla fins l'entrada del llac. El creuem per anar a buscar una escletxa i proveïr-nos d'aigua i remuntem els sèracs que defineixen els límits de l'embassament per assolir el refugi del Portillon d'Oo.

Entrem a Lac de Portillon d'Oo

Transport de l'aigua cap el refugi
Accedim al refugi on hi passem una freda, però comfortable nit.

Entrada d'hivern al refugi

Carda fred, però la companyia dona escalfor.
A primera hora de matí de diumenge ja intuïm que el vent serà un problema, però caram !! no ens esperem que pugui arribar a "arrancar-nos" de les parets que donen accés al coll de retorn. Alguns, fins i tot, deixem caure la possibilitat de baixar per la vessant francesa i oblidar-nos del pla original.

Vent i boira !! condicions pèssimes (Foto: M. Orbay)
Finalment, però, assumint el risc de l'efecte vela amb els esquís a l'esquena, calcem grampons i piolet i tirem cap amunt.

Perduts entre la boira (Foto: M. Orbay)
El GPS torna a esdevenir el nostre millor amic i entre l'espesa boira podem localitzar el Collado Inferior de Lliterola. Sense poder esquiar anem davallant la vall fins a l'alçada de 2600m on, ara sí, amb boira menys espesa, podem gaudir de la neu. A mesura que perdem alçada, però, la neu esdevé molt humida i pesada. A partir de 2200m, esquís a l'esquena fins al cotxe.
Perdoneu la qualitat de les fotografies, però les condicions eren realment penoses.