diumenge, 22 de setembre de 2013

Coll de Tentes-Refugi Bretxa de Roland

Refugi de la Bretxa de Roland
Aprofitant les nostres vacances per la regió d'Hautes Pyrenees, ens apropem a la bonica localitat de Gavarnie, on podrem gaudir d'una senzilla caminada fins a l'interior del circ, el punt on cau un dels salts d'aigua més alts del continent eurpoeu.

Circ de Gavarnie
Abans, però, totalment recomanable apropar-se a una de les formacions geològiques més impressionants del massís, la Bretxa de Roland.
El nostre punt de sortida és el Coll de Tentes. S'hi accedeix per la carretera que neix a la dreta a l'entrada del poble de Gavarnie. S'ha de tenir l'habilitat d'arribar-hi passades les 18h, per a estalviar-se el "peatge". Nosaltres varem passar la nit a la zona d'acampada d'autocaravanes i, a primera hora del matí, varem pujar fins el coll, on és obligatori deixar-hi el vehicle, ja que la pista fins al Coll de Boucharo és tancada (asfaltat aixecat i plena de voladures amb roques de gran tamany per a evitar qualsevol tipus de circulació amb vehicles).

Pista de Coll de Boucharo a Coll de Tentes
Des del Coll de Tentes caminem fins el Coll de Boucharo (20') i a partir d'aquí prenem el sender que condueix al refugi.

Remuntant el Coll de Boucharo
No trobem cap dificultat, excepte el punt en el que s'ha de creuar un salt d'aigua que prové del glaç de la base del Taillon.

A punt de crear el salt d'aigua
El pas està equipat amb passamans. Remuntem el desnivell que ens situarà a la terrassa d'accés al refugi.

ja tenim el refugi a tocar de ma
Cal parar atenció a petites acumulacions de glaç que cobreixen alguns trams del sender. Arribem al Refugi de la Bretxa de Roland (o de Serradets) envoltats de núvols que no ens deixen veure aquesta fantàstica formació geològica (1h 30').

Refugi de la Bretxa de Roland
Reposem forces i, afortundament, s'obren clarianes que ens permeten fotografiar la bretxa i tota la cresta que neix sobre ella, des del Casc al Marboré.

retorn pel mateix Coll de Boucharo
Tornem a la furgoneta pel mateix recorregut.        

dimarts, 17 de setembre de 2013

Cresta Veteranos-Gemelos Ravier-Posets

Cim del Posets (3375m)

Llarga, tècnicament complexa i exposada cresta que uneix el coll de Chistau amb el segon cim més elevat del Pirineu.
El dia anterior arribem al refugi d'Estós des d'on vàrem intentar els cims Gourgs Blanc i Jean Arleaud. Molt justos de temps, però, a l'alçada dels estanys de Gías, vàrem decidir retornar al refugi i descansar de cara a la jornada de l'endemà.

Refugi d'Estós (1895m)
Estany de Gías. Darrera, Gourgs Blancs i Jean Arlaud
Tot i les poc optimistes previsions meteorològiques, ens aixequem amb el cel força clar i, després d'esmorzar, iniciem la remuntada al coll de Chistau seguint el GR11 (07:15h). La vall és preciosa i l'espectacle paissatgístic es va engrandint a mesura que guanyem alçada. Sobre els 2450m cometem un petit error a l'hora de començar la pujada per una tartera sense cap tipus d'indicació. Ràpidament ens n'adonem i decidim tornar a perdre alçada per recuperar el sender que ens condueix fins el coll de Chistau. Sense arribar-lo a superar, prenem la pujada senyalitzada amb fites (direcció W-SW) que ens conduïrà fins a un coll molt marcat sobre uns petits estanys.

Remuntant per sobre el coll de Chistau
A partir d'aquest punt progressem per la mateixa aresta sense excessives complicacions (alguns passos de II-). Superem el cim de los Veteranos (11:15h) i continuem, per la mateixa aresta, fins el cim de los Gemelos Ravier (11:30h).

Cim de los Veteranos (3140m)

Cim de los Gemelos Ravier (3160m)
A partir d'aquest punt comencen les complicacions. Perdem alçada fins a l'entrada de la bretxa Carrivé. A la nostra esquerra les parets que cauen en vertical sobre la glacera de la Paül. A la nostra dreta un terreny totalment trencat que es desprèn fins el fons de la vall. Per superar la bretxa ens trobem un primer gendarme on hi ha instal·lada una equipació de ràpel (pitó). Dos dels nostres realitzen el descens, però els resulta molt complicat accedir a la bretxa.

Gendarme que precedeix la bretxa Carrivé

ràpel que ens deixa just per sota la bretxa.
En Pep m'indica la possibilitat de muntar un ràpel en millors condicions, des d'una segona instal·lació situada uns metres més a baix. Assegurat amb les cordes, decideixo aproximar-m'hi i, després de revisar el terreny, comunico als 2 companys que encara tinc per sobre, que aquesta opció em sembla més convenient. Una altra possibilitat hauria estat fer un petit descens per la vessant Viadós i, posteriorment, un petit flanqueig per guanyar la base de la bretxa. El terreny, però és molt descompost i qualsevol intent de perdre alçada esdevé molt exposat i perillós. La meva opinió és que la millor opció per a superar aquest accident és assegurar amb un cordino l'accés fins a la segona instal·lació (vessant oriental) i, des d'aquest punt, muntar ràpel fins a unes repises situades just per sota la bretxa (vessant occidental), que faciliten la progressió per un passadís diagonal que defineix la sortida. Superat el passadís, resulta més senzill progressar verticalment per a recuperar la cresta (compte amb la caiguda de rocs) (14:00h). A mida que anem guanyant alçada per l'aresta les condicions de la roca milloren i no existeix cap dificultat rellevant per superar l'avantcim i assolir el cim del Posets (3370m) (14:30h).

Cim del Posets (3375m)
Reposem forces i retornem per la mateixa aresta cimera fins a trobar la via de baixada per la vessant de la Paül. Es tracta d'una canal força "podrida" (punts vermells) per la que anem perdent desnivell verticalment. Arriba un punt, però, en el que hem de descartar qualsevol intent de progresar per cap xemeneia (terreny molt descompost) i hem de fer un passatge en diagonal per anar a guanyar la part més elevada de la gelera. El descens per aquest terreny esdevé molt feixuc (blocs de roques de grans dimensions) i, només quan guanyem la part més baixa de l'antiga glacera de la Paül, podem caminar amb major comoditat i mantenir un pas més lleuger. Arribem al refugi d'Estós a les 18:15h amb força cansament acumulat (1700m de desnivell).
Via d'accés molt poc practicada fins un dels cims més espectaculars del Pirineu.

Cresta Veteranos-Gemelos Ravier
Fem l'activitat la Núria, en César, en Manel, en Pep i un servidor. Comencen les primeres fredorades de la tardor.     

diumenge, 1 de setembre de 2013

Vallé d'Aure

Col d'Estodou
Aprofitem uns dies de vacances per fer petits recorreguts de senderisme per aquestes precioses valls de la cara nord dels Pirineus. La primera proposta és un recorregut entre els llacs Orédon, Aumar i Aubert.

inici del sender al Lac Orédon

Aparquem la furgoneta abans de creuar la presa del llac d'Orédon. Altrament, s'ha de passar per caixa. Des de l'entrada del mateix aparcament neix un corriol (E) que puja al refugi/restaurant. Creuem la carretera d'accés a l'establiment i anem a buscar la continuació del sender, que indica el coll d'Estoudou (2260m). En constant pujada accedim al coll (1h 30'), on podem gaudir d'unes magnífiques vistes sobre el llac Orédon.

Lac Orédon

Els núvols, però, no ens permeten veure els cims de més de 3000m que envolten els estanys. Des del coll, seguim el sender que ens condueix al llac Aumar (1h).

Lac Aumar
Posteriorment, per carretera, baixem fins el llac Aubert (excel·lents vistes sobre el Neouvielle, Ramoun i la Hourquette d'Aubert).

Lac Aubert

Ramoun i Neouvielle
Reposem forces i prenem el camí de baixada dels Laquettes per retornar al Lac Orédon (total 4h. Uns 500m de desnivell).