dijous, 11 d’octubre del 2018

Circular Sobrarbe-Ribagorza

Cañón de Añisclo
Feia molt temps que hi tenia posada la banya en fer una ruta amb bicicleta enllaçant aquestes dues comarques d'Osca. Molta lectura de mapes, moltes preguntes a companys, molt de Google Earth. I costava poder traçar un recorregut amb certa lògica i un mínim atractiu. Després de donar-hi prou voltes decideixo un itinerari de 3 dies, havent de realitzar 2 sacrificis: el primer, forces kilòmetres per asfalt que, personalment tampoc em penalitza gaire i, segon, haver de desfer alguns kilòmetres per part de la ruta d'anada.

Etapa 1: Senz-Torla. Localitzo per Google Earth un petit racó on deixar el cotxe, just passada la petita presa que ens trobem quan agafem la cruïlla per pujar al petit poble de Senz.

Senz, inici de la ruta
En essència, el recorregut coincideix amb una de les etapes de la transpirenaica de J. Laparra. Per asfalt remuntem fins els pobles de Senz i Viu i posteriorment, per pista pedregosa assolim el Collado Cullibert.

Collado Cullibert. Al fons, vessant S del Cotiella
Tampoc aquestes contrades han restat amagades a Monsieur Porland, i les rampes més dures estan cobertes d'aquest material. Una vegada al coll s'ha d'abandonar la pista i cal anar a buscar un sender en direcció W (hi ha un pal indicador). El sender és força ciclable, malgrat s'ha de posar el peu a terra en algun punt. Més endavant, el sender esdevé una magnífica pista fins a trobar la pujada a La Collada (1500m). Assolim el punt més elevat de l'etapa, un balcó sobre la vall del Cinca situat entre la Peña Solana i la imponent Peña Montañesa.

La Collada. Darrera, Peña Solana
Llarg però ràpid descens per pista fins a Ceresa i després per asfalt fins a Escalona, on m'aturo a refrescar-me i a menjar un xic. Prenc la carretera de Fanlo que transita per Añisclo, però 2 km més enllà em trobo la desagradable sorpresa que la carretera està tancada. No desespero i prenc la ruta alternativa pels pobles de Buerba i Vio. És una llàstima, ja que més enllà de no poder gaudir d'un dels principals atractius de la circular, he de fer uns 5km extra, pujar un port i patir la calorada per l'exposició a la vessant soleia. Això sí, durant el descens fins a retrobar la carretera a Fanlo hi ha un mirador excel·lent sobre el Cañón de Añisclo.

Mirador sobre el Cañón de Añisclo
Remuntada fins el poble de Fanlo (no regalen res i ja porto força cansament acumulat). A partir d'aquí descens rapidíssim fins a Sarvisé i darrers i feixucs kilòmetres en lleugera pujada fins a Broto, i rampes més dretes fins a la cruïlla a Torla, on passaré la nit a l'Albergue Monte Perdido. Total km: 79; 2500m desnivell.

Etapa 2: Torla-Sin. Abandono l'alberg a quarts de nou del matí tot buscant algun bar obert per omplir una mica l'estómac i prendre un cafè amb llet. Esmorzo amb 15' i ja encaro el duríssim ascens a la Sierra de las Cutas o dera Cárquera (que sona millor).

primeres llums sobre el riu Ara.

Es tracta d'una pista força pedregosa, a voltes de mal ciclar, amb més d'un tram que s'ha de fer arrossegant la muntura (trams curts, però molt drets). 

Ermita de Santa Ana, a meitat de pujada.
Són més de 14km de pista feixuga (3h), però la recompensa són unes vistes excel·lents sobre tot el massís d'Ordesa, una de les imatges més boniques de tot el Pirineu, especialment de la seva vessant S. Paga la pena l'esforç de pujar-hi. 

curioses formacions de calcari erosionat pel vent
    
Las 3 sorores d'Ordesa: Cilindre, Perdut i Soum de Ramond.
Rapid descens fins a Nerín per una pista impressionant. A partir de Nerín caldrà desfer l'itinerari del dia anterior fins a Escalona. En aquest petit conjunt de cases reposo forces i he de decidir entre 2 possibles opcions: la primera, recorregut per carretera fins l'alberg de Sin, opció més ràpida però menys interessant per quantitat de kilòmetres d'asfalt; o segona, prendre una pista que teòricament comunica Laspuña amb Badaín, opció amb més desnivell i menys previsible. Són les 14h i no tinc presa, el dia és bo i no amenaça pluja. Decideixo la segona opció. Tot remuntant cap a Laspuña, un ramat d'ovelles bloqueja la carretera i m'entretinc a parlar amb el pastor, que em confirma la ciclabilitat de la pista que he de prendre. La decisió ha estat encertada: uns 300m de desnivell que es fan força bé i una baixada llarga i molt "disfrutona". 


pont d'accés a Badaín
El problema serà que, per evitar el sectors de baixada més pedregosos, he rodat força estona per les superfícies més herboses, i una punxa d'esbarzer ha provocat la pèrdua de pressió de la roda del darrera. A Lafortunada (nom gens adequat a les circumstàncies del moment) hauré de canviar la càmara (45'). Ara sí, amb el temps un xic més apretat remunto la carretera del Cinca fins a la cruïlla a Plan i després d'uns quants kilòmetres, trobo l'accés a l'esquerra de pujada a Sin. I quins 3 darrers kilòmetres: terrorífics, rampes de l'11, el 12 i el 14% per rematar una jornada força completa. Localitzo l'alberg i passo una estona de xerrameca amb la propietària, mentre miro d'augmentar la pressió de la roda del darrera i apedaço la càmara punxada per l'endemà. Total km: 83; 2600m desnivell.

Etapa 3: Sin-Senz. La idea original per a la tercera etapa era retornar a la carretera a Plan i prendre una pista que transita per la dreta de l'embassament. Durant el vespre anterior, però, entre la mestressa de l'alberg i un company del poble, m'expliquen una ruta alternativa, que evita els perillosos túnels de la carretera. Malgrat suposarà sumar uns quants kilòmetres i un xic de desnivell, decideixo fer-los cas i prenc la carretera que, en lleugera pujada condueix a Serveto. 


Sobre la pista a Gistaín. Al fons, el Cotiella.
Abans d'arribar-hi, a l'esquerra neix una pista que després de guanyar alçada fa un llarg flanqueig que em situa just a sobre el poble de Gistaín. 



A punt d'iniciar el descens cap a Gistaín, just darrera.
Ha estat un encert el recorregut. Ràpid descens fins a Gistaín i per carretera fins a Plan, on faig un cafè amb llet abans de prendre la pista de pujada a la Sierra de Chía. És una pista molt ciclable, entretinguda i amb un entorn molt bonic. Llàstima dels cotxes que hi passen amb certa freqüència i el cul que em comença a fer mal de debò. 


Inici de pujada a la Sierra de Chía. Al fons, San Juan de Plan
Un parell de kilòmetres abans d'arribar al Puerto de Sahún s'ha d'abandonar la pista principal i prendre'n una altra a la dreta, que en lleugera pujada ens situa sobre uns plans amb sensacionals vistes de la vessant septentrional del Cotiella.

Massís del Cotiella
Iniciem un llarguíssim descens que ens portarà fins el petit poble de Barbarruens. Això sí, haurem d'alternar la baixada amb alguns trams de pujada que ens mantindran les cuixes ben escalfadetes. Els darrers kilòmetres de la ruta tornen a ser d'asfalt, fins a Seira primer i, finalment, per la carretera que ressegueix el curs de l'Ésera fins a la cruïlla de Senz. Total km: 55; 1200m desnivell.

He penjat tracks a wikiloc.  

diumenge, 15 de juliol del 2018

Jean Arlaud

Malgrat la incertesa de si, finalment, s'acabarà realitzant el trekking al voltant del Matterhorn (l'agència em té amb l'"ai" al cor i encara no l'ha confirmat !!), segueixo preparant les cames per a poder gaudir al màxim de l'experiència suïsso-italiana. En aquesta ocasió, ja que els companys Isra i Fede s'animen a fer activitat, els proposo realitzar una ascensió tècnica al Pirineu. El cim escollit és el Jean Arlaud: és el darrer cim que em manca de l'aresta del Gourgs Blancs i podré afegir una altra creueta a la meva llista de tresmils.
Dissabte, amb tota la tranquil·litat del món remuntem la Vall d'Estós i arribem al refugi. Estem envoltats de verd i aigua i, afortunadament, cap de les tempestes anunciades pel vespre no ens fan la guitza. 

capvespre sobre la Vall d'Estós
Diumenge, a quarts de sis del matí, recollim el material que necessitarem, esmorzem i comencem a remuntar el Barranc de Gías. La veritat és que no resulta massa agradable la pujada: aigua per tot arreu, dificultats per creuar la torrentera, fang i pendents molt pronunciades. Molt feixuc tot plegat. Amb un parell d'hores assolim l'Estany de Gías i prenem la decisió de pujar el Pic de Jean Arlaud per la seva vessant oriental. O sigui, caldrà remuntar fins el Coll d'Oo i encarar els passos de II-III que indiquen les ressenyes. 

cresta de Gourgs Blancs
Just superat el Coll d'Oo, observem les parets del nostre objectiu i ens equipem amb arnés i casc. Per una passadís herbós, anem a buscar la base d'un corredor vertical (una fita en facilita la localització).

passadís herbós, accés al corredor 
Ens encordem per assegurar els passos més exposats. El granit és excel·lent i, malgrat la verticalitat dels passos, la progressió és força segura. Accedim a una terrassa on s'ha de progressar en diagonal per terreny un xic vertical. Caldrà garantir una bona adherència, ja que una relliscada pot suposar un bon ensurt (sota nostre s'obre el buit).

darrer sector d'accés al cim. Al fons, el Posets.
El darrer sector d'accés al cim és força més senzill i assolim el cim sense necessitat d'assegurar-nos.

Jean Arlaud. Al fons, Gourgs Blancs
Amb compte, desgrimpem l'aresta del cim que ens condueix al petit coll entre el cim i el veí Gourgs Blancs. Trobem alguna dificultat, però amb compte es pot accedir al coll sense necessitat de corda. Superem un petit esperó que divideix el coll. La presència de neu dura dificulta l'accés a la pujada al Gourgs Blancs i donada l'hora, decidim retornar al Jean Arlaud i enllaçar els 2 rappels per baixar al Coll d'Oo.


2 rappels, que s'han de saber trobar
Desfem tot el camí de pujada i recollim les nostres pertinences al refugi per retornar a l'inici de la Vall d'Estós.
Un segon cap de setmana de bon entrenament, amb l'afegit d'un altre tresmil al sarró.
   

dijous, 28 de juny del 2018

Circular Capcir-Ariege

Estany de Lanós
L'entrada de l'estiu s'ha vestit amb les seves millors gales, i a les valls i altiplans pirinencs aquesta vestimenta els hi escau especialment. Tot és verd, l'aigua brolla arreu i està ple de vida. A més, les congestes de neu a les parts altes de colls i carenes hi afegeix espectacularitat i en fa més interessant la progressió a peu.
Dissenyo sobre mapes un recorregut circular amb algun petit "extra" entre el Capcir i la zona més oriental de l'Ariege. Són 2 les raons per triar aquest recorregut: la primera, la bellesa de la zona i algun sector que encara no conec i; segona, la possibilitat de posar a prova el meu recent estrenat primer nivell de francès.
Arribo dissabte a quarts de vuit a l'aparcament on, obligatòriament s'ha de prendre el bus per arribar a l'embassament de les Bulloses (5 euros, anar i tornar). Crec que és una bona iniciativa minimitzar l'impacte del vehicle particular. A primera hora del matí, l'ambient a la zona és espectacular: una suau brisa d'aire fresc facilita l'inici del recorregut, envoltant el llac fins la part més distal, on només hi trobo 2 ó 3 pescadors. 

Estany de les Bulloses
En aquest punt, prenc el sender que m'indica el refugi de Camporrells, on hi arribo un parell d'hores més tard. Aquesta zona és realment brutal, bosc envoltat de petits estanys: s'hi respira llibertat i serenitat i no em creuo absolutament amb ningú. 

Entrada a l'altiplà
Aprofito per reposar forces al refugi i enfilo cap els meus 2 propers objectius, la pujada als cims del Morters i Terrers. L'ascensió és plàcida, sense cap tipus de complicació. 

Puig de Morters (2605m)
Careno des del cim de Morters fins el de Terrers, on coincideixo amb un francès que m'indica la manca de neu a la vessant occidental, fet que em facilitarà el descens. Efectivament, la vessant de l'Ariege, a diferència del Capcir, està tallada a ganivet, on les parets cauen a plom fins el fons de vall. Per un senderó que neix al Coll de Terrers, puc realitzar el descens més o menys còmodament: atenció si hi ha neu, una relliscada pot resultar en un ensurt important!! afortunadament, només trobo una petita llengua de neu que puc superar clavant fort el lateral de les botes. Això sí, acabo amb les cames i els genolls rebentats després de 2h de descens. Finalment, el sender em condueix fins el camí principal d'accés al refugi de l'Estany d'en Beys, on hi accedeixo en 20' de lleugera pujada (desnivell: 1000m; 7h).

Refugi d'en Beys
Diumenge, esmorzo a quarts de 7 per poder aprofitar la fresca de primera hora del matí.

primeres llums sobre les Etangs d'en Beys
Encaro el petit corredor que condueix fins l'Etang Faury, on encara hi trobo un bon gruix de neu acumulada. El darrer tram d'accés al coll és força dret i decideixo calçar grampons per progressar amb major seguretat. Accedeixo a un coll molt ample, des d'on puc gaudir d'un ample panorama sobre l'Estany de Lanós, gran escenari.
gran panoràmica sobre l'Estany de Lanós
Faig un ràpid i senzill flanqueig fins el Coll de Coma d'Anyell, on he de decidir si faig el descens fins la pleta prèvia al Refugi de Besines o virar directament a SE per baixar a l'Estany de Lanós. Són només quarts d'onze, la meteo és bona i les cames aguanten. Em decanto per la primera opció, que suposen 400m de desnivell addicional, però em permetrà poder conèixer la pujada a la Portella de Lanós. Durant el descens em creuo amb un parell de noies angleses que intenten superar les darreres pendents nevades d'accés al coll, sense grampons !! miro d'orientar-les i aconsellar-les una mica i continuo el meu recorregut. Reposo forces a la Jasse des Besineilles i inicio la pujada.

Jasse des Besineilles (el Refugi de Besines, al vell mig)
Supero la Portella de Lanós i, a diferència del que m'indica el "track", faig descens directe cap a la cua de l'embassament, on recupero l'itinerari de pujada a la Portella de la Grava. Hi accedeixo ràpidament i fàcil. La baixada és pendent i amb força presència de neu. Trec el cap per un parell de canals i arribo a la conclusió que el més ràpid serà calçar grampons i encarar la canal més directa. En 5' ja sóc a baix, a la cua d'un petit estany. A partir d'aquí, en un parell d'hores ressegueixo tota la Coma de la Grava i tanco el recorregut a la cua de l'embassament de les Bulloses.

Coma de la Grava
Només necessitaré 30' per arribar al punt de recollida del bus (desnivell 1300m; 9h).
Trobareu els tracks a:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=26152794

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do

        

diumenge, 29 d’abril del 2018

Pic de Bessinelles

Pic de Bessinelles
Encarem les darreres jornades de la temporada amb bones acumulacions de neu però, en la línia de la majoria de caps de setmana, una previsió meteorològica molt incerta. Amb una bona dosi de dubtes, el Roger em convenç d'abandonar la proposta de la circular al Thoumasset i optar per la zona de l'Ariège, on potser trobarem unes millors condicions de "meteo". Ens decidim per una altra "clàssica" de la Costa-Lluch, el Pic de Bessinelles, que podríem renombrar com la circular al Coma d'Or. Car, el recorregut envolta per totes les seves vessants aquest cim de l'Ariège. 
A les 7h encarem la Coma d'en Garcia i amb una mica més d'1h assolim el coll que tanca la vall.

remuntem la Coma d'en Garcia
De moment, dia ennuvolat i a la part superior de la vall, força vent. Bon descens fins a l'Estany de Bessines. Trobem neu amb força bones condicions per esquiar, però amb molta humitat. 

bon descens cap a l'Estany de Bessines
Comencem a tenir problemes per tornar a enganxar les pells i iniciar la remuntada cap a la Portella de Lanós. 

entorn de gran bellesa; una vall excepcional
L'entorn és magnífic: valls solitàries amb un encant excepcional.

remuntem cap a la Portella de Lanós
Anem guanyant alçada fins assolir l'aresta que dóna accés a la vessant de l'Estany de Lanós. Ens trobem amb vent molt fort que dificulta la progressió fins el cim del Pic de Bessinelles (2632m). En aquest punt dubtem si continuar el recorregut clàssic o encarar una de les canals que ens retornaria al refugi de Bessines. Fem un parell de girs a l'entrada de la canal i trobem neu en males condicions. Ens decantem per continuar el recorregut cap a l'Estany de Lanós. Fem descens en diagonal per a evitar perdre nivell massa ràpid i haver de creuar el llarg embassament de Lanós. Trobem zones sense neu, però podem arribar a un punt força proper a la presa. Recuperem forces i em trobo amb el principal inconvenient de la jornada: la pèrdua total d'adherència de les pells. Després de superar el darrer tram de l'embassament a peu, torno a intentar enganxar les pells i afortunadament me'n surto. Entrem a la fondalada d'accés a la Portella de Lanós (no és un error, el nom coincideix amb l'anterior divisòria entre les vessants de Bessines i Lanós).

darrers metres per assolir la Portella de Lanós
Assolim el coll envoltats de vent i realitzem el descens fins arribar a una pleta, a la sortida del tub per on esquiem amb neu lenta, però en condicions acceptables. 

recorregut de descens de la Portella de Lanós i inici de darrera pujada
Fem un mos i tornem a posar les malmeses pells per a realitzar la última pujada del dia. En aquest punt, abandonem la proposta "Costa-Lluch" i no anem a cercar la Portella de Cortal Rossó, sinó que decidim fer l'ascens fins la part més alta de la Serra de les Lloses. Aquesta opció ens facilita realitzar el darrer descens per les pales nevades que hem observat durant la primera part de la jornada. Neu molt justa a la part més alta, però que guanya bones condicions a mesures que ens apropem al fons de la vall.

darrer descens de la jornada, fins a la Coma d'en Garcia
Jornada típica d'"insaciables". Circular molt ben trobada, dura físicament, però en un entorn sensacional. La part menys agraïda, el tram final de l'embassament de Lanós (desnivell 2300m). Podeu trobar track a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do   

dimecres, 18 d’abril del 2018

Pic de Tempestats

Pic de Tempestats (al fons, l'Aneto)
Proposta molt atractiva dins el programa d'esquí de muntanya del CEB. La idea és accedir al flamant nou refugi de Llauset, i el dia següent assolir el cim del Tempestats, gran gendarme de l'Aneto pel seu vessant SE.
Dissabte aparquem els cotxes a l'inici de l'embassament de Senet, just al marge de la N-230, en el punt on és més senzill accedir a la Vall de Riueno. Abans, a Pont de Suert, per encàrrec del guarda del refugi, hem recollit la cuinera per a facilitar el seu accés a la instal·lació. Gràcies a les generoses precipitacions dels dies previs farem gairebé tot el recorregut amb els esquís als peus. Superem l'espès bosc de bedolls i anem guanyant alçada fins assolir la Colladeta de Riueno.

Vall de Riueno, entre bedolls
Curt descens i recuperem forces per superar els Estanys d'Anglos (indret absolutament inhòspit) i encarar la darrera dificultat de la jornada: el Collet dels Estanyets. Envoltats de boira que dificulta l'orientació, localitzem la base per accedir al coll. Malgrat l'absència de sol, la calor és terrible i tenim la sensació d'estar tancats dins una olla a pressió. L'accés al coll esdevé un xic complicat donada la important acumulació de neu. Superat el coll, ja tenim a tocar el confortable, però un xic fred, refugi de Llauset (desnivell: 1200m).
Diumenge ens aixequem amb un dia magnífic, imprescindible per encarar totes les dificultats de la jornada.

Superem el Coll de Ballibierna
Una hora més tard de sortir del refugi assolim el Coll de Ballibierna i fem un cop d'ull a la propera dificultat del dia: la bretxa de Soler i Coll. Curt descens fins a la base de la bretxa i tornem a posar pells per superar la seva carregada pala. Les primeres voltes maria no ofereixen gaire dificultat, però a mesura que ens apropem a la sortida de la bretxa, la inclinació guanya graus i sobre nostre hi penja una cornisa que obliga a fer els darrers girs amb el cul ben apretadet.

darreres voltes maria per superar la bretxa de Soler i Coll
Una vegada superat aquest collet és qüestió de resseguir l'ample carena fins a incorporar-nos a la conca glaciar que culmina al cim del Tempestats.

agulles de Llosás (desde la bretxa Soler i Coll)
dins la conca glaciar, encarant el Pic de Tempestats
Amb la única dificultat de tot el cansament acumulat remuntem tota la glacera fins a situar-nos sota la piràmide final del cim. L'accés hi està molt carregat de neu i quan la inclinació fa impossible continuar realitzant girs amb esquís als peus, optem per superar els darrers metres a peu.

els darrers metres, a peu
La neu es compacta sobre les nostres traces, però constantment anem observant com van caient petites purgues al nostre voltant. Assolim el cim del Tempestats (3296m, els primers de la temporada, segons el guarda del refugi) i podem gaudir de les sensacionals i magnífiques vistes del Pirineu que ens envolta, destacant l'espatlla d'Aneto i la seva aresta d'accés al cim i la impressionant visió de l'aresta de Salenques.

Aneto i Espatlla d'Aneto

impressionant aresta de Salenques
Una vegada saciats i embriagats de panoràmiques decidim fer el descens de dos en dos, per tal de minimitzar qualsevol risc d'allau. Una vegada ens allunyem de la zona més complexa, només ens resta anar perdent nivell fins a tornar a situar-nos sobre la bretxa de Soler i Coll. D'un en un evitem la cornisa que tanca l'accés a la bretxa i encarem la pala de descens.

descens de la bretxa Soler i Coll i recorregut de tornada al Coll de Ballibierna
Neu humida i pesada que obliga a encarar prudentment cada un dels girs. Amb forta calor tornem a posar pells per remuntar el Coll de Ballibierna i fem un bon descens fins el refugi, on recuperem forces. La impressió general del grup és que el curt descans ha facilitat una bona injecció energètica que facilita remuntar el Collet dels Estanyets i desfer tota la resta del recorregut de la primera jornada.

Bona innivació, més de 3m de neu al refugi de Llauset !!

recorregut de tornada entre el Collet dels Estanyets i la Colladeta de Riueno 
Hem de treure esquís després de fer un petit recorregut dins el bosc. Jornada maratoniana, 23 km de recorregut i més de 1500m de desnivell.