dilluns, 15 de febrer de 2016

Vall d'Aran: la ruleta rusa de la meteorologia.

Pujant Cap des Clósos (al fons, Massís de la Maladeta)
Tenim per endavant 4 dies de festa per gaudir de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Només un inconvenient: la informació meteorològica és complexa i molt indefinida a l'hora de plantejar l'activitat.
Divendres matí, de pujada a la Vall d'Aran, ens apropem a les pistes d'esquí de Boí-Taüll: núvols, alguns flocs i molt vent. Visitem la "toilette" per descarregar i girem cúa per anar a buscar millors condicions. Només creuar el túnel de Viella ens trobem amb la sorpresa d'un cel blau i un solet molt reconfortant. Ràpidament definim un objectiu: el Tuc d'Aubàs. Pujem el Portilló i superem amb cotxe un tram considerable de la pista forestal. Car, la neu no és continua fins els 1500m. Acabem de remuntar amb esquís el darrer kilòmetre i encarem la pala final d'aquest cim obert al "luchonaisse". Les condicions de neu són deplorables i preveient les males condicions del descens retirem pells i retornem al cotxe. Ben mulladets arribem a Salardú, on ens instal·lem. 
Dissabte ens aixequem sota un important aiguat. La previsió que varem consultar el dia anterior, ja preveia aigua i neu, però deixava entreveure una petita finestra de temps estable durant el matí. I es va acomplir !! matí-migdia i tarda de sol radiant. Pugem a Pla de Beret i a quarts de 10 iniciem l'ascensió al Cap des Clósos. La nostra intenció és seguir la ressenya Costa-Lluch, però no entrem pel fons de barranc sinó que pugem el Tuc deth Miei.

Ascensió al Tuc deth Miei (al fons, el Tuc deth Milh) 
Carenem fins enllaçar amb la Serra de Pedescauç i remuntem la pala del Cap des Clósos (2416m).

Cap des Clósos
Excel·lents vistes d'un bon grapat de muntanyes araneses i del Massís de la Maladeta.

Tuc dera Pincéla
Com que el dia aguanta i encara tenim força benzina, fem descens cap a les Hònts de Parros per una neu pèssima, una de les pitjors crostes que recordo haver trobat mai, un autèntic repte pels genolls !! Tornem a posar pells i remuntem fins els Estanhons des Clósos, uns terrassa sobre Bagergue. Envoltem la base del Tuc des Clósos i assolim l'arrodonida cota de 2400m. Baixem uns 100m de desnivell i tornem a posar pells per remuntar fins el punt més elevat del Tuc de Costarjás, on coincidim amb la Montse, la "speedyGonzalez" de la Vall d'Aran, que ens revoluciona el motor fins a les 5000rpm. El descens el gaudim per una pista vermella no trepitjada, força entretingut i recomanable. Desnivell: 1000m.
Per diumenge tornen a pronosticar un dia cobert amb nevades, malgrat que també s'entreveu algunes hores de sol durant el matí. Ha nevat lleugerament tota la nit i ens retrobem amb la pluja a primera hora del matí, Durant l'esmorzar, però, el sol ja comença a treure el nas i recollim tot el material per tornar a posar proa cap a Pla de Beret. En aquesta ocasió l'objectiu serà el concorregut Bacivers. Tot just començar a l'aparcament de l'Orri, ja ens trobem molt bones condicions de neu i anem obrint traça per superar les graonades que s'alternen amb petites pletes sota les canals de Cap de Baqueira.

pujant Bacivers
Malauradament, prenem una canal que, malgrat mostrar millors condicions de neu, ens dirigeix cap els Estanhs deth Rosari de Bacivers, a la vessant meridional del cim. Hem de superar una pala un xic penjada i accedim a la base de la piràmide somital, a la qual hi pugem sense massa complicacions, tret d'una petita placa de neu un xic inestable sota el cim.

Cim del Bacivers
Tornem a gaudir d'unes excel·lents panoràmiques sobre tot l'Aran i amb l'amenaça dels núvols que, ara sí, anuncien precipitacions en no massa temps, decidim realitzar un ràpid descens. Neu pols a la pala superior, que esdevé més endurida a mesura que perdem alçada. A cotes inferiors neu transformada que es deixa fer força correctament. Desnivell: 800m.  

diumenge, 7 de febrer de 2016

Circular Andorra-Ariege

Pujant la Portella de Siscaró
Tenim bona previsió de meteo de cara a dissabte i decidim repetir una circular que, 2 anys enrere va acabar com el Rosari de l'Aurora: descens nocturn del darrer coll. Vall d'Incles-Coll de l'Alba-Portella de Siscar-Portella de Siscaró-Vall d'Incles.
Iniciem el recorregut una mica més enllà d'1 km i mig de l'entrada de la Vall d'Incles. Compte!! a la nit s'hi fa glaç i trobem més d'un cotxe amb serioses dificultats per a maniobrar. 

Inici de la pujada als Estanys de Juclar
Remuntem la torrentera que condueix als Estanys de Juclar. La neu hi és escasa i s'ha de saber "navegar" entre grans blocs de roca. Molt de compte a l'hora de creuar algun pont glaçat !! 


El pas més delicat de tota la travessa !!
Superem l'embassament i creuem els Estanys de Juclar, per encarar el Coll de l'Alba. Deixem a la nostra esquerra la Collada de Juclar i ràpidament retirem pells i iniciem el descens. Neu crosta en males condicions fins l'Estany de l'Alba, des d'on continuem baixant fins passat l'Estany de Quart, superant petits ressalts que ens situen a l'entrada de l'Estany de Pedourrés. 

Estany de Quart
Tornem a enganxar pells per remuntar la Portella de Siscar, sota el pic del Nérassol. Segona baixada de la jornada, aquesta vegada amb la neu amb millors condicions, fins l'Estany del Siscar. Recuperem forces i sense entretenir-nos, encarem la darrera dificultat del dia, la Portella de Siscaró. Hem de superar el coll per la part més septentrional, car, la resta està dominada per una característica cornisa que en dificulta l'accés. Bon descens per les Basses i el refugi de Siscaró.

Refugi de Siscaró
Neu pols, un xic humida, que ens fa gaudir de valent del descens. Molt bona esquiada per l'interior del bosc que dóna accés al Pont de la Baladosa. Retorn a la furgoneta aprofitant la poca neu acumulada a la pista de la Vall d'Incles.
Desnivell: 1600m. Podeu trobar el recorregut a http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12183647 Jornada que enllacem amb l'activitat del Centre Excursionista de Badalona del dia següent. El Pic de Pedrons: http://www.cebadalona.org/.