 |
| Pujant Cap des Clósos (al fons, Massís de la Maladeta) |
Tenim per endavant 4 dies de festa per gaudir de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Només un inconvenient: la informació meteorològica és complexa i molt indefinida a l'hora de plantejar l'activitat.
Divendres matí, de pujada a la Vall d'Aran, ens apropem a les pistes d'esquí de Boí-Taüll: núvols, alguns flocs i molt vent. Visitem la "toilette" per descarregar i girem cúa per anar a buscar millors condicions. Només creuar el túnel de Viella ens trobem amb la sorpresa d'un cel blau i un solet molt reconfortant. Ràpidament definim un objectiu: el Tuc d'Aubàs. Pujem el Portilló i superem amb cotxe un tram considerable de la pista forestal. Car, la neu no és continua fins els 1500m. Acabem de remuntar amb esquís el darrer kilòmetre i encarem la pala final d'aquest cim obert al "luchonaisse". Les condicions de neu són deplorables i preveient les males condicions del descens retirem pells i retornem al cotxe. Ben mulladets arribem a Salardú, on ens instal·lem.
Dissabte ens aixequem sota un important aiguat. La previsió que varem consultar el dia anterior, ja preveia aigua i neu, però deixava entreveure una petita finestra de temps estable durant el matí. I es va acomplir !! matí-migdia i tarda de sol radiant. Pugem a Pla de Beret i a quarts de 10 iniciem l'ascensió al Cap des Clósos. La nostra intenció és seguir la ressenya Costa-Lluch, però no entrem pel fons de barranc sinó que pugem el Tuc deth Miei.
 |
| Ascensió al Tuc deth Miei (al fons, el Tuc deth Milh) |
Carenem fins enllaçar amb la Serra de Pedescauç i remuntem la pala del Cap des Clósos (2416m).
 |
| Cap des Clósos |
Excel·lents vistes d'un bon grapat de muntanyes araneses i del Massís de la Maladeta.
 |
| Tuc dera Pincéla |
Com que el dia aguanta i encara tenim força benzina, fem descens cap a les Hònts de Parros per una neu pèssima, una de les pitjors crostes que recordo haver trobat mai, un autèntic repte pels genolls !! Tornem a posar pells i remuntem fins els Estanhons des Clósos, uns terrassa sobre Bagergue. Envoltem la base del Tuc des Clósos i assolim l'arrodonida cota de 2400m. Baixem uns 100m de desnivell i tornem a posar pells per remuntar fins el punt més elevat del Tuc de Costarjás, on coincidim amb la Montse, la "speedyGonzalez" de la Vall d'Aran, que ens revoluciona el motor fins a les 5000rpm. El descens el gaudim per una pista vermella no trepitjada, força entretingut i recomanable. Desnivell: 1000m.
Per diumenge tornen a pronosticar un dia cobert amb nevades, malgrat que també s'entreveu algunes hores de sol durant el matí. Ha nevat lleugerament tota la nit i ens retrobem amb la pluja a primera hora del matí, Durant l'esmorzar, però, el sol ja comença a treure el nas i recollim tot el material per tornar a posar proa cap a Pla de Beret. En aquesta ocasió l'objectiu serà el concorregut Bacivers. Tot just començar a l'aparcament de l'Orri, ja ens trobem molt bones condicions de neu i anem obrint traça per superar les graonades que s'alternen amb petites pletes sota les canals de Cap de Baqueira.
 |
| pujant Bacivers |
Malauradament, prenem una canal que, malgrat mostrar millors condicions de neu, ens dirigeix cap els Estanhs deth Rosari de Bacivers, a la vessant meridional del cim. Hem de superar una pala un xic penjada i accedim a la base de la piràmide somital, a la qual hi pugem sense massa complicacions, tret d'una petita placa de neu un xic inestable sota el cim.
 |
| Cim del Bacivers |
Tornem a gaudir d'unes excel·lents panoràmiques sobre tot l'Aran i amb l'amenaça dels núvols que, ara sí, anuncien precipitacions en no massa temps, decidim realitzar un ràpid descens. Neu pols a la pala superior, que esdevé més endurida a mesura que perdem alçada. A cotes inferiors neu transformada que es deixa fer força correctament. Desnivell: 800m.
