dimecres, 24 de desembre de 2014

Vall de Boí

Tuc de Moró (al fons, el Tossal de Filià o Paiassos)
Inici de temporada d'esquí de muntanya a la Vall de Boí. En general, les condicions de neu al Pirineu són justes, molt justes. Ens trobem un inici de mantell de blanc continu sobre la cota dels 2200.
Dissabte, des de peu de pistes, remuntem fins el Coll de Llevata i per neu molt endurida fem el descens per la vessant sud-est.
 
Coll de Llevata
Toca remuntar la vall de Manyanet amb esquís a l'esquena, fins a situar-nos just a sota de les pales d'accés al pic de Paiassos, el nostre objectiu inicial.
Descens a la Vall de Manyanet
Finalment, però, davant el risc de trobar-nos neu molt endurida, decidim encarar la pujada al Tuc de Moró, amb neu transformada i més còmode a l'hora d'enllaçar les Z.
 
Tuc de Moró
Fem el descens fins a situar-nos a peu d'accés del Coll de Cabeçades que superem amb alguna dificultat per la cornisa formada i remuntem tota l'aresta fins a poder iniciar el descens cap el Coll de Rus.
 
Pujant el Coll de Cabeçades
Des d'aquí, baixada per tot el Barranc del Port de Rus, creuant la zona boscosa amb molt poca neu i esquís a l'esquena. El darrer tram és una pista que ens situa a la carretera de les pistes de Boí-Taüll on hem deixat un segon cotxe per a completar la ruta circular.
L'endemà decidim realitzar fer un petit recorregut per la mateixa zona de l'estació hivernal. Pujada directa des de l'aparcament fins el Cap de les Raspes Roies, superant algunes pendents amb neu força dura i el darrer ressalt amb esquís a l'esquena i grampons.


Pujant el Cap de Raspes Roies

Baixem a la Passada de Moró i descens fins els Estanyets de Llevata on ens decantem direcció S fins a l'entrada de la Coma dels Estanyets.

Descens cap els Estanyets de Llevata
Tornem a posar pells i remuntem altra vegada fins la carena, on accedeixen els remuntadors de Boí-Taüll. Descens final per pistes fins a l'aparcament.
Bon inici de temporada malgrat la limitada quantitat i qualitat de la neu. Esperem que nevi....     

dissabte, 13 de desembre de 2014

Circular per la Terra Alta



Riu Matarranya, just abans de desembocar a l'Ebre.

A les portes de l'hivern, la nostra primera intenció era aprofitar el cap de setmana llarg per a inaugurar la temporada d'esquí de muntanya. Malauradament, però, molt de vent i poca neu. Haurem d'esperar un xic. Com a alternativa, plantejem una ruta de 3 dies amb bicicleta i l'indret escollit és la comarca de la Terra Alta.
Ens trobem tots plegats a Corbera d'Ebre (bé, d'altres companys els varem anar incorporant durant la ruta i al punt final d'etapa) i prenem una pista paral·lela a la carretera que ens condueix fins la capital, Gandesa.


Paissatge de la Terra Alta
Continuem per pista i corriols fins a l'entrada del coll que separa les serres de Cavall (a orient) i Pàndols (a occident), on prenem el recorregut que creua la Serra de Pàndols i, en forta pendent, baixa fins l'indret de la Fontcalda.

Camí a la Fontcalda
Serra de Pàndols
Fontcalda


En aquest punt prenem la Via Verda i en lleuger ascens i creuant diferents túnels superem les antigues estacions de Prat de Comte, Bot, Hosta de Sant Joan i Arnes, on hem de "tirar" de GPS per a trobar la ruta correcta per accedir al poble.

característics túnels de la Via Verda
Via Verda, a l'alçada d'Horta de Sant Joan
Roques de Benet
Horta de Sant Joan, des d'Arnes

Ens allotjem a l'hotel rural Hort de Fortunyo, una antiga masia que sembla força confortable. I, segurament, ha de ser-ho, però no ho podem confirmar, ja que després d'instalar-nos a les habitacions, dutxar-nos i començar a aclucar els ulls, la mestressa en fa fora. Bé, ens demana si us plau que, a conseqüència d'uns errors en les reserves, hem d'abandonar les estances. Ens compensa cedint-nos una habitació a casa d'uns parents i, com a mínim, podem sopar i esmorzar al mateix hotel (el pernil del menjador en va patir les conseqüències).

el pernil, abans de començar a esmorzar....

Diumenge matí, comencem a ciclar entre camps d'ametllers i, abans d'acabar de treure'ns el fred de sobre, ens trobem amb l'inconvenient d'haver de creuar a gual el riu dels Estrets, afluent de l'Algars. Dubtem entre fer-ho sobre la muntura o arrossegant-la. Alguns prenen la primera opció, d'altres provem la fredor de les aigües a primera hora del matí.

creuant el Riu dels Estrets

ciclant per la Terra Alta
Per pistes molt rodadores accedim als pobles de Caseres, Batea i la Pobla de Massaluca.

entre oliveres i molins de vent, ens dirigim a Batea
descans a Batea
Després de fer un cafè amb llet ben calent a la Pobla de Massaluca, hem de fer un descens fins el riu Matarranya, on trobarem el càmping on ens allotjarem i soparem.

ribera del Matarranya

superant les darreres dificultats, abans d'arribar al càmping
L'endemà, després d'esmorzar, toca remuntar tota la carretera d'ascens fins gairebé tornar al nucli de la Pobla de Massaluca.

fotografia de grup al càmping Port de Massaluca
Abans d'arribar al nucli urbà, prenem un sender tècnic que en forta baixada, tot i que ciclable, ens situa sobre la pista de la Vall de Sant Pau a Vilalba dels Arcs.

Vall de Sant Pau
arribant a Vilalba dels Arcs
Breu aturada a Vilalba dels Arcs i prenem la pista que ens condueix a La Fatarella.

Camí de La Fatarella.
Després d'una breu visita al nucli rural, prenem una pista de pujada que, després d'un parell de kilòmetres baixa de manera directa fins a l'entrada de Corbera d'Ebre, on visitem les restes de l'antic poble arrasat per la Guerra Civil i tanquem el nostre recorregut per la comarca de la Terra Alta.

La Fatarella

Corbera d'Ebre (nucli antic)

Corbera d'Ebre

Han estat 3 dies de vent i fred, però hem pogut gaudir d'un magnífic recorregut, organitzat de manera sensacional per la Mireia, i de l'amistat de la resta de companys.  
  

divendres, 28 de novembre de 2014

Sobrepuny

grup al Sobrepuny
Ja és hora de treure la pols al blog. I una excel·lent manera de fer-ho és comentant el meu debut en les rutes de senderisme que ens organitza el David Roig al Centre Excursionista de Badalona. En aquesta ocasió ens ofereix el gaudi de caminar entre boscos de tardor i la ruta seleccionada és la pujada al Sobrepuny desde la Nou del Berguedà.
Us deixo algunes fotografíes de la sortida.
 
record a la minería a la Nou de Berguedà

vista del Sobrepuny


vista de la Nou
la vall del Llobregat, des del cim del Sobrepuny

 

dimecres, 17 de setembre de 2014

Oulettes de Gaube

Vignemale, desde les Oulettes de Gaube
No podia deixar sense entrada aquesta ruta de senderisme, que permet gaudir d'una de les imatges més espectaculars, sense cap tipus de dubte, dels nostres Pirineus: la vessant nord del massís del Vignemale.
Aparquem la furgoneta a Pont d'Espagne ("paganini") i prenem els 2 remuntadors que ens traslladen a l'alçada del Lac de Gaube. En 15' hi accedim i el creuem mitjançant el sender que hi transita per la vessant occidental.


Lac de Gaube
A partir d'aquest punt, gradualment anem guanyant alçada amb l'escenari del Petit Vignemale, la Punta Chausenque i el Pitón Carré, que es van obrint a la nostra vista.

pujant cap el refugi de les Oulettes de Gaube
Superem un parell de bonics salts d'aigua i accedim sota el darrer desnivell, abans d'arribar al refugi de les Oulettes de Gaube (2h).

Oulettes de Gaube
Refugi de les Oulettes de Gaube
Davant nostre se'ns obre la sensacional paret del massís del Vignemale, seccionada pel corredor de Gaube.


Massís del Vignemale
Després de reposar forces al refugi, desfem el camí de pujada i voltem pel magnífic entorn de Pont d'Espagne.

Baixada en telesella a Pont d'Espagne

Pont d'Espagne
Pont d'Espagne
Ara sí, ja toca iniciar el feixuc retorn fins a Badalona. Aquesta part de les vacances ja s'han acabat !

 

dimarts, 16 de setembre de 2014

Aiguilles d'Ansabère

Aiguilles d'Ansabère
La segona jornada pirinenca la destinem a pujar fins les cabanes d'Ansabère, just sota les imponents agulles del mateix nom. El nostre punt de sortida és el camping du Lauzart, on també disposen d'una Gitê d'etape, a les afores del poble de Lescun.
 
Innegable ambient d'alta muntana a Lescun 
Recorrem els 3 km de la pista asfaltada fins el pont Lamareich, on aparquem la furgoneta. Una pista en més o menys bon estat facilita l'accés motoritzat fins el pont Lamary. Nosaltres la recorrem a peu (30'). A partir d'aquest punt, un sender força ample (permet la circulació d'un quad), va guanyant alçada fins assolir un extens prat (1350m). En aquest punt cal continuar pel sender que s'endinsa al bosc en dirección sud-oest (no confondre amb el sender en dirección nord-oest). 
 
Aiguilles d'Ansabère i Col de Pétragème
Travessem la fageda mitjançant les ziga-zagues del camí fins assolir el conjunt de les cabanes d'Ansabère, on abandonem el recorregut que ens conduïria al Col de Pétragème (dirección oest) o al Lac d'Ansabère (dirección sud) (2h 30').
 
Cabanes d'Ansabère
Retorn pel mateix recorregut i desplaçament fins a Laruns.