dijous, 16 d’agost de 2012

Belagua i la Vall de Roncal


Uztárroz
Després de passar la nit al coll de Laza, iniciem el descens cap a la Vall de Roncal. El primer poble que trobem és Uztárroz, on fem la primera excursió. Es tracta d'un petit recorregut pels turons que envolten la vila, amb visita inclosa a l'ermita de Nuestra Señora de Patrocinio.
Uztárroz
Després de visitar el poble i observar que no disposa de cap tipus de comerç (tot i que sí disposa d'un impressionant frontó on es juga a pilota basca), ens traslladem fins a Izaba. Abans, però, fem una breu caminada per la Foz de Mintxate i ens remullem els peus en el riu que, amb el pas de milers d'anys, ha originat el congost.
Foz de Mintxate
 
Foz de Mintxate
















Izaba és el poble més important de tota la Vall de Roncal. És uns vila que, tot i la necessitat d'adaptar-se al negoci turístic, en molt bona mesura ha sabut mantenir la seva bellesa i el seu encant. Carrers empedrats, geranis guarnint les façanes, vida molt relaxada, són vestigis encara vigents a Izaba.

Izaba

Izaba




San Cipriano. Izaba.
Ens quedem a dinar en un restaurant del poble i per fer baixar l'àpat anem a estirar les cames fins a la propera ermita de Nuestra Señora de Idoia, per un camí flanquejat per 12 creus que encara no entenem el seu significat.
A primera hora de la tarda, remuntem la Vall de Roncal fins a la seva capçalera, el Rincón Belagua i, posterirment, pujem fins l'estació d'esquí de fons de Ferial. Estem envoltats d'una boira molt espesa i no puc fer ni una sola fotografia. Decideixo tornar enrera per a poder gaudir de les vistes sobre tota la Vall de Roncal i Belagua. Posteriorment, però, me n'adono que he comès un error, ja que hauria d'haver arribat fins el coll de la Pierre de Saint Martin i el karst de Larra (tot i que, segurament, la boira tampoc ens hagués ofert cap treva). Durant el descens ens aturem al refugi de Belagua (força deteriorat i en desús) i al mirador que hi ha just a sota de l'abandonada caserna militar (també en runes). Des d'ambdós emplaçaments sí que podem fer bones fotografies de l'entorn.
Refugi de Belagua
Belagua
Pic d'Anie
La darrera visita del dia correspon al dólmen i crómlech d'Arrako, situats en un prat, al vell mig de l'ampla vall glaciar de Belagua.
Dólmen i crómlech d'Arrako
gimnàstica a Belagua
La nit la passarem al càmping Asolaze, uns 6 km abans d'arribar a Izaba. Des d'aquest punt, l'endemà, abans d'empendre la tornada a Badalona, encara podrem caminar una estona pel Rincón de Belagua.

Rincon de Belagua
El darrer dia de les nostres vacances al Pirineu navarrès fem una petita excursió pel Rincón de Belagua. No encerto el recorregut que, inicialment, tenia planificat i acabem fent una passejada per la fageda d'entrada d'aquest paratge.


De tornada, aprofitem per fotografiar els antics ponts sobre el riu i per comprar un parell de formatges de Roncal.

dissabte, 11 d’agost de 2012

La Selva d'Irati

El Cubo, Selva d'Irati
Ens traiem la son de les orelles i, després d'esmorzar, recollim la furgoneta i prenem la carretera que accedeix a un dels boscos de faigs i pi roig més grans d'Europa: la Selva d'Irati. Abans d'arribar-hi s'ha de superar el coll de Tapla, on una boirina no ens permet gaudir de les bones vistes de les muntanyes més orientals del Pirineu navarrès.

Coll Tapla
Bé, ens entretenim observant el procés de triatge d'un ramat d'ovelles dins un tancat, instal·lat al marge de la carretera.

tria d'ovelles al Coll Tapla
L'accés motoritzat finalitza en una àrea d'aparcament on hi ha instal·lada una caseta de fusta i els guardes ofereixen informació dels diferents recorreguts que es poden fer a peu o en bicicleta de muntanya. A part, també et cobren un tribut que, si has pernoctat en qualsevol establiment d'Ochagavía, només suposa 1,5€. En aquesta ocasió no els puc esquivar. Decideixo fer la ruta circular de les Casas de Irati a l'embassament de Koixta i tornada per l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves (SL69 i SL 61A).

aparcament Selva d'Irati
El recorregut transcorre entre un dens bosc i, tot i que el desnivell total no és excessiu, s'han de superar un parell de trams de forta pujada.

bosc de faigs
Ja de tornada, existeix la possibilitat d'accedir al mirador d'Akerreria. Com que les forces ja van justes i les condicions meteorològiques no són gaire favorables (el cel està força ennuvolat), prenem el sender de forta baixada fins l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves i, en 5' retornem a les Casas de Irati i l'aparcament.

ermita Nuestra Señora de las Nieves
Són quarts de 3 de la tarda (hem estat unes 5h caminant !). Dinar lleuger a la mateixa furgoneta i, com que sembla que el dia s'aguanta i no caurà cap ruixat, invertim la primera hora de la tarda en fer una curta caminada fins els salts d'aigua del Cubo.

el Cubo
Tota la Selva d'Irati és un entorn molt bonic, on l'ambient i les pistes i senders conviden a explorar tots els seus racons caminant o amb bicicleta.
Tornem a Ochagavía i, abans d'abandonar aquest bonic poble, visitem l'ermita de la Muskilda, situada sobre un turó que domina la part alta de la vall i que ens permet gaudir de les primeres vistes de les muntanyes més altes del Pirineu navarrès (Pic d'Anie, Mesa de los tres reyes).

ermita de la Muskilda

Remuntem el coll de Laza per a passar de la Vall del Salazar a la Vall del Roncal. En el mateix coll hi ha habilitada una petita àrea de descans. Com que ja són quarts de 8 i l'emplaçament sembla còmode i tranquil, decideixo instal·lar-nos i passar-hi la nit.

coll de Laza
L'endemà entrarem de ple a la Vall de Roncal i la intenció és remuntar-la fins a la zona de Belagua.    

divendres, 10 d’agost de 2012

Pirineu de Navarra: la Foz de Lumbier i la Vall del riu Salazar

Ochagavía
Benvolguts companys i companyes, en les properes entrades us presentaré les experiències que, durant una setmana, n'Iris i jo hem viscut en diferents escenaris del Pirineu navarrès. Tots ells, de gran bellesa paissatgística, els hem pogut assaborir mitjançant diferents recorreguts de senderisme o, simplement, passejant per carrers de petits nuclis rurals. El primer de tots ells és la Foz de Lumbier.
Després d'algunes hores de viatge (tot i l'autovia desde Barcelona a Huesca, encara s'ha de patir el coll del Monrepós i l'enllaç de Jaca fins l'entrada a Navarra), arribem al bonic poble de Lumbier, on passejem pels seus ordenats i bonics carrers i la plaça major.

Lumbier
Intentem passar la nit al mateix aparcament (2€) de l'entrada de la Foz (en català, congost), però el vigilant ens adverteix de la irregularitat i ens recomana un càmping molt proper. Decideixo fer cas del seu consell i passem la primera nit (molt calurosa) al càmping Iturbero, al costat del riu Salazar, on hi fem un bany.
L'endemà, a primera hora, deixem la furgoneta a l'entrada de la Foz. D'aquesta manera, com que el vigilant encara no ha fet acte de presència, m'estalvio els 2€. La visita de la Foz de Lumbier es pot fer mitjançant 2 recorreguts: el primer, es tracta d'un sender (2500m) a nivell del mateix riu Irati, que aprofita una antiga via fèrria (s'han de travessar un parell de túnels). L'anada i tornada aprofiten el mateix camí.

Foz de Lumbier
Foz de Lumbier

El segon, es tracta d'un sender que neix abans d'entrar a l'engorjat i que guanya alçada per la vessant oriental. Ofereix la possibilitat de creuar el congost a uns 250m de desnivell per sobre el riu. Posteriorment, es recupera el nivell fluvial i es retorna al punt d'inici mitjançant el primer recorregut (3h). Decideixo la primera opció, ja que he detectat un problema mecànic en el canvi de marxes de la furgoneta que, probablement, requerirà d'assistència i, per tant, vull guanyar una mica de temps.
Tot i que és innegable la bellesa del paratge, he pogut experimentar sensacions més intenses en indrets de característiques similars, com per exemple, el Congost de Montrebei. El que sí paga la pena és poder observar la gran colònia de voltor comú que habita l'indret. Amb un bon equip fotogràfic es poden obtenir molt bones imatges d'aquest gran carronyaire.

voltors a la Foz de Lumbier



Finalitzada la visita, retornem a la furgoneta i els meus presagis esdevenen realitat. No entra la marxa enrera i he de trucar a l'assistència. Tinc ben diagnosticada l'avaria, he recuperar la peça que l'ha originada i anem bé de temps. Per tant, no ens posem nerviosos. Amb l'ajuda d'una grua accedim a un taller mecànic de Sangüesa que, en un parell d'hores, ens solucionen el problema i podem continuar el nostre recorregut.
Remuntem el curs del riu Salazar i fem una curta parada a un mirador sobre la impressionant Foz de Arbaiún. No és senzill accedir-hi. A més, diferents rètols aconsellen no fer-ho (suposo que volen preservar l'indret i no es fa evident cap camí d'accés).

Foz de Arbaiún
Posterioment, visitem Santa Maria del Campo, a Navascués.

Santa María del Campo
Finalitzem el nostre recorregut motoritzat al bonic poble d'Ochagavía, a la capçalera de la Vall del riu Salazar, sobre el que s'extenen bonics ponts de pedra. Es un petit poble de carrers empedrats i flanquejats per cassalots amb les façanes cobertes d'exuberants geranis vermells.

Ochagavía

Ochagavía
D'aquí neix la carretera d'accés a la Selva d'Irati. Ens informem i visitem el Centro de interpretación de la naturaleza (prescindible) i, donada la prohibició d'acampar dins l'àrea d'Irati, decideixo passar la nit al càmping Osate, on recupero l'agradable sensació de passar fred a la nit.
La planificació per a l'endemà passa per la visita a la Selva d'Irati i el posterior trasllat a la veïna Vall del Roncal.     

diumenge, 5 d’agost de 2012

Puigsacalm

Puigsacalm
Aprofitant una setmana de vacances a la Vall de Bianya, ens apropem amb el cotxe fins a coll de Bracons. Des d'aquí mateix, per la vessant septentrional del marge que divideix la Garrotxa de l'Osona, grimpem un petit resalt rocós i prenem el sender que ens condueix fins el coll de Sant Bartomeu (40').
coll de St. Bartomeu
Afortunadament, el camí és molt ombrívol i no podem evitar la forta calor del sol estiuenc. Continuem pel sender marcat, molt planer, fins a iniciar la pujada a la font Tornadissa, on reposem forces i omplim cantimplores (30'). El darrer esforç l'hem d'emprar per a superar la forta pujada fins al pla Traver on, 200 metres més amunt, localitzem un sender a l'esquerra (hi ha una porta d'accés per al bestiar) que ens condueix en 10' fins el cim.
Pla Traver
Des del cim del Puigsacalm gaudim de les vistes de la Vall d'en Bas i de la zona volcànica del voltant d'Olot.
La pujada fins a Bracons també m'ha servit per anar prenent nota de les rampes que m'esperen l'endemà, si vull superar aquest coll amb la bicicleta !!
I per a tots els qui en tingueu ganes, els propers dies: Pirineu de Navarra !!!