Pirineu de Navarra: la Foz de Lumbier i la Vall del riu Salazar

Ochagavía

Benvolguts companys i companyes, en les properes entrades us presentaré les experiències que, durant una setmana, n'Iris i jo hem viscut en diferents escenaris del Pirineu navarrès. Tots ells, de gran bellesa paissatgística, els hem pogut assaborir mitjançant diferents recorreguts de senderisme o, simplement, passejant per carrers de petits nuclis rurals. El primer de tots ells és la Foz de Lumbier.

Després d'algunes hores de viatge (tot i l'autovia desde Barcelona a Huesca, encara s'ha de patir el coll del Monrepós i l'enllaç de Jaca fins l'entrada a Navarra), arribem al bonic poble de Lumbier, on passejem pels seus ordenats i bonics carrers i la plaça major.

Lumbier

Intentem passar la nit al mateix aparcament (2€) de l'entrada de la Foz (en català, congost), però el vigilant ens adverteix de la irregularitat i ens recomana un càmping molt proper. Decideixo fer cas del seu consell i passem la primera nit (molt calurosa) al càmping Iturbero, al costat del riu Salazar, on hi fem un bany.

L'endemà, a primera hora, deixem la furgoneta a l'entrada de la Foz. D'aquesta manera, com que el vigilant encara no ha fet acte de presència, m'estalvio els 2€. La visita de la Foz de Lumbier es pot fer mitjançant 2 recorreguts: el primer, es tracta d'un sender (2500m) a nivell del mateix riu Irati, que aprofita una antiga via fèrria (s'han de travessar un parell de túnels). L'anada i tornada aprofiten el mateix camí.

Foz de Lumbier

Foz de Lumbier

El segon, es tracta d'un sender que neix abans d'entrar a l'engorjat i que guanya alçada per la vessant oriental. Ofereix la possibilitat de creuar el congost a uns 250m de desnivell per sobre el riu. Posteriorment, es recupera el nivell fluvial i es retorna al punt d'inici mitjançant el primer recorregut (3h). Decideixo la primera opció, ja que he detectat un problema mecànic en el canvi de marxes de la furgoneta que, probablement, requerirà d'assistència i, per tant, vull guanyar una mica de temps.

Tot i que és innegable la bellesa del paratge, he pogut experimentar sensacions més intenses en indrets de característiques similars, com per exemple, el Congost de Montrebei. El que sí paga la pena és poder observar la gran colònia de voltor comú que habita l'indret. Amb un bon equip fotogràfic es poden obtenir molt bones imatges d'aquest gran carronyaire.

voltors a la Foz de Lumbier

Finalitzada la visita, retornem a la furgoneta i els meus presagis esdevenen realitat. No entra la marxa enrera i he de trucar a l'assistència. Tinc ben diagnosticada l'avaria, he recuperar la peça que l'ha originada i anem bé de temps. Per tant, no ens posem nerviosos. Amb l'ajuda d'una grua accedim a un taller mecànic de Sangüesa que, en un parell d'hores, ens solucionen el problema i podem continuar el nostre recorregut.

Remuntem el curs del riu Salazar i fem una curta parada a un mirador sobre la impressionant Foz de Arbaiún. No és senzill accedir-hi. A més, diferents rètols aconsellen no fer-ho (suposo que volen preservar l'indret i no es fa evident cap camí d'accés).

Foz de Arbaiún

Posterioment, visitem Santa Maria del Campo, a Navascués.

Santa María del Campo

Finalitzem el nostre recorregut motoritzat al bonic poble d'Ochagavía, a la capçalera de la Vall del riu Salazar, sobre el que s'extenen bonics ponts de pedra. Es un petit poble de carrers empedrats i flanquejats per cassalots amb les façanes cobertes d'exuberants geranis vermells.

Ochagavía

Ochagavía

D'aquí neix la carretera d'accés a la Selva d'Irati. Ens informem i visitem el Centro de interpretación de la naturaleza (prescindible) i, donada la prohibició d'acampar dins l'àrea d'Irati, decideixo passar la nit al càmping Osate, on recupero l'agradable sensació de passar fred a la nit.
La planificació per a l'endemà passa per la visita a la Selva d'Irati i el posterior trasllat a la veïna Vall del Roncal.