dissabte, 11 d’agost del 2012

La Selva d'Irati

El Cubo, Selva d'Irati
Ens traiem la son de les orelles i, després d'esmorzar, recollim la furgoneta i prenem la carretera que accedeix a un dels boscos de faigs i pi roig més grans d'Europa: la Selva d'Irati. Abans d'arribar-hi s'ha de superar el coll de Tapla, on una boirina no ens permet gaudir de les bones vistes de les muntanyes més orientals del Pirineu navarrès.

Coll Tapla
Bé, ens entretenim observant el procés de triatge d'un ramat d'ovelles dins un tancat, instal·lat al marge de la carretera.

tria d'ovelles al Coll Tapla
L'accés motoritzat finalitza en una àrea d'aparcament on hi ha instal·lada una caseta de fusta i els guardes ofereixen informació dels diferents recorreguts que es poden fer a peu o en bicicleta de muntanya. A part, també et cobren un tribut que, si has pernoctat en qualsevol establiment d'Ochagavía, només suposa 1,5€. En aquesta ocasió no els puc esquivar. Decideixo fer la ruta circular de les Casas de Irati a l'embassament de Koixta i tornada per l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves (SL69 i SL 61A).

aparcament Selva d'Irati
El recorregut transcorre entre un dens bosc i, tot i que el desnivell total no és excessiu, s'han de superar un parell de trams de forta pujada.

bosc de faigs
Ja de tornada, existeix la possibilitat d'accedir al mirador d'Akerreria. Com que les forces ja van justes i les condicions meteorològiques no són gaire favorables (el cel està força ennuvolat), prenem el sender de forta baixada fins l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves i, en 5' retornem a les Casas de Irati i l'aparcament.

ermita Nuestra Señora de las Nieves
Són quarts de 3 de la tarda (hem estat unes 5h caminant !). Dinar lleuger a la mateixa furgoneta i, com que sembla que el dia s'aguanta i no caurà cap ruixat, invertim la primera hora de la tarda en fer una curta caminada fins els salts d'aigua del Cubo.

el Cubo
Tota la Selva d'Irati és un entorn molt bonic, on l'ambient i les pistes i senders conviden a explorar tots els seus racons caminant o amb bicicleta.
Tornem a Ochagavía i, abans d'abandonar aquest bonic poble, visitem l'ermita de la Muskilda, situada sobre un turó que domina la part alta de la vall i que ens permet gaudir de les primeres vistes de les muntanyes més altes del Pirineu navarrès (Pic d'Anie, Mesa de los tres reyes).

ermita de la Muskilda

Remuntem el coll de Laza per a passar de la Vall del Salazar a la Vall del Roncal. En el mateix coll hi ha habilitada una petita àrea de descans. Com que ja són quarts de 8 i l'emplaçament sembla còmode i tranquil, decideixo instal·lar-nos i passar-hi la nit.

coll de Laza
L'endemà entrarem de ple a la Vall de Roncal i la intenció és remuntar-la fins a la zona de Belagua.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.