dissabte, 21 de maig de 2011

dia 8: això s'acaba !

el plantejament pel darrer dia és: apurem i el dediquem a una última ascensió (Tromstaldinden) o aprofitem per fer una mica el turista per la ciutat? la majoria optem per la segona. Bé, de fet, només en pito decideix prendre un taxi i dirigir-se a l'entrada de la vall que facilita l'accés al cim.


Tromso és una petita ciutat portuària (de fet és una illa), enriquida pel turisme i, especialment, per la seva condició de ciutat universitària. La nostra estada, però, resulta un xic avorrida. S'hi veu molt poca gent i a més, entre la neu i la brutícia, fa la sensació de ciutat poc acollidora.



Passejem, comprem quatre records i acabem de llimar els darrers detalls per a la tornada: embalatge d'esquís, botes i equipatge. Gaudim d'un sopar de germanor (buffet lliure de pizza) i passem la darrera nit a un hotel de 4 estrelles !! llàstima haver hagut de compartir l'habitació amb en pito, ja m'agradaria haver-ho pogut fer amb alguna de les noruegues locals...

A les 6h del matí següent prenem el vol de tornada a riga-barcelona.


I aquí s'acaba aquesta magnífica setmana d'esquí de muntanya i veler pels fiords noruecs. Personalment, ha estat una experiència que, sense cap mena de dubte, tornaria a repetir. Bé, només hi posaria una sola condició: poder-hi tornar amb la companyia d'aquest excel·lent grup de persones que hem sabut gaudir d'unes jornades extraordinàries. Moltes gràcies fede, pep, eduard, pito, pep bassiana, quim i manel. Una abraçada per a tots vosaltres. Sou uns "fenómenus"!!!!

divendres, 20 de maig de 2011

dia 7: dia D, el desembarcament.

ens aixequem al petit port de Hasnes. El veler ens endinsa pel canal de Langsundet, seguint la costa de l'illa de Ringvassoya. En aquesta ocasió, ancorem a uns 25m de la costa i amb la "dingui", o sigui, la zòdiac, n'Arne ens fa arribar en grups de 2 ó 3 persones, fins a la platja rocosa. La neu ja hi és present !!

Ens acomiadem del nostre "skipper" que conduïrà el veler de retorn a Tromso i a nosaltres ens passaran a recollir, més tard, amb la furgoneta.



El dia és força nuvulós i a estones plou suaument. Envoltem un petit estany i ens dirigim a buscar l'aresta del Nordfjellet (1000m). Tot pujant podem gaudir d'una perdiu blanca, au que sembla no tenir els mateixos problemes que les seves cosines del Pirineus, ja que no és la primera que podem observar.






La boira ens fa plantejar la viabilitat d'assolir el nostre objectiu. Una petita finestra de claror ens anima i podem fer cim després de superar un senzill flanqueig.






Lamentablement, però, la boira torna a ésser protagonista i no podem gaudir de l'excel·lent neu, car, baixem a cegues (buf!!, sort del GPS). A cotes baixes torna a sortir el sol i podem finalitzar el descens fins a la mateixa carretera on ens recull n'Ivar, el patró. Retornem a Tromso i retrobem el nostre estimat veler, on hi passarem una darrera nit.






Què farem el darrer dia per terres noruegues?.....

dissabte, 7 de maig de 2011

dia 6: vent i mar de fons !!

ens aixequem i esmorzem en el tranquil i recollit amarrador de Havnnes. N'Arne ens proposa un curt desplaçament amb el veler, fins a Bjorkli, un petit embarcador sense cap mena d'encant, situat a l'entrada del fiord de Lyngen, a l'altre marge de Lyngseidet. La intenció és pujar l'Storhaugen (1142m).




Deixem el veler i seguim una carretera fins a observar unes traces que es dirigeixen cap el cim. Intuïtivament, les seguim. El dia és nuvolós i, a mida que anem guanyant alçada, el vent comença a fer acte de presència. I la seva força augmenta. I augmenta. I, encara augmenta més, fins a fer-se incòmode i fastigosament insuportable. Assolim el cim sense poder fer ni una sola fotografia. La feina és treure pells, apretar botes i tornar a calçar esquís per a iniciar la baixada. I per postres, trobem una neu crosta. El descens esdevé un constant mal de cap. A l'entrada del bosc, neu molt humida. Finalitzem la baixada a l'entrada d'un cementiri que coincideix amb el començament d'un petit circuit d'esquí de fons. Car, acudits fàcils: que fresquets deuen els "fiambres", ja pots acabar mort després d'esquiar,.. En fi, jornada poc agraïda. Segur que gaudirem de la navegació!!





Mmmmmh, doncs no. D'entrada arribo al veler tranquilament amb en manel i ens trobem n'Arne fet un sac de nervis. L'estat de la mar colpeja amb força la nau contra l'embarcador i l'home té unes ganes terribles de llevar amarres. Amb preses recollim tot el material i iniciem la navegació cap a l'illa de Ringvassoya. Per arribar-hi s'ha d'accedir a mar obert i això significa que hi haurà una bona moguda. I no és que l'estat de la mar sigui molt dolent, no, però no hi estem acostumats. La proa del veler comença a "espetegar" contra les onades, és impossible mantenir-se d'empeus i estirat sobre el llit no pares d'anar d'una banda a l'altra. La única manera d'evitar la "rujada" és quedar-se sentadet a la part exterior de la popa. Però després de 5 minuts estem tots com ocellets morts de fred. El neguit dura unes 2h, però finalment mantenim el tipus i no s'ha de lamentar cap episodi emètic.






Després de 5h hores de navegació, arribem al petit port de Hansnes, al nord-est de l'illa Ringvassoya. Sopem i passejem durant 15' (fa fred i, la veritat, no hi ha gaires atractius en el llogarret).


La intenció per demà és fer un desembarcament amb la "zòdiac" i pujar el Nordjfellet.



No us perdeu el gran desembarcament...

dijous, 5 de maig de 2011

dia 5: la gran travessa

de matinada, n'Arne inicia la travessa del fiord de Lyngen i dirigeix el veler cap a l'illa d'Uloya. La nostra intenció és assolir l'eix muntanyenc que divideix l'illa de nord a sud i pujar als cims més rellevants de la carena. A primera hora del matí desembarquen al costat d'un petit nucli d'assecadors de bacallà (Uloybukta), a la costa oriental de l'illa.




L'indret és inhòspit. Només es veuen mitja dotzena de cases aïllades que no sembla que estiguin habitades. Iniciem la nostra travessa mentre el veler s'allunya.



Car, n'Arne ens ha de recollir en el punt més meridional de l'illa.
Progressem per terreny molt practicable fins arribar a la base d'una pala que s'ha de remuntar per accedir a la carena. L'assolim amb algunes dificultats, ja que és dreta i, a més, la neu és glaçada.



Progressem per la carena i comencem un interminable flanqueig que ens du, gairebé, fins a dalt del primer cim, el Blatinden (1142m).



Dalt del cim hi fa una mica de fred. Després de gaudir breument de les excel·lents vistes fem un petit descens i, abans de tornar a posar pells, reposem forces.



Encarem el darrer cim de la carena, el Kjelvatinden (1064m). I ara, sí, amb força més calma, quedem corpresos de tot el que tenim al voltant nostre. Els fiords que envolten l'illa d'Uloya, els Alps de Lyngen, el paisatge blanc i tot, sota els nostres peus.



I encara ens queda el millor. El descens del Kjelvatinden resulta extraordinari. La neu està en un estat excel·lent i el darrer sector, on hem de travessar el bosc, el podem fer per un petit sender nevat fins a l'entrada de Havnnes.



Arribem folls de joia a la nostra embarcació on, per reblar el clau, n'Arne ens ha preparat uns talls de pinya fresca i dolça que posen la cirereta a la jornada d'esquí.



Recollida de material i passeig per Havnnes on només hi viuen 20 famílies envoltades d'assecadors de bacallà (una petita botiga i un bar). Al vespre comença a notar-se el fred. Sopem i dormim a Havnnes.



Sense cap mena de dubte, fins ara, la millor jornada. La podrà millorar la sisena?....

dilluns, 2 de maig de 2011

dia 4: a practicar la volta maria.

passem la nit a l'embarcador de Lyngseidet, on varem arribar la nit anterior. Ens aixequem amb pluja però, a mida que avança el matí, el temps va millorant. Des del mateix veler podem observar el nostre objectiu: el Kavringtinden (1289m).



Remuntem algunes cases de la vila de Lyngseidet i seguim una traça que sembla una pista d'esquí de fons. Deixem a l'esquerra un petit refugi i ràpidament encarem la llarga i dreta pala NE que ens ha de situar sobre l'aresta del cim.



Després d'una interminable sèrie de voltes maria, magistralment trenades per en manel orbay, només ens manca resseguir l'ample aresta i accedir a un coll sota el cim.


Hi deixem els esquís i en 2' ja trepitgem el sostre del Kavringtinden. Gaudim d'unes impressionants vistes sobre el fiord de Lyngen.



El descens el realitzem per la canal central, per neu pols i fonda. A mida que perdem nivell la neu esdevé molt més humida i pesada i, finalment, crosta.
Arribem de vell nou a l'embarcador. Descansem una mica i passejem per Lyngseidet. Repetim nit al mateix embarcador.


No us perdeu el cinquè....