diumenge, 20 de desembre del 2015

Camporells-Serra de Mauri

Cim de la Muntanyeta.
Amb motiu de la 1era sortida de la temporada d'esquí de muntanya del CEBadalona, visitem la zona del Capcir. 
Concretament, quedem a les pistes d'esquí de Formigueres on adquirim un forfait d'una hora i realitzem 3 ó 4 baixades. Després d'esbravar-nos una mica, a l'alçada del telecadira de la Serra de Mauri, posem pells i guanyem alçada per la vessant de la Vall de Galba, fins a situar-nos a nivell de la part superior del remuntador. En aquest punt prenem un sender i anem flanquejant fins a situar-nos sobre la balconada de la vessant de Camporells. 

Entrem a  la vessant Camporells. Al fons, la Portella d'Orlu.
Fins ara neu continua, malgrat hem de baixar uns metres caminant i descens amb tendència a l'esquerra per neu un xic endurida, però que es deixa esquiar força bé. 

primer descens
Assolim els primers plans, on posem, pells i remuntem uns 200m de desnivell per guanyar un petit coll des d'on ja podem veure tota la zona d'estanys de Camporells. La neu hi és justeta, però encara és més o menys contínua fins el cim de la Muntanyeta (2436m), on ens dirigim. Darrers metres de desnivell caminant.


Petit i Gran Peric i Pic de la Portella Gran
Descens aprofitant les pales amb més innivació (neu transformada força bona) fins arribar al refugi de Camporells, on tornem a posar pells i remuntem la Serra de Dellà. La part més elevada de la carena està ventada i sense neu i hem de creuar el coll que dona accés al domini esquiable de Formigueres per tornar-nos a posar els esquís i fer la darrera baixada de la jornada per les pistes, per neu que encara trobem amb molt bon estat.

Cau la llum sobre la Serra de Mauri. Al fons, Serra de Madres.
Recorregut ben seleccionat pels companys Eduard i Carme. Surten uns 800m de desnivell i s'aprofita la poca quantitat de neu que trobem en aquests moments al Pirineu.       

dimecres, 9 de desembre del 2015

Tret de sortida: Vallée d'Aure.

Descens Col de Jeta, amb l'Arbizon de fons (Foto: Carles Lluch)
El titular d'aquesta entrada podria ser: neu justa, però molt ben trobada.
Efectivament, escollim la Vallé d'Aure, situada a la vessant francesa del túnel de Bielsa per a iniciar aquesta temporada d'esquí de muntanya. Sembla que és una de les zones del Pirineu on més neu pot haver caigut a finals de novembre i on podem fer activitat els 4 dies de festa.
Dissabte: passem la primera nit a Bielsa, ja que el túnel és tancat entre les 22h i les 6h. A primera hora, enfilem cap a les pistes d'esquí de Piau-Engaly, a 1800m. El nostre primer objectiu és el Pic de la Géla, situat a la capçalera de la Neste du Badet. Remuntem la vall sense dificultat fins assolir la Hourquette de Chermentas (2431m).

Hourquette de Chermentas
A partir d'aquest punt, en direcció S/SO, encarem les primeres pales de major pendent, amb neu un pel endurida que obliga a calçar les ganivetes. Les dificultats augmenten i, per pendents al límit de les possibilitats de mantenir els esquís als peus, assolim un petit collet que ens situa a poca distància del cim, que assolim a peu (Pic de la Géla 2851m).

Darreres pales del Pic de la Géla, amb el culet ben apretadet.
Pic de la Géla
Descens pel mateix itinerari, malgrat que s'ha de mantenir la màxima alçada pel marge dret de la Neste du Badet i realitzar el descens final aprofitant una de les pistes de l'estació d'esquí. Neu endurida i un xic crosta (la vall és molt poc soleia), però que es deixa esquiar. Desnivell: 1000m.
Diumenge: passem la nit a una Gite d'étape a Fabian (Fouga), on hem gaudit d'un excel·lent sopar "do it yourself". Per aprofitar la nostra situació i coneixedors de les acceptables condicions de la zona de Piau Engaly, decidim encarar el Port de Campbieil. Iniciem el mateix recorregut per la Neste du Badet, però ràpidament anem guanyant alçada en clara direcció O. Assolim un collet entre els cims Lenquo de Capo i el Pic Lentilla (2700m aprox), però ens adonem que no és el Port de Campbieil. El grup es divideix entre uns que decideixen resseguir l'aresta de Lentilla, i uns altres que farem el descens per la vessant O i que, posteriorment, ens tornarem a dividir entre els objectius del Pic Campbieil i el Soum des Salettes.

Descens vessant O de l'aresta de Lentilla
M'incorporo en aquest darrer grup que remuntem uns 200m de desnivell fins assolir el coll i directament encarem la pujada al cim. El terreny està mancat de neu, però podem progressar amb esquís fins al darrer corredor que superem amb grampons i piolet.

Darrers metres del Soum des Saletts
Les vistes des del cim (Soum des Salettes 2976m) sobre els massissos del Perdut, del Vignemale i del Néouvielle són extraordinàries.

Panoràmica sobre el massís del Vignemale
Retornem al coll i decidim remuntar el bony del Lenquo de Capo (2716m). Descens pel mateix recorregut de pujada amb neu endurida que requereix prudència. Desnivell: 1500m.
Dilluns: canviem de zona de pernocta i passem la nit a la Gite d'étape Le Refuge, a Saint Lary (té els dies comptats, ja que el proper març l'endorroquen per a fer-hi apartaments). Avui tenim el plat fort: l'Arbizon. Accedim amb cotxe al poble d'Aulon i abans d'entrar-hi prenem la carretera a les Granges de Lurgues (1400m). Hem de carregar esquís a l'esquena uns 20' fins a trobar-nos neu més o menys contínua a l'alçada de la Cabane d’Ispigous (1650m). Remuntem diferents pales de neu fins a situar-nos sota una barrera rocosa que hem de superar amb piolet i grampons.

Ascens a l'Arbizon
Ascens Arbizon (Foto: César Armengod)

Encarem una ampla llengua de neu que, en tendència a la nostra esquerra ens situa just per sota l'aresta d'accés al cim.

Darrers metres de desnivell de l'Arbizon (Foto: Carles Lluch).
Malgrat l'alta exposició dels darrers metres, la neu està en prou bones condicions com per a plantejar-se assolir el punt més elevat amb esquís als peus. Sense més dificultats que fermar esquís i ganivetes amb seguretat a la neu i realitzar les voltes maria amb prudència, fem cim en aquesta magnífica atalaia sobre la Vallé d'Aure (Pic d'Arbizon 2831m).

Cim de l'Arbizon
Excel·lent descens per vessant S amb neu transformada al punt. Gaudim d'una baixada memorable que, en altres condicions de neu, segurament, hauríem patit, més que gaudit.

Descens de pel·lícula (Foto: Carles Lluch)
Desnivell: 1400m. Deixeu que citi el relaxant bany termal que ens varem permetre a Saint Lary, després de 3 jornades de forta activitat i que el cos va agrair com aigua de Lourdes.
Dimarts: amb forces renovades després del massatge de bombolles i de varies sessions de hammam i sauna, encarem la darrera jornada amb l'objectiu del Pic de Portarras, sobre la estació d'esquí de St. Lary-Soulan. Prenem un telecabina a Espiaube fins al Col de Portet (2215m) i ja observem la limitació de neu del domini esquiable. Flanquejem la curta barrera d'accés al plateau de Montarrouyes, situat als peus del Pic Picheley, on posem pells i encarem cap al Col de Jetas, ja fora el domini esquiable (consulteu planell de pistes: http://www.saintlary.com/sites/saintlary/files/content/files/plan_des_pistes_2015-20106.pdf ). Fem un curt descens per una canal dreta, però ampla i en bones condicions de neu, però ens resulta molt complex trobar l'accés adequat a la fondalada que ens condueix als peus del Portarras. Amb el temps que hem hagut d'invertir en interpretació cartogràfica, renunciem al pla original i dissenyem un pla B: pujar el Col de Bastan (2491m) i envoltar el Pic Picheley pels llacs i el Refuge de Bastan, per retornar al nostre punt d'inici per un collet situat al SO del cim (2490m).

Pujada Col de Bastan
Gaudim d'un magnífic descens fins el refugi, a voltes per autèntic "powder" i, com si d'una pista de gel es tractés, creuem el Lac de Milieu, on tornem a posar pells per pujar el darrer coll.

Descens Col de Bastan (Foto: Carles Lluch)
La remuntada esdevé feixuga, car, la neu és falsa en algun punt i és complex mantenir l'equilibri. Una vegada al coll, alguns decideixen fer la pujada al Picheley i d'altres fem el descens fins a l'aparcament d'Espiaube. Desnivell 1000m.
Inici de temporada molt motivador. Malgrat trobem neu justeta, els experts companys han sabut exprimir al màxim les possibles opcions a la Vallé d'Aure. Ja esperem més neu !!  
       

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Bardenas Reales

Bardenas Reales (foto: César Armengod)
Tot un plaer poder compartir l'activitat proposada pel company Manel García, que organitza una sortida de 3 dies per les Bardenas Reales, un espai semi-desèrtic, argilós i fortament erosionat per l'aigua i el vent. 
El primer dia iniciem el recorregut a Sancho Abarca, un petit llogarret de cases d'una sola planta, on no trobem ni un trist bar.

Sancho Abarca
Per pista pedregosa, però molt rodadora ascendim fins el Santuari del mateix nom.

Pujada al santuari de Sancho Abarca
Ens trobem dins els primers 10km de recorregut, però a partir d'aquest punt ja no trobarem cap opció d'avituallament fins a completar la volta circular. Sense desnivells massa importants, i gairebé sempre per pistes molt senzilles, gaudim d'aquest curiós paisatge que s'ha d'evitar, especialment, durant la temporada més calurosa (61 km).

Paisatge característic de la Bardena Negra
El segon plat, poc a veure amb l'aperitiu del dia anterior. Malgrat els primers kilòmetres també transiten per amples pistes, ens comencem a trobar els primers corriols de sòl argilós i les primeres dificultats de la jornada, com camps de cereals segat que s'han de creuar o trams mig inundats que no faciliten el trànsit rodat.

pedalejant "fora pistes"
Malgrat aquestes, seguim pedalejant a bon ritme. Creuem una zona fortament erosionada per l'acció de l'aigua i el vent i després de recórrer alguns kilòmetres per pista ampla arribem a l'entrada del Barranco Grande.

entrada al Barranco Grande.
A partir d'aquest punt, el recorregut esdevé un "que cadascú passi per on pugui", entre matolls, terreny argilós i el rierol que ressegueix el barranc.

Barranco Grande
Darrers metres del Barranco Grande
A més, sense escapatòria, ja que els límits del barranc estan definits per altes parets impossibles de superar. O sigui, estem ben encaixonats, com els vaquers a les pel·lícules del "far-west". Són 8km de barranc i, finalment, trobem la sortida mitjançant una pista que comunica les 2 vessants. Recuperem forces i ens dirigim a la zona turística de Castildetierra, una bonica formació piramidal que encara conserva a la seva part superior un curiós bloc rocós, que qualsevol dia se'l trobaran als peus.

Castildetierra
A partir d'aquest punt combinem pistes i carretera per arribar a Arguedas i retornar a l'alberg de Nuestra Señora del Yugo.
La darrera jornada no es queda manca. Prenem els cotxes i ens dirigim cap al Monasterio de la Oliva, on comencem a pedalejar per les amples pistes "bardeneras". Avancem a molt bon ritme i a migdia arribem a l'entrada d'un magnífic corredor que ens genera certs dubtes sobre la seva possible ciclabilitat. Sense fer massa "soroll", decidim aventurar-nos-hi i gaudim d'un paisatge entre llunar-còsmic-marcià....

fantàstic ambient de pel·lícula 

Bardenas Reales "team"
Reposem forces i ens dirigim a l'entrada de l'Arista Bonita, un finet corriol que facilita l'entrada a un dels barrancs de la zona. Els més valents hi fan cap, la resta, més porucs, triem la ruta que ens marca el GPS.

Descens de l'"Arista Bonita"

darrers paisatges de les Bardenas Reales
Ens reagrupem tots plegats a uns 5km del Monasterio de la Oliva, on finalitzem el recorregut i aquest fantàstic cap de setmana llarg.




dilluns, 7 de setembre del 2015

recorregut turístic per Bretanya (III)

Mont St-Michel
Anem tancat el circuit per la costa nord de la península britànica.

PERROS-GUIREC

Caminada pel camí dels duaners. Extraordinaris blocs de granit rosat, fortament erosionats pels temporals de mar i vent.

Côte de Granit Rose



Le Comptoir de Ploumanac'H

CAP FRÉHEL / FORT LA LATTE

Phare du Cap Fréhel
Fort la Latte
Fort la Latte
DINAN

Vitrall Église St Malo
MONT St-MICHEL

Segurament, un dels emplaçaments més massificat de turisme de tot França, però la seva història, la seva arquitectura i la màgia de poder gaudir d'un canvi de marea des de l'alçada de la seva catedral, en justifiquen, amb escreix, la seva visita. Només cal matinar i evitar els moments de major assistència de gent.

accés a l'abadia

Église Abbatiale (amb petit joc de mirall)

Marea alta des del capdamunt de l'abadia

els contraforts que suporten tot el pes de l'abadia

St-MALO

St-Malo
Fort National (accés obert)
Fort National (accés tancat)
Fort National (pringats !!)
Platja St- Malo
I aquest és el darrer escenari del que varem poder gaudir aquestes vacances d'estiu. La darrera fotografia correspon als "protas", just abans d'acabar, també, amb les cames remullades per la rapidesa amb la que puja la marea...
 
Manel i David