dilluns, 19 de desembre de 2016

Pic de Filià - Tuc de Moró - Cap de Raspes Roies

Remuntant la Vall de Manyanet
Aprofitem el cap de setmana d'esquí a Boí-Taüll a proposta del Centre Excursionista de Badalona, per endinsar-nos a la Vall de Manyanet i realitzar una interessant circular que ens permetrà assolir un bon grapat de cims. Guanyem amb telesella el coll que davalla del Cap de Raspes Roies i realitzem una ràpida baixada fins el fons de vall. Neu endurida i crosta a cotes altes i transformada a mesura que perdem alçada. Compte amb els nombrosos "taurons" que van apareixent. La neu és justeta i dificulta el creuament dels nombrosos torrents que desaigüen al Riu Manyanet. Posem pells per remuntar tota la vall fins assolir el Port de Cabeçades. Seguim l'aresta fins el cim del Pic de Filià o Tossal de Paiasso (2772m; alguns trams amb neu dura i algun flanqueig exposat).

Pic de Filià
Davallem per l'evident aresta O fins al torrent, on tornem a posar pells (condicions de neu molt variable, però en general neu dura i algun sector de crosta). Remuntem directe fins assolir l'ample aresta del Tuc de Moró i el mateix cim (2739m).
Tuc de Moró. Al fons, el Pic de Filià.
Descens fins la Passada de Moró (neu pols) i darrera pujada fins el cim del Cap de Raspes Roies (2753m). El darrer descens el realitzem per les pistes d'esquí.
Fem la sortida el Pep Montes i el David.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Inici temporada 2016-2017

Soum des Saletttes
Arranquem nova temporada d’esquí de muntanya amb forces renovades, nous objectius i la il·lusió de poder gaudir d’un Pirineu tenyit de blanc. Aprofito l’experiència de la temporada anterior i, amb nova companyia, repeteixo algun dels cims de la Vallée d'Aure,º que ja vaig petjar tot just fa un any.

Dissabte, 3 de desembre: just després de sortir del túnel de Bielsa-Aragnouet, a la cara nord, aparquem el cotxe. Som a 1800m d’alçada i ja podem calçar esquís. Encarem la torrentera de l’esquerra del túnel i la remuntem. 

primeres passes sobre els esquís
Ens trobem amb nombrosos grups d’”infanteria”, molt probablement cursetites d’alpinisme i escalada en glaç. Car, aquest indret és absolutament ombrívol i el gel s’hi troba com peix a l’aigua. 

Picant glaç.
Superem una primera barrera rocosa i ja podem veure el port de Bielsa, punt on girem direcció E fins a trobar-nos en un petit estany. Caldrà fer un bon exercici de navegació per a situar-nos correctament i localitzar el nostre objectiu: el Bataillence. Prenem direcció sud i remuntem una torrentera fins assolir la pala d’accés a la carena i al cim. Hi accedim sense dificultats.

Bataillence (2604m)
Molt bones vistes sobre la vessant sud d’aquesta zona del Pirineu aragonès. Descens pel mateix recorregut de pujada, amb neu endurida i un xic de crosta.

Diumenge, 4 de desembre: aquests dies passarem la nit en un confortable bungalow d’un càmping de Burisp, un petit poble situat a 1km de Saint Lary Soulan. A primera hora del matí prenem el cotxe i pujem a l’estació d’esquí de Piau-Engaly. Remuntem la vall fins la seva capçalera on comencem a llaçar Zs per a superar el muret d'accés a l'Hourquette de Chermentas. 

Remuntant cap a l'Hourquette de Chermentas (foto: Xavi Gil)
Després de reposar forces encarem les exposades pendents d'accés al Pic de la Gelá. Progressem sobre plaques de neu ventada i sota nostre s'obre el buit de les parets verticals de la vessant oriental del cim. Les possibles i fatals conseqüències d'una esllavissada ens fan repensar el nostre objectiu i decidim fer mitja volta a l'alçada de 2650m. 

Sota nostre, el buit (foto: X. Gil) 
fins aquí varem arribar
Retornem al coll i realitzem un llarg flanqueig pel marge dret de la vall per enllaçar amb les pistes d'esquí alpí. Neu endurida sobre la que podem esquiar dignament.

Descens de l'Hourquette de Chermentas
Dilluns, 5 de desembre: repetim les mateixes operacions del dia anterior. Aquesta vegada, però, encarem la pujada fins el Port de Campbieil. 

Davant nostre el Port de Campbieil i el Soum des Salettes
Virem direcció sud i anem guanyant alçada gradualment fins a trobar-nos a pocs metres del cim del Soum des Salettes (2976m), que podem petjar sense calçar-nos grampons. 

Darrers metres del Soum des Salettes (foto: X. Gil)
Soum des Salettes. Al fons, Massís del Vignemale (foto: X. Gil)
Fantàstiques panoràmiques sobre el massís de Vignemale i  tota la carena del Mont Perdut fins el Tallon. 


Massís del Vignemale
Excel·lent visió també del circ de Tromouse.  Ara sí, per baixar millor calçar-nos grampons i no fer el ximple, fins a recuperar els esquís i fer el recorregut de baixada pel mateix itinerari. Neu crosta en força males condicions, molt endurida. Algun petit tram de neu pols, però les alegries són molt escadusseres.

Dimarts, 6 de desembre: per al darrer dia d'activitat dubtem entre dues opcions: el pic de Piau, més còmode, malgrat el poc atractiu que resulta compartir espai amb esquiadors de pista, o el pic de l'Aiguillette, l'alternativa més aventurera. Ens decantem per aquesta darrera. Tornem a deixar el cotxe a la boca nord del túnel i remuntem la seva vessant dreta, en clara orientació al coll que s'observa sota el cim. A mesura que anem guanyant alçada, però, decidim decantar-nos en direcció NO i anar a guanyar l'Hourquette des Aiguillettes, amb força bones condicions de neu. A partir d'aquest punt, resseguim la còmode aresta fins a trobar-nos davant la pala d'accés al cim (aresta N).
Carenant cap a la base del Pic de l'Aiguillette
Llacem Zs per pendents dretes i exposades, però amb bones condicions de neu. Els darrers metres els superem a peu (Pic de l'Aiguillette, 2517m). 


Arribant al Pic de l'Aiguillette (foto: X. Gil)
La discusió és a l'hora de baixar: esquís als peus per la canal NE, o retornar caminant per la mateixa aresta N. Finalment, decidim la segona opció i ens calçarem els esquís a partir del coll. 

Pic de l'Aiguillette
Esquiada fins el mateix cotxe per neu en molt bones condicions (neu pols-dura) que ens permeten gaudir d'un molt bon descens per tancar aquests 4 dies d'obertura de temporada d'esquí de muntanya.
Fem l'activitat en Pep Montes, en Xavi Gil i qui us escriu. 

  

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Circular al Boumort.



Massís del Boumort
Ja començava a tenir una mica oxidat el meu blog, i abans de sentir-lo grinyolar, m'he decidit a penjar-hi quatre línies i alguna fotografia de l'activitat de l'anterior cap de setmana. Amb l'arribada de la tardor, els millors paratges esdevenen aquells boscos d'arbres de fulla caduca, que comencen a groguejar. 

Fàcil rodar, envoltats de tardor
Indrets impenetrables a l'estiu per la forta calor, amb pistes que faciliten el rodar amb bicicleta i absolutament inhòspits. Crec que acabo de descriure el massís del Boumort, a cavall entre les valls del Segre i la Noguera Pallaresa. Sortida des d'Organyà i pujada a la Serra de Cuberes, per anar a dormir a la Pobla de Segur ( 62km i 1800m de desnivell) i retorn per Pessonada, Coll de Llívia i Montanissell (2on dia: 52 km i 1400m de desnivell).

Serra de Cuberes
Circular molt ben trobada que admet diferents variants que, a ben segur, també resulten molt interessants.

diumenge, 11 de setembre de 2016

Perú2016: trekking Huayhuash

d'esquerra a dreta, Nevado Jirishanca, Mituraju i Rondoy
El Huayhuash és una serralada situada al S de la Cordillera Blanca, a uns360km de Lima. La seva orientació segueix la línia axial andina i clàssicament el recorregut es realitza en el sentit de les agulles del rellotge. https://en.wikipedia.org/wiki/Cordillera_Huayhuash 

ens dirigim al Huayhuash (al fons).
Entre les diferents opcions, nosaltres varem escollir realitzar el trekking en 10 dies.

primer campament, a Quartelhuaín (4170m)
Hi ha la possibilitat de fer-ho amb més o menys dies, però l'agenda del nostre viatge no ens permetia allargar-nos i fer-ho amb menys dies implica major risc de complicacions a nivell físic i, sobretot, no acabar de gaudir dels racons menys visitats i més interessants paissatgísticament.

pujada al coll Cacananpunta
El nostre grup estava integrat per nosaltres 4 i la Tina, una companya alemanya que es dedica a recórrer el continent sud-americà durant 6 mesos.

Cacananpunta (4690m) (foto: E. Reverter)
A més del Luka, el guia, també formen part del grup el Juan, cuiner de 70 anys amb moltíssima experiència andina i el Camilo, l'"arriero", el responsable de carregar i descarregar els rucs.

Gashapunta, sortim del recorregut habitual
sobre la Laguna Mitucocha. Al fons, Nevado Jirishanca
El primer dia consisteix en arribar amb vehicle al campament de Quartelhuaín, uns kilòmetres més enllà de Llámac, un petit poble aïllat enclavat a les faldes del massís.

campament de Janca
Bona part del recorregut és per pista sense asfaltar. És el nostre primer contacte amb la polseguera, companyia amb la que anirem coincidint en diferents etapes del recorregut.
Normalment, cada jornada implica la superació d'un coll. Entre 600-800m de desnivell. A més, en determinades zones, en Luka ens ofereix la possibilitat de superar colls secundaris que ens apropen a les glaceres i els cims més elevats.


Nevado Jirishanca
Durant el segon dia de trekking podem gaudir de magnífiques vistes sobre la vessant oriental dels nevados Rondoy, Mituraju i Jirishanca.

d'esquerra a dreta: nevados Siula Grande, Yerupajá i Yerupajá Chico

Nevado Siula Grande (6344m), sobre Laguna Gangrajanca
Acostumem a iniciar la marxa cap a quarts de 8 i l'activitat s'allarga fins a les 15-16h de la tarda, amb l'arribada al campament, on ja trobem les carpes a lloc i el Juan amb quelcom per a recuperar-nos de l'esforç.

el menjador forma part de les comoditats de disposar d'"arriero"
Caminem constantment per sobre els 4000m d'alçada. Aquest fet condiciona el nostre rendiment físic i al final de la jornada la sensació és d'haver fet més de 1500m de desnivell.

Sortida del campament d'Incahuaín
A més, els primers dies he de conviure amb un lleuger mal de cap que em fa la guitza, especialment en els moments de descans.

Nevado Yerupajá i Y. Chico, desde la Laguna Carhuacocha
Durant la jornada gaudim d'una temperatura força agradable per a realitzar l'activitat. A voltes, a les hores centrals del dia potser massa calor.

caiguda de glaç sobre la Laguna Gangrajanca (4243m)

forta pujada cap el coll de Siula Punta
L'escenari, però, és radicalment diferent quan el sol es pon. La temperatura cau ràpidament per sota 0º i, habitualment, passem la nit entre -5º i -10º. Tot un luxe poder gaudir d'aquesta fresca, lluny de les nits xafogoses del nostre país.

Arribada al Siula Pass (4830m)
Personalment, l'etapa més espectacular de tot el recorregut és la tercera, on podem assolir el Siula Pass (4830m) després de recórrer les bases orientals dels 2 grans cims del massís: el Yerupajá i el Siula Grande.

Cerro Azulcocha (4950m)
A més, podem fer una petita ascensió al Cerro Azulcocha (4950m) i passarem la nit a uns dels campaments més bonics: Huayhuash (4350m).

Sortida del campament Huayhuash. Al fons, cim del Jurau (5674m)
La dieta que varem seguir durant tot el recorregut es resumeix en un esmorzar lleuger (torrada o "panqueque", amb mermelada o "dulce de leche" i un tè o "mate" de coca); lunch durant la marxa (excel·lents els entrepans de "palta" que ens preparava el Juan) i un sopar ben calentonet (sopes variades amb un plat d'arròs i patata i, si sonava la flauta, un tros de carn).

Portachuelo de Huayhuash (4780m). Al fons, Nevado Trapecio (5653m)

Nevado Kuajadajanka o León Dormido (5421m), a la Cordillera Raura. 
El darrer sopar varem poder degustar unes truites de riu que va pescar el Camilo a la Laguna Jahuacocha.


Aigües termals, al campament de Laguna Viconga.
El recorregut del trekking transita per diferents comunitats de la zona. Cal tenir present que aquestes comunitats cobren uns diners a les persones que estan realitzant l'activitat (entre 20 i 40 soles, depenent de la comunitat).

Pujant a Punta Cuyoc. Al fons, nevados Puscanturpa.
El que ja no tinc massa clar és el concepte per al que es cobra: dret per acampar? l'únic servei que s'ofereix és un lamentable servei de lavabo; manteniment de camins? a voltes polsegosos i amb un mínim d'indicadors...

Punta Cuyoc. Al fons, Cordillera Raura
En fi, l'únic "luxe" que recordo són unes basses amb aigua termal en el campament de Laguna Viconga amb una espècie de quiosc amb productes bàsics: entre ells la cervesa !

Huayhush? Teide ??

Algú ens observa baixant al campament Pampa Elefante
Donada l'heterogeneïtat del nostre grup, en funció de les característiques de la jornada, en Luka oferia la possibilitat de realitzar un o altre recorregut. Una de les opcions que em va proposar va ser la pujada a San Antonio, un coll de muntanya situat sobre el campament de Pampa Elefante.

Paso San Antonio (5020m)
L'ascensió és dura, ja que s'han de superar més de 500m de desnivell amb molt poca distància. Les vistes sobre la vessant occidental de les muntanyes més elevades del massís, però, compensen l'esforç.

La interminable Pampa Elefante
La setena jornada ha de ser una de les més tranquil·les, ja que només s'ha de perdre nivell per interminables terrenys de pastura i baixar a l'única població que forma part del nostre recorregut: Huayllapa (3400m).

Descens a Huayllapa. Al fons, el Cerro Rosario
Durant la baixada, en un desafortunat pas, la Mireia pateix una lesió al genoll. Amb penes i treballs aconsegueix baixar la part més dreta del recorregut i arribar a un punt on l'espera el vehicle d'assistència.

Sort del nostre vehicle d'assistència !!
L'emplaçament del campament de Huayllapa és un antic camp de futbol, sense cap tipus de servei. Això sí, per 3 soles, podem disposar d'una dutxa en un petit establiment entre bar-colmado-cinema, on ens refresquem amb una cervesa i gaudim de la pel·lícula "Touching the void", inspirada en els fets que varen esdevenir en una ascensió al Siula Grande.

El producte estrella de l'establiment
Accés del local on varem gaudir de la dutxa. Molt similar a la 5th Av de Manhattan.
Malauradament, la lesió de la Mireia impedeix la seva continuació. Aprofitant la possibilitat d'evacuació motoritzada desde Huallyapa, les "eves" decideixen també abandonar el trekking després de 7 dies. La jornada que tenim per endavant, més de 1200m de desnivell i el grau de cansament acumulat són els motius de la decisió.

Pujada al coll Tapush Punta (4770m). Al fons, el Diablo Mudo (5350m)
Amb elles 3, el nostre guia, el Luka, decideix acompanyar-les fins a Huaraz. El trajecte que els espera és de "traca i mocador". Més de 15h per a recórrer uns 300km.

Amb el Juan, el nostre cuiner i guia de muntanya retirat
Acabarem de realitzar els 3 dies que manquen de trekking la Tina, el Juan (que ara també porta els galons de guia), el Camilo, l'"arriero", i jo mateix.

Tapush Punta (4770m)
Bo i sense el guia, amb els consells del Juan i el Camilo i tirant d'interpretació de mapa, encara varem poder fer algun sender fora del recorregut habitual de la caravana.

pujant a Tapush Punta
Especialment destacable el sender que, desde Llaucha Punta (4850m), el nostre darrer coll de tot el trekking, resegueix una llarga aresta fins a Cerro Huacrish (4750m).

Llaucha Punta (4850m)
La llàstima és que uns núvols molt insistents no ens permeten gaudir de les vistes sobres els cims dels nevados Yerupajá, Rasac i Jirishancas.

Imponent !! Yerupajá (davant seu el Rasac)
Una altra dels avantatges de caminar per senders alternatius és minimitzar la quantitat de polseguera que ens podem trobar en algun dels trams més transitats. La veritat és que en algun punt quedem força impregnats i el testimoni és aquella marca que es pot veure a la cama, quan et treus els mitjons....

Laguna Solterococha, sota la glacera del Nevado Jirishanca
El darrer campament es troba al marge de la Laguna Jahuacocha, on podem gaudir d'unes magnífiques i gustoses truites de riu que ha pescat el Camilo.
Després de 8 dies de caminar, la darrera jornada hem de travessar l'extensa "pampa" de Jahuacocha i encarar la baixada fins a Llámac, origen del nostre recorregut.

Serralada del Huayhuash, de baixada cap a Llámac
Aprofito per fer una merescuda cervesa mentre espero la companya Rita i el Juan i Camilo.

El grup, a Llámac
fi del trekking del Huayhuash.
Només caldrà esperar el nostre vehicle de retorn a Huaraz, on tornaré a trobar-me amb les meves companyes de viatge.
Gran espectacle d'alta muntanya el que es pot viure durant els 10 dies de trekking per la serralada Huayhuash. Molt bona experiència, que requereix una acceptable condició física i una molt bona adaptació a l'alçada.