dimecres, 30 de maig de 2012

via ferrada Teresina


ja fa un bon grapat d'anys, amb el meu company Pito, varem tenir la nostra primera experiència en una via ferrada: la teresina, al massís de Montserrat. Aquest darrer cap de setmana, he pogut recordar aquesta via amb un bon grup de companys del centre excursionista de Badalona.
equipant-nos per a iniciar la ferrada.
Uns vint anys més tard, m'he trobat nous equipaments: un petit pont tibetà amb sortida entre 2 blocs de roca, l'equipament del segment de baixada de l'esperó de Santa Cecília i, sobretot, l'equipament de la xemeneia de sortida que, anteriorment, s'havia de superar recolçant mans i peus entre les dues parets i només disposava de cadenes i cordes per a facilitar la progressió.

Bonica via, sense cap pas excessivament complicat i sense gaire sensació de verticalitat.


dimecres, 23 de maig de 2012

el Rif amb bicicleta (2): d'Al-hoceima a Tanger

Entrada a Chefchaouén
Després de 5 dies ciclant per la costa mediterrànea de Marroc i recórrer gairebé 400km, ara toca desfer el camí per a poder tornar a Tanger, on ens espera tot el material d'embalatge i l'avió que ens ha de tornar a casa. I per a poder-ho fer, només disposem de 3 dies. L'opció més llògica de tornada és la carretera N2, que travessa la part interior del Rif i, finalment, uneix Tetouan i Tanger. Només intuïm un problema, els més de 300km de distància entre Al-Hoceima i Tanger. Sembla raonable pensar que haurem de fer part del recorregut motoritzats. Inicialment, la nostra idea és recórrer el tram central de la N-2 amb algun autobús de línia. D'aquesta manera evitaríem el pas (i la possible nit) per la localitat de ketama, zona on es cultiva el cànnabis en grans quantitats i que, vàries persones del país, ens han aconsellat evitar.

Dijous, 3 de maig. Aconseguim poder iniciar la nostra jornada ciclista a les 8h. Localitzem la carretera que uneix Al-Hoceima amb la N2, a l'alçada d'Ait-Kaman. Hem de superar un parell de colls senzillets i evitem el trànsit i les terribles rampes de la principal carretra d'accés a Al-Hoceima. D'aquesta manera, a més, evitem recórrer la mateixa carretera d'entrada del dia anterior. A partir d'aquest punt la carretera esdevé una pujada contínua, molt gradual, que permet agafar un bon ritme de pujada sense haver d'emprar grans dosis d'energia.
camí de Targuist
Comecem a gaudir de bones vistes desde les alçades del Rif sobre la costa mediterrània.

endinsant-nos al Rif muntanyós

camí de Targuist
Recuperem forces en una petita localitat anomenada Beni-Abdellah i, posteriorment, assolim els 1200m d'alçada. Els darrers 20km de la jornada representen un gradual descens fins a Targuist, on decidim buscar allotjament (73 km). Són quarts de 2 i, després de dutxar-nos i dinar, localitzem l'estació de bus per a informar-nos d'horaris. L'hotel i la ciutat no tenen cap tipus d'encant. Els carrers i els solars són bruts i no trobem cap indret digne de visitar. Passem la tarda recorrent els carrers plens de gent venent peix, sabates, fruits i andròmines.
Ens informen que a les 7:30h del matí surt un autobús fins a Chefchaouèn. La nostra intenció és recórrer 78 km motoritzats, fins el poble de Bab-Berret i realitzar amb bicileta la resta de recorregut.

Divendres, 4 de maig. Toca matinar. Amb l'estomac buit, ens apropem a l'estació de bus. El xofer i un d'aquests personatges que no arribaràs mai a entendre què hi fan exactament, després de barallar-se amb les bicicletes insistentment (amb defalliment inclòs del xofer), aconsegueixen col·locar-les a l'interior de les bodegues de l'autobús (mai havia patit tant per la seva integritat !!). Pujem a l'autobús i comprem bitllet fins a Bab-Berret.

MM i la mirada atenta del personatge de l'estació de bus..
La sensació és que, més que un autobús de línia, és com una mena de taxi compartit gegant que para on veu una persona a peu de carretera, o en qualsevol lloc que li pugui indicar un passatger (no he pogut veure una sola parada en tot el recorregut). L'autobús transita per una carretera situada a més de 1000m d'alçada, entre bonics prats i boscos de cedres. La llàstima és que tot els paratges estan plens de porqueria, especialment els més propers a la ciutat de Ketama, un autèntic abocador de brossa. La veritat és que no és possible veure ni una sola plantació de cànnabis.
A quarts de 10 arribem a la nostra destinació: Bab-Berred. Fa força fred i l'ambient és emboïrat. Sembla que el poble no té cap mena d'encant. Esmorzem i iniciem la jornada amb les bicicletes (per fortuna, sense cap tipus d'avaria). A mesura que avança el dia, el fred abandona les nostres cames i el pedaleig es fa més agradable. I amb el pedaleig, també millora el paissatge.

camí a Chefchaouèn
Tot i algunes curtes pujades, la tendència és anar perdent alçada. Reposem forces a una petita localitat anomenada Bab-Taza i finalitzem el recorregut per la N-2 en una cruïlla que ens indica Chefchaouèn. Per accedir a la ciutat cal remuntar 7km. Abans d'arribar-hi podem gaudir d'una extraordinària vista de la ciutat (que en àrab significa "entre dues muntanyes").

vistes d'arribada a Chefchaouèn
Chefchaouèn és la ciutat amb més encant que hem pogut visitar aquests dies. La part vella consta de petits carrerons en forta pujada amb les cases i els terres pintats de color blau i blanc. El conjunt és realment molt bonic.

Chefchaouèn

Chefchaouèn

teler de la mesina de Chefchaouèn

Chefchaouèn

Chefchaouèn
Finalitzem la jornada (68 km) i ens instal·lem en una cèntrica pensió (pensió Mauritània). Molt bonica, confortable i agradable.

pensió Mauritania (Chefchaouèn)
Passeig per la bonica ciutat (això sí, esquivant constantment venedors de kif i falsos guies) i sopar reconfortant en una terrassa de la mesina.

Kasba Chefchaouèn
El plantejament per a l'endemà és finalitzar el circuit cicloturista pel Rif. Per tant, haurem de matinar per a poder recórrer amb garanties els 110km que separen Chefchaouèn de Tànger.

Dissabte, 5 de maig. A quarts de 7 del matí iniciem la darrera jornada amb bicicleta. La ciutat roman mig adormida i ràpidament localitzem la carretera en direcció a Tetouan. Recorrem molt ràpidament els primers kilòmetres i, posteriorment, anem trobant curts trams (2 km) que superen petits desnivells.

camí de Tetouan
La tendència, però, és la d'anar perdent alçada fins arribar a la cruïlla de la N-2 que uneix Tetouan i Tanger.

N-2, camí de Tetouan
En aquests punt ens separen poc més de 50 km de la ciutat portuària. El que creiem un passeig de roses, però, esdevé un infern, un autèntic "via crucis". Un vent frontal frena descaradament la nostra progressió. Només en Manel Broch fou capaç d'unir-se a un petit grup de ciclistes i, en mig del "paquet", mantenir una velocitat adequada. En Manel Martí i un servidor varem haver de "menjar-nos" la ventada durant un bon grapat de kilòmetres. Uns kilòmetres més enllà, però, trobem en MB al voral, mirant d'arreglar una punxada de la seva roda de darrera. Afortunadament, la única reparació que hem hagut de fer durant tota la travessa. Un cop superada aquesta incidència encarem l'únic port de muntanya de la jornada, on presenciem la detenció d'una persona al vell mig de la calçada, amb tot el trànsit aturat i nosaltres passant amb la bicicleta entre la policia, l'arrestant i un munt de gent aplegada al voltant !! Després de fer el descens, parem a fer un refrigeri. Només resten 25 kilòmetres per Tànger. Però, de manera similar a com varem començar, acabem el nostre recorregut cicloturista: amb pluja !! Entre el dens trànsit de l'entrada a la ciutat, l'aigua i el fang, localitzem el passeig marítim i ens dirigim a l'Hotel Ile verte, on ens guarden els embalatges i on passarem la nostra darrera nit africana.

pluja a Tanger
La darrera sorpresa apareix quan descobrim que m'han aixafat un dels laterals de l'embalatge. Amb una navalla i bastanta cinta, mirem de re-dissenyar la caixa original i aconseguim encabir-hi la bicicleta.


Diumenge, 6 de maig. Dia de tornada. Amb totes les bicicletes empaquetades, la meva principal preocupació és: com les farem portar a l'aeroport? no he vist cap taxi de dimensions prou grans per transportar-les; trucarem a algun servei especial de taxi? buscarem algun bus? els manel no semblen gaire preocupats i quan els expresso la meva inquietud, lluny de calmar-me, gairebé es posen a riure. Em dirigeixen una mirada que diu:" segueix-nos i aprèn, criatura..." Jo els faig cas. Darrera seu ens dirigim a un petit mercat molt proper a l'hotel. Així que veuen un xicot descarregant unes verdures d'una furgoneta, s'hi acosten i li fan entendre que necessiten la furgoneta per anar a l'aeroport. El xicot s'hi ofereix. Pactem el preu: 200 dirham. Els manel, però, fent un ràpid càlcul mental, li comenten que les bicicletes no hi cabran, però lluny de preocupar-se, li demanen si té algun amigo, hermano, primo,.. amb un transport més gran. No passen ni 30 segons, que ja tenim aparaulada una furgoneta més gran. I aquesta és la vista del seu interior, on varen viatjar els nostres aliats de 2 rodes i un servidor...


Desplaçament a l'aeroport de Tanger
Sense cap tipus de problema arribem a l'aeroport i embarquem de tornada a casa.
 

aeroport de Tanger
No m'agradaria acabar aquest relat sense donar les gràcies als companys Manel Broch i Manel Martí per haver-me volgut donar l'oportunitat d'acompanyar-los durant tota aquesta ruta cicloturista. Sense els seus coneixements i la seva experiència, jo no hagués durat ni 5' en territori rifeny. Gràcies a ells he pogut gaudir de la meva primera ciclada en sòl africà, lluny del meu entorn cultural, social i econòmic. N'he tret una molt valuosa experiència i espero poder tornar a compartir aventures amb vosaltres. 

divendres, 11 de maig de 2012

el Rif amb bicicleta (1): de Tanger a Al-Hoceima

camí d'El-Jehbà
a principis d'any va sorgir-me l'oportunitat de trepitjar, per primera vegada, el continent africà. Bé, no massa lluny de la península, ja que la zona escollida per fer una ruta cicloturista va ésser el Rif, una regió del nord de Marroc, a poc més d'una desena de kilòmetres d'Andalusia. I aquesta oportunitat me la va oferir el company Manel Broch (MB), gran dipositari d'experiències cicloturístiques en terres marroquís. L'altra company que s'hi va apuntar va ésser en Manel Martí (MM), tampoc gens mancat d'experiència en moure's per terres nord-africanes.
Sortim divendres, 27 d'abril. El dia anterior havíem deixat les bicicletes empaquetades (pes màxim permès per Air Arabia = 20 kg) a casa en MB. Trasllat a l'aeroport amb un d'aquests transportistes d'"estrangis" que habiten els voltants de l'Ikea. Després de 2h de vol, arribem a l'aeroport de Tànger.
aeroport de Tànger
Sembla que els embalatges han arribat en perfectes condicions. Com els traslladem al centre de la ciutat? la resposta la trobareu a la següent fotografia...
trasllat aeroport-centre de Tànger
Demanem al taxista que ens apropi a un dels hotels que consta a la guia trotamundos (concretament a l'apartat "muy baratos"). L'home fa l'esforç de preguntar a 2 ó 3 conciutadans l'adreça de l'hotel Ille Verte, a prop de la zona portuària de Tànger i, finalment, ens deixa gairebé a la mateixa entrada. Els manel verifiquen les condicions adequades de l'allotjament i la possibilitat de deixar-hi els embalatges de cara a la tornada a casa. Muntem les bicicletes i mirem de solucionar dos problemes: el primer, el fregament del fre de disc de la roda davantera de la bicileta d'en MB i el segon, la seva emprenyamenta monumental amb aquest modern sistema de frenada... té tota la raó, però, quan diu que és molt més senzill solucionar un problema amb els clàssics V-breake que no pas amb els discs.
Primera sorpresa desagradable: tal com podeu comprovar a la fotografia, no hi ha paper higiènic als WC...

aquí s'utilitza el mètode clàssic de la mà i el bany "txec"...
Passeig per la bonica medina de Tànger (amb guia improvitzat inclòs) i sopar.
platja de Tànger (al fons s'hi aprecia la península ibèrica)
Tànger
medina de Tànger
medina de Tànger
Primera sorpresa agradable: la "harira", excel·lent sopa marroquina que, gairebé cada dia serà un dels plats que ens reconfortin després de l'esforç. 
Dissabte ens aixequem amb pluja i el primer que fem és plantejar com ens traslladem fins el nostre objectiu: Tetouan. Tenim 2 opcions: a) trasllat amb transport motoritzat o, b) bicicleta aquàtica. Finalment optem per la segons opció, sota una lleugera pluja i tot el sòl mullat. Prenem la carretera de Tànger a Sebta (Ceuta) fins arribar a la localitat de Ksar-es-Seghir. La pluja i el vent no ens permeten gaudir de la magnífica costa atlàntica, amb el perfil de la península com a teló de fons i el pas de grans petrolers per l'Estret de Gibraltar. Abandonem la carretera de Sebta i en prenem una de secundària. Els primers kilòmetres resulten horrorosos: aigua, fang, un ferm desastrós i desenes de camions amunt i avall. Passada una cruïlla on tots els vehicles de gran tonelatge es desvien de la nostra ruta, comencem a gaudir altra vegada del pedaleig, tot i que ens toca superar un petit coll de muntanya, passat el qual fem un ràpid descens fins la carretera N-2 que uneix Tànger i Tetouan. Uns 5km més enllà ja entrem a la ciutat. Rentem les bicicletes en una benzinera i ens dirigim al centre de la ciutat (80km).
Després de visitar alguns dels allotjaments recomanats pel nostre segon guia improvitzat de la ruta (el primer del seu germà, el segon del seu cosí i el tercer d'un parent llunyà que va venir de Marrakesh,..), ens decidim per un dels que apareix a la nostra guia, l'Hotel Bilbao.
Hotel Bilbao-Tetouan
Visitem l'atapeïda medina i, en més d'una ocasió, ens hem d'aixoplugar per algun xàfec típicament mediterrani.
plaça Hassan II

palau de Tetouan
Amb l'esperança de poder gaudir del primer dia de ruta sense pluja, a primera hora de diumenge preparem tot l'equipatge i ens disposem a trobar la carretera que comunica Tetouan amb la localitat costera de Bou-Ahmed, el nostre objectiu de la jornada. La situació no comença massa favorable, ja que durant la matinada a Marroc han avançat el rellotge 1h i, per tant, aquest és el temps que ja portem d'endarreriment. 
Els primers 20km de recorregut no presenten gaires dificultats. El vent fa una mica la guitza, però podem gaudir força del litoral mediterrani.
litoral mediterrani del Rif
Les dificultats, però, no es fan esperar massa: comença a ploure, apareixen els constants intervals de pujar-baixar-endinsar-se per salvar la desembocadura d'un riu, la qual cosa fa força monòton el recorregut i, el pitjor, les obres. El dia anterior, un xicot de Tetouan ja ens havia comentat que en trobaríem durant tot el recorregut per aquesta via. Després de superar una de les innumerables pujades, ens trobem un parell de companys cicloturistes: un cordovès i un sevillà que estan fent el recorregut a la inversa. Ens confirmen l'estat de la carretera durant més de 100km. Això significa: aigua, fang i fred. Ens aixopluguem en un petit túnel de drenatge en construcció amb uns companys marroquís i quan intuïm que la intensitat de la pluja ha de minvar prosseguim la ruta. Arribem a un poble costaner, Oued Laou, on decidim reposar forces i, donades les condicions meteorològiques i el nostre estat físic, plantejar-nos la possibilitat de fer-hi nit.

entrada Oued Laou
Per dinar ens serveixen uns excel·lents boquerons (els millors que he provat en ma vida. Gràcies Fàtima !!). Finalment, optem per passar la nit a Oued Laou (47 Km). Ens ofereixen una casa d'estiueig, on aprofitem per dutxar-nos (amb les bicicltes !!) i rentar roba.

descans a Oued Laou
A la tarda els núvols escampen i podem passejar per la platja i compartir l'activitat pesquera d'aquest racó de món.

Oued Laou
Oued Laou
Oued Laou
El plantejament per l'endemà és allargar el recorregut més enllà de Bou-Ahmed (objectiu inicial del dia d'avui) i arribar fins a El-Jebhá.
Dilluns, sortim d'Oued Laou i es manté la mateixa dinàmica del dia anterior: obres, polseguera i molts camions. Com a mínim, ja no plou.

camí a El-jebhá
Més o menys a meitat de recorregut, parem a fer un té i menjar una mica de pa amb formatge. Es tracta d'una senzilla localitat: Bou-Ahmed, un carrer sense asfaltar flanquejat per humils edificacions a banda i banda i molta gent mirant de vendre fruita, peix, llaminadures,..

Bou-Ahmed
Continuem pedalejant per la desastrosa carretera costera. Tot i resultar un autèntic suplici, podem gaudir de bons paisatges abans d'arribar a El-Jebhá.

camí a El-Jebhá
Finalitzem la jornada a El-Jebhá (85 km), un poble amb un petit port de pescadors, limitat meridionalment per un espectacular turó. Decidim sopar i passar la nit a l'hotel El-Mamoun.

El-Jebhá

Port de El-Jebhá
El-Jebhá
Teòricament, el dia d'avui hauríem d'haver arribat a Badés, un llogarret situat als peus del penyal de Vélez de la Gomera. Per tant, acumulem uns 80 km d'endarreriment i per l'endemà hem de plantejar-nos finalitzar la jornada en el citat poble o intentar recuperar el kilometratge i arribar fins a la ciutat d'Al-Hoceima.
Dimarts, tenim la intenció d'esmorzar a les 7h i així ho comuniquem al responsable de l'hotel. Però, de manera similar al sopar del dia anterior (que varem dir que soparíem a les 20h i varem sopar a les 21h), obren el menjador a 3/4 de 8 (aquí el temps és mooooolt relatiu....). La jornada es preveu llarga ja que, havent descartat la possibilitat de continuar resseguint el litoral per una pista, hem de prendre la carretera que s'endinsa cap a l'interior i superar un parell de ports de muntanya (ja ens ho havíen comentat els 2 companys cicloturistes).

superant colls de muntanya
La carretera està en molt bon estat i després de recòrrer més de 35 km i de superar les 2 dificultats muntanyoses, reposem forces. La sorpresa és que serà necessari superar un tercer coll abans d'iniciar el descens fins a una cruïlla que ens permet accedir, una altra vegada, a la zona costanera. Entrem dins els marges del parc natural d'Al-Hoceima i la nostra primera intenció és fer una visita al penyal de Vélez de la Gomera.

entrada Parc Natural Al-Hoceima
Després de rebre algunes informacions confuses, acabem localitzant una pista de terra que ens apropa al llogarret de Badés. Se'ns informa afirmativament de la possibilitat de fer-hi nit. Després de reposar forces a un marge d'una pista de terra molt freqüentada per camions, localitzem finalment l'accés al poble (el darrer tram coincideix amb la llera d'una riera i els marges estan farcits de coves).

camí de Badés
arribada a Badés
La vista sobre el penyal de Vélez de la Gomera és excepcional (a mi em va recordar, guardant les distàncies, a la primera vista sobre el Mont Sant Michel, a Normandia). Aquest accident geogràfic està ocupat per un destacament militar espanyol, la qual cosa genera que, a la mateixa platja, n'hi hagi un altre de marroquí (de dimensions molt menors). Aquest fet suposo que ha de formar part del "teatre" de guerra freda entre els 2 estats....

penyal Vélez de la Gomera
Per sorpresa nostra, resulta que no existeix cap establiment hoteler i descartades totes les opcions de fer nit a la zona (inclosa la de demanar permís als militars per accedir a les seves instal·lacions), se'ns ofereixen diverses opcions: a) fer un cop de cap i allargar la ruta fins a Al-Hoceima (60 km), b) mirar de trobar allotjament a Had-Rouadi (a uns 35 km), c) desfer el camí i buscar allotjament per la zona dels voltants de Bni-Boufrah (uns 20 km) o, d) arrossegar la bicicleta per un sender en pujada fins a localitzar una pista que ens porta fins a Torres Al-Kala (uns 10 km). Portem més de 85 km i són les 17h. La intuïció dels manel ens porta a escollir l'opció d). Aproximadament 1h més tard arribem al poble i descartem una primera opció de pernocta. Posteriorment, el propietari d'un restaurant ens indica que a Cala Iris, a 3 km, hi ha un càmping que ens pot oferir allotjament. Amb un xic d'ansietat per l'hora i el cansament, decidim arribar-hi (no són 3, sinó 6, els kilòmetres que hem de recórrer). Afortunadament, el càmping ens ofereix una petita cabana per a dormir i la possibilitat de sopar i esmorzar l'endemà. La veritat és que el lloc és molt bonic i les vistes sobre Cala Iris, excepcionals. A més, a mi, personalment, m'evoquen nostàlgiques emocions paternals (103 km).

Cala Iris
Cala Iris
cabana càmping Cala Iris
 Dimecres, sobre el paper la jornada d'avui no presenta massa complicacions. Després d'esmorzar comencem a pedalejar. Els primers 10km els invertim per assolir la carretera general que ens ha de dur fins a Al-Hoceima.

objectiu: Al-Hoceima
Petit descans (té amb menta i pasta) al poble de Had-Rouadi i continuem per bona carretera fins a Al-Hoceima. Arribem a la ciutat a 2/4 de 2. Ens instal·lem en un modest hotel (hotel Hana) i visitem els penya-segats de la ciutat, des d'on podem gaudir de les vistes sobre el port de pescadors, la platja i el penyal d'Alucemas, un altre enclau de l'exèrcit espanyol situat enmig de la badia.

platja i port pesquer d'Al-Hoceima
penyal d'Alucemas
 Totalment recomanable la visita al soc d'Al-Hoceima. Potser no es tant gran com altres mercats de Marroc, però el seu colorit, la seva gran quantitat i diversitat de productes i, sobretot, la calma amb la que es pot passejar i xafardejar, el fan, francament, atractiu.

soc d'Al-Hoceima
soc d'Al-Hoceima
A la ciutat d'Al-Hoceima finalitza el nostre recorregut costaner i la primera part d'aquest relat. Aquests primers dies m'han estat útils per adaptar-me a unes condicions socio-econòmiques un xic diferents a les que estic acostumat, per assaborir les excel·lències de la cuina marroquí (harira, tajins i, sobretot, unes senzilles sardines o saitons) i per adonar-me de l'extraordinari desplegament de recursos dels meus companys de viatge (per no parlar de la seva condició física sobre la bicicleta).
En breu, miraré de redactar la segona part del relat.