dimecres, 23 de maig del 2012

el Rif amb bicicleta (2): d'Al-hoceima a Tanger

Entrada a Chefchaouén
Després de 5 dies ciclant per la costa mediterrànea de Marroc i recórrer gairebé 400km, ara toca desfer el camí per a poder tornar a Tanger, on ens espera tot el material d'embalatge i l'avió que ens ha de tornar a casa. I per a poder-ho fer, només disposem de 3 dies. L'opció més llògica de tornada és la carretera N2, que travessa la part interior del Rif i, finalment, uneix Tetouan i Tanger. Només intuïm un problema, els més de 300km de distància entre Al-Hoceima i Tanger. Sembla raonable pensar que haurem de fer part del recorregut motoritzats. Inicialment, la nostra idea és recórrer el tram central de la N-2 amb algun autobús de línia. D'aquesta manera evitaríem el pas (i la possible nit) per la localitat de ketama, zona on es cultiva el cànnabis en grans quantitats i que, vàries persones del país, ens han aconsellat evitar.

Dijous, 3 de maig. Aconseguim poder iniciar la nostra jornada ciclista a les 8h. Localitzem la carretera que uneix Al-Hoceima amb la N2, a l'alçada d'Ait-Kaman. Hem de superar un parell de colls senzillets i evitem el trànsit i les terribles rampes de la principal carretra d'accés a Al-Hoceima. D'aquesta manera, a més, evitem recórrer la mateixa carretera d'entrada del dia anterior. A partir d'aquest punt la carretera esdevé una pujada contínua, molt gradual, que permet agafar un bon ritme de pujada sense haver d'emprar grans dosis d'energia.
camí de Targuist
Comecem a gaudir de bones vistes desde les alçades del Rif sobre la costa mediterrània.

endinsant-nos al Rif muntanyós

camí de Targuist
Recuperem forces en una petita localitat anomenada Beni-Abdellah i, posteriorment, assolim els 1200m d'alçada. Els darrers 20km de la jornada representen un gradual descens fins a Targuist, on decidim buscar allotjament (73 km). Són quarts de 2 i, després de dutxar-nos i dinar, localitzem l'estació de bus per a informar-nos d'horaris. L'hotel i la ciutat no tenen cap tipus d'encant. Els carrers i els solars són bruts i no trobem cap indret digne de visitar. Passem la tarda recorrent els carrers plens de gent venent peix, sabates, fruits i andròmines.
Ens informen que a les 7:30h del matí surt un autobús fins a Chefchaouèn. La nostra intenció és recórrer 78 km motoritzats, fins el poble de Bab-Berret i realitzar amb bicileta la resta de recorregut.

Divendres, 4 de maig. Toca matinar. Amb l'estomac buit, ens apropem a l'estació de bus. El xofer i un d'aquests personatges que no arribaràs mai a entendre què hi fan exactament, després de barallar-se amb les bicicletes insistentment (amb defalliment inclòs del xofer), aconsegueixen col·locar-les a l'interior de les bodegues de l'autobús (mai havia patit tant per la seva integritat !!). Pujem a l'autobús i comprem bitllet fins a Bab-Berret.

MM i la mirada atenta del personatge de l'estació de bus..
La sensació és que, més que un autobús de línia, és com una mena de taxi compartit gegant que para on veu una persona a peu de carretera, o en qualsevol lloc que li pugui indicar un passatger (no he pogut veure una sola parada en tot el recorregut). L'autobús transita per una carretera situada a més de 1000m d'alçada, entre bonics prats i boscos de cedres. La llàstima és que tot els paratges estan plens de porqueria, especialment els més propers a la ciutat de Ketama, un autèntic abocador de brossa. La veritat és que no és possible veure ni una sola plantació de cànnabis.
A quarts de 10 arribem a la nostra destinació: Bab-Berred. Fa força fred i l'ambient és emboïrat. Sembla que el poble no té cap mena d'encant. Esmorzem i iniciem la jornada amb les bicicletes (per fortuna, sense cap tipus d'avaria). A mesura que avança el dia, el fred abandona les nostres cames i el pedaleig es fa més agradable. I amb el pedaleig, també millora el paissatge.

camí a Chefchaouèn
Tot i algunes curtes pujades, la tendència és anar perdent alçada. Reposem forces a una petita localitat anomenada Bab-Taza i finalitzem el recorregut per la N-2 en una cruïlla que ens indica Chefchaouèn. Per accedir a la ciutat cal remuntar 7km. Abans d'arribar-hi podem gaudir d'una extraordinària vista de la ciutat (que en àrab significa "entre dues muntanyes").

vistes d'arribada a Chefchaouèn
Chefchaouèn és la ciutat amb més encant que hem pogut visitar aquests dies. La part vella consta de petits carrerons en forta pujada amb les cases i els terres pintats de color blau i blanc. El conjunt és realment molt bonic.

Chefchaouèn

Chefchaouèn

teler de la mesina de Chefchaouèn

Chefchaouèn

Chefchaouèn
Finalitzem la jornada (68 km) i ens instal·lem en una cèntrica pensió (pensió Mauritània). Molt bonica, confortable i agradable.

pensió Mauritania (Chefchaouèn)
Passeig per la bonica ciutat (això sí, esquivant constantment venedors de kif i falsos guies) i sopar reconfortant en una terrassa de la mesina.

Kasba Chefchaouèn
El plantejament per a l'endemà és finalitzar el circuit cicloturista pel Rif. Per tant, haurem de matinar per a poder recórrer amb garanties els 110km que separen Chefchaouèn de Tànger.

Dissabte, 5 de maig. A quarts de 7 del matí iniciem la darrera jornada amb bicicleta. La ciutat roman mig adormida i ràpidament localitzem la carretera en direcció a Tetouan. Recorrem molt ràpidament els primers kilòmetres i, posteriorment, anem trobant curts trams (2 km) que superen petits desnivells.

camí de Tetouan
La tendència, però, és la d'anar perdent alçada fins arribar a la cruïlla de la N-2 que uneix Tetouan i Tanger.

N-2, camí de Tetouan
En aquests punt ens separen poc més de 50 km de la ciutat portuària. El que creiem un passeig de roses, però, esdevé un infern, un autèntic "via crucis". Un vent frontal frena descaradament la nostra progressió. Només en Manel Broch fou capaç d'unir-se a un petit grup de ciclistes i, en mig del "paquet", mantenir una velocitat adequada. En Manel Martí i un servidor varem haver de "menjar-nos" la ventada durant un bon grapat de kilòmetres. Uns kilòmetres més enllà, però, trobem en MB al voral, mirant d'arreglar una punxada de la seva roda de darrera. Afortunadament, la única reparació que hem hagut de fer durant tota la travessa. Un cop superada aquesta incidència encarem l'únic port de muntanya de la jornada, on presenciem la detenció d'una persona al vell mig de la calçada, amb tot el trànsit aturat i nosaltres passant amb la bicicleta entre la policia, l'arrestant i un munt de gent aplegada al voltant !! Després de fer el descens, parem a fer un refrigeri. Només resten 25 kilòmetres per Tànger. Però, de manera similar a com varem començar, acabem el nostre recorregut cicloturista: amb pluja !! Entre el dens trànsit de l'entrada a la ciutat, l'aigua i el fang, localitzem el passeig marítim i ens dirigim a l'Hotel Ile verte, on ens guarden els embalatges i on passarem la nostra darrera nit africana.

pluja a Tanger
La darrera sorpresa apareix quan descobrim que m'han aixafat un dels laterals de l'embalatge. Amb una navalla i bastanta cinta, mirem de re-dissenyar la caixa original i aconseguim encabir-hi la bicicleta.


Diumenge, 6 de maig. Dia de tornada. Amb totes les bicicletes empaquetades, la meva principal preocupació és: com les farem portar a l'aeroport? no he vist cap taxi de dimensions prou grans per transportar-les; trucarem a algun servei especial de taxi? buscarem algun bus? els manel no semblen gaire preocupats i quan els expresso la meva inquietud, lluny de calmar-me, gairebé es posen a riure. Em dirigeixen una mirada que diu:" segueix-nos i aprèn, criatura..." Jo els faig cas. Darrera seu ens dirigim a un petit mercat molt proper a l'hotel. Així que veuen un xicot descarregant unes verdures d'una furgoneta, s'hi acosten i li fan entendre que necessiten la furgoneta per anar a l'aeroport. El xicot s'hi ofereix. Pactem el preu: 200 dirham. Els manel, però, fent un ràpid càlcul mental, li comenten que les bicicletes no hi cabran, però lluny de preocupar-se, li demanen si té algun amigo, hermano, primo,.. amb un transport més gran. No passen ni 30 segons, que ja tenim aparaulada una furgoneta més gran. I aquesta és la vista del seu interior, on varen viatjar els nostres aliats de 2 rodes i un servidor...


Desplaçament a l'aeroport de Tanger
Sense cap tipus de problema arribem a l'aeroport i embarquem de tornada a casa.
 

aeroport de Tanger
No m'agradaria acabar aquest relat sense donar les gràcies als companys Manel Broch i Manel Martí per haver-me volgut donar l'oportunitat d'acompanyar-los durant tota aquesta ruta cicloturista. Sense els seus coneixements i la seva experiència, jo no hagués durat ni 5' en territori rifeny. Gràcies a ells he pogut gaudir de la meva primera ciclada en sòl africà, lluny del meu entorn cultural, social i econòmic. N'he tret una molt valuosa experiència i espero poder tornar a compartir aventures amb vosaltres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.