el Rif amb bicicleta (1): de Tanger a Al-Hoceima

camí d'El-Jehbà

a principis d'any va sorgir-me l'oportunitat de trepitjar, per primera vegada, el continent africà. Bé, no massa lluny de la península, ja que la zona escollida per fer una ruta cicloturista va ésser el Rif, una regió del nord de Marroc, a poc més d'una desena de kilòmetres d'Andalusia. I aquesta oportunitat me la va oferir el company Manel Broch (MB), gran dipositari d'experiències cicloturístiques en terres marroquís. L'altra company que s'hi va apuntar va ésser en Manel Martí (MM), tampoc gens mancat d'experiència en moure's per terres nord-africanes.

Sortim divendres, 27 d'abril. El dia anterior havíem deixat les bicicletes empaquetades (pes màxim permès per Air Arabia = 20 kg) a casa en MB. Trasllat a l'aeroport amb un d'aquests transportistes d'"estrangis" que habiten els voltants de l'Ikea. Després de 2h de vol, arribem a l'aeroport de Tànger.

aeroport de Tànger

Sembla que els embalatges han arribat en perfectes condicions. Com els traslladem al centre de la ciutat? la resposta la trobareu a la següent fotografia...

trasllat aeroport-centre de Tànger

Demanem al taxista que ens apropi a un dels hotels que consta a la guia trotamundos (concretament a l'apartat "muy baratos"). L'home fa l'esforç de preguntar a 2 ó 3 conciutadans l'adreça de l'hotel Ille Verte, a prop de la zona portuària de Tànger i, finalment, ens deixa gairebé a la mateixa entrada. Els manel verifiquen les condicions adequades de l'allotjament i la possibilitat de deixar-hi els embalatges de cara a la tornada a casa. Muntem les bicicletes i mirem de solucionar dos problemes: el primer, el fregament del fre de disc de la roda davantera de la bicileta d'en MB i el segon, la seva emprenyamenta monumental amb aquest modern sistema de frenada... té tota la raó, però, quan diu que és molt més senzill solucionar un problema amb els clàssics V-breake que no pas amb els discs.

Primera sorpresa desagradable: tal com podeu comprovar a la fotografia, no hi ha paper higiènic als WC...

aquí s'utilitza el mètode clàssic de la mà i el bany "txec"...

Passeig per la bonica medina de Tànger (amb guia improvitzat inclòs) i sopar.

platja de Tànger (al fons s'hi aprecia la península ibèrica)

Tànger

medina de Tànger

medina de Tànger

Primera sorpresa agradable: la "harira", excel·lent sopa marroquina que, gairebé cada dia serà un dels plats que ens reconfortin després de l'esforç. 

Dissabte ens aixequem amb pluja i el primer que fem és plantejar com ens traslladem fins el nostre objectiu: Tetouan. Tenim 2 opcions: a) trasllat amb transport motoritzat o, b) bicicleta aquàtica. Finalment optem per la segons opció, sota una lleugera pluja i tot el sòl mullat. Prenem la carretera de Tànger a Sebta (Ceuta) fins arribar a la localitat de Ksar-es-Seghir. La pluja i el vent no ens permeten gaudir de la magnífica costa atlàntica, amb el perfil de la península com a teló de fons i el pas de grans petrolers per l'Estret de Gibraltar. Abandonem la carretera de Sebta i en prenem una de secundària. Els primers kilòmetres resulten horrorosos: aigua, fang, un ferm desastrós i desenes de camions amunt i avall. Passada una cruïlla on tots els vehicles de gran tonelatge es desvien de la nostra ruta, comencem a gaudir altra vegada del pedaleig, tot i que ens toca superar un petit coll de muntanya, passat el qual fem un ràpid descens fins la carretera N-2 que uneix Tànger i Tetouan. Uns 5km més enllà ja entrem a la ciutat. Rentem les bicicletes en una benzinera i ens dirigim al centre de la ciutat (80km).

Després de visitar alguns dels allotjaments recomanats pel nostre segon guia improvitzat de la ruta (el primer del seu germà, el segon del seu cosí i el tercer d'un parent llunyà que va venir de Marrakesh,..), ens decidim per un dels que apareix a la nostra guia, l'Hotel Bilbao.

Hotel Bilbao-Tetouan

Visitem l'atapeïda medina i, en més d'una ocasió, ens hem d'aixoplugar per algun xàfec típicament mediterrani.

plaça Hassan II

palau de Tetouan

Amb l'esperança de poder gaudir del primer dia de ruta sense pluja, a primera hora de diumenge preparem tot l'equipatge i ens disposem a trobar la carretera que comunica Tetouan amb la localitat costera de Bou-Ahmed, el nostre objectiu de la jornada. La situació no comença massa favorable, ja que durant la matinada a Marroc han avançat el rellotge 1h i, per tant, aquest és el temps que ja portem d'endarreriment. 

Els primers 20km de recorregut no presenten gaires dificultats. El vent fa una mica la guitza, però podem gaudir força del litoral mediterrani.

litoral mediterrani del Rif

Les dificultats, però, no es fan esperar massa: comença a ploure, apareixen els constants intervals de pujar-baixar-endinsar-se per salvar la desembocadura d'un riu, la qual cosa fa força monòton el recorregut i, el pitjor, les obres. El dia anterior, un xicot de Tetouan ja ens havia comentat que en trobaríem durant tot el recorregut per aquesta via. Després de superar una de les innumerables pujades, ens trobem un parell de companys cicloturistes: un cordovès i un sevillà que estan fent el recorregut a la inversa. Ens confirmen l'estat de la carretera durant més de 100km. Això significa: aigua, fang i fred. Ens aixopluguem en un petit túnel de drenatge en construcció amb uns companys marroquís i quan intuïm que la intensitat de la pluja ha de minvar prosseguim la ruta. Arribem a un poble costaner, Oued Laou, on decidim reposar forces i, donades les condicions meteorològiques i el nostre estat físic, plantejar-nos la possibilitat de fer-hi nit.

entrada Oued Laou

Per dinar ens serveixen uns excel·lents boquerons (els millors que he provat en ma vida. Gràcies Fàtima !!). Finalment, optem per passar la nit a Oued Laou (47 Km). Ens ofereixen una casa d'estiueig, on aprofitem per dutxar-nos (amb les bicicltes !!) i rentar roba.

descans a Oued Laou

A la tarda els núvols escampen i podem passejar per la platja i compartir l'activitat pesquera d'aquest racó de món.

Oued Laou

Oued Laou

Oued Laou

El plantejament per l'endemà és allargar el recorregut més enllà de Bou-Ahmed (objectiu inicial del dia d'avui) i arribar fins a El-Jebhá.

Dilluns, sortim d'Oued Laou i es manté la mateixa dinàmica del dia anterior: obres, polseguera i molts camions. Com a mínim, ja no plou.

camí a El-jebhá

Més o menys a meitat de recorregut, parem a fer un té i menjar una mica de pa amb formatge. Es tracta d'una senzilla localitat: Bou-Ahmed, un carrer sense asfaltar flanquejat per humils edificacions a banda i banda i molta gent mirant de vendre fruita, peix, llaminadures,..

Bou-Ahmed

Continuem pedalejant per la desastrosa carretera costera. Tot i resultar un autèntic suplici, podem gaudir de bons paisatges abans d'arribar a El-Jebhá.

camí a El-Jebhá

Finalitzem la jornada a El-Jebhá (85 km), un poble amb un petit port de pescadors, limitat meridionalment per un espectacular turó. Decidim sopar i passar la nit a l'hotel El-Mamoun.

El-Jebhá

Port de El-Jebhá

El-Jebhá

Teòricament, el dia d'avui hauríem d'haver arribat a Badés, un llogarret situat als peus del penyal de Vélez de la Gomera. Per tant, acumulem uns 80 km d'endarreriment i per l'endemà hem de plantejar-nos finalitzar la jornada en el citat poble o intentar recuperar el kilometratge i arribar fins a la ciutat d'Al-Hoceima.
Dimarts, tenim la intenció d'esmorzar a les 7h i així ho comuniquem al responsable de l'hotel. Però, de manera similar al sopar del dia anterior (que varem dir que soparíem a les 20h i varem sopar a les 21h), obren el menjador a 3/4 de 8 (aquí el temps és mooooolt relatiu....). La jornada es preveu llarga ja que, havent descartat la possibilitat de continuar resseguint el litoral per una pista, hem de prendre la carretera que s'endinsa cap a l'interior i superar un parell de ports de muntanya (ja ens ho havíen comentat els 2 companys cicloturistes).

superant colls de muntanya

La carretera està en molt bon estat i després de recòrrer més de 35 km i de superar les 2 dificultats muntanyoses, reposem forces. La sorpresa és que serà necessari superar un tercer coll abans d'iniciar el descens fins a una cruïlla que ens permet accedir, una altra vegada, a la zona costanera. Entrem dins els marges del parc natural d'Al-Hoceima i la nostra primera intenció és fer una visita al penyal de Vélez de la Gomera.

entrada Parc Natural Al-Hoceima

Després de rebre algunes informacions confuses, acabem localitzant una pista de terra que ens apropa al llogarret de Badés. Se'ns informa afirmativament de la possibilitat de fer-hi nit. Després de reposar forces a un marge d'una pista de terra molt freqüentada per camions, localitzem finalment l'accés al poble (el darrer tram coincideix amb la llera d'una riera i els marges estan farcits de coves).

camí de Badés

arribada a Badés

La vista sobre el penyal de Vélez de la Gomera és excepcional (a mi em va recordar, guardant les distàncies, a la primera vista sobre el Mont Sant Michel, a Normandia). Aquest accident geogràfic està ocupat per un destacament militar espanyol, la qual cosa genera que, a la mateixa platja, n'hi hagi un altre de marroquí (de dimensions molt menors). Aquest fet suposo que ha de formar part del "teatre" de guerra freda entre els 2 estats....

penyal Vélez de la Gomera

Per sorpresa nostra, resulta que no existeix cap establiment hoteler i descartades totes les opcions de fer nit a la zona (inclosa la de demanar permís als militars per accedir a les seves instal·lacions), se'ns ofereixen diverses opcions: a) fer un cop de cap i allargar la ruta fins a Al-Hoceima (60 km), b) mirar de trobar allotjament a Had-Rouadi (a uns 35 km), c) desfer el camí i buscar allotjament per la zona dels voltants de Bni-Boufrah (uns 20 km) o, d) arrossegar la bicicleta per un sender en pujada fins a localitzar una pista que ens porta fins a Torres Al-Kala (uns 10 km). Portem més de 85 km i són les 17h. La intuïció dels manel ens porta a escollir l'opció d). Aproximadament 1h més tard arribem al poble i descartem una primera opció de pernocta. Posteriorment, el propietari d'un restaurant ens indica que a Cala Iris, a 3 km, hi ha un càmping que ens pot oferir allotjament. Amb un xic d'ansietat per l'hora i el cansament, decidim arribar-hi (no són 3, sinó 6, els kilòmetres que hem de recórrer). Afortunadament, el càmping ens ofereix una petita cabana per a dormir i la possibilitat de sopar i esmorzar l'endemà. La veritat és que el lloc és molt bonic i les vistes sobre Cala Iris, excepcionals. A més, a mi, personalment, m'evoquen nostàlgiques emocions paternals (103 km).

Cala Iris

Cala Iris

cabana càmping Cala Iris

 Dimecres, sobre el paper la jornada d'avui no presenta massa complicacions. Després d'esmorzar comencem a pedalejar. Els primers 10km els invertim per assolir la carretera general que ens ha de dur fins a Al-Hoceima.

objectiu: Al-Hoceima

Petit descans (té amb menta i pasta) al poble de Had-Rouadi i continuem per bona carretera fins a Al-Hoceima. Arribem a la ciutat a 2/4 de 2. Ens instal·lem en un modest hotel (hotel Hana) i visitem els penya-segats de la ciutat, des d'on podem gaudir de les vistes sobre el port de pescadors, la platja i el penyal d'Alucemas, un altre enclau de l'exèrcit espanyol situat enmig de la badia.

platja i port pesquer d'Al-Hoceima

penyal d'Alucemas

 Totalment recomanable la visita al soc d'Al-Hoceima. Potser no es tant gran com altres mercats de Marroc, però el seu colorit, la seva gran quantitat i diversitat de productes i, sobretot, la calma amb la que es pot passejar i xafardejar, el fan, francament, atractiu.

soc d'Al-Hoceima

soc d'Al-Hoceima

A la ciutat d'Al-Hoceima finalitza el nostre recorregut costaner i la primera part d'aquest relat. Aquests primers dies m'han estat útils per adaptar-me a unes condicions socio-econòmiques un xic diferents a les que estic acostumat, per assaborir les excel·lències de la cuina marroquí (harira, tajins i, sobretot, unes senzilles sardines o saitons) i per adonar-me de l'extraordinari desplegament de recursos dels meus companys de viatge (per no parlar de la seva condició física sobre la bicicleta).
En breu, miraré de redactar la segona part del relat.