dimecres, 21 d’octubre de 2015

Bardenas Reales

Bardenas Reales (foto: César Armengod)
Tot un plaer poder compartir l'activitat proposada pel company Manel García, que organitza una sortida de 3 dies per les Bardenas Reales, un espai semi-desèrtic, argilós i fortament erosionat per l'aigua i el vent. 
El primer dia iniciem el recorregut a Sancho Abarca, un petit llogarret de cases d'una sola planta, on no trobem ni un trist bar.

Sancho Abarca
Per pista pedregosa, però molt rodadora ascendim fins el Santuari del mateix nom.

Pujada al santuari de Sancho Abarca
Ens trobem dins els primers 10km de recorregut, però a partir d'aquest punt ja no trobarem cap opció d'avituallament fins a completar la volta circular. Sense desnivells massa importants, i gairebé sempre per pistes molt senzilles, gaudim d'aquest curiós paisatge que s'ha d'evitar, especialment, durant la temporada més calurosa (61 km).

Paisatge característic de la Bardena Negra
El segon plat, poc a veure amb l'aperitiu del dia anterior. Malgrat els primers kilòmetres també transiten per amples pistes, ens comencem a trobar els primers corriols de sòl argilós i les primeres dificultats de la jornada, com camps de cereals segat que s'han de creuar o trams mig inundats que no faciliten el trànsit rodat.

pedalejant "fora pistes"
Malgrat aquestes, seguim pedalejant a bon ritme. Creuem una zona fortament erosionada per l'acció de l'aigua i el vent i després de recórrer alguns kilòmetres per pista ampla arribem a l'entrada del Barranco Grande.

entrada al Barranco Grande.
A partir d'aquest punt, el recorregut esdevé un "que cadascú passi per on pugui", entre matolls, terreny argilós i el rierol que ressegueix el barranc.

Barranco Grande
Darrers metres del Barranco Grande
A més, sense escapatòria, ja que els límits del barranc estan definits per altes parets impossibles de superar. O sigui, estem ben encaixonats, com els vaquers a les pel·lícules del "far-west". Són 8km de barranc i, finalment, trobem la sortida mitjançant una pista que comunica les 2 vessants. Recuperem forces i ens dirigim a la zona turística de Castildetierra, una bonica formació piramidal que encara conserva a la seva part superior un curiós bloc rocós, que qualsevol dia se'l trobaran als peus.

Castildetierra
A partir d'aquest punt combinem pistes i carretera per arribar a Arguedas i retornar a l'alberg de Nuestra Señora del Yugo.
La darrera jornada no es queda manca. Prenem els cotxes i ens dirigim cap al Monasterio de la Oliva, on comencem a pedalejar per les amples pistes "bardeneras". Avancem a molt bon ritme i a migdia arribem a l'entrada d'un magnífic corredor que ens genera certs dubtes sobre la seva possible ciclabilitat. Sense fer massa "soroll", decidim aventurar-nos-hi i gaudim d'un paisatge entre llunar-còsmic-marcià....

fantàstic ambient de pel·lícula 

Bardenas Reales "team"
Reposem forces i ens dirigim a l'entrada de l'Arista Bonita, un finet corriol que facilita l'entrada a un dels barrancs de la zona. Els més valents hi fan cap, la resta, més porucs, triem la ruta que ens marca el GPS.

Descens de l'"Arista Bonita"

darrers paisatges de les Bardenas Reales
Ens reagrupem tots plegats a uns 5km del Monasterio de la Oliva, on finalitzem el recorregut i aquest fantàstic cap de setmana llarg.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.