diumenge, 29 d’abril del 2018

Pic de Bessinelles

Pic de Bessinelles
Encarem les darreres jornades de la temporada amb bones acumulacions de neu però, en la línia de la majoria de caps de setmana, una previsió meteorològica molt incerta. Amb una bona dosi de dubtes, el Roger em convenç d'abandonar la proposta de la circular al Thoumasset i optar per la zona de l'Ariège, on potser trobarem unes millors condicions de "meteo". Ens decidim per una altra "clàssica" de la Costa-Lluch, el Pic de Bessinelles, que podríem renombrar com la circular al Coma d'Or. Car, el recorregut envolta per totes les seves vessants aquest cim de l'Ariège. 
A les 7h encarem la Coma d'en Garcia i amb una mica més d'1h assolim el coll que tanca la vall.

remuntem la Coma d'en Garcia
De moment, dia ennuvolat i a la part superior de la vall, força vent. Bon descens fins a l'Estany de Bessines. Trobem neu amb força bones condicions per esquiar, però amb molta humitat. 

bon descens cap a l'Estany de Bessines
Comencem a tenir problemes per tornar a enganxar les pells i iniciar la remuntada cap a la Portella de Lanós. 

entorn de gran bellesa; una vall excepcional
L'entorn és magnífic: valls solitàries amb un encant excepcional.

remuntem cap a la Portella de Lanós
Anem guanyant alçada fins assolir l'aresta que dóna accés a la vessant de l'Estany de Lanós. Ens trobem amb vent molt fort que dificulta la progressió fins el cim del Pic de Bessinelles (2632m). En aquest punt dubtem si continuar el recorregut clàssic o encarar una de les canals que ens retornaria al refugi de Bessines. Fem un parell de girs a l'entrada de la canal i trobem neu en males condicions. Ens decantem per continuar el recorregut cap a l'Estany de Lanós. Fem descens en diagonal per a evitar perdre nivell massa ràpid i haver de creuar el llarg embassament de Lanós. Trobem zones sense neu, però podem arribar a un punt força proper a la presa. Recuperem forces i em trobo amb el principal inconvenient de la jornada: la pèrdua total d'adherència de les pells. Després de superar el darrer tram de l'embassament a peu, torno a intentar enganxar les pells i afortunadament me'n surto. Entrem a la fondalada d'accés a la Portella de Lanós (no és un error, el nom coincideix amb l'anterior divisòria entre les vessants de Bessines i Lanós).

darrers metres per assolir la Portella de Lanós
Assolim el coll envoltats de vent i realitzem el descens fins arribar a una pleta, a la sortida del tub per on esquiem amb neu lenta, però en condicions acceptables. 

recorregut de descens de la Portella de Lanós i inici de darrera pujada
Fem un mos i tornem a posar les malmeses pells per a realitzar la última pujada del dia. En aquest punt, abandonem la proposta "Costa-Lluch" i no anem a cercar la Portella de Cortal Rossó, sinó que decidim fer l'ascens fins la part més alta de la Serra de les Lloses. Aquesta opció ens facilita realitzar el darrer descens per les pales nevades que hem observat durant la primera part de la jornada. Neu molt justa a la part més alta, però que guanya bones condicions a mesures que ens apropem al fons de la vall.

darrer descens de la jornada, fins a la Coma d'en Garcia
Jornada típica d'"insaciables". Circular molt ben trobada, dura físicament, però en un entorn sensacional. La part menys agraïda, el tram final de l'embassament de Lanós (desnivell 2300m). Podeu trobar track a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.