dimecres, 1 de febrer del 2023

Pic Sacroux

 

Arribant a l'alçada de l'Ibón de Gorgutes. Al fons, Pic Sacroux

Aprofitant alguns dies d'activitat pels volts de Benasc, em decideixo a treure-li la pols al blog, que ja estava una mica oxidat. Després de 3 dies molt ventosos, que ens han obligat a retallar recorreguts i cercar alternatives a l'esquí de muntanya (molt recomanable la ruta de senderisme per sobre el Congosto de Ventamillo: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-el-run-a-gabas-pel-cami-vell-de-les-carboneras-i-tornada-pel-cami-de-seira-i-el-congost-de-venta-27901732), finalment trobem una finestra de bones condicions de meteo i podem plantejar l'ascensió al Pic Sacroux, un objectiu que tenia al cap des de feia temps, quan vaig realitzar una ruta circular d'estiu amb inici i final a l'Hospital de Benasque.

Les darreres precipitacions permeten calçar esquís en el mateix punt on aparquem el cotxe i ens endinsem en el Plan del Hospital. A l’alçada de l’edifici, aprofitem un petit clar de bosc per començar a guanyar alçada en direcció N. Anem traçant llaçades entre arbres fins a guanyar la cota de 2000m, on caldrà realitzar una llarga diagonal a la nostra dreta per situar-nos a l’alçada de l’Ibón de la Solana de Gorgutes.

abandonem el bosc
 

En aquest punt podem observar la bonica canal SW de la Tuca de la Montañeta, però deixarem aquest objectiu per una altra jornada, més avançada la temporada.


canal SW de la Tuca de la Montañeta
 

Virem a NW per superar l’Ibón de Gorgutes, embolcallant per l’esquerra el Turonet del mateix nom. En aquest punt ja tindrem a tret el nostre objectiu i començarem a estudiar com atacar la seva desafiadora pala somital.

Pic de Sacroux. La pala és més dreta del que sembla.
 

Trenem les llaçades necessàries per a situar-nos a la base del cim, les darreres de les quals força obligades. Just a la base de l’esperó que tanca la pala per l’esquerra, retirem esquís i la superem a peu. Puntualment caldrà afrontar una inclinació de 35º. 


sortida de la pala.

Guanyem l’aresta cimera i assolim el cim sense excessives complicacions (grampons necessaris per desfer aquest tram). 

darrers metres fins el cim. Fàcils, però no rellisquis...

Amb una bona càrrega adrenalítica iniciem el descens amb esquís. La neu es troba en bones condicions, i amb confiança i posant-hi els cinc sentits, anem dibuixant girs que ens permeten anar perdent alçada. Just a la base de la pala oblidarem el recorregut de pujada i prendrem direcció S per anar a cercar el descens del Puerto Viell. Haurem de fer front a una curta, però dreta canaleta i per amples pales acabarem enllaçant amb el recorregut de pujada.

 

Jordi, enllaçant SSS per Gorgutes.

Excel·lent ruta d’hivern amb orientació S que permet assolir un cim que facilita gaudir d’excel·lents vistes sobre les muntanyes més properes de la divisòria pirinenca (desnivell: 1000m, aproximadament).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.