Circular dels refugis

Pic del Portarró (2736m) (Foto: Enri Codina) 

Una de les activitats d'esquí de muntanya que enguany havia programat el CEB era una ruta circular per la zona del parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Malgrat ja hi havia fet alguna sortida, encara no havia pogut gaudir d'una autèntica ruta hivernal per aquesta zona del Pirineu. Aprofitant la bona organització per part del company Fede Casanoves, decideixo afegir-me al grup i explorar alguns d'aquests meravellosos paratges.

Etapa 1: pujada a l'Estany Llong i Portarró d'Espot. Prenem taxi a Boí i accedim al parc per la Vall de Sant Nicolau. Dia tapat i lleugera nevada, però remuntem la pista amb els esquís fins el refugi de l'Estany Llong. 

Aigüestortes

Pujada al refugi de l'Estany Llong

Deixem llast al refugi amb la intenció de remuntar fins el Portarró d'Espot i pujar el cim del mateix nom. La visibilitat és gairebé nul·la i, gràcies al "track" que portem carregat al GPS, podem arribar al coll, on el vent esdevé molt molest. Amb aquestes condicions descartem la possibilitat de fer cim i decidim iniciar descens de retorn al refugi-nevera de l'Estany Llong. Desnivell: 700m.

Refugi Estany Llong

Etapa 2: l'objectiu del segon dia és arribar al refugi Ernest Mallafré pel Coll de Gavatxos i el cim del Subenuix. Sortim de l'Estany Llong amb boira i algun petit floc de neu, però, teòricament, la previsió és que les condicions millorin. Remuntem cap a l'Estany Nere i tota la Coma dels Pescadors, on coincidim amb l'amic Bruno Garcia, que ha arrencat del refugi d'Amitges i, amb el seu grup, ens ajuden a obrir traça fins el coll.

Superant l'Estany Nere

Les condicions meteorològiques a l'aresta no són gens favorables i amb la necessitat d'haver de posar esquís a l'esquena optem per a dissenyar un pla B: abandonem la idea de pujar el Subenuix i tornarem al Portarró d'Espot per a poder accedir al refugi. Desfem el camí de pujada i tornem a remuntar fins l'ampla divisòria d'aigües. Ara sí, tenim bones condicions per a plantejar la pujada al Pic del Portarró i ens hi decidim.

Pujant el Pic del Portarró. Al fons, l'estany Llong (Foto: E. Codina)

Cim del Portarró

Cim amb pendents d'entitat i amb unes extraordinàries vistes de les 2 zones del parc nacional (2736m). Descens excel·lent fins el coll i pèssimes condicions de neu crosta fins l'Estany de Sant Maurici que, a més, ens exigeix una cremada extra de calories per a poder-lo creuar pel marge i arribar al refugi Ernest Mallafré.

Accedim a l'Estany de Sant Maurici

Desnivell: 1300m.  
Etapa 3: després d'una confortable nit al refugi, prenem el camí d'estiu fins a creuar-nos amb la pista que condueix a l'Estany de Sant Maurici i, posteriorment, al refugi d'Amitges.

Els Encantats, pujant al refugi d'Amitges

Assolim aquest modern allotjament de muntanya, on reposem forces per creuar l'Estany Gran d'Amitges i encarar la Coma d'Amitges.  Sobre els 2500m prenem direcció O per situar-nos dins la torrentera que baixa del coll i, sense problemes, assolir-lo.

recorregut d'ascensió al Pic d'Amitges

Un cop al coll d'Amitges, intentem l'ascensió al Tuc de Saboredo, però trobem la pala d'accés al cim molt carregada de neu i, prudentment tornem sobre les nostres traces al coll i decidim encarar el Pic d'Amitges. En aquest cas sí, assolim el cim i podem gaudir de molt bones vistes sobre les valls de Gerber i de Saboredo.

Pujant el Pic d'Amitges (Foto: Pepe Arranz).

Pic d'Amitges

Retornem al coll i realitzem un breu flanqueig, perdent alçada, per a evitar una sèrie de blocs no coberts, fins a trobar una bona continuïtat de neu. Excel·lent descens fins el Cóth der Lac Glaçat i des d'aquest punt fins el Lac Glaçat. "Powder" per gaudir !!

Canal de desaigua del Lac Glaçat

Per la canal de desaiguat de l'estany accedim al Lac Major de Saboredo i des d'aquí petita remuntada fins el refugi, on coincidim amb els companys Pito i Arija. Desnivell: 1100m.
Etapa 4: abandonem el refugi de Saboredo per anar a cercar el Coll de Cendrosa. Tot són incerteses, ja que és típica una gran cornisa sobre aquesta divisòria d'aigües i desconeixem les dificultats que haurem d'afrontar. Finalment ens trobem amb una traça que flanqueja el coll des de l'esquerra i, sense gaires problemes, més que mantenir un adequat equilibri, el superem.

Accedint al Coll de Cendrosa

El dia és molt emboirat i haurem de fer un bon exercici de navegació durant el descens cap el refugi de Colomers, on reposem forces i coincidim amb un grup que hi accedeix amb helicòpter !!

L'Express Baqueira-Colomers!! 

Reposem forces i encarem la pujada al Port de Caldes. Els dubtes apareixen a l'hora de decidir entre 2 opcions: la primera, fer l'ascensió al Tuc de Lhuçà i descens pels estanys de Colieto o; la segona, remuntar el Port de Caldes i descens directe fins el refugi Ventosa i Calvell. Les condicions meteorològiques i la previsió de nevada a partir de la tarda, ens inclinen per la segona, més segura i coneguda.

Port de Caldes

Trobem una neu molt correcta per a poder gaudir de la baixada al refugi, on coincideixo amb el company Pep Artigues. Desnivell: 900m.
Etapa 5: lamentablement, la darrera etapa, la que significa tancar el cercle obert 4 jornades enrere, la que requereix superar el pas més tècnic de tota la travessa, comença amb la baixa del company i líder de la sortida, en Fede. Portava queixant-se de dolor a un ull i, aquest matí ha esdevingut insuportable, no quedant més remei que prendre la decisió de baixar a la presa de Cavallers i retornar directament a Boí.

Refugi Ventosa i Calvell. En Fede abandona la travessa (Foto: Enri Codina)

La resta de companys, remuntem la Vall de Colieto fins a situar-nos sota el Coll de Contraix, el pas més dret de tota la travessa. Amb esquís als peus remuntem fins a la base rocosa on hi trobem un excel·lent replà de neu on treure esquís i calçar grampons.

figures tenebroses que ens precedeixen en la pujada al Coll de Contraix

Els darrers metres els superem piolet en ma i les complicacions esdevenen a l'altra vessant on resulta força complex fer les operacions a l'inrevés.

Buscant emplaçament per calçar esquís i baixar el Coll de Contraix (Foto: E. Codina)

Abandonem el coll esquiant i, sense problemes, ens situem a l'alçada de l'Estany de Contraix. En aquest punt decidim encarar el Coll de Sarradé i intentar l'ascensió al Pic de Contraix. Malauradament, però, bufa un vent de mil dimonis i no podem assolir el coll. La ventolera que podem veure a tota l'aresta i el cim fan bona la nostra decisió.

Coll de Sarradé

Anem a buscar la part més oriental de la plataforma de l'Estany de Contraix per a evitar entrar en alguna de les canals que cauen a plom sobre la vall. Per unes amples i verticals pales podem perdre nivell i entrar dins la Vall de Contraix que ens condueix fins els Prats d'Aiguadassi (els darrers 15' de baixada, esquís a l'esquena). Finalment, aprofitant la neu que cobreix la major part de la pista arribem a l'aparcament de taxis, on tanquem aquesta interessant travessa. Desnivell: 800m.
En general hem trobat bones condicions de neu (excepció la baixada del Portarró cap a Sant Maurici) i, malgrat les condicions meteorològiques hem pogut fer un parell de cims (Pic del Portarró i Pic d'Amitges). Llàstima el Tuc de Lhuçà i el Tuc de Saboredo. Els companys que m'han acompanyat i dels qui només puc dir paraules d'elogi han estat l'Enri Codina, la Núria Gómez, el Fede Casanoves, el Pepe Arranz, el Pere Estapé i l'Eduard Villares. Moltes gràcies a tots !!