 |
| Les Agulles |
doncs, sí, ja som grandets, però mira, de tant en tant encara m'agrada descobrir noves joguines i entretenir-m'hi. I en aquesta ocasió m'ha fet gràcia arrapar-me a la roca i aprendre-hi a progressar.
El mestre Manel decideix que la zona de les Agulles, a Montserrat, és un lloc excel·lent per al debut.
 |
| Les Agulles |
La meva experiència, fins ara, es limitava a alguna grimpadeta al Pirineu (III) i, excepcionalment, alguna aresta d'aquestes que te'ls posa per corbata, com per exemple, la cresta de Cabrioules a Lezat, amb el pas del gendarme blanc (IV).
Des de l'aparcament de Can Massana ens dirigim cap al collet de la Portella. Deixem a la dreta el camí que es portaria cap al refugi Vicenç Barbé i, per un corriol que prenem a l'esquerra (travessa de les Agulles), ens situem sota el Gep Llarg. Ens equipem i repassem les tècniques de seguretat. La via no és garie complicada (III+) i puc arribar a la reunió on en Manel m'ensenya com m'hi he de penjar per assegurar-lo. Arribem al cim i gaudim de les extraordinàries vistes de les parets que ens envolten. Curta desgrimpada i prenem el corriol que ens ha de dur, després de remuntar i baixar diverses canals, fins el refugi de Les Agulles.
En aquesta ocasió ens situem a la base de la Màquina de tren (IV), reposem forces i ens tornem a equipar.
 |
| Via Màquina de tren. |
En Manel em comenta que aquesta via és més senzilla que l'anterior, però, la veritat, a mi em sembla més "tiesa" i difícil. Efectivament, fins a la primera reunió el mestre tenia raó, cap dificultat rellevant, però a partir d'aquest punt no deixo de tenir problemes per anar progressant.
 |
| reunió1_Màquina de tren |
 |
| reunió1_Màquina de tren |
Ja d'entrada tinc força problemes per sortir de la mateixa reunió. Posteriorment, m'he d'agafar d'un mosquetó per superar un pas força penjat i, per acabar, em bloquejo i no hi ha manera de trobar un parell de preses de peu que em permetin continuar progressant. Miro de clavar les puntes dels peus de gat en petits ressalts de la roca i, finalment, després d'una petita relliscada, arribo al cim.
 |
| Progressant 2on llarg Màquina de tren |
Muntem "rappel", recuperem el material a peu de via i retornem a l'aparcament on havíem deixat el cotxe.
Bon regust de boca. Tret d'algun moment que m'he sentit força insegur, globalment he experimentat bones sensacions. Gràcies Manel i gràcies Pito per deixar-me els peus de gat !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
podeu escriure aquí els vostres comentaris.