travessa Amitges_Colomers

Refugi Amitges_Encantats

A principis de desembre, el company Alvar em proposa la possibilitat de fer una petita travessa per la zona de l'Estany de Sant Maurici. Aprofitant els primers dies d'enguany, decidim enllaçar alguns dels refugis d'aquest Parc Nacional. La idea inicial és la de fer una primera nit al refugi d'Amitges i la segona al refugi de Colomers.

Arribem a migdia a Espot i pugem amb taxi tot-terreny (quina capacitat per a circular sobre pistes totalment nevades!!) fins a l'Estany de Sant Maurici. El temps no és massa favorable: el cel és cobert i neva.

Pujant al refugi d'Amitges

Calcem esquís sobre la mateixa pista i l'anem seguint fins arribar al refugi d'Amitges. Ens instal·lem a a la part hivernal (hi ha una estufa amb butà) i ens proveïm d'aigua a la presa.

Proveïnt d'aigua a l'estany d'Amitges

Durant la tarda podem veure el cel durant un parell d'hores, però cap al vespre torna a nevar i, a més, comença a entrar vent de nord.
El refugi és força confortable, però durant la nit patim l'entrada de polsim de neu que, arrossegada pel vent, entra a través de les antigues parets de pedra de l'estança.

Refugi d'Amitges

L'endemà el dia es desvetlla esplèndid. Remuntem per neu excel·lent fins el coll de Ratera de Colomers i ens situem sota les pales que descendeixen del pic de Ratera (2862m).

Pic de Ratera

Abandomen temporalment les feixugues motxilles i remuntem, alguns amb esquís i d'altres amb crampons i piolet, els darrers 100m de desnivell fins a fer el cim.

Pic de Ratera

Mauberme

Després de gaudir de les excel·lents vistes sobre la Vall d'Aran, el circ de Colomers i el Parc Nacional de Sant Maurici, recuperem les motxilles i iniciem el descens cap el coll i, posteriorment, amb neu un xic fonda, cap a l'estany Obago.

Lac Obago i coll de Ratera de Colomers

En aquest punt tornem a posar pells per a travessar els diferents estanys i desnivells que ens anem trobant fins a localitzar el nou refugi de Colomers.

Refugi Colomers

L'orografia del terrent no permet fer un descens net i l'alternativa és anar perdent alçada amb les pells sota els esquís per a superar els petits colls que enllacen els estanys. El refugi de Colomers és força confortable, però terriblement fred, ja que no disposa de cap sistema de calefacció. Hi arribem a quarts de 3 i ens hi instal·lem. Encara podem gaudir d'un parell d'hores de sol que aprofitem per a secar roba i material. Gaudim de les darreres llums sobre la cara nord del Ratera i, posteriorment de l'espectacle estel·lar.

Ens aixequem a quarts de 7 amb mal temps. Ha començat a nevar i el cel és totalment cobert. Iniciem el camí de retorn al coll de Ratera de Colomers. Arribem a l'estany Obago sense dificultats. En aquest punt encarem els desnivells més pronunciats. La neu és força estable tot i que el vent de nord ens deixa anar alguna ràfega que dificulta un xic la progressió. Accedim al coll per la vessant de Colomers i traiem pells per a fer el descens.

Coll de Ratera de Colomers

Flanqueig inicial per la vessant sud-est i, posteriorment pel fons de vall, fins a recuperar la pista que comunica l'Estany de Sant Maurici amb el refugi d'Amitges. La neu és força pesada, però ens permet arribar al punt de trobada del servei de taxi amb els esquís als peus.

Han estat 3 dies que, tot i les canviants condicions meteorològiques, hem pogut gaudir de l'esquí de muntanya i assolir els objectius plantejats inicialment. Hem fet l'activitat l'Alvar Espí, el PepUllde, l'Isra Roca, el Manel Orbay i un servidor.