dissabte, 25 de maig de 2019

Silvretta: una altra perla alpina (VI)

Rote Furka (foto: Eduard Villares)
Amb les forces renovades després de recuperar la companyia de tot el grup, encarem una nova etapa en territori suís. La única circumstància que pot generar algun inconvenient durant la jornada, és el "trunyu" d'esmorzar que ens han servit al refugi SilvretaHutte: un parell de torrades amb melmelada i un trist cafè amb llet. Realment lamentable per la quantitat de diners que ens hi deixem. En fi, sortim del refugi amb els esquís als peus, i després de comprovar el bon funcionament del nostre ARVA amb un aparell que hi han instal·lat (això sí que ho tenen....), remuntem la glacera SilvrettaGletscher (direcció E). 

sortim del SilvrettaHütte
Passats els 2500m, a la nostra esquerra hi hem de veure un ample coll que s'assoleix per una pala força dreta (Rote Furka). És primera hora del matí i la neu hi és endurida. Els companys calcen ganivetes, però a mi m'han llogat uns esquís sense aquest estri i no me la vull jugar. Esquís a l'esquena i pas a pas, fins a retrobar els companys a dalt el coll, un altre pas fronterer entre Suïssa i el Vorarlberg. 

pujant el Rote Furka (foto: E. Villares)
Rote Furka, una altra entrada a Àustria
Ens situem amb el mapa sobre la vall que s'obre davant nostre i localitzem el punt on haurem de finalitzar el primer descens de la jornada per tornar a calçar pells. La baixada a cota alta s'ha de fer amb precaució ja que la neu és molt canviant: ens trobem pols, però també neu molt pesada. A mesura, però, que perdem alçada, la neu va transformant i és molt més senzill traçar els girs. 
L'espectacle és impressionant: petites valls que s'obren a banda i banda, colgades de neu, que ens suggereixen infinitats de recorreguts per accedir als cims que ens envolten.


Capçalera de la glacera Klostertarter, un entorn idílic 
A l'alçada del refugi Klostertaler Umwelthütte, un edifici d'ús lliure que cal sol·licitar prèviament les claus per accedir-hi, abandonem la vall principal i prenem a la nostra esquerra una pujada força dreta que superarem fent infinitat de Zzz. 


superem forta pujada fent voltes maria (foto: Fede Casanovas)
Arribem a un petit plateau i avancem guanyant alçada fins a un petit estany, on caldrà virar a SE per encarar l'ascensió al Sonntag Spitze (2882m). La pujada és dreta però arribarem fins el cim amb esquís als peus. La vista és impressionant: SilvrettaPass, SilvrettaHorn i tots els cims de l'entorn que citaria, però que malauradament no conec. 

SonntagSpitze
panoràmica des del SonntagSpitze
Cal fer un curt descens, que no gaudim massa per la neu tant pesada que ens trobem, fins el petit estany anterior, on tornem a posar pells per remuntar una cinquantena de metres i accedir al coll Litzner Sattel. Fem un curt flanqueig a la nostra esquerra i ràpidament podrem veure el final de la jornada, el refugi SaarbrückerHütte. Caldrà mantenir el nostre flanqueig perdent poca alçada, car sinó s'haurà de remuntar més desnivell fins el refugi. 


accés al SaarbrückerHütte (foto: Xavi Gil)
La majoria de nosaltres acabem posant novament pells per a poder fer el darrer tram d'accés al SaarbrückerHütte, una instal·lació amb regust a mitjans de segle XX, molta fusta, poques comoditats, però ambient acollidor i un excel·lent sopar que ens ofereixen poder repetir, per recuperar-nos de l'escàs menú del dia anterior.


SaarbrückerHütte


      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.