diumenge, 12 de maig de 2019

Silvretta, una altra perla alpina (IV)

SilvrettaStausee
I arriba la quarta etapa de la nostra travessa. I cal prendre una decisió, per que la talonera de la fixació del meu esquí està trencada. Havent-nos informat adequadament al WiesbadenerHutte, la proposta és dividir el grup: en Pep m'acompanyarà al fons de la vall i la resta seguiran el recorregut plantejat inicialment. Així doncs, esmorzem a primera hora del matí i amb el cul ben apretat iniciem el descens, confiant que la talonera m'aguantarà. Afortunadament, la baixada és força senzilla, és un recorregut marcat per una "retrac" i no serà necessari forçar en excés la fixació. Arribem a la cua d'un embassament, el SilvrettaStausee que caldrà remuntar per la seva vessant oriental, per arribar a una petita estació d'esquí. En aquest punt, tal com ens varen informar en el refugi, caldrà prendre un bus que, per una carretera molt virada i una seqüència de túnels absolutament impressionants, ens deixa a l'alçada d'un telefèric que ens baixarà fins el petit poble de Partenen. 

prenem el primer bus del dia que ens baixarà fins el telefèric (foto: Pep Montes)
Car la carretera que hi mena està tallada per la neu i sobre el mapa, ha de ser d'aquelles pujades espectaculars de realitzar amb la bicicleta (localitzeu el poble al GoogleMaps i resseguiu la carretera 188 o SilvrettastraBe). Preguntem al company que comanda el telefèric si coneix alguna botiga d'esquí prop de l'estació i ens comenta que a 5' n'hi ha una (sembla que la sort comença a girar a favor nostre). Ens hi dirigim i hi entrem. Ens atén una parella d'austríacs, mare i fill, força trempats i amb ganes d'ajudar-nos a resoldre el problema. És clar que la talonera no té solució i el més convenient és recanviar-la. No és complicat de fer, però no disposen del recanvi i poden tardar alguns dies (Easter, ja se sap). Ràpidament, però, ens ofereixen la possibilitat de llogar una altres esquís i, a més ens posen tot de facilitats per a poder-los retornar, sense necessitat de tornar a baixar al fons de la vall (30€ el trajecte de bus+telecabina). La cosa s'haurà de fer d'aquesta manera: nosaltres finalitzarem la ruta al VermuntStausee, on el mateix bus de baixada ens haurà de retornar a la petita estació d'esquí. En aquest punt, on hi ha un petit complex hoteler i on el bus finalitza el seu recorregut, hi podré deixar els meus esquís (la mestressa de la botiga d'esquí hi contacta) i recuperar-los al final de la ruta. I els esquís que m'han llogat per 4 dies (130€) els hauré de deixar al conductor del bus, amb una etiqueta identificativa de la botiga (Stöckl Sports; https://www.sportstoeckl.at/), i ell ja s'encarregarà de fer-los baixar amb el telecabina i que els facin retornar al seu punt d'origen. Sembla que és una bona solució al problema tècnic de l'esquí.
Refem tot el camí de baixada, deixo els meus esquís a la sala de material de l'hotel de la petita estació d'esquí i els acomiado fins d'aquí a 4 dies. Tornem a pujar al refugi WiesbadenerHutte on hi passarem una segon nit.

retorn al WiesbadenerHutte. Al fons, el Piz Buin (foto: Pep Montes)
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.