Muntanya a l'Alt Urgell i Andorra.

Primers dies de vacances amb n'Iris. Decideixo escapar-nos per la comarca de l'Alt Urgell i Andorra.

La primera nit la passem a la zona d'acampada del refugi de la Basseta, a la zona d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm. Per a poder dormir a la furgoneta s'ha de pagar una petita quantitat. La zona la conec de l'any passat, quan hi vaig passar amb la bicicleta, en direcció a Llavorsí, durant la transpirenaiCAT. L'endemà al matí recorrem el circuit entre el refugi i Sant Joan de l'Erm Vell. Invertim més de 4h, tot un rècord per a n'Iris, que es comporta com una campiona!

Dinem en un restaurant, de baixada cap a la Seu d'Urgell, que ens fan el favor de preparar-nos un menú en dilluns, el seu dia de festa.

Passem la tarda passejant pel parc fluvial del Segre, amb la intenció de fer un passeig amb canoa. Però el temps no convida i després d'una estona observant el descens dels ràftings, prenem direcció cap a Andorra.

Dins el principat provo de trobar aparcament a Andorra la Vella, però no tinc paciència i circular-hi amb la furgoneta acaba resultant una agonia. Retornem a Sant Julià, comprem sopar i ens proveïm d'aigua per a passar la nit al capdamunt de la Rabassa (les primeres rampes de pujada són bestials !!).

A primera hora del matí, abans que obrin les instal·lacions de Naturlandia, pujem fins un coll on podem veure els prats catalans de la Cerdanya i les parets del Cadí.

Després de la passejada, retornem a la Rabassa on medeixen l'alçada de n'Iris i, com que no arriba a 120cm, no podem prendre el tobogan de més de 5 km que hi tenen instal·lat. Haurem d'esperar. En qualsevol cas, acabem de passar el matí a la pista de gel (artificial), llits elàstics i cotxes elèctrics.

Per a la tarda reservem el plat fort. Bany i relax (?) a Caldea. L'experiència amb n'Iris és fantàstica, especialment quan sortim a la piscina exterior i experimentem la forta pluja que, en aquell moment, cau sobre les Escaldes. Després de quedar més arrugats que un pantaló sense planxar, prenem la furgoneta i pujem fins a la Vall d'Incles, on hi passem la darrera nit.

Ens aixequem entre pluja que, mica en mica, va cedint, deixant darrera seu un magnífic arc de Sant Martí. De baixada cap a la frontera, parada obligada a Soldeu, concretament al comerç Espunya, on em firo uns esquís de la passada temporada força rebaixats (baraaatoo !!). I, aquesta vegada sí, volta relaxant amb canoa pel canal d'aigües tranquiles de la Seu.

Han estat 3 dies sensacionals !!