Ja feia setmanes que, amb l'amic Manel Orbai, portàvem preparant una ruta amb bicicleta de muntanya per la Selva Negra, una enorme extensió de turons farcits de boscos de pi i avets, extremadament densos.
Aquesta circumstància dificulta el pas de la llum i confereix aquesta foscor caracterísitica que adjectiva, molt adequadament, el nom de selva (schwarzwald, en alemany). Aquesta zona muntanyosa es troba situada al sud d'Alemanya, dins el land de Baden-Wütemberg, molt a prop del departament francès d'Alsàcia.
Ens dirigim cap a l'estació i prenem un primer tren fins a Offenburg, un segon fins a Karlsruhe i, finalment, el tercer fins a Pforheim, inici de la nostra ruta. Alguns comentaris: 1) cal escollir adequadament el tren perque no en tots està permesa l'entrada de bicicletes; 2) en els que hi està permès, sempre hi ha un espai per a les bicicletes i, en força ocasions, de gom a gom (prova del respecte teutònic per les 2 rodes, fahrrad en alemany) i 3) la combinació dels enllaços és excel·lent (prova també de l'aposta per aquest medi de transport).
La intenció inicial és creuar la Selva Negra de nord a sud, resseguint els indicadors d'una ruta de bicicleta de muntanya. Comencem a pedalar a les portes de l'estació de Pforheim i ràpidament ens adonem que existeixen rutes cicloturistes, alternatives a la ruta de btt que tenim referenciada.
Decidim continuar per aquesta última, però a mida que avança el dia ens adonem de diferents circumstàncies: 1) el paissatge boscós esdevé molt monòton;
2) portem massa pes (uns 10kg) per afrontar els desnivells plantejats diàriament; 3) la ruta btt obvia molts pobles que ens poden oferir aigua, menjar i dormir; i 4) en Pep no porta pneumàtics per afrontar amb garantia els desnivells per pistes sorrenques. És per aquest motiu que decidim alternar ruta cicloturista amb la ruta amb btt.
La primera nit la passem en un hotel de Schömberg, un poble sense cap tipus d'atractiu. Destacar la gran dificultat de trobar fonts durant la primera jornada (30km; 900m de desnivell).
L'endemà sortim de Schömberg i en 15' ens plantem a Calmach, amb la sensació que hagués estat molt millor allargar la jornada anterior per a quedar-nos a dormir en aquest poble més bonic (i amb font !!).
Per ruta cicloturista arribem a Bad Wildbad, on reprenem la ruta btt, encarant una rampa duríssima que ens sitúa a les faldes del Sommerberg (784m) i, posteriorment, una serie de pistes planeres que ens condueixen a una cabana de fusta situada en una clariana de bosc, que serveixen menjar i beure.
Recuperem forces a base de salsitxa bullida característica i weissbier, abans d'iniciar el ràpid descens cap a Enzklösterle.
Continuem per ruta cicloturista fins a Besenfeld, Baiersbronn i, finalment Freudenstadt, on localitzem un alberg per a passar-hi la nit (78 km; 1250m de desnivell).
Un comentari: els albergs que hem anat localitzant durant tota la ruta acostumen a estar a les afores de la ciutat i tenen horaris molt rígids. Per tant, es fa difícil poder compaginar la visita a la ciutat amb l'allotjament en aquest tipus d'estances.
Iniciem la jornada amb la visita al centre de Freudenstadt.
Després de la sessió fotogràfica iniciem una pujada per pista fàcil amb l'objectiu d'assolir l'embassament de Stausee Kleine Kinzig, situat entre boscos molt espesos.
La intenció és fer el descens fins a la ciutat d'Alpirsbach, però ens adonem que és necessari remuntar un coll i decidim seguir la vall fins a Schiltach. Poble molt i molt bonic, on fem un ressopó.
Després de fer la digestió proseguim la vall fins a Schramberg i, ara sí, iniciem, per carretera, la pujada al coll de Fohrenbühl.
Descens brutal (el comptakilòmetres registra Vmax 75 km/h !!) fins a Hornberg i, seguint per carretera en ascens, passem davant el que es considera el rellotge de cucut més gran del món
(i marca l'hora correctament !!).
Finalment, arribada a Triberg, on tenim pensat passar-hi la nit (73 km; 1150m de desnivell). Localitzem l'alberg que ens consta en el mapa. Per accedir-hi s'ha de superar una rampa de 800m i fins a un 20% de desnivell (una autèntica animalada !!). I, oh, sorpresa, arribem fora d'horari d'atenció al públic. Emprenyats com una mona tornem a baixar al centre del poble i ens allotgem en un hotel familar.
No s'ha acabat la ruta. Si teniu interés, això no s'atura aquí. No us podeu perdre la segona part !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
podeu escriure aquí els vostres comentaris.