Triberg representa el pas de l'alta a la mitja (mittel, en alemany) selva negra. Ens aixequem ben d'hora i visitem el que diuen són els salts d'aigua més alts d'Alemanya. A mi em varen recordar una mica els ulls del Joeu, a la Vall d'Aran. I l'encertem ! quan sortim del recinte ens adonem que ja ha arribat la persona que cobra entrada per a la visita. Això que ens estalviem !! Com no podia ser d'altra manera, per sortir del poble hem de tornar a pujar la bestial rampa del dia anterior.
Entre boscos i prats arribem a Vörenbach. La nostra intenció és pedalar fins a Neustadt-Titisee, però no identifiquem correctament una cruïlla i continuem per una magnífica ruta cicloturista que condueix fins a Donaueschingen.
Hi dinem i visitem el Donauquelle, el que es considera el naixement del riu Danubi (Donau, en kartofel). Probablement, aquest punt no és el naixement real del riu, si no que se li atribueix un sentit més romàntic.
El dinar ha estat bastant consistent, plou una mica i tenim l'estació a 2 minuts.
Combinació perfecte per decidir prendre un tren fins la propera localitat de Villingen (de fet, Donaueschinge no té altre atractiu). Visitem la ciutat, maca i interessant i decidim buscar lloc per a passar la nit (descartem l'allunyat alberg). 
Després de comprobar que en 3 hotels no tenien una habitació lliure, trobem allotjament en un petit hostal amb habitacions molt còmodes i molt ben decorades. I l'esmorzar del dia següent també va resultar molt interessant !! (40 km; desnivell = 550m).
Hi dinem i visitem el Donauquelle, el que es considera el naixement del riu Danubi (Donau, en kartofel). Probablement, aquest punt no és el naixement real del riu, si no que se li atribueix un sentit més romàntic.
El dinar ha estat bastant consistent, plou una mica i tenim l'estació a 2 minuts.
Combinació perfecte per decidir prendre un tren fins la propera localitat de Villingen (de fet, Donaueschinge no té altre atractiu). Visitem la ciutat, maca i interessant i decidim buscar lloc per a passar la nit (descartem l'allunyat alberg). Després de comprobar que en 3 hotels no tenien una habitació lliure, trobem allotjament en un petit hostal amb habitacions molt còmodes i molt ben decorades. I l'esmorzar del dia següent també va resultar molt interessant !! (40 km; desnivell = 550m).
El dia següent finalitzem la visita a Villingen.
Prenem les bicicletes i, per una altra ruta cicloturista, tornem al poble de Vörenbach. 
Aquesta vegada hi accedim per boscos en ple procés de tala i el perill l'identifiquem en els camions que transporten els enormes troncs.
Resseguint part de la ruta del dia anterior, aquest cop sí, identifiquem la cruïlla que hem de prendre per arribar a Neustadt-Titisee. Per carretera, pujem un port de muntanya, fins a Eisenbach on s'inicia la baixada fins el nostre objectiu. En aquesta zona de la selva negra, els boscos van cedint l'espai a interminables prats. El paissatge és extraordinari ! Dinem a Neustadt-Titisee i finalitzem els 10 km que ens resten fins el llac. La zona és força turística i s'hi veu molt ambient. 
Una altra vegada, l'alberg es troba a la punta oposada de la zona més concorreguda i decidim instal·lar-nos a la mateixa Gesthäus on l'any anterior havia estat en Pep. Simpatiquíssima la senyora que la regenta. Aprofitem per a fer bugada i rentar maillots, mitjons i pantalons. Gelat, cervesa i relax a la vora del llac (55 km; desnivell = 600m).
Prenem les bicicletes i, per una altra ruta cicloturista, tornem al poble de Vörenbach. Aquesta vegada hi accedim per boscos en ple procés de tala i el perill l'identifiquem en els camions que transporten els enormes troncs.
Resseguint part de la ruta del dia anterior, aquest cop sí, identifiquem la cruïlla que hem de prendre per arribar a Neustadt-Titisee. Per carretera, pujem un port de muntanya, fins a Eisenbach on s'inicia la baixada fins el nostre objectiu. En aquesta zona de la selva negra, els boscos van cedint l'espai a interminables prats. El paissatge és extraordinari ! Dinem a Neustadt-Titisee i finalitzem els 10 km que ens resten fins el llac. La zona és força turística i s'hi veu molt ambient. Una altra vegada, l'alberg es troba a la punta oposada de la zona més concorreguda i decidim instal·lar-nos a la mateixa Gesthäus on l'any anterior havia estat en Pep. Simpatiquíssima la senyora que la regenta. Aprofitem per a fer bugada i rentar maillots, mitjons i pantalons. Gelat, cervesa i relax a la vora del llac (55 km; desnivell = 600m).No us podeu perdre el tercer i darrer capítol de la sèrie !!
ei xec, m'hi estic enganxant, eh...! :-)
ResponElimina