Tour per l'Aran

Cap de Marimanha

Malgrat no està essent el millor any de neu a la Vall d'Aran, les seves muntanyes sempre ens ofereixen una molt bona oferta per a fer activitat hivernal.

M'afegeixo al grup del CEB que organitza una interessant combinació circular de 2 dies amb molt bones opcions de cim: el Tuc de Parros, que ja he intentat un parell de vegades i que les males condicions de meteo no m'han facilitat de superar, i el Cap de Marimanha, un dels racons més feréstecs i bonics del Pirineu.

Dissabte, enmig d'una mescla de discoteca "after-hour" / solarium, arranquem de Pla de Beret en pujada directa cap el Tuc deth Miei i el Cap des Clòsos (2417m). 

pujant el Cap des Clòsos

Encarem la primera baixada cap a la fondalada dels Estanhons des Clòsos. Malgrat la seva orientació N, trobem acceptables condicions de neu per al descens. Tornem a calçar pells i pugem fins l'entrada a l'Estanh Nere de Parros. Anem amb el cul ben apretadet ja que sota els esquís hem sentit la trencadissa de 3 plaques de neu. 

pujada a Tuc de Parros

Podem assolir sense cap incidència la punta més meridional del Parros i resseguint l'aresta per la seva vessant occidental (lluny de les cornises), la punta principal (2731m).

Remuntant les darreres rampes del Parros

Excel·lents vistes sobre el Mauberme, la Pincela i el Tuc deth Milh.

Mauberme, des del cim del Parros

Prenem la sortida del cim per l'aresta que davalla fins el Coreth deth Horcalh, difícil de trobar per les nombroses cornises de la carena.

davallem de la carena de Parros

Sense massa complicacions perdem una mica d'alçada i ja podem calçar esquís i gaudir d'una bona baixada. Com a mínim, fins a trobar-nos en un punt on dubtem entre realitzar un flanqueig en alçada o davallar fins a fons de la vall.

Bon descens del Coreth deth Horcalh

Erròniament, decidim la primera opció i ens trobem amb neu glaçada que encarem amb el cul ben apretadet. Tant apretadet, que més d'un decideix treure esquís i davallar amb grampons i piolet. Car, vessant N, totalment obaga, la neu no transforma en tot el dia. Superada aquesta dificultat, podem arribar sense més complicacions a la confluència amb l'Arriu deth Horcalh, on ja és evident la manca de neu. Amb els esquís a l'esquena acabem de baixar fins la pista que ens portarà a Montgarri.

Montgarri

Diumenge matí, després de pressionar la gent del "refugi" per poder esmorzar d'hora (refugi entre cometes, ja que l'activitat que hi realitzen és més pròpia d'un establiment de restauració/allotjament de muntanya, que no pas de refugi), sortim amb els esquís a l'esquena i prenem la pista que segueix el curs del Noguera Pallaresa. El nostre objectiu és passar el pont de Marimanha i remuntar tot el barranc. Algun tram de pista encara es pot fer amb els esquís i l'entrada (poc evident) del barranc té mínimes condicions de neu, però suficients.

Uelh de Marimanha

A l'alçada del Uelh de Marimanha, decidim abandonar el curs del riu i remuntar per sobre la cabana de Marimanha. Cometem un error, ja que ens endinsem en un terreny ple de sifonades i hem de treure i tornar a posar esquís en un parell d'ocasions. Assolim els Lacs de Marimanha i penetrem dins el Circ dera Herradura, on localitzem la Colhada de Marimanha.

Arribant a la Colhada de Marimanha

Sota una calorada de campionat, assolim el coll i amb esquís a l'esquena pugem fins el Cap de Marimanha.

pujant el Cap de Marimanha

aresta del Cap de Marimanha (foto: E. Villares)

Gaudim de les fantàstiques vistes sobre tot l'Aran i perdem nivell per la mateixa aresta fins a trobar-nos les millors condicions de neu per fer un bon descens cap el Clòt der Os.

El Presi, marcant estil. I del bo...

Arribem a les pistes d'esquí de Baqueira i a l'aparcament de Beret.
Tanquem una bonica i ben trobada volta circular de dos 2 dies. Això sí, amb la calor que està fent aquests dies, la neu arribarà ben justa aquesta primavera. Sembla, però, que en breu ens visiten més nevades.