dimecres, 14 de març de 2012

esquí de muntanya al massís de la Maladeta

Massís de la Maladeta.
Després d'explorar diferents opcions per fer esquí de muntanya, descartem la més que previsible "crowded" Vall d'Arán, i ens decantem per la veïna Vall de Benasc. Ens posem d'acord uns quants companys del Centre Excursionista de Badalona i passem la nit de divendres a l'Escuela de Alta Montaña de Benasque. La presència de neu és més aviat justa, però encara som a març i estem parlant d'una vessant nord. Per tant, d'opcions per ambdós dies n'hi ha de sobres.
Dissabte decidim deixar el cotxe a l'aparcament habilitat uns 500m abans d'arribar a l'Hospital de Benasc i amb tot l'equipatge creuem les pistes d'esquí de fons. Abans d'arribar al final de la pista, remuntem fins gairebé el mateix Port de la Picada. Just a la dreta, per una aresta ampla, accedim al cim que rep el mateix nom.

Pujant el Pic del Port de la Picada
Bon dia i lleuger vent de nord-est. Gaudim de les excel·lents vistes sobre tot el Massís de la Maladeta.
Massís de la Maladeta
Descens per neu fonda fins a recuperar la pista de fons, on tornem a calçar pells i ens acomiadem del company Carles, que ens ha acompanyat tot el dia. Amb una mica més de 30 minuts arribem al refugi de la Renclusa.

La Renclusa
Recuperem forces, fem el manteniment del material i planejem l'objectiu de l'endemà. Dues possibles opcions: cim de la Maladeta o tríada Cordier-Mir-Sayó i descens per la Vall de Paderna. En qualsevol cas, s'haurà de remuntar les pendents fins a la base de les canals i la decisió la prendrem quan hi accedim.
Diumenge, després d'esmorzar i recollir tot l'equipament, iniciem amb molt bones sensacions l'ascensió. Amb una mica més de 2h ens situem per sobre els 3000m i decidim dividir-nos en 2 grups: en Manel, en David Roig, en Quim i el Xavi miraran de pujar al pic Cordier i en Fede i un servidor a la Maladeta. Acabem de remuntar fins a la base de la canal de la Rimaya, calcem crampons i, piolet en ma, l'encarem.

Canal de la Rimaya
La neu està força endurida i clavem crampons amb dificultat. La base del piolet tampoc penetra fàcilment la neu i hem de tirar de fulla per tenir certa estabilitat. Les condicions no són gaire bones, especialment per encarar la baixada. Per aquest motiu, a meitat de canal, decidim recular i renunciem a fer cim.

Remuntant la canal
Recuperem els esquís i gaudim d'un llarg descens fins el refugi de la Renclusa i, posteriorment, fins als Llanos del Hospital. En aquest punt ens retrobem amb els companys, que tampoc han pogut fer cim i han decidit fer el descens per la Vall de Paderna, estalviant-se les "engorroses" remades per la pista d'esquí de fons.
En definitiva, un bon cap de setmana gaudint de la poca neu que enguany ha caigut al Pirineu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.