millor tard.... que mai

Puigmal

Despres de setmanes d'una cruel sequera, de manera gairebé sorprenent, cau més de mig metre de neu per tot el Pirineu. Fa goig veure'l tot cobert d'un magnífic mantell blanc.

Uns quants companys prenem el cotxe i recollim en Pito a Ribes de Freser. Creuem la Collada i arribem fins a les pistes d'esquí de Puigmal. Curiosament, tot i la quantitat de neu acumulada, les pistes ja han donat per perduda la temporada i es troben tancades. Enfilem les succesives pales que ens duen fins el cim i després de la fotografia de rigor fem un descens fins a l'alçada del pluviòmetre. Ens trobem una fantàstica neu pols (qui s'ho podia imaginar!!) i gaudim d'un dels millors descensos que recordem.

Olla de Núria

Ens acomiadem d'en Pito i tornem a calçar pells per repetir cim. Ara, per la vessant francesa i amb neu més humida i de pitjor qualitat, fem tot el descens fins el cotxe.

Ens dirigim cap a Andorra, a Sispony, on tenim previst passar-hi la nit (alberg Borda Jovell).

Per diumenge tenim pensat pujar la Serrera, per la Vall de Sorteny. La responsable de l'alberg, però, una "freerider" andorrana, ens recomana provar el cim de l'Estanyó, ja que, per la seva orientació, intueix que la qualitat de la neu serà més bona. Li fem cas, i abans d'arribar al refugi de Sorteny, remuntem la Vall fins arribar a l'estany d'Estanyó (valgui la petita redundància).

Vall de l'Estanyó

Per una ampla canal accedim a l'aresta i la comencem a remuntar. Error: ens trobem amb una aresta tallada, molt poc esquiable i, en algun punt, molt penjada. Decidim treure esquís i calçar crampons per tornar sobre la nostra traça.

Aresta de l'Estanyó. Al fons: La Serrera

Descens amb neu molt i molt pesada que ens força a fer la volta maria en més d'una ocasió. Afortunadement podem travessar la part del bosc de bedoll sense massa dificultat.

El dia ha estat molt calurós. Tenim l'esperança de poder fer alguna altra sortideta abans de cloure la temporada d'enguany.