cap de setmana llarg entre el ripollès i el berguedà

amb un grup d'amics hem llogat unes habitacions en una masia rehabilitada, molt a prop de borredà: masia jaume coll. És un mas datat del segle XVII (si recordo bé) on s'han conservat en molt bones condicions algunes de les estances característiques de les masies catalanes: estables a la part inferior, menjador i cambres a primera planta i golfes al pis superior. Molt ben restaurada i interessant espai exterior.
Ens trobem amb la nostra "infanteria" el dissabte al migdia, al cobert de puigcercós, un espai envaït per innombrables motards que s'estan posant les botes. Dinem de campanya i fem baixar el menjar amb una mica de futbol infantil i gronxadors.

Després de païr, ens dirigim cap a la masia i ens instal·lem. Partideta de ping-pong, primera visita als animals de granja (pobres gallines i conills) i sopar.

Em sembla que els veïns de menjador ens maleeixen, perque la fresa de 6 nens en plena activitat és impressionant.

Per diumenge proposo una caminada per un segment del GR 4.1, concretament entre sant jaume de frontanyà i la carretera que uneix ripoll i vilada. A primera hora, comprem alguns queviures a borredà i seguim amb cotxe fins a l'inici de la nostra ruta. Al costat de l'extraordinària esglèsia romànica (crec que data del segle XI; http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Jaume_de_Frontany%C3%A0), prenem el GR que, en la seva majoria recorre en paral·lel la part inicial de la riera de merlès.

Després d'un parell d'hores de caminar decidim reposar forces. En unes petites basses de la riera (spa natural inclòs) ens remullem i menjem i, posteriorment, reprenem el tram final del recorregut. En aquest punt, n'alfred i un servidor decidim desfer el camí i tornar a sant jaume per recuperar els cotxes. La nostra intenció és trobar-nos tots plegats en el punt on el GR travessa la carretera, però un error d'orientació (car, he cedit el mapa a una de les companyes!!) acaba portant a l'expedició en un gran mas anomenat la moreta.

Una hora més tard, ens retrobem tots plegats i amb els cotxes tornem a la masia on estem instal·lats. Arribem gairebé a l'hora de sopar, joc de nit per a la canalla i a dormir...

Dilluns ens aixequem amb pressa. Se'ns passa l'hora d'esmorzar !! hem dormit com socs. Després d'acomiadar-nos de la masia, anem a cercar unes basses a la riera de merlès que recordo de quan ens hi portava mon pare de vacances, durant la meva infantesa. Trobo el corriol tot embrossat, però podem accedir-hi. Esplèndid bany en les, encara, fredes aigües de la riera. Fa solet i la remullada resulta tot un plaer. Dinem a l'hostalet i, després d'una tormenta típica d'estiu i d'aquestes contrades, ens acomiadem dels nostres amics: el poll i la puça i els seus pollets, n'alfred i n'ariadna i els sesus nanos, n'aina i en gerard.

Ha estat un excel·lent cap de setmana !!

dia 8: això s'acaba !

el plantejament pel darrer dia és: apurem i el dediquem a una última ascensió (Tromstaldinden) o aprofitem per fer una mica el turista per la ciutat? la majoria optem per la segona. Bé, de fet, només en pito decideix prendre un taxi i dirigir-se a l'entrada de la vall que facilita l'accés al cim.

Tromso és una petita ciutat portuària (de fet és una illa), enriquida pel turisme i, especialment, per la seva condició de ciutat universitària. La nostra estada, però, resulta un xic avorrida. S'hi veu molt poca gent i a més, entre la neu i la brutícia, fa la sensació de ciutat poc acollidora.

Passejem, comprem quatre records i acabem de llimar els darrers detalls per a la tornada: embalatge d'esquís, botes i equipatge. Gaudim d'un sopar de germanor (buffet lliure de pizza) i passem la darrera nit a un hotel de 4 estrelles !! llàstima haver hagut de compartir l'habitació amb en pito, ja m'agradaria haver-ho pogut fer amb alguna de les noruegues locals...

A les 6h del matí següent prenem el vol de tornada a riga-barcelona.

I aquí s'acaba aquesta magnífica setmana d'esquí de muntanya i veler pels fiords noruecs. Personalment, ha estat una experiència que, sense cap mena de dubte, tornaria a repetir. Bé, només hi posaria una sola condició: poder-hi tornar amb la companyia d'aquest excel·lent grup de persones que hem sabut gaudir d'unes jornades extraordinàries. Moltes gràcies fede, pep, eduard, pito, pep bassiana, quim i manel. Una abraçada per a tots vosaltres. Sou uns "fenómenus"!!!!

dia 7: dia D, el desembarcament.

ens aixequem al petit port de Hasnes. El veler ens endinsa pel canal de Langsundet, seguint la costa de l'illa de Ringvassoya. En aquesta ocasió, ancorem a uns 25m de la costa i amb la "dingui", o sigui, la zòdiac, n'Arne ens fa arribar en grups de 2 ó 3 persones, fins a la platja rocosa. La neu ja hi és present !!

Ens acomiadem del nostre "skipper" que conduïrà el veler de retorn a Tromso i a nosaltres ens passaran a recollir, més tard, amb la furgoneta.

El dia és força nuvulós i a estones plou suaument. Envoltem un petit estany i ens dirigim a buscar l'aresta del Nordfjellet (1000m). Tot pujant podem gaudir d'una perdiu blanca, au que sembla no tenir els mateixos problemes que les seves cosines del Pirineus, ja que no és la primera que podem observar.

La boira ens fa plantejar la viabilitat d'assolir el nostre objectiu. Una petita finestra de claror ens anima i podem fer cim després de superar un senzill flanqueig.

Lamentablement, però, la boira torna a ésser protagonista i no podem gaudir de l'excel·lent neu, car, baixem a cegues (buf!!, sort del GPS). A cotes baixes torna a sortir el sol i podem finalitzar el descens fins a la mateixa carretera on ens recull n'Ivar, el patró. Retornem a Tromso i retrobem el nostre estimat veler, on hi passarem una darrera nit.

Què farem el darrer dia per terres noruegues?.....