Volta al Mont-roig

Mont-roig (2864m)

Una de les clàssiques del company Manel Broch que, desde fa un parell d'anys, tenia ganes de poder fer. Malauradament, però, entre lesions, males condicions de neu o meteorològiques, aquest fantàstic recorregut d'esquí de muntanya se'm resistia i no l'he pogut realitzar fins aquest passat cap de setmana.

Arribem al refugi/xalet de la Pleta del Prat divendres al vespre, on hi passem la nit. Dissabte, a quarts de vuit, remuntem la pista d'esquí que segueix el recorregut del telecadira, i sobre els 2000m abandonem les instal·lacions d'esquí alpí i prenem direcció O/NO, resseguint per la dreta el torrent de Mascarida.

Remuntant el Torrent de Mascalida

Assolim la Pleta de Gavàs (2150m) i encarem la canal que s'obre en direcció NO fins assolir un coll molt evident a la cota de 2538m.

Assolint el coll sota el cim de la Coma del Forn

Retirem pells i esquivant uns quants rocs producte de les ventades, realitzem el descens fins es Llagunes (2450m), una pleta sota el Coll de Tres Estanys. A partir d'aquest punt remuntem directament la pala que ens condueix al cim del Ventolau (2853m). Entre fortes ventades retirem esquís i calcem grampons per fer un petit descens per terreny mixt envers la vessant dels estanys de Vedo. En el punt on trobem neu continua i per fort pendent, tornem a posar esquís i fem un ràpid descens amb neu un xic encrostadeta fins l'Estany d'Amunt del Vedo i, per la sortida natural de l'aigua, en direcció NE, anem perdent nivell fins els 2250m aproximadament. A partir d'aquest punt s'ha de trobar un bon recorregut per anar flanquejant en tendència a perdre nivell, fins a situar-nos sobre l'Estany de la Llavera.

Flanqueig per trobar l'Estany de la Llavera

En aquest punt només és necessari remuntar la torrentera de desaiguat de l'Estany de la Gallina per assolir el refugi Mont-roig (2290m). Desnivell: 2400m.
Afortunadament, no coincidim amb altres companys que requereixin dormir al petit refugi del Mont-roig i podem gaudir d'una bona tarda de sol i d'un espai còmode per a passar-hi una nit de rigorós hivern.

Cau la tarda sobre el refugi del Mont-roig

Diumenge, a trenc d'alba, ràpid esmorzar i recollida de material per encarar el cim del Mont-roig.

Primeres llums sobre el Mont-roig

Creuem l'Estany de la Gallina i sobre l'alçada de 2350m encarem una diagonal un xic penjada sobre l'estany i la torrentera que el nodreix. 

Pujant sobre l'Estany de la Gallina

Remuntem fins la Collada de Mont-roig (2688m). En aquest punt deixem a la nostre esquerra el Pic de la Tartera i en direcció N / NE superem els darrers 200m de desnivell, fins a un punt on hem de treure'ns els esquís i calçar-nos grampons, per poder superar el darrer tram de l'aresta que dóna l'accés al cim del Mont-roig (2864m).

Cim del Mont-roig

Retorn per l'aresta del Mont-roig

Aresta del Mont-roig

Desfem el recorregut de pujada i passada la Collada de Mont-roig hem d'anar a buscar, just per sota la base del Pic de la Gallina, un collet evident que dóna accés a l'Estany Major. Per neu poc agraïda fem el descens fins el propi estany, on reposem forces i tornem a posar pells per encarar un coll ventat sobre l'aresta O del Ventolau. 

Descens a l'estany Major

pujada al coll sobre l'Estany Major

En aquest punt, el nostre guia Manel dubta si superar un collet sota el mateix cim del Ventolau o perdre nivell i superar el propi Coll de Ventolau. La forta pendent de la primera opció ens fa inclinar per la segona, molt més assequible, malgrat la suma de 150m de desnivell. En el Coll de Ventolau retirem pells i realitzem el darrer descens de la jornada per la Coma del Forn. Trobem neu pesada a la part superior i excel·lent neu pols a les pales de major inclinació. Entre la part mitja i la part baixa del barranc, la qualitat de la neu empitjora i trobem una lleugera capa superficial de neu pols, però encrostada per sota. S'ha d'anar amb compte a l'hora de fer girs i no acabar amb un genoll al desguaç. Cap a les 14h assolim la Pleta del Prat i tanquem aquesta clàssica de l'esquí de muntanya a Catalunya. Desnivell: 1000m.

Vall d'Aran: la ruleta rusa de la meteorologia.

Pujant Cap des Clósos (al fons, Massís de la Maladeta)

Tenim per endavant 4 dies de festa per gaudir de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Només un inconvenient: la informació meteorològica és complexa i molt indefinida a l'hora de plantejar l'activitat.

Divendres matí, de pujada a la Vall d'Aran, ens apropem a les pistes d'esquí de Boí-Taüll: núvols, alguns flocs i molt vent. Visitem la "toilette" per descarregar i girem cúa per anar a buscar millors condicions. Només creuar el túnel de Viella ens trobem amb la sorpresa d'un cel blau i un solet molt reconfortant. Ràpidament definim un objectiu: el Tuc d'Aubàs. Pujem el Portilló i superem amb cotxe un tram considerable de la pista forestal. Car, la neu no és continua fins els 1500m. Acabem de remuntar amb esquís el darrer kilòmetre i encarem la pala final d'aquest cim obert al "luchonaisse". Les condicions de neu són deplorables i preveient les males condicions del descens retirem pells i retornem al cotxe. Ben mulladets arribem a Salardú, on ens instal·lem. 

Dissabte ens aixequem sota un important aiguat. La previsió que varem consultar el dia anterior, ja preveia aigua i neu, però deixava entreveure una petita finestra de temps estable durant el matí. I es va acomplir !! matí-migdia i tarda de sol radiant. Pugem a Pla de Beret i a quarts de 10 iniciem l'ascensió al Cap des Clósos. La nostra intenció és seguir la ressenya Costa-Lluch, però no entrem pel fons de barranc sinó que pugem el Tuc deth Miei.

Ascensió al Tuc deth Miei (al fons, el Tuc deth Milh) 

Carenem fins enllaçar amb la Serra de Pedescauç i remuntem la pala del Cap des Clósos (2416m).

Cap des Clósos

Excel·lents vistes d'un bon grapat de muntanyes araneses i del Massís de la Maladeta.

Tuc dera Pincéla

Com que el dia aguanta i encara tenim força benzina, fem descens cap a les Hònts de Parros per una neu pèssima, una de les pitjors crostes que recordo haver trobat mai, un autèntic repte pels genolls !! Tornem a posar pells i remuntem fins els Estanhons des Clósos, uns terrassa sobre Bagergue. Envoltem la base del Tuc des Clósos i assolim l'arrodonida cota de 2400m. Baixem uns 100m de desnivell i tornem a posar pells per remuntar fins el punt més elevat del Tuc de Costarjás, on coincidim amb la Montse, la "speedyGonzalez" de la Vall d'Aran, que ens revoluciona el motor fins a les 5000rpm. El descens el gaudim per una pista vermella no trepitjada, força entretingut i recomanable. Desnivell: 1000m.
Per diumenge tornen a pronosticar un dia cobert amb nevades, malgrat que també s'entreveu algunes hores de sol durant el matí. Ha nevat lleugerament tota la nit i ens retrobem amb la pluja a primera hora del matí, Durant l'esmorzar, però, el sol ja comença a treure el nas i recollim tot el material per tornar a posar proa cap a Pla de Beret. En aquesta ocasió l'objectiu serà el concorregut Bacivers. Tot just començar a l'aparcament de l'Orri, ja ens trobem molt bones condicions de neu i anem obrint traça per superar les graonades que s'alternen amb petites pletes sota les canals de Cap de Baqueira.

pujant Bacivers

Malauradament, prenem una canal que, malgrat mostrar millors condicions de neu, ens dirigeix cap els Estanhs deth Rosari de Bacivers, a la vessant meridional del cim. Hem de superar una pala un xic penjada i accedim a la base de la piràmide somital, a la qual hi pugem sense massa complicacions, tret d'una petita placa de neu un xic inestable sota el cim.

Cim del Bacivers

Tornem a gaudir d'unes excel·lents panoràmiques sobre tot l'Aran i amb l'amenaça dels núvols que, ara sí, anuncien precipitacions en no massa temps, decidim realitzar un ràpid descens. Neu pols a la pala superior, que esdevé més endurida a mesura que perdem alçada. A cotes inferiors neu transformada que es deixa fer força correctament. Desnivell: 800m.  

Circular Andorra-Ariege

Pujant la Portella de Siscaró

Tenim bona previsió de meteo de cara a dissabte i decidim repetir una circular que, 2 anys enrere va acabar com el Rosari de l'Aurora: descens nocturn del darrer coll. Vall d'Incles-Coll de l'Alba-Portella de Siscar-Portella de Siscaró-Vall d'Incles.

Iniciem el recorregut una mica més enllà d'1 km i mig de l'entrada de la Vall d'Incles. Compte!! a la nit s'hi fa glaç i trobem més d'un cotxe amb serioses dificultats per a maniobrar. 

Inici de la pujada als Estanys de Juclar

Remuntem la torrentera que condueix als Estanys de Juclar. La neu hi és escasa i s'ha de saber "navegar" entre grans blocs de roca. Molt de compte a l'hora de creuar algun pont glaçat !! 

El pas més delicat de tota la travessa !!

Superem l'embassament i creuem els Estanys de Juclar, per encarar el Coll de l'Alba. Deixem a la nostra esquerra la Collada de Juclar i ràpidament retirem pells i iniciem el descens. Neu crosta en males condicions fins l'Estany de l'Alba, des d'on continuem baixant fins passat l'Estany de Quart, superant petits ressalts que ens situen a l'entrada de l'Estany de Pedourrés. 

Estany de Quart

Tornem a enganxar pells per remuntar la Portella de Siscar, sota el pic del Nérassol. Segona baixada de la jornada, aquesta vegada amb la neu amb millors condicions, fins l'Estany del Siscar. Recuperem forces i sense entretenir-nos, encarem la darrera dificultat del dia, la Portella de Siscaró. Hem de superar el coll per la part més septentrional, car, la resta està dominada per una característica cornisa que en dificulta l'accés. Bon descens per les Basses i el refugi de Siscaró.

Refugi de Siscaró

Neu pols, un xic humida, que ens fa gaudir de valent del descens. Molt bona esquiada per l'interior del bosc que dóna accés al Pont de la Baladosa. Retorn a la furgoneta aprofitant la poca neu acumulada a la pista de la Vall d'Incles.

Desnivell: 1600m. Podeu trobar el recorregut a http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12183647 Jornada que enllacem amb l'activitat del Centre Excursionista de Badalona del dia següent. El Pic de Pedrons: http://www.cebadalona.org/.