dimecres, 21 de maig de 2014

Alta Ruta 5: Rifugio Nacamuli - Zermatt.


embadalits davant el Matterhorn
Qualsevol amant de l'alpinisme i l'esquí de muntanya hauria de poder gaudir del magnífic recorregut, els espectaculars paisatges i l'extraordinari ambient d'aquesta jornada.
A trenc d'alba esmorzem i abandonem el Rifugio Nacamuli. La veritat és que els primers metres de desnivell esdevenen un xic penosos, ja que la neu és glaçada i cal anar amb compte amb les relliscades.
 
pujant cap el Col Collon
Remuntant els metres de desnivell que varem esquiar el dia anterior, assolim el Col Collon (3082m). Tornem a trepitjar territori suís. Fem un petit descens per la part superior de l'Haut glacier d'Arolla, decantant-nos cap a la nostra dreta per a situar-nos davant la barrera rocosa dels Bouquetines, on localitzem el nostre proper objectiu, el Col du Mont Brulé (3213m).
 
creuant l'Haut Glacier d'Arolla, cap el Col Mont Brulé
Col du Mont Brulé
En constant direcció est ens situem sota el coll, on és necessari retirar els esquís i calçar grampons i piolet per a superar aquest pas (tot i la neu glaçada, alguns de nosaltres aconsegueixen superar aquest coll amb els esquís).
 
ascens al Col du Mont Brulé
Tornem a trepitjar territori italià i davant nostre se'ns obre un escenari espectacular: l'Haut glacier de Tsa de Tsan, la Tête de Valpelline i la Tête Blanche.

Col du Mont Brulé
Realitzem un breu descens fins a tornar a recuperar les pells. Aquí, als Alps, les distàncies són molt més importants que en el Pirineu i l'objectiu que sembla es pot assolir en 30, resulta que cal invertir-hi un parell d'hores. Efectivament, aquest és el temps que tardem en accedir al Col de Valpelline (3557m), on se'ns apareixen 2 cims colossals: la Dent d'Hérens, amb els espectaculars seracs de la vessant nord i l'ostentós Matterhorn, mostrant-nos la Lion, la seva aresta italiana.

Col de Valpelline
Després de gaudir d'aquest panorama, remuntem la senzilla pala en direcció al cim de la Tête de Valpelline (3798m). Aquest cim esdevé una platea excepcional per a poder observar tots els cim de l'entorn.

Matterhorn i la Dent d'Hérens
També podem observar el recorregut que haurem de fer per aproximar-nos a Zermatt, a través de les glaceres d'Stockji i Zmutt, on podrem evidenciar el poder d'erosió d'aquestes formacions geològiques. Per neu molt ventada i glaçada retornem al Col de Valpelline i des d'aquest punt iniciem un magnífic descens per neu en força bones condicions. Això sí, és important seguir les valises de la glacera per a evitar qualsevol accident amb les esquerdes de la glacera.

descens cap a Zermatt
Arribem a la part més plana de la glacera, on deixem a la nostra esquerra el refugi Schönbielhutte (2694m) i continuem per terreny boscós fins a trobar-nos les pistes d'esquí que ens conduiran fins a Zermatt.

erosió de la Zmutt Glacier
Durant el recorregut podem admirar les parets de les diferents vessants del Matterhorn, el glaç que d'elles es manté en suspens i, fins i tot, arribem a veure el refugi de l'aresta Hörnli. Realment espectacular !!
la muntanya més fotografiada de Zermatt
Finalitzem la nostra travessa en aquest poble turístic dels Alps suïssos, on negociem el servei d'un taxi per a retornar a Argentière.

final de travessa a Zermatt
Desnivell: 1100m
 
La veritat és que he gaudit d'una experiència excepcional. Hem tingut la sort d'una meteorologia molt favorable, d'un recorregut atractiu i molt variat i d'un grup humà que ha sabut donar el millor caliu en cada moment. Sense cap mena de dubtes, una travessa que qualsevol practicant de l'esquí de muntanya hauria de poder realitzar, com a mínim, una vegada a la vida. I no volia acabar aquesta entrada sense mencionar els meus companys de travessa, algunes fotografies dels quals he emprat per a la redacció de les jornades: Enri i Cristina, PepM, PepB i PepUllde, Oriol, Fede, Xavi i Eduard.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.