 |
| embadalits davant el Matterhorn |
Qualsevol amant de
l'alpinisme i l'esquí de muntanya hauria de poder gaudir del magnífic
recorregut, els espectaculars paisatges i l'extraordinari ambient d'aquesta
jornada.
A trenc d'alba
esmorzem i abandonem el Rifugio Nacamuli. La veritat és que els primers metres
de desnivell esdevenen un xic penosos, ja que la neu és glaçada i cal anar amb
compte amb les relliscades.
 |
| pujant cap el Col Collon |
Remuntant els metres de desnivell que varem esquiar
el dia anterior, assolim el Col Collon (3082m). Tornem a trepitjar territori
suís. Fem un petit descens per la part superior de l'Haut glacier d'Arolla,
decantant-nos cap a la nostra dreta per a situar-nos davant la barrera rocosa
dels Bouquetines, on localitzem el nostre proper objectiu, el Col du Mont Brulé
(3213m).
 |
| creuant l'Haut Glacier d'Arolla, cap el Col Mont Brulé |
 |
| Col du Mont Brulé |
En constant direcció est ens situem sota el coll, on és necessari
retirar els esquís i calçar grampons i piolet per a superar aquest pas (tot i
la neu glaçada, alguns de nosaltres aconsegueixen superar aquest coll amb els
esquís).
 |
| |
 |
| ascens al Col du Mont Brulé |
Tornem a trepitjar territori italià i davant nostre se'ns obre un
escenari espectacular: l'Haut glacier de Tsa de Tsan, la Tête de Valpelline i
la Tête Blanche.
 |
| Col du Mont Brulé |
Realitzem un breu descens fins a tornar a recuperar les pells.
Aquí, als Alps, les distàncies són molt més importants que en el Pirineu i l'objectiu que sembla es pot assolir en 30, resulta que cal invertir-hi un parell
d'hores. Efectivament, aquest és el temps que tardem en accedir al Col de
Valpelline (3557m), on se'ns apareixen 2 cims colossals: la Dent d'Hérens, amb
els espectaculars seracs de la vessant nord i l'ostentós Matterhorn,
mostrant-nos la Lion, la seva aresta italiana.
 |
| Col de Valpelline |
Després de gaudir d'aquest
panorama, remuntem la senzilla pala en direcció al cim de la Tête de Valpelline
(3798m). Aquest cim esdevé una platea excepcional per a poder observar tots els
cim de l'entorn.
 |
| Matterhorn i la Dent d'Hérens |
També podem observar el recorregut que haurem de fer per
aproximar-nos a Zermatt, a través de les glaceres d'Stockji i Zmutt, on podrem
evidenciar el poder d'erosió d'aquestes formacions geològiques. Per neu molt
ventada i glaçada retornem al Col de Valpelline i des d'aquest punt iniciem un
magnífic descens per neu en força bones condicions. Això sí, és important
seguir les valises de la glacera per a evitar qualsevol accident amb les
esquerdes de la glacera.
 |
| descens cap a Zermatt |
Arribem a la part més plana de la glacera, on deixem a
la nostra esquerra el refugi Schönbielhutte (2694m) i continuem per terreny
boscós fins a trobar-nos les pistes d'esquí que ens conduiran fins a Zermatt.
 |
| erosió de la Zmutt Glacier |
Durant el recorregut podem admirar les parets de les diferents vessants del
Matterhorn, el glaç que d'elles es manté en suspens i, fins i tot, arribem a
veure el refugi de l'aresta Hörnli. Realment espectacular !!
 |
| la muntanya més fotografiada de Zermatt |
Finalitzem la
nostra travessa en aquest poble turístic dels Alps suïssos, on negociem el
servei d'un taxi per a retornar a Argentière.
 |
| final de travessa a Zermatt |
Desnivell: 1100m
La veritat és que he gaudit d'una experiència
excepcional. Hem tingut la sort d'una meteorologia molt favorable, d'un recorregut
atractiu i molt variat i d'un grup humà que ha sabut donar el millor caliu en
cada moment. Sense cap mena de dubtes, una travessa que qualsevol practicant de
l'esquí de muntanya hauria de poder realitzar, com a mínim, una vegada a la
vida. I no volia acabar aquesta entrada sense mencionar els meus companys de
travessa, algunes fotografies dels quals he emprat per a la redacció de les
jornades: Enri i Cristina, PepM, PepB i PepUllde, Oriol, Fede, Xavi i Eduard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
podeu escriure aquí els vostres comentaris.