 |
| Puigmal |
Tota la setmana amb la incertesa d'on i amb qui podré fer una mica d'activitat d'esquí de muntanya, finalment, la meteorologia gairebé pren la decisió per tots nosaltres. Inicialment, m'havien proposat pujar fins a la Vall d'Aran, però la mala previsió de cara a diumenge fa encara més feixuc el desplaçament. Divendres nit, finalment, m'afegeixo a la proposta del company Manel Garcia. Serà la primera vegada que surto amb aquest grup, tot i que encara no tenen clar quin cim volen visitar.
Amb la incògnita, sortim a quarts de sis de Badalona. Un parell d'hores més tard, arribem a Puigcerdà, on esmorzem i acabem decidint-nos per la zona del Puigmal. Sembla que és la vessant que ofereix més bones condicions de neu.
Arribem amb cotxe a l'aparcament superior de la pista d'esquí (2000m) i remuntem les clàssiques pales de la vessant nord del massís. S'hi ha acumulat força neu, tot i que a cotes altes, el vent ha fet estralls i és molt difícil arribar fins al cim amb els esquís.
Un cop a dalt, amb el característic, incòmode i fred vent, decidim fer el descens per la mateixa vessant, començant a flanquejar sobre la cota 2600, per a dirigir-nos cap a un petit pla (2500), sota el Puigmal de Llo. Trobem neu endurida molt esquiable a la part superior, i una mica toveta a mesura que anem perdent alçada.
 |
| descens del Puigmal |
Tornem a posar pells i remuntem la senzilla canal sota el coll. El dia comença a tapar-se i fem cim envoltats de boira.
 |
| Puigmal de Llo |
A voltes, el sol encara treu el nas i podem fer un descens digne. S'ha d'anar amb compte amb alguna placa de neu gelada, però en general, podem fer una bona baixada.
Salvem el dissabte amb una proposta senzilla, però que ens permet treure'ns el "mono" amb uns 1400m de desnivell. Fem l'activitat el Manel Garcia i 2 companys seus, l'Arseni i el Lluis, i qui us escriu. Crec que és la darrera sortida de les meves actuals botes d'esquí de muntanya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
podeu escriure aquí els vostres comentaris.