el nord del Marroc



Rif

algunes imatges de la zona que recorrerem amb bicicleta, a principis de maig. Sembla que l'ambient en alguna zona del Rif està una mica caldejat....
Sortim el 27 d'abril (BCN-Tanger).

http://www.youtube.com/watch?v=O6UxxVL2vzs

millor tard.... que mai

Puigmal

Despres de setmanes d'una cruel sequera, de manera gairebé sorprenent, cau més de mig metre de neu per tot el Pirineu. Fa goig veure'l tot cobert d'un magnífic mantell blanc.

Uns quants companys prenem el cotxe i recollim en Pito a Ribes de Freser. Creuem la Collada i arribem fins a les pistes d'esquí de Puigmal. Curiosament, tot i la quantitat de neu acumulada, les pistes ja han donat per perduda la temporada i es troben tancades. Enfilem les succesives pales que ens duen fins el cim i després de la fotografia de rigor fem un descens fins a l'alçada del pluviòmetre. Ens trobem una fantàstica neu pols (qui s'ho podia imaginar!!) i gaudim d'un dels millors descensos que recordem.

Olla de Núria

Ens acomiadem d'en Pito i tornem a calçar pells per repetir cim. Ara, per la vessant francesa i amb neu més humida i de pitjor qualitat, fem tot el descens fins el cotxe.

Ens dirigim cap a Andorra, a Sispony, on tenim previst passar-hi la nit (alberg Borda Jovell).

Per diumenge tenim pensat pujar la Serrera, per la Vall de Sorteny. La responsable de l'alberg, però, una "freerider" andorrana, ens recomana provar el cim de l'Estanyó, ja que, per la seva orientació, intueix que la qualitat de la neu serà més bona. Li fem cas, i abans d'arribar al refugi de Sorteny, remuntem la Vall fins arribar a l'estany d'Estanyó (valgui la petita redundància).

Vall de l'Estanyó

Per una ampla canal accedim a l'aresta i la comencem a remuntar. Error: ens trobem amb una aresta tallada, molt poc esquiable i, en algun punt, molt penjada. Decidim treure esquís i calçar crampons per tornar sobre la nostra traça.

Aresta de l'Estanyó. Al fons: La Serrera

Descens amb neu molt i molt pesada que ens força a fer la volta maria en més d'una ocasió. Afortunadement podem travessar la part del bosc de bedoll sense massa dificultat.

El dia ha estat molt calurós. Tenim l'esperança de poder fer alguna altra sortideta abans de cloure la temporada d'enguany.  

escales, ponts i tirolines.

diumenge al matí, n'Iris i jo hem gaudit d'un magnífic passeig per les alçades. Es tracta de la instal·lació de Bosc Vertical, prop de Canyamars. L'alçada mínima per poder fer un recorregut és d' 1m 15 cm. Salvem l'alçada pels pèls (n'Iris, acabada de mesurar a casa, fa una talla d' 1m 16 cm, buuuuuff,..). Després de rebre les instruccions sobre l'ús de mosquetons i politges, iniciem el nostre circuit: el Montnegre.

Inici del circuit Montnegre.

Normalment, n'iris passa primera i jo la segueixo.

En algun punt crític, però, sóc jo qui passo davant i l'ajudo a superar alguna de les dificultats, com per exemple, les dues tirolines.

Superem el recorregut en 1h 30 minuts i, excepte algun tram en el que els passamans estan excessivament alts i han generat algun instant de crisi, n'iris supera amb nota alta el circuit.

esquí de muntanya al massís de la Maladeta

Massís de la Maladeta.

Després d'explorar diferents opcions per fer esquí de muntanya, descartem la més que previsible "crowded" Vall d'Arán, i ens decantem per la veïna Vall de Benasc. Ens posem d'acord uns quants companys del Centre Excursionista de Badalona i passem la nit de divendres a l'Escuela de Alta Montaña de Benasque. La presència de neu és més aviat justa, però encara som a març i estem parlant d'una vessant nord. Per tant, d'opcions per ambdós dies n'hi ha de sobres.

Dissabte decidim deixar el cotxe a l'aparcament habilitat uns 500m abans d'arribar a l'Hospital de Benasc i amb tot l'equipatge creuem les pistes d'esquí de fons. Abans d'arribar al final de la pista, remuntem fins gairebé el mateix Port de la Picada. Just a la dreta, per una aresta ampla, accedim al cim que rep el mateix nom.

Pujant el Pic del Port de la Picada

Bon dia i lleuger vent de nord-est. Gaudim de les excel·lents vistes sobre tot el Massís de la Maladeta.

Massís de la Maladeta

Descens per neu fonda fins a recuperar la pista de fons, on tornem a calçar pells i ens acomiadem del company Carles, que ens ha acompanyat tot el dia. Amb una mica més de 30 minuts arribem al refugi de la Renclusa.

La Renclusa

Recuperem forces, fem el manteniment del material i planejem l'objectiu de l'endemà. Dues possibles opcions: cim de la Maladeta o tríada Cordier-Mir-Sayó i descens per la Vall de Paderna. En qualsevol cas, s'haurà de remuntar les pendents fins a la base de les canals i la decisió la prendrem quan hi accedim.

Diumenge, després d'esmorzar i recollir tot l'equipament, iniciem amb molt bones sensacions l'ascensió. Amb una mica més de 2h ens situem per sobre els 3000m i decidim dividir-nos en 2 grups: en Manel, en David Roig, en Quim i el Xavi miraran de pujar al pic Cordier i en Fede i un servidor a la Maladeta. Acabem de remuntar fins a la base de la canal de la Rimaya, calcem crampons i, piolet en ma, l'encarem.

Canal de la Rimaya

La neu està força endurida i clavem crampons amb dificultat. La base del piolet tampoc penetra fàcilment la neu i hem de tirar de fulla per tenir certa estabilitat. Les condicions no són gaire bones, especialment per encarar la baixada. Per aquest motiu, a meitat de canal, decidim recular i renunciem a fer cim.

Remuntant la canal

Recuperem els esquís i gaudim d'un llarg descens fins el refugi de la Renclusa i, posteriorment, fins als Llanos del Hospital. En aquest punt ens retrobem amb els companys, que tampoc han pogut fer cim i han decidit fer el descens per la Vall de Paderna, estalviant-se les "engorroses" remades per la pista d'esquí de fons.
En definitiva, un bon cap de setmana gaudint de la poca neu que enguany ha caigut al Pirineu.