a mitjans d'agost, amb el company Manel Orbai, decidim intentar una de les vies ferrades més comentades de Catalunya: la Regina, a la paret dels Esplovins, uns kilòmetres passat Oliana.
Passem la nit a la furgoneta, molt a prop de peu de via. D'aquesta manera, a primera hora del matí remuntem el corriol que neix a peu de túnel de la carretera i, que en 20 minuts, ens sitúa a l'inici de la ferrata.
La via comença molt aèria i és constant la sensació de verticalitat sobre el pantà d'oliana.
El primer tram finalitza abans d'accedir al pont tibetà i ofereix dues possibilitats: 1) abandonar la via i 2) pujar l'esperò de l'esquerra i/o continuar la ferrata. El pas del pont és espectacular i la seva sortida totalment vertical.
El segon tram de la via alterna remuntades verticals amb flanquejos horitzontals, igualment penjats al buït. El final d'aquest sector coincideix amb la via de baixada (camí equipat Joan Nubiola) i representa una altra opció d'escapatòria.
El tercer tram també comença amb "trampera". Els braços ja comencen a sentir cansament i un rètol ja adverteix que aquí s'acaben "mis primeras ferratas feber". S'han de superar les primeres "panxes" i tirar amb força de braços. La calor també es comença a fer sentir (ja portem 3h de via). Probablement, el pas més difícil és una "panxa" que ens sitúa davant del "pas de la fe", un canvi de paret que no és massa complicat, però que s'ha de realitzar amb calma i després d'haver descansat una mica de braços.
http://www.youtube.com/watch?v=PJQP2wV3VJM&feature=mfu_in_order&list=UL
Després de superar-lo seguim progressant verticalment fins que la via, en el seu darrer sector, ens ofereix dues possibilitats: la sortida per la dreta, complicada i molt vertical, o per l'esquerra, un flanqueig igualment vertical, però menys exigent físicament.
http://www.youtube.com/watch?v=NWenGafBQe4
Passem la nit a la furgoneta, molt a prop de peu de via. D'aquesta manera, a primera hora del matí remuntem el corriol que neix a peu de túnel de la carretera i, que en 20 minuts, ens sitúa a l'inici de la ferrata.
La via comença molt aèria i és constant la sensació de verticalitat sobre el pantà d'oliana.El primer tram finalitza abans d'accedir al pont tibetà i ofereix dues possibilitats: 1) abandonar la via i 2) pujar l'esperò de l'esquerra i/o continuar la ferrata. El pas del pont és espectacular i la seva sortida totalment vertical.El segon tram de la via alterna remuntades verticals amb flanquejos horitzontals, igualment penjats al buït. El final d'aquest sector coincideix amb la via de baixada (camí equipat Joan Nubiola) i representa una altra opció d'escapatòria.El tercer tram també comença amb "trampera". Els braços ja comencen a sentir cansament i un rètol ja adverteix que aquí s'acaben "mis primeras ferratas feber". S'han de superar les primeres "panxes" i tirar amb força de braços. La calor també es comença a fer sentir (ja portem 3h de via). Probablement, el pas més difícil és una "panxa" que ens sitúa davant del "pas de la fe", un canvi de paret que no és massa complicat, però que s'ha de realitzar amb calma i després d'haver descansat una mica de braços.
http://www.youtube.com/watch?v=PJQP2wV3VJM&feature=mfu_in_order&list=UL
Després de superar-lo seguim progressant verticalment fins que la via, en el seu darrer sector, ens ofereix dues possibilitats: la sortida per la dreta, complicada i molt vertical, o per l'esquerra, un flanqueig igualment vertical, però menys exigent físicament.
http://www.youtube.com/watch?v=NWenGafBQe4
En manel, bon escalador, opta per la dreta. Jo, més novell, per l'esquerra. La sorpresa, però, és que, posteriorment, encara s'ha de remuntar un darrer sector d'uns 20 metres que, per accedir-hi, s'ha de superar una "panxa", un xic complicada.
Finalitzem la via i reposem forces, tot contemplant les parets que ens envolten i un grup de voltors que planejen buscant menjar. El retorn el realitzem pel camí equipat Joan Nubiola (recomano mantenir l'arnés per a la baixada). Hem fet la via amb una mica més de 4h.
La Regina és una via perfectament equipada, llarga, vertical i espectacular. Sense cap mena de dubte, una de les millors de Catalunya.
Finalitzem la via i reposem forces, tot contemplant les parets que ens envolten i un grup de voltors que planejen buscant menjar. El retorn el realitzem pel camí equipat Joan Nubiola (recomano mantenir l'arnés per a la baixada). Hem fet la via amb una mica més de 4h.
La Regina és una via perfectament equipada, llarga, vertical i espectacular. Sense cap mena de dubte, una de les millors de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
podeu escriure aquí els vostres comentaris.