Pica d'Estats

Pica d'Estats (3143m)

Ja tenim aquí l'estiu meteorològic. I ja era hora !! Ja fa mesos que tenia programada la sortida a la Vall Ferrera. Finalment només m'hi acompanya la Montse i ens trobem un escenari espectacular: aigua, verdor i neu ens faran gaudir d'una ascensió magnífica.

D'esquerra a dreta: Sotllo, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gavarró i Rodó de Canalbona.

La pista d'Àreu al refugi de la Vall Ferrera es troba en força mal estat, especialment aquells punts en els que l'atravessen les torrenteres, totalment colapsades d'aigua del desglaç. Tot i que més d'un valent (poc amant del seu cotxe) s'atreveix a fer arribar el turisme més enllà del Pla de la Selva, nosaltres optem per estacionar abans de l'aparcament de la Farga.

Pla de la Selva

 Això ens suposa gairebé 2h de marxa fins a creuar el pont que facilita l'accés al refugi de la Vall Ferrera. Portem motxilles força feixugues i necessitem reposar forces. Són quarts de 2 i encara podrem gaudir de forces hores de llum. Reprenem la marxa i, a poc a poc, ens apropem als peus del nostre objectiu: la Pica d'Estats.

D'esquerra a dreta: Circ de Baiau, Pic Norís i Monteixo

Accedim a l'estany de Sotllo, on ja trepitjem les primeres neus. Després de creuar una torrentera, on la Montse hi "suca" tota la cama, arribem a l'entrada de l'estany d'Estats, on localitzo una zona de vivac per a passar la nit (6h). Quan el sol ens abandona, la temperatura cau en picat, tot i que no passem fred en excés. El que sí ens amoïna un xic és el torb que entra tota la nit.

Estany d'Estats (2560m)

A quarts de sis del matí ens desvetllem i esmorzem. El dia sembla magnífic. Calcem para-neus i grampons i envoltem l'estany per accedir a la base de la canal de pujada al coll de Sotllo.

Pujant el Coll de Sotllo

El vent apreta i sense entretenir-nos traiem grampons i encarem l'aresta (pasos de II). Trobem alguna congesta que podem evitar fent alguna grimpadeta. Finalment trepitjem el Pic Verdaguer i, posteriorment, la Pica d'Estats (3:30h).

Pica d'Estats (3143m)

Les 2 possibilitats de baixada són: acabar de tancar el crecle amb la Punta Gavarró i el Rodó de Canalbona o retornar al coll de Sotllo per la via clàssica. Les forces ja són limitades i optem per aquesta segona. Ens trobem a cara nord i l'acumulació de neu és espectacular. Remuntem fins el coll i iniciem el fort descens fins a l'estany, on recuperem tot el material, menjem una mica i carreguem, novament, les feixugues motxilles.

Vista Estany de Sotllo (inferior) i Estany d'Estats (superior)

La nostra sorpresa és trobar-nos una parella de mossos d'esquadra que, segons em comenten, estan "passejant" ?? Posteriorment, uns companys que també baixen de la Pica em comenten que els han preguntat si hi havia tendes plantades... està clar que tenien la intenció de sancionar a algun incaut. Jo crec que després de passar la nit, s'ha de plegar la tenda i recollir tot el material, però em sembla estrany que no es trobi un destí més efectiu a una parella de la policia. Seguim desfent el camí i deixem enrera el refugi de la Vall Ferrera per accedir a l'ampla pista de retorn al vehicle. A l'alçada de la font de ferro, els mateixos companys que ens havien advertit sobre les intencions dels Mossos d'Esquadra, s'ofereixen a baixar-nos les motxilles fins el cotxe. Ells van "a tope" i només poden carregar els nostres embalums. Afortunadament s'alleugereix la baixada i arribem, força cansats, al punt d'inici de la marxa el dia anterior.
Objectiu assolit !! i un molt bon entrenament pel meu proper objectiu: els 2 cims més alts de Tanzània, el Mount Meru i el Kilimanjaro.  

Ermita de la Pertusa-Montfalcó

Camí de Montfalcó al congost de Mont-Rebei

Iniciem el mes de juny amb la confiança de trobar, finalment, bones condicions meteorològiques. La veritat, però, és que sembla que la primavera ens farà la guitza fins ben entrat l'estiu. En aquesta ocasió, retorno a la zona d'Àger en companyia de la Montse. La nostra intenció és recòrrer el sender d'accés a l'entrada del congost de Mont-Rebei i creuar l'embassament per una nova passarel·la per arribar a l'alberg de Montfalcó.

camí d'accés al Congost de Mont-Rebei

Just abans de l'entrada del congost, ens trobem la cruïlla que, en fort descens, ens apropa a l'accés al pont metàl·lic.

Posteriorment, ja en vessant aragonesa, s'ha de realitzar una forta pujada per a situar-nos a l'inici del primer tram de graons de fusta. Es tracta d'una "macro-estructura" clavada a la paret que ens facilita superar un parell de cingleres.

Personalment, crec que ha estat una inversió que s'haguessin pogut estalviar, tant des del punt de vista econòmic, com ecològic (vaig veure un antic niu de rapinyaires just a l'açada d'un dels graons).

Pont i graons sobre el congost i la cinglera

Finalment, remuntem l'antic sender d'accés al congost que ens porta fins a l'alberg de Montfalcó.

rètol a l'alberg de Montfalcó

Congost de Mont-rebei

El camí és força interessant i la distància i el desnivell, gens menyspreables (6h; més de 1000m). La limitació del recorregut és que obliga a anada i tornada pel mateix sender, i la llàstima és que no es pugui creuar l'embassament (bé, suposo que algun valent podria plantejar-se creuar nedant, però aquesta opció queda limitada als fora de sèrie, que no és el cas). El que sí podria resultar interessant seria la possibilitat d'emprar una piragua i retornar a la zona de l'ermita de la Pertusa (idea de "business" per la gent de l'alberg de Montfalcó).

Travessa del 3 colls

descens de la Torre d'Eina

Havia de ser aquest cap de setmana, o ens quedàvem sense poder fer aquesta excel·lent clàssica de l'esquí de muntanya. Amb el company Pito, gran apassionat d'aquesta travessa, decidim aprofitar les darreres neus acumulades durant l'hivern per la zona de Núria i completar l'expedient d'enguany al Pirineu oriental.

El preu que hem hagut de pagar, però, han estat 20 minuts d'esquís a l'esquena, tot remuntant el torrent de Finestrelles.

torrent de Finestrelles

A l'inici de la primera pala, podem calçar esquís, tot i que passat el coll sota el Roc de la Maula, hem de tornar a caminar evitant les arestes més esgarrapades i anant a buscar les majors acumulacions de neu.

pujant el cim de Finestrelles

Accedim al cim del Pic de Finestrelles (2829m) on topem amb una mica de vent. El descens el realitzem decantant-nos al màxim cap a la vessant més occidental, amb més presència i més bona qualitat de neu. La veritat és que la baixada és força digna i gaudim d'allò més. En  no més de 10' ens situem a la part més alta de la Vall d'Eina, sobre el Pla de la Beguda, on reposem forces i tornem a calçar les pells. El sol comença a apretar i nosaltres iniciem la remuntada de la pendent del coll de la Torre d'Eina. 

pujant el coll de la Torre d'Eina

Coll de la Torre d'Eina

A voltes la neu és força humida i pesada i se'ns enganxa sota les pells i les ganivetes. Superem el primer dels 3 colls (2660m) i abans de poder fer el descens, hem de baixar caminant uns 50m per a poder trobar el mantell de neu continuada. Gran baixada també per la Coma de l'Infern, fins a trobar l'Estanyet.

descens de la Torre d'Eina

descens de la Torre d'Eina

Tornem a menjar un xic i tornem a posar pells per pujar fins el Coll Bernat. El sol cada vegada apreta més i les forces comencen a escassejar. Arribo al Coll Bernat (2600m) bufant de valent, però content d'haver superat el segon coll de la travessa.

Coll Bernat

Ara toca encarar l'incòmode flanqueig sobre la Coma dels Racons que cau a plom desde sota el pic del Noufonts. Amb neu un pèl inestable per les altes temperatures, és necessari clavar bé els cantells dels esquís per a evitar les relliscades cap al fons de la vall.

Flanqueig sota el pic de Noufonts

Supero el flanqueig i, altra vegada, amb els esquís a l'esquena trobo en Pito repossant just a sobre del

Coll de Noufonts (2658m; tercer coll de la jornada).

Coll de Noufonts (i en van 3)

Només ens resta treure pells i descens directe cap a Núria. La primera rampa de baixada és molt dreta i amb neu inestable fa una mica de "yuyu" encararar-la amb els esquís. "Pit i collons" i un parell de girs exposadets, ens situen a la part menys inclinada de la pala, que ens facilita l'accés a l'interior de la torrentera, més carregada de neu i que baixem esquiant fins a la Jaça de Baix. La neu és un xic pesada, però ens permet un descens força digne i entretingut.
Ara esquiant, ara caminant, arribem a Núria just per agafar el cremallera que ens tornarà a Ribes de Freser.  

Molt bon comiat de l'esquí de muntanya del Pirineu Oriental (1600m de desnivell, en 6:30h d'activitat). A veure si podem acomiadar igual de bé el Pirineu Occidental.