dimarts, 28 d’abril del 2015

Pla i Serra de Busa

Sant Pere de Graudescales
Ja fa força temps que volia trobar l'estona per a visitar aquest racó del Solsonès. La veritat és que la zona és força recòndita i el seu accés força allunyat dels principals eixos de comunicació.
Malgrat la previsió de pluges a partir de la tarda, decideixo llevar-nos a quarts de 7 del matí i dirigir-nos cap a Berga, on prenem la carretra cap a Solsona. S'ha de localitzar l'entrada de la Vall d'Ora, just abans d'arribar al nucli de Navès. Llarga remuntada per pista asfaltada fins a un petit aparcament de cotxes, al costat de Sant Lleïr.

Inici del nostre recorregut, amb els espadats que defineixen Pla de Busa, al fons. 
Comencem el recorregut que ens permetrà accedir a Pla de Busa. Remuntem la forta pendent de la Canal d'Orriols i ens entretenim a la visita de la Bauma del Xalet, on fa anys s'hi varen amagadar persones que fugien d'alguna que altra ordre de "caça i captura".

Bauma del Xalet
S'ha de retornar a la canal per accedir a un primer replà, abans d'assolir el Pla de Busa, on hi trobem el Mas de can Orriols. Ens cau la primera gota d'aigua, però el cel encara no dóna senyals de voler descarregar amb virulència i proseguim el nostre recorregut.
Superem un pas força vertical equipat amb una escala metàl·lica i una successió de graonades amb un passamà. Per precaució, improvitzo un arnés i asseguro n'Iris amb un cordino.

Font. 
Superant el Grau d'escales.
Sortida de la canal de Grau d'escales.
Ara sí, accedim al bonic Pla de Busa, on resulta impressionant contemplar els murs que delimiten aquest espai.

Pla de Busa.
El creuem en direcció W i, a l'alçada del mas enrunat de ca l'Artiller canviem a rumb N per dirigir-nos, de pujada altra vegada, a la carena de la Serra de Busa.
Assolim un collet que defineix la divisòria de vessants. A partir d'aquest punt podem accedir, a l'esquerra, al Serrat del Cogul, punt més elevat de la serra. La constant amenaça de pluja, però, ens fa ésser prudents i proseguir, a la dreta, el recorregut per la cinglera fins a trobar-nos la pista que creua el Pla de Busa.

Ens trobem l'amic a la cinglera de la Serra de Busa.
Iniciem el llarg descens fins a trobar-nos, enmig d'un bonic paratge, l'ermita de Sant Pere de Graudescales. Només resta resseguir el curs del riu pel seu marge dret, fins a poder-lo creuar pel pont d'accés a un mas en reconstrucció (sembla un antic molí). Completem per pista asfaltada, ara sí, sota un intens ruixat, el nostre recorregut circular fins a retrobar-nos el cotxe.
Hem tingut la sort de gaudir d'un paratge de gran bellesa, un llarg i fresc dia de primavera, amb una refrescada de regal final.   

Trobareu una magnífica ressenya i el track per a GPS al següent enllaç:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.