Picos de Europa: recorregut circular.

Circular a Picos de Europa, amb el Picu Urriellu al fons.

Avançada la primavera, l'amic Pito em comenta l'opció de realizar un recorregut circular al massís dels Picos de Europa (Anillo de Picos; www.elanillodepicos.com). D'entrada la idea és força atractiva. Manca poder establir les dates i decidir el traçat, ja que tenim 2 possibilitats: recórrer el conjunt dels 3 massissos, o centrar-nos en el central i occidental. A més, ens resulta molt atractiu poder fer cim a tot un mite de l'escalada: el Picu Urriellu o Naranjo de Bulnes.

Picu Urriellu

Finalment, triem la segona opció i decidim iniciar el recorregut a finals de juliol, amb la sort que se'ns hi afegeix el mestre Manel Orbay, peça fundamental per a superar l'escalada al gran colós d'Astúries.

Ens desplacem fins el petit i molt bonic poble de Sotres, enclavat al massís oriental de Picos, on hi passem la nit. L'endemà, ja amb la característica boira d'aquesta zona, carreguem les feixugues motxilles per a dirigir-nos a Collado Pandébano, on hi deixarem el cotxe.

Collado Pandébano

L'objectiu del primer dia d'activitat és arribar al refugi d'Urriellu (1953m) per a passar-hi la nit i descarregar tot el material d'escalada (2h).

Arribada al Refugi Urriellu

La bona predisposició de l'equip que dirigeix el refugi ens permetrà la seva custòdia i poder realitzar tota la travessa molt més alleugerits.

Deixem llast al Refugi Urriellu.

L'endemà arrenquem a trenc d'alba el nostre recorregut i prenem el sender que, passant per l'Horcada Arenera, on s'ha de superar el pas de la Corona del Raso (sense complicacions, però no rellisquis....), ens condueix fins el refugi de Jou de los Cabrones (2034m).

Picu Urriellu, camí cap a Jou de los Cabrones.

Superant l'Horcada Arenera

terreny kàrstic sobre el Jou de los Cabrones

Terreny kàrstic, caracteritzat per innumerables dolines (o jous, segons terminologia local) i d'extraordinària dificultat per a orientar-se (2h).

Deixem enrera el Jou de los Cabrones i, amb un nou exercici d'orientació, flanquejem fins a situar-nos sobre el terreny de pastura d'Amuesa.

Descens a Amuesa

Hi accedim en fort descens, fins a poder veure el petit llogarret de Bulnes. Davallem la forta pendent de la canal fins a trobar les primeres cases del poble (2h).

Canal de Amuesa, ens dirigim a Bulnes

Reposem forces i reprenem, novament, el descens fins a la mateixa Garganta del Cares, on farem nit en un petit hotel de Puente Poncebos (1h).

Darrer tram de la Canal de Texu, a tocar de la Garganta del Cares

L'inici de la tercera etapa ens ofereix l'extraordinari (i massificat) recorregut sobre la Garganta del Cares.

Inici de la Garganta del Cares.

Garganta del Cares

A l'alçada del Puente Bolín (2h 30'), prenem l'entrada de la Canal de Trea, un impressionant sender vertical que en poc menys de 3h ens sitúa sobre el massís occidental de Picos, molt a prop del cim del Jultayu.

Sortida de la Canal de Trea

Una curta caminada dona accés al final del nostre recorregut per avui, el refugi de Vega Ario (1630m), enmig d'un magnífic prat que ens permet gaudir de fantàstiques vistes sobre el massís central.

Vega Ario



Vista del massís central

Posta de sol asturiana

Sobre el paper, la quarta és l'etapa més senzilla. Com a mínim, pel poc desnivell que s'ha de superar. Contràriament al que es recomana a la pàgina web d'Anillo, fem el descens fins la Vega de Enol (2h), on podem gaudir, just abans que ens torni a envaïr la boira, de l'entorn dels llacs La Ercina i Enol, mític final d'etapa de la Vuelta ciclista a Espanya.

Baixada a Vega de Enol

Llac la Ercina

Envoltats de boira al Llac de Enol

Fem un "cafelitu" en una terrassa i reprenem la marxa per pista ampla per aproximar-nos fins la Vega La Piedra, on prenem un sender per accedir al refugi de Vegarredonda (1460m) (2h), on passarem la nit.

Vega La Piedra, dirigint-nos a Vegarredonda

Entorn de Vegarredonda

A mitja tarda, en Pito i jo decidim pujar fins el Mirador de Ordiales (1h), des d'on podem gaudir d'unes excel·lents vistes del Cotalba (2026m) i sobre el Valle de Angón.

Cim del Cotalba

Valle de Angón

Mirador de Ordiales

De tornada al refugi, dutxa i excel·lent sopar ("carne borracha") preparat per l'Andrés, l'excèntric guarda del refugi.

La principal dificultat de la cinquena etapa serà la navegació per terreny kàrstic. A més, s'hi afegeix la dificultat de la boira, fet que encara dificultarà més l'orientació per aquest terreny amb colls poc definits, farcit de dolines i sense punts clars de referencia. Entre el característic Orbayu (és el "xirimiri" basc, res a veure amb el company Orbay), abandonem el refugi i accedim al Collado de la Mazada (2h). 

Grups d'isards ens acompanyen durant el recorregut

Envoltem el circ calcari del Jou de las Pozas i passem per la Fuente Prieta, on trobem un campament d'espeleòlegs que estan realitzant prospeccions en grutes properes.

Jou de las Pozas

Superem una succesió de dolines i, sota les imponents parets de la Peña Santa de Castilla (2596m), accedim a la Vega Huerta. Nou exercici de navegació per a evitar cometre l'error de continuar, en baixada, per la canal de Capozo, que ens portaria a la Garganta del Cares. Ans al contrari, prenem el sender que, en dirección sud, ens dirigeix cap a la Canal del Perro (2h).

Vega Huerta. Al fons, la Peña Santa de Castilla

   

Peña Santa de Castilla

Ràpid descens fins el Frade i, entre un inmens bosc de faigs i roures (incloent-ne un de mil·lenari), arribem al refugi de Vegabaño, on tornem a gaudir d'un excel·lent sopar.

Fageda d'accés a Vegabaño

Refugi Vegabaño

Superat el meridià del nostre recorregut, iniciem la sisena etapa que, després de superar el coll de Dobres, ens portarà fins a Posada de Valdeón, on podrem habituallar-nos, ja que les nostres existències de queviures están sota mínims (2h).

La Peña Beza, des del refugi de Vegabaño

Soto de Valdeón

Per guanyar temps, ens dirigim per carretera fins al proper poble de Cordiñanes, on comença la impressionant pujada al refugi de Collado Jermoso (2064m) (3h).

Cordiñanes, on comença el camí de pujada a Collado Jermoso.

Teòricament, no tenim reserva per a dormir al refugi, sinó que els responsables ens llogaran una tenda per a poder dormir. Les males condicions meteorològiques, però, han generat algunes anul·lacions i, finalment, podrem passar la nit en aquest refugi d'estil alpí.

Refugi de Collado Jermoso

Peculiar entrada a la nostra habitació

Capvespre a Collado Jermoso, amb l'inici del recorregut de l'endemà.

I, finalment, amb les forces una mica justetes, especialment després de la forta pujada del dia anterior, encarem la darrera jornada de la nostra travessa, que ens permetrà tancar l'anell al mateix refugi d'Urriellu, on tenim els estris d'escalada.

Prenem el camí de Liordes i passem per les Colladinas, des d'on podem gaudir d'unes excel·lents vistes sobre Collado Jermoso i la Vall de Valdeón.

Collado Jermoso, desde Las Colladinas.

Guanyant alçada progressivament, assolim el coll que dóna accés a la Vega de Liordes i des d'on podem observar la Cabaña Verónica (2325m) (2h), un minúscul refugi construït a partir d'una cúpula metàl·lica que havia format part d'un portavions.

A punt d'arribar a Cabaña Verónica

Fent més d'una "sifonada", accedim a la cabana (1h).

Cabaña Verónica

Per l'ull de bou, a l'esquerra, el coll d'on procedim.

És innegable que a la cabana hi viu gent. Desganada, això sí.

De la Cabaña Verónica accedim al coll de Horcados Rojos (15'), des d'on localitzem el pedregal per on s'ha de fer el descens (equipat amb passamans, per a evitar alguna que altra desgràcia, que es veu, ja s'ha produït entre l'espècie Canis lupus familiaris). 

Descens dels Horcados Rojos

Des del fons de l'antiga glacera al refugi Urriellu és un passeig d'un parell de "sifonades" per terreny, com sempre, calcari (1h).

Baixada al refugi Urriellu, amb el Picu al fons.

Gaudim de fantàstiques vistes del Picu, el nostre proper objectiu. Aquest capítol, però, si us interessa, en la següent entrada.
Realment l'experiència ha estat força interessant i és recomanable per a persones amb un mínim de condició física i experiència en muntanya, ja que hi ha etapes en les que s'ha de superar força desnivell i poden resultar necessàries nocions d'orientació.

NOTA: els temps de les etapes són aproximats, ja que no varem prendre registres estrictes.