 |
| Cap de Marimanha |
Malgrat no està essent el millor any de neu a la Vall d'Aran, les seves muntanyes sempre ens ofereixen una molt bona oferta per a fer activitat hivernal.
M'afegeixo al grup del CEB que organitza una interessant combinació circular de 2 dies amb molt bones opcions de cim: el Tuc de Parros, que ja he intentat un parell de vegades i que les males condicions de meteo no m'han facilitat de superar, i el Cap de Marimanha, un dels racons més feréstecs i bonics del Pirineu.
Dissabte, enmig d'una mescla de discoteca "after-hour" / solarium, arranquem de Pla de Beret en pujada directa cap el Tuc deth Miei i el Cap des Clòsos (2417m).
 |
| pujant el Cap des Clòsos |
Encarem la primera baixada cap a la fondalada dels Estanhons des Clòsos. Malgrat la seva orientació N, trobem acceptables condicions de neu per al descens. Tornem a calçar pells i pugem fins l'entrada a l'Estanh Nere de Parros. Anem amb el cul ben apretadet ja que sota els esquís hem sentit la trencadissa de 3 plaques de neu.
 |
| pujada a Tuc de Parros |
Podem assolir sense cap incidència la punta més meridional del Parros i resseguint l'aresta per la seva vessant occidental (lluny de les cornises), la punta principal (2731m).
 |
| Remuntant les darreres rampes del Parros |
Excel·lents vistes sobre el Mauberme, la Pincela i el Tuc deth Milh.
 |
| Mauberme, des del cim del Parros |
Prenem la sortida del cim per l'aresta que davalla fins el Coreth deth Horcalh, difícil de trobar per les nombroses cornises de la carena.
 |
| davallem de la carena de Parros |
Sense massa complicacions perdem una mica d'alçada i ja podem calçar esquís i gaudir d'una bona baixada. Com a mínim, fins a trobar-nos en un punt on dubtem entre realitzar un flanqueig en alçada o davallar fins a fons de la vall.
 |
| Bon descens del Coreth deth Horcalh |
Erròniament, decidim la primera opció i ens trobem amb neu glaçada que encarem amb el cul ben apretadet. Tant apretadet, que més d'un decideix treure esquís i davallar amb grampons i piolet. Car, vessant N, totalment obaga, la neu no transforma en tot el dia. Superada aquesta dificultat, podem arribar sense més complicacions a la confluència amb l'Arriu deth Horcalh, on ja és evident la manca de neu. Amb els esquís a l'esquena acabem de baixar fins la pista que ens portarà a Montgarri.
 |
| Montgarri |
Diumenge matí, després de pressionar la gent del "refugi" per poder esmorzar d'hora (refugi entre cometes, ja que l'activitat que hi realitzen és més pròpia d'un establiment de restauració/allotjament de muntanya, que no pas de refugi), sortim amb els esquís a l'esquena i prenem la pista que segueix el curs del Noguera Pallaresa. El nostre objectiu és passar el pont de Marimanha i remuntar tot el barranc. Algun tram de pista encara es pot fer amb els esquís i l'entrada (poc evident) del barranc té mínimes condicions de neu, però suficients.
 |
| Uelh de Marimanha |
A l'alçada del Uelh de Marimanha, decidim abandonar el curs del riu i remuntar per sobre la cabana de Marimanha. Cometem un error, ja que ens endinsem en un terreny ple de sifonades i hem de treure i tornar a posar esquís en un parell d'ocasions. Assolim els Lacs de Marimanha i penetrem dins el Circ dera Herradura, on localitzem la Colhada de Marimanha.
 |
| Arribant a la Colhada de Marimanha |
Sota una calorada de campionat, assolim el coll i amb esquís a l'esquena pugem fins el Cap de Marimanha.
 |
| pujant el Cap de Marimanha |
 |
| aresta del Cap de Marimanha (foto: E. Villares) |
Gaudim de les fantàstiques vistes sobre tot l'Aran i perdem nivell per la mateixa aresta fins a trobar-nos les millors condicions de neu per fer un bon descens cap el Clòt der Os.
 |
| El Presi, marcant estil. I del bo... |
Arribem a les pistes d'esquí de Baqueira i a l'aparcament de Beret.
Tanquem una bonica i ben trobada volta circular de dos 2 dies. Això sí, amb la calor que està fent aquests dies, la neu arribarà ben justa aquesta primavera. Sembla, però, que en breu ens visiten més nevades.
