Pica d'Estats per Pinet

cim de la Pica d'Estats

Els 2 objectius principals de la temporada d'esquí de muntanya eren la volta al Montroig i la Pica d'Estats. Gairebé els donava per a no acomplerts. Les circumstàncies, però, han permès que, com a mínim, un d'ells pogués assolir-lo.

La intenció inicial era posar punt i final a la temporada per la zona del Massís de les Maladetes. Les condicions de la meteorologia i altres circumstàncies varen obligar a canviar els plans a darrera hora. Per aquest motiu, la vessant nord del sostre de Catalunya esdevenia una opció.

Dissabte migdia arribem al petit aparcament de la carretera que puja a Lartigue (en ple cor de l'Ariege) i prenem tot el material per arribar al Refuge du Pinet i passar-hi la nit. No trobem condicions de neu fins a la cota 1800m i hem de superar més de 600m de desnivell amb les botes d'esquí de muntanya i les fustes a l'esquena.

remuntant la fageda de Fontanals

Per neu molt humida i inestable encarem la forta pendent que ens situa a l'alçada de l'Etang du Pinet.

pujant al Refuge du Pinet

Cal anar en compte a l'hora de traccionar perque freqüentment perdem la neu sota la sola dels esquís i guanyem més d'una relliscada. Assolim el Refuge du Pinet i hi passem la nit força còmodament. 

Part hivernal del Refuge du Pinet

Diumenge ens desvetllem amb la fresa de fortes ràfegues de vent que ens fan plantejar si podrem realitzar l'activitat. Esmorzem i decidim, si més no, guanyar alçada i "veure-les a venir".

sortida del Refuge du Pinet

Superem l'arriscat flanqueig sobre el torrent i ens situem a la cua de l'Etang d'Estats, on virem direcció SE i superem, sense gaires dificultats la canal que condueix a l'Etang du Montcalm.

canal d'accés a l'Etang du Montcalm

Sembla que el vent va perdent força i la meteorologia és prou acceptable. Seguim guanyant alçada fins a situar-nos al Col du Riufred i, encara amb esquís, pugem a la bretxa que separa el Pic Verdaguer de la Pica d'Estats. El darrer tram de l'aresta el fem a peu.

aresta de la Pica d'Estats

Dalt del cim tornem a patir les inclemències del vent i després de les fotografies de rigor retornem al punt on hem deixat els esquís. Mengem una mica i comencem el descens cap el refugi. Neu molt lenta, humida i que cal saber "acariciar" per no perdre cap lligament.

descens de la canal a l'Etang d'Estats 

A mida que ens apropem al refugi tornem a patir la força del vent, especialment a l'hora de remuntar el desnivell perdut durant el flanqueig. Recuperem el material que hem deixat al refugi i encarem les pales en descens, per neu en acceptables condicions.

Sembla que la temporada està arribant al seu final. De neu encara n'hi ha, però les elevades temperatures i la pluja que hi va caient l'estan malmetent a marxes forçades.