 |
| HeidelbergerHutte. |
Enguany, en matèria d'esquí de muntanya, la proposta estrella del Centre Excursionista de Badalona ha estat l'alta ruta de la Silvretta, un recorregut que creua longitudinalment aquest massís situat entre els estats federats austríacs de Tirol i Vorarlberg i Suïssa. Serà la meva segona alta ruta, després d'haver fet, ja fa uns anys, la Chamonix-Zermatt.
La llunyania de l'indret recomana sortir un parell de dies abans de començar la nostra experiència alpina, ja que són aproximadament uns 1300km de recorregut amb cotxe (estudiar possible combinació d'avió a Zurich i trasllat amb tren a la petita ciutat de Landeck). Fem una primera nit a França i l'endemà a la tarda arribem a Landeck, on ens instal·lem a l'Hotel Schrofenstein (
https://www.schrofenstein.at/), després de ser atesos per unes recepcionistes de generós bust, embotit en el clàssic vestit tirolès. Efectivament, ens trobem al Tirol, on començarem la nostra ruta el dia següent, després de desplaçar-nos al petit poble turístic d'Ischgl (
https://www.ischgl.com/en).
Etapa 1): després d'un excel·lent esmorzar a l'hotel, ens traslladem a Ischgl, on es respira esquí per tots els porus de la pell. El dia és de gossos, però els ànims de començar la nostra ruta supera qualsevol contratemps.
 |
| dia de cànids a Ischgl. |
Aparquem la furgoneta al Parking subterrani del centre (14€/dia), molt a prop del remuntador que haurem d'agafar per guanyar alçada. Comprem forfaits (54,5€) i prenem el primer telecabina.
 |
| Ischgl, inici del nostre recorregut (foto: Fede Casanovas) |
Després d'un parell de baixades per començar a posar-nos a to, prenem el telecadira que ens durà fins el Palinkofp i fem un darrer descens fins a trobar la pista que davalla del Piz Val Gronda, on posem pells per a iniciar la pujada (existeix la possibilitat de prendre un remuntador, però el vàrem trobar tancat). Les condicions meteorològiques van de mal en pitjor i cal iniciar el descens cap el HeidelbergerHutte, en territori suís.
 |
| cal avançar sense veure-hi més enllà del nas (foto: F. Casanovas) |
No es veu més enllà del propi nas, i aprofitem les mínimes condicions de visibilitat per localitzar un recorregut amb valises per assegurar-nos la màxima seguretat. En uns 45' assolim el primer refugi, però hem de continuar fins el nostre allotjament. I per arribar-hi esdevindrà un autèntic drama. Caldrà remuntar un coll sense complicacions, el terreny no presenta cap dificultat tècnica, però les condicions són terribles i no aconseguim veure per on fem passar els esquís.
 |
| petit moment de caos, envoltats de boira (foto: F. Casanovas) |
Sort de Sant GPS, sense aquesta tecnologia no hauríem pas localitzat el coll i no podríem haver arribar al JamtalHutte.
En alguna ocasió perdem el "track" del GPS i decidim retrocedir per poder-lo retrobar. Ens hem de cenyir a traçar a cegues i no perdre ni un metre el "track" que portem. Amb molta incertesa i molta paciència, assolim el Coll Zahnjoch i el descens esdevé, igualment, penós. A mesura que anem perdent alçada, però, la boira no és tant espesa i podem interpretar molt millor el terreny. És força tard, i ja fem tard per a l'hora del sopar (usualment a les 18h). Arribem a quarts de 8 al refugi.
 |
| arribada al JamtalHutte (foto: Eduard Villares) |
El personal, però, ens acull molt comprensivament i després de demanar-nos d'on veníem amb aquell temps, un xic sorpresos, ens facilita poder-nos instal·lar, sopar i reposar forces per a l'endemà.
